El Flâneur en el límit

Ontologia:  coneixement de l’origen. Ciència del…

Òntic: estat original, en origen, causa o condició de l’origen.

Metafísica: allò més enllà de la física. Discurs sobre…

Física: fenòmens que percebeixen els sentits. Ciència dels…

Espai: moviment. 

Temps: canvi.

Mite: ontologia fantàstica, imaginada pels sentits. Relat ontològic.

Déu: ens metafísic imaginat. Ésser suprem mitològic absolut.

Déus: éssers superiors metafísics de caràcter òntic, amb figura humana, animal o natural.

Existència: estat físic amb espai i temps.

Inexistència: absència d’existència.

Ésser: en general, entitat autònoma física // humà: ídem amb capacitat de llenguatge simbòlic i autoconsciència.

No-ésser: absència d’ésser.

Ser: estat existencial dels éssers.

No-ser: absència de l’estat existencial dels éssers.

Sorpresa de ser (ésser): estat de perplexitat autoconscient interna i externa de l’ésser humà. Estat de visió metafísica.

Res: cosa, ens, fenomen físic.

No-res: absència de cosa, ens o fenomen físic.

Fenomen: aparició als sentits de la física.

Sentits: fenòmens de la sensibilitat en els éssers. Propietats sensibles de l’ésser.

Sentir: procés d’actuació dels sentits de manera física en l’ésser.

Emoció: impressió sensible de l’ésser en relació als fenòmens. Manera de l’ésser d’entendre el món.

Ànima:  manera única de cada ésser d’estar en existència  en relació al tot.

Esperit: estat superior de l’ésser en relació a l’ànima. Manera metafísica de cada ésser.  // Aire vital o energia primera (mite)

Consciència: capacitat d’autoreconeixement de l’ésser humà essent, en relació a ell i al tot.

Filosofia: discurs sobre la metafísica, l’ètica i la política.

Ciència: pràctica ontològica sobre els fenòmens. Pràctica de pesar, mesurar  i descriure els fenòmens i la seva relació física.

Raó: manera causalitzada de relacionar mentalment els fenòmens segons l’apreciació sensible que prèviament ha fet l’ésser dels fenòmens.

Pensament racional: manera de la raó de  treballar en la consciència.

Racionalisme: creença en la solució racional de l’explicació física i metafísica.

Intuïció: estat d’associació no racional ni lògica de l’apreciació dels sentits. Discurs de la imaginació sensible de l’ésser.

Pensament intuïtiu: discurs de la intuïció.

Pensament poètic: discurs metafòric de la intuïció.

Lògica: relació abstracta, mental, dels fenòmens, a partir de la raó i només de la raó.

Lògica poètica: relació metafòrica, imaginativa i sensible, dels fenòmens a partir de la intuïció.

Imaginació: estat d’associació mental  dels fenòmens.

Visió: comprensió en un sol pla d’un fenomen complexe. Comprensió racional i metafòrica alhora.

Metàfora: imatge d’un fenomen per explicar un altre fenomen per associació o identitat sensible dels estats fenomènics dels fenòmens.

Símbol: Imatge fixa d’una metàfora en relació a un fenomen complex. 

Límit: estat del coneixement existencial en relació a la seva capacitat limitada de consciència.

Intempèrie: situació de l’estat existencial de l’ésser huma en relació al seu coneixement metafísic.

L’Ara i l’Aquí (en relació a l’On i el Quan). Art i vida avui: la desconnexió

Capitalisme: manera de supervivènvia dels éssers a partir de la producció, compra i venda d’objectes privada i en propietat, amb els guanys monetaris dels quals tornen a produir, comprar i vendre més objectes, i així indefinidament de manera més àmplia i extensa cada vegada.

Globalització: procés d’expansió planetària del capitalisme  i de les comunicacions.

Internet: xarxa electrònica de suport digital de la informació, acccessible des de qualsevol punt , i amb capacitat de resposta immediata.

Societat tecnològica: societat que aconsegueix fer dels seus individus éssers depenents de les màquines.
 
Ecologia:  ciència del problema que ha generat el capitalisme de transformació de la Naturalesa.

(continuarà)