El Flaneur a la finestra
Macedonio Fernández (1874-1952). La metafísica
JMa Uyà
12 de Novembre de 2018
La mala metafísica
Tota l’observació de l’argentí sobre la qüestió metafísica parteix d’aquí: d’un estat vivencial del fet metafísic. I tota la deducció es fa dins d’aquest estat vivencial. Per tant, la metafísica de Macedonio no és mai teòrica, ni idealista, sinó empírica. Anul·la tots els universals, totes les categories, tots el conceptes no concrets, que han proliferat des dels grecs fins avui, i afegeix: tot això és “puro verbalismo”. O sigui, paraules buides.
Car “el fenómeno es la única realidad: es todo el ser; no es apariencia de nada, sino la sustancia única posible”(1) Així que l’espai, el temps, allò causal, o no, la pluralitat, són adherències al fenomen, però no són existències, i no essent existències no són res ni ens poden interessar; que només són lleus estats psicològics i no fets diferents del fenomen, el qual cal percebre lliure de tota adherència psicològica.
L’error rau en que és l’estat psicològic el que a través de l’espai, el temps, el jo, l’exterior, la causa, ens ubica dins de la “Realitat” com a real, però si surts d’això, i t’objectives consciencialment, allò que abans era Familiar, ara pot passar a ser “infamiliar”, un “Escándalo de la Inteligencia” o “lo Ininteligible”.
Ara bé, “el asombro de ser” pot obrir una nova visió positiva si l’individu contempla amb atenció el fenomen, car s’adona que tot és auto existent, i que totes les preguntes metafísiques sobre origen, essència, el ser, la causa del Món, etc, “son un absurdo y un non-sensu”.
Perquè tot és sensació: matèria, consciència, psique, temps, espai, nombre, causalitat… no existeixen sinó com a sensació, com a estats psicològics, que alhora, són el mateix fenomen, car no hi ha diferència; el mateix passa amb els estats emocionals; i amb allò que denominem Món, o món exterior, que són sensacions englobades dins la nostra psique.
Només existeixen fenòmens(2) que percebem. Anant més enllà, només existeix el percebre. I la metafísica vertadera no és la recerca de les causes del Ser, “sino de las causas del asombro de existir y de que algo exista, del asombro ante cualquier existencia que constituye la perplejidad única de la Metafísica”.(3)
I es proposa fer una “Descripció” d’aquest procés.
NOTES A PEU DE PÀGINA