Flaneur en el límit/ Ciència /
Bibliografia

El Flâneur en el límit

BLIBLIOGRAFIA CIÈNCIA 2

J. JUBERT GRUART

5 de febrer 2009

Física

KOESTLER, ArthurLos sonámbulos I y II, Salvat, Barna., 1986 (1959), 493 p.
Suïcidat l’any 1983 (v. “Estranys a la plaça”), deixà a més a més d’una extensa, important i oblidada obra novel·lística, autobiogràfica, periodística,…, també, aquest text rigorós, didàctic, detallat, comprensible,… sobre la història de la física clàssica de Tales de Milet a Newton. Un esforç extraordinari, que malauradament desaprofitem.

BANVILLE, JohnCopérnico, Salvat, Barna., 1995 (1976), 263 p.
No és, encara que l’editor així la vol vendre, una novel·la històrica. És historia-biografia de Copernic, el canonge que va fer que la Terra girés entorn del Sol. Molt bo.

REES, MartinAntes del principio. El cosmos y otros universos, Tusquets Ed., Barna., 1999 (1997), 308 p.
Cosmologia. Dels àtoms a la vida, passant per forats negres, des de Cambridge i la Royal Society (on l’autor fou director de recerques).

GREEN, BrianEl universo elegante, Crítica, Barna., 2006 (2000).
Per “estar al dia”, a nivell divulgatiu (alt; p.e sobre “quark’s”).

Història de la ciència

THORWALD, JurgenEl siglo de los cirujanos, Destino, Barna., 1958, 462 p.
Conté, en detall, la història de Philipp Semmelweis (“Mans brutes”), pp. 250-267) i moltes altres. Un llibre per “despertar vocatus“. Probablement, absolutament introbable. A disposar.

ASIMOV, IsaacMomentos estelares de la Ciència, Alianza, Madrid, 1984 (1959), 146 p.
Si les generacions dites “noves” (és a dir: més joves que nosaltres, els vells), no han llegit Asimov ( sinó tot Asimov, força Asimov –des de ciència-ficció a divulgació científica i compendis històrics, a la Bíblia,…- ), no sols s’ho han perdut sinó que no és d’estranyar que estiguin on estan.
Aquí hi trobareu Arquímides, Copernic, Lavoisier, Pasteur, Darwin i Wallace, Rutherford,….

ALBARRACIN, AgustínLa teoria celular en el siglo XIX, Akal, Madrid, 1992, 54 p.
Amb totes les fotografies i totes les imatges, a més a més del text (breu i clar).

ALBARRACIN, AgustínLa teoria celular, Alianza, Madrid, 1983, 298 p.
Més i amb més detalls (amb biografies –vida- dels pioners en aquest camp).

LEVI, PrimoEl sistema periódico, El Aleph Ed., Barna., 2007, 256 p.
Que l’autor de Els enfonsats i els salvats , Si això és un homeLa treva,…fos – a més a més de sobrevivent i, per tant, suïcidat- també químic i autor d’un rigorós i amè llibre sobre els 92 elements, constitueix un vertader regal (inaplaçable) (edició catalana, de 62, descatalogada).

Biologia

ROSTAND, JeanIntroducció a la biologia, Ed. 62., Barna., 1965 (1945), 221 p.
Traducció de Jordi Solé-Tura.
Un clàssic.

RILEY, James F.: Introducción a la biologia, Alianza, Madrid, 1970 (1967), 197 p.
Recomanar aquest petit llibre és, vertaderament, no “estar al dia”. Tornat a llegir (el subratllat) més de 35 anys després, hi reconec una porció essencial del que vaig aprendre i ara encara s’aguanta

RUFFIÉ, JacquesDe la biología a la cultura, Muchnik Ed., Barna., 1982 (1976), 442 p.
Si l’objectiu és “no estar al dia”, aquest llibre és una extraordinària plataforma per donar una ullada de conjunt a les aportacions de la biologia a la cultura del segle XX. Sobre la noció d’espècie, de raça (racisme i nazisme, definició de jueu, de negre i d’esclavisme, Stalin i Lisenko,…),…

THOMAS, LewisReflexiones nocturnas escuchando la Novena Sinfonía de Mahler, Hermann Blume, Madrid, 1985 (1980), 146 p.
En el llistat dels “10 llibres de la teva vida”, aquest en és un. Un llibre bell. R
Per rellegir i rellegir, capítols, tot, frases subratllades,… Per l’Emili (Rodríguez): un capítol “Sobre l’olfacte“, profètic, brillant,… Per tots: aprendre a escoltar Mhaler (Novena Simfonia). Imprescindible (introbable). Altres capítols (a tall de mostra): “Com fer que la ciència funcioni“, “Parlant de la parla“, “Coses a les que la ciència dóna color“, “El problema de la demència“, “Les golfes del cervell“, “Sobre el dubte” i altres.

AYALA, F.J. i DOBZHANSKY, T. (eds.): Estudios sobre la filosofia de la biologia, Ariel, Barna., 1983 (1974), 487 p.
Tot, fins 1974, reflexionat (de l’evolució a l’atzar i la necessitat, exposat i debatut pels protagonistes dels conceptes i les síntesis).

 

ADN

JUDSON, H.F.: El octavo dia de la creación, Consejo Nacional de Ciencia y Tecnologia, México, 1987 (736 p).
Si mai voleu seguir, fil per randa, la història del descobriment de l’ADN, és a dir l’aventura de Watson i de Crick, aquest és el llibre. Ara caldrà que el trobeu. El meu exemplar està a la vostra disposició.

GRIBBIN, JohnEn busca de la doble hélice, Salvat, Barna., 1986 (1985), 287 p.
El mateix, però més resumit i abastant des de molt abans (de fet: tot sobre tot, fins la data de publicació).

Vida

SMITH, C.U.M. : El problema de la vida, Alianza , Madrid, 1977 (1975), 448 p.
Sobre aquest autor, v. bibliografia Ciència – 1. El que allà s’ha escrit, val també per aquest llibre.


Envellir

JUBERT GRUART, Joaquim: “Fer-nos vells”, Revista de Girona, Girona, núm. 213, pp. 420-423.
Un resum, divulgatiu del fenomen de l’envelliment humà.

Evolució

LEAKEY, L.S.B. i GOODAL, V.M.: Hacia el desvelamiento del origen del hombre, Aguilar, Madrid, 1973 (1969)
El segell de Leakey, el descobridor de les restes d’Olduvai, explicant històries, troballes i fraus.

JOHANSON, Donald i EDEY, MaitlandEl primer antepasado del hombre, Planeta, Barna., 1982 (1981), 346 p. 204 p.
Johanson, descobridor de Lucy (Etiòpia, 30 de novembre 1974). Una història apassionant, emmarcada. De relectura cada 10 anys (com Mobby Dick o Rebelión a Bordo (la tragèdia del Bounti).

JUBERT, Joaquim i MIRÒ, Joan: “Relació històrica sobre l’origen dels humans”, a Darwin i Mendel, avui. La imatge de l’home i la societat, Estudi General, Girona, num 3, 1983, pp. 9-42.
Resum, molt resumit, sobre l’evolució de la teoria de l’Evolució dels essers vius.

JUBERT GRUART, J.: “L’evolució. Velles preguntes, noves respostes“, a Quaderns de treball de l’Associació Arqueològica de Girona, num 8, 1995, pp. 13-42.
Conté la hipòtesi del fenomen de la mort neuronal programada fetal com salt macro-evolutiu per explicar l’augment de massa encefàlica dins del gènere homo. A més a més d’una revisió històrica de les paleoantropologies fòssil, immunològica i genètica – centrada en l’ADN mitocondrial- i de la proposta de l’aportació neurobiològica. Llegit així sembla complicat, però l’article és un intent de fer-ho fàcil o comprensible. Podeu demanar separates a l’autor.

AYALA, Francisco J.: La teoría de la evolución. De Darwin a los últimos avances de la genética, Ed. T.H., Madrid, 1994, 237 p.
“Al dia”, fins 1994.


Filogenia del sistema nerviós

JUBERT GRUART, Joaquim: “Filogènesi del sistema nerviós. La imatge o idea de l’home construïda per les neurociències”, a Darwin i Mendel, avui. La imatge de l’home i la societat, Estudi General, Girona, num 3, 1983, pp. 63-161.
Resum, menys resumit, sobre l’evolució estructural i funcional del sistema nerviós, des de la sopa primordial al cervell de l’homo sapiens sapiens, passant per l’ameba, l’esponja, les meduses, les estrelles de mar, els cucs, peixos, rèptils, els amfibis i aus, mamífers,…prosimis i antropoides (ximpanzés i humans).

Neurociències

CAJAL 
(Renuncio, amb sentit comú, a donar cap bibliografia mínima del que Cajal escrigué. El “flâneur assegut”, però, ha de tenir cabdal i justa notícia de don Santiago, encara que aquesta notícia sigui menor que la que tenien la practica totalitat dels ciutadans de casa nostra a la dècada dels anys 30 del segle XX).

RAMÓN y CAJAL, SantiagoRecuerdos de mi vida. Historia de mi labor científica, Alianza, Madrid, 1981 (1923), 386 p. i 215 làmines.
No inclou la primera part (“La meva infància i joventut“), però hi ha tot Cajal (el pare de la histologia neuronal al complet) per ell mateix.

CAJAL. Antologia, edició a cura de José M. Lopez Piñero, Ed. Península, Barna., 1986, 274.
Allò més essencial que Cajal va escriure-descriure.

Cervell

SMITH, C.U.M.: El cerebro, Alianza, Madrid, 1972 (1970), 434 p.
Id. altres referències.

JUBERT GRUART, JIntroducció a la neuroanatomia, AXIOS Institut psicomèdic, Girona, 2003, 75 p.

DELMAS, A.: Vías y centros nerviosos, Toray-Masson, 1979 (1962), 298 p.
De tots (molts, inclús recents, magníficament il·lustrats) aquest petit llibre ho conté tot sobre anatomia i estructura del S.N.humà (massa i tot per un flâneur). Proposar, aquí, més referències bibliogràfiques seria abusiu i inútil.

A.R.LURIA (Unitats Funcionals Cerebrals)

LURIA, A.R.: El hombre con su mundo destrozado, Granica Ed., Buenos Aires 1973 (1972), 140 p.
Introducció a la neuropsicologia per a profans i entesos.

LURIA, A.R. : Pequeño libro de una gran memòria, Taller Ediciones J.B., Madrid, 1973 (1968), 162 p.
Id. sobre memòria i funcionament del cervell.

LURIA A.R.: El cerebro en acción, Ed. Fontanella, Barna., 1974, 383 p.
El llibre. Per experts i entesos.

LURIA, A.R.: Mirando hacia atrás, Ed. Norma, Madrid, 1979 (1976), 172 p.
Autobiografia científica. Apassionant lectura.

JUBERT GRUART, J.: “Enfocament sintètic: les quatre Unitats Funcionals Cerebrals“, a Filogènesi del sistema nerviósEstudi General, Girona, num 3, 1983, pp.142-155.

Ment (ànima, Jo i altres denominacions) i cervell

Quan els científics (i no científics) tenien ment, temps i necessitat per escriure aquests llibres i quan es tenia ment, temps i necessitat per llegir (científics i no científics) llibres com aquests, el resultat era de comprensió i consciència (de base científica), que es traduïa en una serena imatge del món/univers i d’un mateix. Exculpat de fer-se preguntes essencialistes, es podia deixar enrere, sense recança –sense buit- el mytos de tota arrel. Aclaria i sintetitzada la qüestió essencial (després de l’escriptura i/o de la lectura ben digerida, podies tornar a altres temes (llegir a Sartre o a Camus o a…) i, a estones creixents, devenir tranquils metafísics no sobrepassats. Podíem –quan s’escrivien aquests comptes rendus de Ciència i quan s’havien llegit- quedar-nos en la temperie (sic) metafísica i deambular perplexos per ella, practicant episòdiques i cada vegada més freqüents migdiades poc evidenciales. O, si encara érem prou agosarats i prou insomnes, dedicar-nos a la més càustica patafísica.
Podíem fer tot això, doncs sabíem que en el barri on residíem ja hi teníem qui s’ocupava, seriosament, rigorosament, tossudament, sistemàticament de Ciència (sigui Física nuclear o de partícules o de Biologia i de Genètica, de Filogènesi, d’ontogènesi i d’epigènesi, de bioquímica i de microscòpia electrònica, i de citoarqitectonia i de potencials evocats, de neurociència i de …), i que, a més a més, reflexionant sobre tot això construïen teories científiques. En definitiva: podíem deixar de llegir i creure en un món de mytos i de contes de fades, i podíem dedicar-nos a escriure-llegir poesia i a passejar tranquils a l’espera de retornar al món de les particules-àtoms no organitzades, tornant, per fi, a ser pols interestel·lar reduït a fertilitzant ecològic.

POPPER, Karl R. i ECCLES, JohnEl Yo y su cerebro, Labor, Barna., 1980 (1977), 677 p.
(Im)prescindible.
El filòsof (Popper) que fou amenaçat per Wittgenstein amb un atiador, a dos quarts de nou del vespre del divendres 25 d’octubre de 1946, en una habitació dels King’s College , i el neurocientífic canadenc, premi Nobel de Medicina 1963 (Eccles), cara a cara en el món 3.

CRICK, FrancisLa búsqueda científica del alma, Debate, Madrid, 1994 (1984), 386 p.
Nascut a l’any 1916, el cristal·lògraf descobridor, amb Watson, de la molècula d’ADN (premis Nobel 1962), dedicant la resta de la seva vida a la reflexió sobre el cervell. Recomanat, tot i estar descatalogat.

HOFSTADTER, Douglas R.: Yo soy un extraño bucle. ¿Por que un fragmento de mataria es capes de pensar en sí mimo?, Tusquets, Barna., 2008 (2007), 512 p.
A més a més de “per el títol”, sobre “el simiot“, “cims“, “cims“, “símbols” (pp. 70-76) i altres.

(continua a Bibliografia Ciència – 3)