Metafísica

Nota: llegir primer el text, Part primera, Història d’un error, de Friedrich Nietzsche.

1) PARADIGMA TRANSCENDENT (MITE, RELIGIONS,ESPIRITUALISME, CAUSA PRIMERA):

Tot té un AGENT PRIMORDIAL: Foc, Aigua, Aire, Terra, déus, Idea, Esperit, Motor Immòbil, Déu, Big-Bang, L’Espai a-energètic (aetheron).
Problema o Qüestió única: “¿Qui o què abans que qui o què?“

Qüestió bàsica: Hi ha DISCURS de la VERITAT . La paraula és sagrada.

(o és el discurs de la MENTIDA NECESSÀRIA ( veure Voltaire, Diccionario Filosófico, vol.II, Ed.Temas de Hoy, Madrid 200, pp.95-96: El Papa Alexandre VI contesta en conversa amb Pico de la Mirandola, autor del Discurs de la dignitat humana: “Entre nosaltres dir que creiem el que és impossible creure és mentir”. Pico de la Mirandola, al sentir-lo, replica: “Vostre Santedat em perdoni, però no soucristià“. “No ho sóc“, contesta el Papa. “Ja m´ho pensava“, va respondre el príncep.)

HI HA MORAL. El bo i el dolent, el que és i el que no és queden definits.

La REALITAT és DIVINA. L’ànima és divina, i torna al diví. El cos és fungible, no res, es llença. Tots ens reunirem en l’esperit primordial.

Funcionaris: Sacerdots i gurus de totes les espècies.

2) PARADIGMA LINGÜÍSTIC (TOT ES TROBA EN EL LLENGUATGE):

LOGOS: raó és llenguatge, que és la realitat humana, que és real i abstracta, concreta i conceptual alhora. Igual que l’ésser que és COS i ÀNIMA.

FILOSOFIA: coneixement pel llenguatge. Parmènides- Sòcrates -Plató- Aristòtil. La veritat està oculta, cal descobrir-la a través de la DIALÈCTICA.

-problema: els sofistes: la RETÓRICA.
– la dialèctica medieval: l’escolàstica, retòrica de l’absolut diví.
-la destrucció medieval del paradigma: el NOMINALISME (Ockam)
-Sistemes filosòfics. Primer Descartes, fins arribar a HEGEL i KANT. Treball del RACIONALISME absolut.

Problema: La veritat pot ser relativa. El llenguatge no és la veritat, ni la veritat apareix en el llenguatge. Els noms no són les coses, ni les coses són els noms.

Hi ha moral i ètica. Estem atrapats entre el mandat (exterior) i el deure (interior).

Hi ha discurs , CERCANT LA VERITAT, que no es troba, encara que s’afirmi repetidament. Creació de pantalles metafísiques. El món el veiem relatiu, però és, ha de ser ABSOLUT, i EXPLICABLE.

La REALITAT és DIALÈCTICA, i EXISTEIX amb tots els seus atributs. Només cal des-ocultar-la, trobar-ne l’entrellat: fem CIÈNCIA.

Desfici del paradigma lingüístic: poetes simbolistes (Mallarmé), ciència del llenguatge, POSITIVISME, ESTRUCTURALISME.

Aberració: BERGSON. Fals intuïcionisme.

Concreció materialista (en perspectiva metafísica): la CIÈNCIA (Física, evolucionisme, descriptivisme del macro i el micro material, fins al LÍMIT)

Funcionaris: els racionalistes de tota mena, molts no conscients de la seva dèria racionalista.

3) PARADIGMA METAFÍSIC (negatiu) (El Misteri, el no-saber: NI HI HA TRANSCENDÈNCIA NI HI HA VERITAT DEL LLENGUATGE: hi ha el que hi ha, i prou.)

POIESIS– LA POESIA– ELS POETES-ALLÒ” POÈTIC”

Els presocràctics-Heràclit l’obscur, els cínics, els epicuris, els estoics, L‘ETHOS.

Som SENSACIONS, i tot el que tenim és “PERCEPCI”, en estat sensible, emocional o intel·lectual, i sempre de les tres maneres indissociables, car una idea és una emoció, i una emoció té una idea, i tot depèn de l’estat de sensibilitat. L’agulla clavada a la pota de l’elefant no existeix.

-Aquest és un ESTAT ABSOLUT de l’ÉSSER.
-Aquesta és l’ÚNICA FONT del CONEIXEMENT.

-Som COS i ÀNIMA indissociades. De fet som pura Ànima encarnada pel cos, que la crea biològicament, en estat absolut de ser.)

Problema negacionista: l’Església (st.Agustí), menysprea el cos, car som ànima encarnada, i venim de Déu. El paradigma metafísic queda enterrat durant segles, la qual cosa marca el salt entre Edat Antiga i Edat Moderna.

Renaixement: Guillem d’Ockam nega el valor del llenguatge (s.XIV) i Berkeley (s.XVII) afirma que som cos i percepció del cos, i no hi ha dualitat cos-ànima. La consciència la fa el cos essent. Empirisme percepcional.

Problema: NEGACIÓ DE LA REALITAT. Admissió del No-Res com a Límit d’un espai existencial no afirmable.

Negació del temps, l’espai, la causalitat (els notem, no els podem afirmar), i de tota afirmació de VERITAT. Fi del discurs i del coneixement dialèctic. Només hi ha coneixement perceptiu, d’allò “que és ” (Pep Colomer).

FI del DISCURS de la VERITAT absoluta. Naixement de la veritat ètica com a únic absolut-relatiu, humà i sempre humà. Existencialisme- SARTRE: estem obligats a ser lliures.

Fonament únic de l’ésser: la SEVA CONSCIÈNCIA (no el seu llenguatge!!). La consciència, però i evidentment, no es pot justificar a sí mateixa. Ontologia tancada.

Fonament metafísic negatiu: NOMÉS SOM ÀNIMA sense jo, car tot és la percepció del cos essent de manera absoluta: la consciència és l’únic i absolut estat existencial de l’ésser. Qualsevol altre afirmació és “verbalisme” (Charles Renouvier-Macedonio Fernàndez- 1850/1950)

Tornem a Parmènides: “L’ésser és. El no-ésser no és.”

El problema de l’absolut és que és ABSOLUT, i el problema d’allò que és relatiu, és que és relatiu. I entre una cosa i altre no hi ha cap relació. I si hi fos, no la podem veure.

CRÍTICA TOTAL DEL CONEIXEMENT. Tot és un misteri i només i sempre un Misteri. Som “autoexistència increada”.

Podem fer de tot, menys metafísica. Estat adult de la consciència, que esdevé ÈTICA.

Funcionaris: tots els poetes , però no de qualsevol espècie, sinó només els tocats per la perplexitat de ser. En general, una colla de desgraciats.