Flaneur en el límit/ Fernando Pessoa /
Cronologias comentadas

El Flâneur en el límit

CRONOLOGIA. FERNANDO PESSOA

JMa UYÀ

26 de Juny de 2008

1887, suposat naixement de l’heterònim Ricardo Reis.

1888, a dos quarts de quatre de la tarda del 13 de juny, neix en el Largo de S.Carlos
4,4ª, esq., Fernando Antonio Nogueira Pessoa, fill del crític musical Joaquin de
Seabra Pessoa i de Maria Magdalena Pinheiro Nogueira.

1889, suposat naixement de l’heterònim Alberto Caeiro.
15 d’Agost, suposat naixement de l’heterònim Álvaro de Campos.

1893, mor el seu pare. Ell imagina el seu primer heterònim, Chevalier de Pas.

1895, el 26 de juliol escriu el seu primer poema conegut, dedicat a la mare.
30 de desembre, la seva mare es casa per poders amb el comandant de marina
Joâo Miguel Rosa, llavors cònsol de Portugal a Durban, Sud-àfrica.

1986, amb la seva mare i el seu tiet Manuel da Cunha, marxa cap a Durban.
Fins el 1898, estudia al convent de West Street.
Fins els 1901, estudia a la High School de Durban.

1901, vacances a Portugal.

1902, visita a la família materna a les Azores, a la Illa Tercera.
Escriu el segon poema conegut, també dedicat a la seva mare.
Setembre, s’inscriu a la Comercial School.

1903, ingressa a la Universitat de Capetown.

1904, aprova  l’Intermediate Examination in Arts.

1905, torna, sol, a Lisboa, i viu amb l’àvia paterna, i més tard amb la tia materna.

1906, s’instal·la amb la seva família, que ha retornat de Durban, i es matricula a la                                                                                    Facultat de Lletres.

1907, abandona la Facultat després de participar en una vaga.
Maig, la seva família retorna a Durban.
Funda l’Empresa Ibis- Tipografia Editora- , que no arriba a funcionar.

1908, comença a treballar com a redactor de correspondència estrangera en cases
comercials d’importació i exportació.
S’instal·la al Largo do Carmo, 18, 1ª.

1909-10, escriu sonets.

1911, torna a viure amb la seva tia materna i madrina.
Inicia un pla d’estudis basat en el coneixement de la filosofia grega i alemanya
i les grans literatures europees, i es passa bona part del temps tancat a la sala de
lectura de la Biblioteca Nacional.

1912, a l’abril, publica a la revista “A Aguia”, un article fonamental: A nova poesia
portuguesa sociològicamente considerada
, article on queda plenament esbossat el
seu pla poètic, sobre la idea que la poesia és “ànima”.
Li ve la idea de l’heterònim Ricardo Reis, i en fa alguns poemes pagans.

1913 escriu Impressôes do crepúsculo i Hora absurda, amb els quals neix la poesia
pessoana.
Abril, fa amistat amb Almada Negreiros (1893-1970), pintor i escriptor.
Maig, Màrio Sà-Carneiro (Lisboa 1890- París, 26 d’abril de 1916) li envia poemes
del seu llibre Dispersâo.

1914, el 8 de març succeeix el “dia triomfal”, ja que escriu els primers poemes de O
guardador de rebanhos, d’Alberto Caeiro, l’Oda triomfal i Opiàrio, d’Alvaro de
de Campos, i Chuva Obliqua, de Pessoa, “ele mesmo”.
Maig, la família de la seva tia se’n va a Suïssa, i ell s’instal·la en el carrer Doña
Estefania, 127, baixos dreta, on restarà fins el maig del 1916.
12 de juny, Ricardo Reis escriu Mestre, sâo plácidas, dedicat a Caeiro, i dotze
poemes més.

1915, funda amb Sá-Carneiro i Almada, entre altres, la revista “Orpheu”.
Juliol, surt el número 2 d’”Orpheu”.
Agost, intensa activitat dels heterònims.
Novembre, possible mort d’Alberto Caeiro.

1916, pensa instal·lar-se com a astròleg, i el març té les primeres experiències
mediúmiques. Sá-Carneiro li comunica per carta la seva intenció de suïcidar-se,
cosa que fa el 26 d’abril a l’Hotel de Nice, 29 rue Victor Massé.
Al setembre, se suspèn la publicació d’”Orpheu”, a punt d’aparèixer el nº 3.
Successius canvis de domicili.

1917, publica un únic número de “Portugal Futurista”, amb poemes de Pessoa i el text
d’Álvaro de Campos, Ultimátum.
Coelho Pacheco, un altre heterònim, escriu Para além doutro Oceano.

1918, publica dos plaquettes amb poemes amb anglès: Antinous i 35 Sonnets.

1919, suposadament, Ricardo Reis se’n va cap al Brasil.

1920, escriu els poemes en anglès, Inscriptions.
Ú de març, escriu la seva primera carta d’amor, dirigida a Ophélia Queiroz.
28 de març, s’instal·la amb la seva mare i ses germanes, que han tornat un cop
mort el padrastre, al carrer Coelho da Rocha, 12, 1er, dreta, on residirà ja fins
la seva mort.

1921, crea l’editorial Olisipo, on publica els seus poemes en anglès.

1922, apareix el primer número de “Contemporânea”, revista on col·laborarà
assíduament,  i on traurà O banqueiro anarquista i Lisbon Revisited.

1923, any de màxima fecunditat de Ricardo Reis. Tradueix Poe al portuguès.
Amb Álvaro de Campos, participa en diferents polèmiques ciutadanes.

1924, apareix la revista “Athena”, on traurà textos de Pessoa, ortònim.

1925, mor la seva mare.

1926, dirigeix amb el seu cunyat una revista de comerç i comptabilitat, de la qual
apareixeran sis números, amb àmplia col·laboració sobre temes econòmics i
empresarials del mateix Pessoa.

1927, a Coimbra s’inicia la publicació de la revista “Presença, fôlha de arte e crítica”,
feta per la jove generació que reconeixerà a Pessoa com a mestre, i li oferirà les
pàgines de la revista per publicar.

1928, Álvaro de Campos escriu Tabacária.

1029, Gaspar Simôes escriu Temas, el primer estudi crític de l’obra de Pessoa.

1930, apareix el primer text sobre el poeta a França, “Rencontre avec F.P.”, de Pierre
Hourcade, a “Contacts”.
Inici de la correspondència amb Aleister Crowley, que visita a Pessoa a Lisboa
el 2 de setembre, i el dia 25 desapareix a la Boca do Inferno, misteriosament, de
la quals cosa n’informa el mateix Pessoa al diari O Noticias Ilustrado.

1933, al febrer, travessa una crisi de neurastènia.

1934, crisi de delirium tremens.                                                                                                                                                                                          Escriu,  sobretot, poemes d’Álvaro de Campos.1 de desembre, publica Mensajem,  llibre
de poesia patriòtica, únic llibre publicat en vida, el qual és guardonat el dia 31
de desembre amb el segon premi en el concurs “Antero de Quental”, del Secretariat
de Propaganda Nacional.

1935, el 13 de gener escriu la carta a Adolfo Casais Montero sobre la gènesi dels
heterònims.
19 de novembre, últim poema ortònim que acaba: “doneu-me més vi, que la vida
és no-res”.

29 de novembre, ingressa amb un còlic hepàtic a la clínica de San Lluís dels
Francesos, a Lisboa.
30 de Novembre, mor als 47 anys d’edat.
Es diu que les seves últimes paraules van ser “I dont know what tomorrow will
bring”.
A casa seva deixa un bagul ple d’inèdits, una part dels quals encara no s’ha
publicat. A partir de 1942, Edicôes Àtica, de la mà de Joâo Gaspar Simôes i Luis
de Montalvor, inicia l’edició de les seves obres completes, de les quals encara
surten volums.