Flaneur en el límit/ Fernando Pessoa /
Glossari

El Flâneur en el límit

GLOSSARI. FERNANDO PESSOA. ULTIMÀTUM

JMa UYÀ

“Portugal futurista”

revista editada pel propi Pessoa on apareix, en un únic número, l’any 1917, el text d’Álvaro de Campos, Ultimátum. Havent passat inexplicablement la censura, la revista va ser segrestada per la policia quan ja estava a les llibreries, i van ser processats tots els autors que hi havien col·laborat. Portugal, que estava en guerra del cantó dels aliats, no podia permetre un text que insultava al mateix Portugal, al Brasil, als aliats i als alemanys. El mateix Álvaro de Campos  li va comentar a Pessoa, en anglès ( text dactilografiat, potser de 1919): “Poc importa qui guanyi la guerra, doncs certament guanyarà un boig. Ja ha arribat la època de l’ enginyeria física – va afegir ell, característicament – però l’ era de l’ enginyeria mental encara està distant. Això demostra com hem anat enrere respecte de la civilització grega i roma na i quin crim ha suposat el Cristianisme contra la substància de la  cultura i del progrés”.

Llei de Malthus: llei que va emetre el molt conservador i classista terratinent britànic, Thomas Robert Malthus, al seu Assaig sobre la llei de la població, del 1789, per la qual Xk + 1 = a Xk, és a dir, fa un càlcul pel qual si les  subsistències creixen de manera aritmètica, la població, en canvi, creix de manera geomètrica, per la qual cosa, cal de totes totes, fer que no creixi més la població que les subsistències, cosa que s’aconsegueix  simplement tenint la població en la misèria, morint-se de gana o d’enfermetats, i si cal fent la guerra per limitar-ne el creixement, i si no és suficient, que no ho és, llavors els principis morals, en forma de ontenció del desig, els vicis o la misèria faran la resta. Amb això  justifica la continuïtat dels privilegis de la classe aristocràtica i    terratinent, la seva.

Ultimàtum: dit en termes militars, últim avís que es fa abans d’anar a destrossar l’enemic. Dit popularment, últim avís o proposta conciliadora, en qualsevol cas. Pel que fa al cas, es refereix a l’ultimàtum d’Àustria i Hongria a Sèrbia el 28 de juliol de 1914, arran de l’atemptat de Sarajevo. Sèrbia no l’accepta i la guerra s’inicia immediatament. El 30 de juliol Rússia entra en la guerra defensant Sèrbia, i l’u d’agost ho fa Alemanya contra Rússia, i el dia 3 contra França, envaint-la el 4 d’Agost  a través de Bèlgica, que era territori neutral, la qual cosa fa que el Regne Unit entri en guerra ja que eren el garant de la sobirania belga. Posteriorment Japó i tot l’Imperi Britànic, més Itàlia, Portugal, i Estats Units hi col·laboren, amb resultat de vuit milions de morts i sis milions de lisiats.
 El 1917, però, trobem tres ultimàtums: el de Lenin contra la minoria   del partit bolxevic, una altre del mateix Lenin, ja al poder, contra els   nacionalistes ucraïnesos, el 17 de desembre, i el dels aliats contra  Grècia, forçant l’abdicació del Rei Constantí I, l’11 de juny.

Heterònim
Dit d’aquella creació literària que esdevé persona i no només personatge, de manera diferenciada en forma i idees del seu ortònim.

Ortònim:  nom original d’aquell que crea heterònims.

Pseudònim: com bé diu el mot, pseudo nom que es fa passar pel d’un autor, sense diferenciar-se en res de l’autor, normalment per coqueteria d’autor.

Álvaro de Campos: un dels tres principals heterònims de Fernando Pessoa, juntament amb Alberto Caeiro i Ricardo Reis. Nascut a Tavira el 1980, és enginyer, va estudiar a Escòcia, format en enginyeria naval a Glasgow. En una visita al Ribatejo, va conèixer Alberto Caeiro, i se’n va fer  dei xeble. El primer poema conegut data de 1914, i encara el 12 d’Octubre de 1935 escrivia poemes, mentre Pessoa ja ho havia deixat de fer. És el més exaltat, purament sensacionista, dels heterònims de Pessoa, amb textos tant importants com l’”Oda triomfal” i “Tabacaria”.

“maelström”: cèlebre gran remolí provocat pel pas de les marees entre dues illes  situades a les costes meridionals de l’arxipèlag noruec de las Lafoten, a Nordland, dites Sorland i Vaeroys (les “o” amb un pal al mig), a latitud 67º 48’05N 12º 47’49’’E. 
 El nom ve de “maalen” (triturar) i “stroom” (corrent), és a dir, corrent trituradora. Juntament amb Caribdis, és un dels remolins més citats a la literatura i la història.

Von Bissing: general prussià de cavalleria que ocupà Bèlgica el desembre de 1914, per nom Moritz Ferdinand Freiher Von Bissing (1844-1917), i que mor a Brussel·les abans d’acabar la guerra.

Jonnart: Charles Jonnart (1857-1927), polític francès, governador d’Algèria i després de Grècia, encarregat de fer l’ultimàtum al Rei Constantí I , de Grècia, el dia 11 de juny de 1917, forçant-lo a exiliar-se  Suïssa.

“poilus”: nom amb què es coneixia als combatents barbuts i peluts francesos de la  primera Gran Guerra, que aguantaven la guerra de trinxeres i que enviaven cartes a les seves famílies explicant la condicions infernals en què estaven, especialment els de la Batalla de Verdún, aïllats i sense res al mig del fang, aguantant l’estratègia del Pla Flakenhayn (dessagnar França), i que van preferir morir abans que rendir-se als alemanys.

Sagres:  població portuguesa, també molt coneguda pel nom de la cervesa nacional, “Sagres”. Lloc popular.

Metafísica feta art: consideració profunda de l’obra de Pessoa, coincident amb la de Macedonio Fernández, que l’art només pot ser metafísica, tractar de  la qüestió metafísica, i que la metafísica només pot ser dita en forma d’art.

“barra del Teijo”: dit de l’estuari del riu Teijo (Tajo), en la seva desembocadura.

Llei de Malthus de la Sensibilitat: “Els estímuls de la sensibilitat augmenten en progressió geomètrica, mentre que la sensibilitat mateixa tot just ho fa en progressió aritmètica”, Álvaro de Campos, Ultimátum.

Adaptació artificial:  procés que cal seguir per anular la Llei de Malthus de la Sensibilitat, fent un acte de cirurgia social, eliminant quirúrgicament, ja que no és possible una adaptació, tot allò fixat de manera recent a l’esperit, anterior a l’establiment de la nostra civilització (moderna).

Dogma de la personalitat: que tenim una “personalitat” separada de la dels demés. Es  tracta, segons Campos, d’un ficció teològica. S’ha d’operar aquest dogma, fent que l’ànima s’obri a la consciència i a la interpenetració amb les ànimes alienes, cercant de trobar l’Ésser-Síntesis.

Prejudici de la individualitat:  que l’ànima de cadascú és una i indivisible. Si pel sentiment cristià, el millor home és el més coherent amb sí mateix, per l’home de ciència, el més perfecte és el més incoherent amb sí mateix.

Dogma de l’objectivisme personal: que cadascú és una objectivitat. Cal que cada individu faci en ell mateix la mitjana objectiva de totes les subjectivitats, per tal d’aproximar-se el més possible a la Veritat-Infinit cap  a la que idealment tendeix la sèrie numèrica de les veritats parcials.

Intervenció quirúrgica anticristiana: eliminació dels tres prejudicis, dogmes actituds anteriors establerts pel cristianisme.

Sensacionisme: moviment iniciat per Pessoa, i només portat endavant per ell, que constitueix la base metafísica i artística de la seva obra, a saber, que tot allò que som són sensacions i només sensacions, amb la qual cosa també coincideix plenament Macedonio Fernández.

Superhome:  dit del suprahumà de Nietzsche, idea amb què es defineix aquell que viu com si cada cosa que fes, i cada moment, els volgués tornar a viure. Idea, també, de l’home com a artista de sí mateix. Tant l’anticristianisme de Campos com la part final, vénen inspirades per Nietzsche, ja que a Álvaro de Campos li és pròpia tota mena d’exaltació.