Flaneur en el límit/ Aprenentatge /
Bibliografia

El Flâneur en el límit

BIBLIOGRAFIA APRENENTATGE (absolutament incompleta)

J. JUBERT GRUART

19 de febrer 2009

Infants salvatges

MALSON, Lucien: Les enfants sauvages, Union Générale d’Éditions, París, 1985 (1964), 247 p. 
Per l’autor de “Histoire du Jazz et de la musique“. La millor i més suscita revisió del tema. Conté (integra) la Mémoire et rappor sur Victor de L’Aveyron, de Jean Itard.

LANE, HarlanEl niño salvaje de Aveyron, Alianza, Madrid, 1984 (1976), 320p.
Tot sobre el tema.

LANE, Harlan i PILLARD, Richard: L’Efant Sauvage du Burundi, Inter Ed. , París, 1980 (1978), 190 p.
1976. A la cerca d’un “nou Victor”. Una aventura apassionada i apassionant.

JANER MANILA, Gabriel: La problemàtica educativa dels infants selvàtics: el cas de “Marcos”, Ed. Laia, Barna., 1979, 278 p.
Una revisió històrica i un “cas” d’un infant abandonat als 7 anys (massa tard per ser un vertader infant salvatge), a Sierra Morena (1953-1965).

Neurobiologia del desenvolupament/ Epigènesi

CHANGUEUX, Jean Pierre: El hombre neuronal , Esapasa Calpe, Madrid, 1985 (1983), 366 p.
Els fets de l’epigènesi, explicats pas a pas.

JUBERT GRUART, J. i NAVARRA ALZAMORA, J.: El primer any de vida, vol.1. De l’ameba al nadó, Ed. 62, Barna., 1987, 249 p.

DELACOUR, JeanNeurobiologia del aprendizaje, Alhambra, Madrid, 1982 (1978), 193 p.
15 autors i altres tants temes. O com a l’any 1978 es sabia quasi molt sobre com s’aprèn i com s’hauria d’ensenyar. A destacar el darrer capítol: “Especificació epigenètica de les rets nervioses per estabilització funcional de sinapsis en evolució“, d’A.Danchin, del Departament de Biologia Molecular del Institut Pasteur de París (pp. 179-188), i el darrer paràgraf: “Per últim, diguem quelcom sobre Pedagogia: l’especificació epigenètica de la ret nerviosa es realitza per interacció entre una dada genètica (el programa neurònic i el medi e4xterior. Aquesta especificació és més o menys definitiva i irreversible abans del pas a l’edat adulta. Res ens permet afirmar que una modalitat d’ensenyament aplicada a tots convingui a tots, molt al contrari (¿podem calçar amb tots els individus amb el mateix parell de sabates?, i un ensenyament definit d’acord amb criteris únics, nacionals, fixada d’acord inspeccions crítiques segons un sol model, ha de resultar perjudicials per alguns. Així, doncs, seria aconsellable que la Pedagogia aprengués a detectar la modalitat d’aprenentatge de cada individu amb el fi d’impartir-li els ensenyaments d’una forma adequada …el qual està força allunyat del que passa avui en dia a…”. És a dir: cuidem amb més atenció els peus dels nostres infants, que el seu cervell.

LENNENBERG, Eric H.: Fundamentos biologicos del lenguaje, Alianza, Madrid, 1975 (1965), 537 p. 
Tot sobre el desenvolupament del llenguatge. Imprescindible si ha de parlar amb algú (una alternativa és callar).

JUBERT GRUART, Joaquim i COROMINA SAIGNIER, P. (amb dibuixos de D. FITA): “Els primers sons s’eduquen“, INFANCIA, nº 11, 1983, pp. 12-17 .
La importància del primer any de vida per l’aprenentatge del llenguatge (de les llengües idiomes). O les raons per les qual cal tenir connectada la BBC, al costat d’un infant del primer any de vida (o radio Pekín si el xinés és l’objectiu), a més a més, és clar, d’escollir un pare-mare parladors, i de diferents idiomes.

MECACCI, LucianoRadiografia del cerebro, Ariel, Barna., 1985 (1984), 174 p.
Respostes, clares, a ¿per que el cervell d’un japonès és diferent ? ¿Com és el cervell d’un músic? ¿Id. d’un cec- sord-mut? ¿Id. d’un dibuixant-pintor-escultor? ¿Id. d’un esquerra? ¿Id. d’un científic?…


Aprenentatge de la socialització

JUBERT GRUART, J., DOMINGO MANERO, M. I DOMÈNECH POU, M.A.: De nadó a company, Rosa Sensat, Barna., 1988, 104 p. (traducció castellana de Mª Mercè Homs i Brugarolas, 1993)
Tot, resumit i sistematitzat, sobre el desenvolupament infantil humà i períodes òptims, al llarg dels 3 primers anys de vida. De Jean Itard a Rene Spitz, passant Harold Skell, els Harlow, Konraf Lorenz, John Bowlby, l’experiment-experiència de Loczy,… el vicle o encunyació materno-filial en sentit invers (o perquè les mares segueixen al seus fill),…
Una altra prèdica en el desert.

SPITZ, René A.: El primer año de vida, Aguliar Madrid, 1979 (1958), 132 p.
O com un psicoanalista també pot fer obres bones (en aquest cas transcendents). Amb les impressionants fotografies-testimoni dels efectes de la privació d’estímuls en infants.

Pedagogia aplicada

LEONTIEV, Alexis: El desarrollo del psiquismo, AKAL, Madrid, 1983, 298 p.
Bàsic pels conceptes de psiquisme, consciència, conciència, pensament, funció (cerebral) complexa… Imprescindible.
Entre altres (moltes) conté la definició de pensament: “Procés de reflexió conscient de la realitat, amb les seves propietats, associacions i relacions objectives, incloent els objectes inaccessibles a la percepció sensible inmediata” (p. 65). O: “La conciència humana distingeix la realitat objectiva del seu reflex” (p. 53). O, psiquisme: “Reflex de la realitat en nosaltres”.
Nivells de psiquisme (sensorial, perceptiu, cognitiu,…).

LIUBLINSKAIA, A.A.: Desarrollo psiquico dels niño, Grijalbo, México, 1971 (1965), 413 p.
Imprescindible (si pretén ensenyar a un fill d’humans).

LURIA, LEONTIEV, VIGOTSKY i al.: Psicologia y Pedagogia, Akal, Madrid, 1973, 314 p.
Id. Amb la prohibició expressa de posar-se a la boca els noms de Luria, Leontitiev i Vigotsky (i altres) si no s’ha llegit, treballat i rellegit aquest llibre (és a dir: els professors universitaris).

VYGOTSKI, L.S.: El desarrollo de los procesos psicologicos superiores, Critica, Barna., 1979, 226 p.
Id. L’obra cabdal d’aquest rus especialista en Shakespeare i Psicologia de l’Art.

AKSARINA, N.M.: L’educació dels infants fins als set anys, Ed. 62, Barna., 1983 (1977), 311 p.
No en diu res, però potser entendrem perquè els russos(sovietics) van passar al davant dels nord-americans en la carrera en el l’espai.

MAISTRES, Marie deDeficiència mental y lenguaje. Principios y metodos para la reeducación del deficiente mental, Laia, Barna., 1977 (1970), 279 p.
Manual (únic) per educadors i per polítics.