Flaneur en el límit/ El Flâneur en el límit /
Text

El Flâneur a la Finestra 1

L'aquí i l'ara

JMa UYÀ

Març 2008

Ara i aquí, el moment i lloc on estem tots els que som. Sempre és ara i aquí. (“Hoy es siempre todavía” Antonio Machado, Proverbios i cantares)

Igual que l’home es desconnecta de la idea de Déu, així l’art es desconnecta de la seva representació i glorificació, i passa a ser no pas ja la representació objectiva de la imaginació humana de Déu, sinó la representació subjectiva de la imaginació humana de sí mateix. Aquest és el pas que s’inicia al Renaixement i que culmina en el Romanticisme.

 

Amb els simbolistes (Mallarmé, Coup de dés) s’inicia la desconnexió de la idea de l’home de la seva representació, de manera que l’artista cerca en la pròpia matèria de l’art el sentit i l’explicació de la seva funció representativa existencial. Estem encara en aquest procés, pràcticament, però terminal, ja que les avantguardes , allargassades en les arts plàstiques, però acabades en literatura i filosofia, han arribat al límit conceptual de la forma (l’art per l’art, la poesia pura, etc).

L’art, ara i aquí, ha quedat esgotat com a representació de Déu (ontologia externa) , i com a representació de l’ésser (ontologia existencial) i com a representació formal simbòlica (ontologia interna).

L’art, ara i aquí, no existeix, car no té cap capacitat de transcendent. Només pot, podria tenir valor ètic.

La vida, però, segueix, sense art. Segueix en biologia i en les formes sense representació ni real ni simbòlica. L’art és moda i industria, per tant, no és.

Per Macedonio, l’art només pot ser “conciencial” (veure tema 7, Part Tercera.)