El Flaneur a la finestra
Macedonio Fernández (1874-1952). La metafísica
JMa Uyà
12 de Novembre de 2018
La bona metafísica
“La Conciencia o Persona es un continuo; posee claridad, es un real claro: El Mundo también es claro. (…) todo momento consciencial de infamiliaridad con lo ya conocido, contiene todo el hecho metafísico. O sea: todo lo metafísico es un error de impresión consciencial. El “estado místico”, que es el estado de plena verdad y se constituye por una constante directiva o actitud de familiaridad con el haber y el acontecer de todo, es primitivo y también último; es poseido por todos los que no llegaron a metafísicos y es recuperado por todos los metafísicos que llegaron a la claridad. (…) La Metafísica es únicamente todo el contenido de labor consciencial que se requirió para recuperar la mística primitiva de la familiaridad total con el haber y ocurrir (…)” (1)
Macedonio diu una cosa sorprenent: la metafísica és tot allò que una consciència pot fer per adonar-se -un cop ha entrat en estat metafísic- que la metafísica era allò que ell era abans d’adonar-se de res, i que aquells que viuen lligats a la realitat com una sola cosa, i aquells, pocs, que se n’han deslligat per una estona, són al cap i a la fi el mateix, car tot està lligat amb tot de manera inintel·ligible, tinguis “asombro de ser” o no el tinguis. Per tant, tots aquells que es pensen que saben alguna cosa de metafísica, no en saben realment res, perquè no hi ha cap possibilitat de saber-ne res: és un error d’impressió de la consciència.
Per altra banda, diu: “todo estado sentido, por insignificante que sea (…) representa la totalidad del interrogante metafísico”(2). De fet, la metafísica és l’adonar-se del fet metafísic de l’existir, i no cal fer gran cosa: un estranyament davant d’un objecte és tot el que es pot preguntar, i dir, en metafísica: perquè això, i no allò, o simplement: perquè això?
Ciencia y Filosofía son Apercepción; Metafísica es Visión.” (3). O sigui que en metafísica no serveix l’estat de real dins el real, que és el de la Ciència, ni el pensar l’irreal o incògnit des del real, com fa la Filosofia; en metafísica se sent, més que no es pensa, el real com a irreal, i aquest sentir és tota la metafísica que es pot fer. Les categories normals de l’ésser, emoció, sentiment, raó, lògica, argument, causalitat, temps, espai, etc, no serveixen per a pensar el fet metafísic, que ens desborda completament. Per tant tota la metafísica queda reduïda a la Visió (sentida, no pas explicada o explicable) d’això. La Metafísica és un Adonar-se.
NOTES A PEU DE PÀGINA