El Flaneur a la finestra
Macedonio Fernández (1874-1952). La metafísica
JMa Uyà
12 de Novembre de 2018
Obrir la Metafísica és Tancar-la, o no
Això no ho diu Macedonio, però es dedueix d’ell: la conclusió de les metafísiques religioses i laiques de tota la Història del Coneixement era l’intent d’obtenir una explicació teològica, lògica o causal del Món. Macedonio Fernández fa exactament l’inrevés. Descobreix que la Metafísica no és res, excepte l’adonar-se de que no és res, i que no hi ha explicació metafísica. Però aquí entrem en una paradoxa. De fet, Macedonio ens instal·la en la paradoxa absoluta. Per entendre’l, cal treballar des del pensament paradoxal. Un ús racionalista no és suficient. La “raó”, com assenyala Juan Matus, és nomes una eina, i no és finalista, car no serveix per explicar el món. Ara bé, serveix per entendre que no es pot explicar. La mateixa tesi és la que utilitzen els pensaments taoista i zen.
Doncs bé, si les metafísiques anteriors clausuraven el Món amb una explicació, una no explicació com la de Macedonio, per més que sigui completament oberta, i ho és, paradoxalment torna a clausurar el Món al decidir que no hi ha cap explicació.
Si no hi ha explicació, tot és possible, i res és possible. Naveguem per sempre en el mar del no-saber. Les explicacions anteriors, com sabem, i Macedonio aclareix, no han explicat res, a no ser que hom tingui fe en qualsevol cosa. Des de la racionalitat, i no pas el racionalisme, Macedonio ens desbrossa el camí abans ple d’esbarzers, fins a deixar-lo tan net, que no hi ha res. Només cada jo existint, ignorat i ignorant.
Si Sartre va dir que l’infern eren els altres, algú podria dir que l’infern és el no-saber etern.
Però aquí apareix un nou element: no saber no és, no ha de ser un problema, sinó un alliberament. No saber ens constitueix, com veurem quan parlem de la Ignorància. Saber-ho, paradoxalment, és un saber, precari, evidentment, i incert, car no podem saber ni si no sabem; però mirant el passat, i dins les tesis de Miquel Bauçà, no es pot negar que és una millora. Això si, únicament serà una millora si aquesta Nova Consciència de l’Ésser (1) arrela fons, i ens porta cap a l’Ètica, tal com en vam parlar en aquest curs (2).
Si no és així, un nou Infern humà està assegurat, car com ens indica Nicolàs Gómez Dávila, la pèrdua del Sagrat va dur als camps d’extermini. La pèrdua de tota esperança metafísica, sense una Consciència Metafísica de cada individu, i una Ètica en cada individu, ens pot portar a l’aniquilació.
Però de tot això, Macedonio no en parla. Ell mor el 1952. Ell no ha vist la revolució digital ni la societat a-metafísica actuals. Ell, com Dávila, no espera res ni de la Tecnologia ni de la Política. Però si de l’Ètica.
NOTES A PEU DE PÀGINA
1. Aquest és el tema que tractarem en la sessió 24, “La Ignorància. El Tractat.”