Ciència

“La realitat és una mentida sobre la veritat.“
Robespierre

Introducció

Durant els 40 anys que tenen com centre el 1920, té lloc l’eclosió i expansió de la branca més bàsica i decisiva de la Ciència i la Tècnica actuals, i amb ella també una nova configuració de la imatge o idea del Real (l’Univers, la Vida i l’Humà). Emplenant el buit deixat per l’abandó del Mythos i pel referent interpretatiu religiós, apareix el sorprenent edifici teòric de la Física atòmica. El efectes sobre Hiroshima i Nagasaki, els dies 6 i 9 d’agost de 1945, no deixaren cap dubte que la nova Realitat – que un selecte nombre de científics havien anat desenvolupant durant els darrers anys- era absolutament i inqüestionablement Real.

Després de la lenta recuperació de la segona gran carnissada mundial, es produí un creixent i lògic interès per la divulgació d’aquesta poderosa branca de la Ciència (la física de les partícules sub-atòmiques). Tot i que és relativament cert que la curiositat anà excessivament lligada a un més entre altres d’aquests físics: Albert Einstein (1879-1955), unes dècades desprès, superant l’anècdota, transcorren uns anys (bàsicament els 70) durant els quals es produeix una corrent divulgadora d’alt nivell d’aquesta disciplina científica, disciplina que ja resulta totalment inabastable per un no selecte especialista. Sobtadament, com un efecte més d’aquesta devastadora -intel·lectualment- postmodernitat deconstructora, l’integrés per aquesta matèria (mai més ben dit) pràcticament desapareix. A partir d’aquests moments, Ciència, i en concret Física, passen a ser un vertader “punt cec” dels intel·lectuals lletrats de tota mena (literats, filòsofs, metafísics, …), atrevint-se molts d’ells, amb lleugeresa i irresponsabilitat acrítiques, a pontificar des de la seva (i col·lectiva) ignorància.

Com que aquesta Ciència, Física, passa a ser el fonament de neurociència (disciplina ocupada en esbrinar com s’ho fa un fragment de matèria –el cervell humà- per tenir consciència i coneixement del món i d’un mateix) una ontologia (coneixement sobre el ser) que no coneix o que ignora Física nuclear -aplicada a Vida i a Neuropsicologia- ja no parla del que li toca.

¿Què és Ciència?

La tasca de Ciència
Res és real fins que no és observat” (i mesurat). Aquesta és la tasca de (la) Ciència: obrir la caixa per veure (comprovar) si el gat és viu o mort. Ciència és, en definitiva, veure, descriure i mesurar “el que hi ha” (si és que hi ha quelcom, que si hi ha quelcom), és dir: les “coses“. “Veure el que veig“, de Péguy, amb la mirada de l’ull nu (encara que ja veurem (sic) que és el cervell, i no l’ull, el que veu), ampliada per mitjans tècnics -microscopis i altres (avui molts)- o pel pensar lògic, i identificar les Lleis que determinen i regulen el manteniment de l’estructura i el funcionament de les “coses” que anem veient que hi són.

Ciència és resposta a preguntes. La resposta és la identificació de les Lleis que regulen el Real (el que hi ha).

La tasca de Ciència és explicar-nos el món-univers i el que en ell hi ha, hi està passant, hi ha –probablement- passat i pot passar-hi, amb pretensió d’accés al Real.

I com que, per Ciència, “el món” és Espai, Matèria, Temps, energia,… i com que Ment és també tot això, el que s’estableix és una diàleg inter pars o iguals (salvant els nivells).

Origen de Ciència
Ciència, tal com en aquest Apunt s’entén, és una fundació contemporània i correlativa amb Revolució Francesa.

Ciència i Teologia
Per principi, Ciència no és teista (amb independència del que cregui un autodenominat o consensuat científic).

Ciència i Tècnica
Ciència es desenvolupa, i mort amb Tècnica (filla de Ciència).

Realitat i Real.
¿És real la realitat? Expressat com pregunta , és un plantejament filosòfic. Respondre a aquesta pregunta és una tasca científica.

Avanço: nosaltres els éssers vius, de qualsevol nivell evolutiu, sols obtenim un reflex psíquic o percepció del Real (del que està allà a fora o dins nostre) i a aquest reflex psíquic li donem el nom de realitat; però al Real-en-si (tant macroscòpic com microscòpic) no hi tenim cap accés directe . “Existeix –certament- un món exterior i …és totalment independent de que nosaltres l’observem o no” (Crick, 1994, p.15); i no sols és independent (de nosaltres) sinó que no és, en absolut, tal com nosaltres l’observem i pensem.

Anomenem realitat a allò que és donat a la consciència (v. infra) en un moment donat (el que suposem o inferim); anomenem Real al que “que hi ha” (de fet: hi deu haver), amb independència del que creiem (veure o, simplement, pensem amb absoluta convicció o fe). Ciència consisteix en saber –no pas en creure- que “el que hi ha” és el que hi ha (i no el que Mythos ens ha dit que hi ha).

Avanço: Ciència és fer que la realitat s’aproximi al Real.

Com que hi han moltes més “coses” i fenòmens en el Real (allà a fora) que els que pot copsar l’encèfal humà (la realitat copsada per els seus analitzadors i sintetitzadors, amb el seu límit o sostre), podem afirmar que, ben probablement, el Real supera la realitatreflectida.

Amb Tècnica, però, podem tenir accés a alguns o força d’aquests components-constituents ocults del Real, transformant més aspectes del Real en realitat (psíquica).

Si res és Real (doncs no tenim accés, ni directe ni total, al Real), la tasca de Ciència és descobrir com s’ho fa el Real-irreal per fer-se realitat. Doncs el que s’anomena món objectiu, no és tan objectiu com aparentava i com creiem.

El món exterior, allò que anomenem realitat, és una creació-construcció del sistema nerviós (el cervell), diferent per cada espècie (i inclús per cada individu dins de la mateixa espècie). I molt més exclusivament, allò que anomenem “esperit” és un producte individualitzat de l’organització del cervell.

“Construïm la nostra Realitat“.

“Cada un de nosaltres viu en un món irreal, construït pel nostre cervell“

Sols amb Tècnica, cada vegada més es va construint una representació del Real (que anomenem Realitat o dades mediades a la consciència) cada vegada més propera del Real-en-si.

Ciència: imperi de (la) Llei

Si la primera pregunta de Ciència és: ¿Què deu ser allò que és?, la segona pregunta que funda Ciència és: ¿Quines Lleis determinen, regulen (posen ordre), expliquen tot el que passa “allà a fora” (i a dins, que també és fora)?
Per exemple: ¿per què sols ampolles buides (sense o amb missatge) i tapades arriben a una platja, procedent de mar obert, i no ampolles destapades? Respondre, primer com a hipòtesis i després com a experimentació: “perquè sols les buides i tapades floten; les destapades no arriben a les platges perquè s’enfonsen ” (amb independència que aquesta resposta la donem abans o després d’Arquímedes), això és (fer) Ciència.

En Ciència, com en tot (Ciència és dins de Tot), hi ha nivells (de complexitat). Formular un principi (científic) com el de flotabilitat, és un nivell baix. Formular les lleis que regulen el fenomen observat és un nivell mig de ciència (p.e. la llei, mal anomenada principi, d’Arquímedes: “tot cos submergit en un líquid experimenta un impuls de baix a dalt igual al pes del volum del líquid que desallotja“). Que, després, dissenyem i construïm vaixells (i que flotin i naveguin) és Tècnica (aplicació pràctica de Ciència).

Una de les grans manifestacions de la intel·ligència humana, sols recentment manifestada en fer Ciència, ha radicat en comprendre que la impensable infinita varietat de coses i fenòmens en el món material poden obeir a un reduït grapat de lleis generals: “el comportament de tot el que existeix en el món, de l’estrella més gran fins a l’àtom més petit, està governat per no més de quinze principis general o lleis de la natura“.
 

Mètode científic
Observació meticulosa (descripció austera). “Veure el que es veu” i dir-ho de la forma més biunívoca possible. (P.e.: la poma cau a terra; les ampolles buides tapades floten; el ser és neuronal; …).

1. Formular la pregunta: ¿Per què?
2. Construir una hipòtesis lògica
3. Verificar-la experimentalment (de forma ben planificada) i repetidament.
4. Comunicar els resultats.
5. Atendre verificacions o refutacions.

Sobre la verificació
La veritat (referent al que és el Real i les lleis que el determinen i regulen) o és verificable o no és veritat.

Real i veritat
La veritat que hi ha en el Real és sols una. Si hi han formulades moltes (més d’una és moltes) hipòtesis sobre un aspecte-nivell del Real (si un determinat aspecte de la realitat té més d’una interpretació), o totes son falses (no veritat) o totes menys una.

Probable i provat
Hi havia la probabilitat de que la bomba atòmica llençada sobre Hiroshima no hagués explotat –de la forma que va explotar- perquè la teoria atòmica no fos certa (veritat) o Real. El fet que explotés i causes els danys que va causar, va provar que la probabilitat del Reales convertís en una realitat.

Provisionalitat
Aquesta formulació d’un aspecte-nivell del Real que es té per veritat científica és (ha de ser) sempre provisional i refutable (susceptible de refutació).

Simplicitat
En primera i en penúltima instància “simplicitas sigillum vertati” (la senzillesa és signe –segell- de veritat). Ho veurem en els models d’àtoms de Rutherford i de Bohr (tot l’Univers és una combinació de tres partícules) i en el de l’ADN,… i en tots els nivells.

Tècnica
Tècnica és filla de Ciència. Amb Tècnica, Ciència esdevé certesa i mort en pràctica. Però Tècnica engendra nova Ciència, i continua el cicle. Terceres generacions de petits déus, sorgits de déus menors.

Estranyesa
Encara que sembli estrany, és possible pensar racionalment.