Flaneur en el límit/ Marcel Duchamp /
Cronologias comentadas

El Flâneur en el límit

CRONOLOGIA DE MARCEL DUCHAMP (1887-1968)

JMa UYÀ

26 de Juny de 2008

1887, 28 de juliol: neix a Blainville-sur-Crevon, al nordest de Rouen. Fill de pare notari i alcalde, 3r de sis germans. Els dos primers seran pintors, com ell, i ell els acompanyarà i seguirà durant tota la primera temporada a París.
Avi matern aficionat al gravat i a la pintura, arriba a exposar el 1879 a la Exposició Universal de París.

1902, primers olis, estil impressionista. Dibuixos de la seva germana Suzanne.

1904, se’n va a Montmartre, amb el seu germà Gastón, apodat Jacques Villon. Suspen l’ingrés a Belles Arts. Dibuixa pels cafès, i fa dibuixos humorístics.

1905, servei militar, a Rouen.

1906, torna a Montmartre.

1907, seleccionat al Saló dels Humoristes.

1908, seleccionat al Salón d’Autoumne, influència de Cézanne, que de vegades nega. Va a viure a Neully, prop de París.

1910, pinta el seus germans a La partida d’escacs. Això li val ser “societaire”, el dret a exposar sense ser examinat. Afició als escacs que li durarà sempre. Explora tota mena de tendències.

1911, Sonata, quadre cubista, inspirat pels seus germans i el grup de Puteaux, tota la gent que es trobava a la casa dels germans, a Puteaux, com Kupka, Fernaye, Picabia i Archipenko. Tant Picasso com Braque no hi tenen res a veure amb el cubisme teòric dels de Puteaux. Jean Metzinger, del grup de Gris, els explica els fonaments intel·lectuals del cubisme. Allí es discuteix sobre la quarta dimensió i l’art mental versus l’art retinià. Cubisme conceptual. Pinta el Retrat dels jugadors d’escacs.
A partir d’aquí, cada obra és, per Duchamp, el producte d’una reflexió innovadora. La part mental va guanyant la part “amb olor de trementina”.
Amistat amb Picabia. Deixa els seus germans. Jove trist en un tren, primer quadre amb títol literari. Inicia la primera versió de Nu baixant les escales.

1912, Saló dels Independents, penja el Nu baixant l’escala, però Albert Gleizer demana als germans que li canviï el títol, perquè li sembla ridícul. Marcel gafa un taxi, despenja el quadre, i se’n va. Des d’aquell dia decideix no pertànyer mai més a cap grup. Pinta Molinet de cafè.
Assisteix a Impressions d’Afrique,de Raymon Roussell, amb Picabia i Apollinaire, on contempla una delirant fantasia maquinista. 
Influència literària de Jules Laforgue: humor cínic i jocs verbals.
Una setmana més tard de veure l’espectacle de Russell, marxa sol a Múnich. Fa els primers bocets del Gran Vidre. En el tren, tornant, dibuixa la Verge, després la Verge passant a Núvia, finalment la Núvia.
Cerca feina, i la troba de bibliotecari, per poder tenir temps de fer la pintura que ell està cercant, i ja no vol pintar, en el sentit tradicional.
De fet, Duchamp abandona la pintura als vint-i-cinc anys. Estudia perspectiva, geometria i matemàtiques.
Exposició “Section d’Or”, on exposa la 2a versió del “Nu”. Ningú li fa gaire cas, excepte els comissaris del futur “Armory Show” de N.York, A.B.Davis, W.Pach i W. Kuhn, que el fitxen, i s’enduen el quadre cap a Amèrica.

1913, Exposició Internacional d’Art Modern, (“Armory Show”), a N.York. Cues de 30 a 40 minuts per veure el quadre. Els seus germans, també presents, venen part de la seva obra, però Duchamp ven  les quatre peces que presenta per 972 dòlars.
Fa el primer “ready-made”, Roda de bicicleta sobre tamboret de cuina.

1914, al Cabaret Voltaire, de Zúric, neix el Dadà, del qual Duchamp serà inspirador.

1915, viatja a N.York. Allí inicia La mariée mise a nu par ses célibataires, meme, obra també coneguda com el Grand Verre (Gran Vidre).
Oficialment, deixa de pintar. Iniciatives Dadà a N.York.
A partir d’aquest moment viurà a Nova York amb diferents estades a París i altres llocs.

1917, presenta La font (un urinari ) firmat amb un seudònim, R.Mutt, mentre ell pertany al comité de selecció del saló de N.York, i pot assistir al rebuig de la seva peça.

1818, confecciona Tu m’ , un diorama que resum els “ready-made” trobats fins llavors.

1920, inventa la “Rose Sélavy, a l’etiqueta del “ready-made” Belle Haleine, un alter ego femení. Amb Katherine Dreiel i Man Ray, funda la Societé Anonyme Inc., per fer exposicions d’art modern.

1923, deixa “definitivament inacabat” el Gran Vidre. Actualment es troba al Museu d’Art de Filadèlfia, després d’anys de viatjar amb ell i estar sota el seu llit, i haver-lo de reconstruir.

1925, filma Anèmic cinema, amb Man Ray, Picabia i Hans Richter.

1938, participa amb un important discurs a la Exposició Internacional del Surrealisme.

1946 a 1966, treballa reservadament en Etant donnés, una instal·lació que no es farà pública fins després de la seva mort, actualment al Museu d’Art de Filadèlfia, i que s’ha de mirar pel forat d’un pany. Es veu un nu  i un paisatge. Obra d’interpretació hermètica.

1955, es fa ciutadà dels Estats Units.

1968, mort a Neully, plenament reconegut per tothom, sense que els últims anys de la seva vida això li hagués afectat gaire a la determinació de la seva creació. Se sap que feu estades a Cadaqués, i que jugava escacs al Bar Melitón, on hi ha una placa. També se sap que va viatjar a Buenos Aires, i  hi va estar uns mesos, mentre Macedonio Fernández encara era viu. Però ni amb Macedonio ni amb Josep Pla se sap si es van tro bar. Hom pensa que sí, i segurament també amb Mallarmé, tanta és la secreta connivència entre el mental, l’humor, l’ètica i la metafísica d’aquestes persones.
Deixa no més de cinquanta quadres, uns quants “ready-made” , i dues obres mentals (dos quadres –textos), el Gran Verre i Etant donées.
És l’anti-picasso per excel·lència.