Flaneur en el límit/ Aprenentatge /
Text

El Flâneur en el límit

TEXT 5. APRENENTATGE: LLEIS EDUCADORS

J. JUBERT GRUART

19 de febrer 2009

Lleis bàsiques II

Continuació de les LLEIS I SEQÜÈNCIES BÀSIQUES DEL DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE INFANTIL (dels 0 als 18 anys d’edat) QUE SON D’0BLIGAT COMPLIMENT PER PART DE PARES I MESTRES (encara que l’administració les desconeix-hi o vulneri).


1. Llei bàsica de Darwin: La natura no fa salts.

  • Apartat 1: El desenvolupament infantil humà segueix una seqüenciació rígidament ordenada i programada, en la que cada etapa és conseqüència de la precedent i prerequisit de la següentEl contingut aquesta llei és el saber bàsic de la pedagogia, essent la didàctica una directa derivada d’ella.
  • Apartat 2: Una significativa proporció de fracassos escolars arranca d’un deficient nivell de desenvolupament assolit en el període preescolar.

2. Llei bàsica de SLUKIN: El desenvolupament necessita aprenentatge (o llei de l’ou i la gallina).

  • Apartat 1: Sols l’aferència dels estímuls pertinents donarà lloc al desplegament de nous nivells de desenvolupament i, en conseqüència, de noves modalitats de rendiment i de comportament.
  • Apartat 2: El saber ocupa lloc (força) i temps (molt).

3. Llei bàsica de LORENZ: Cada concret aprenentatge passa per un període òptim (o crític) dins del qual es donen les millors condicions per la seva adquisició i fora del qual cada vegada l’aprenentatge serà cada vegada més difícil.

  • Apartat 1: Quan més tard, més esforç i menors resultats (o cap).

4Llei la DESIGUALTAT: Cada infant és (moderadament o significativament) diferent.

  • Apartat 1: No existeix una real igualtat d’oportunitats, doncs tampoc existeix una igualtat de partença.
  • Apartat 2: Existeix un sostre (però no pas una cronologia) individual en el desenvolupament.
  • Apartat 3: Una instrucció massificada, igual per a tots, no fa desaparèixer les diferències o desigualtats.
  • Apartat 4: El treball pedagògic ha de sincronitzar-se estrictament amb l’estat i les possibilitats de les condicions internes (nivell de desenvolupament assolit) de cada subjecte.
  • Apartat 5 (Llei bàsica de PIAGET): és el nivell de desenvolupament en el que es troba cada infant concret (NO L’EDAT) el que ens permet classificar i agrupar en classes als infants.

5Llei de SAINT – EXUPÉRY: Per tal d’accedir cal haver-hi participat abans o “ex nihilo nihil fit“.

  • Apartat 1: Pel que fa a d’intel·ligència, la genètica és sols una (necessària, però no suficient) condició (anti-llei del farsant Galton i del seu fill Ciryl Burt).
  • Apartat 2: Els infants han de mesurar-se amb els obstacles (o cal descobrir per tal de poder aprendre i transferir).

6Ningú pot ensenyar a ningú més enllà del que hagi aprés un mateix.

  • Apartat 1: El sostre de l’educador condicionarà el “cel ras” de l’alumne.
  • Apartat 2: Això val tant per la competència personal com per la professional.
  • Apartat 3: Aquesta llei actua (és vigent o d’bligat compliment) amb independència de l’adequació o inadequació de la programàtica normativa.

7Llei de ANOJIN: Tot rendiment funcional cerebral és el producte del treball concertat de totes i cada una de les diferents àrees i unitats funcionals cerebrals, les qual aporten –de forma simultània o successiva- la seva específica i imprescindible contribució.

8. Un dels objectius bàsics de l’educació és la conversió dels instints en emocions i aquestes en afectes.

9. Un dels objectius bàsics de l’educació és convertir els elements de la percepció/representació (síntesi unimodal) en elements de la cognició (síntesi simultània polimodal) i aquets en esquemes simultanis de pensament.

10. Un dels objectius bàsics de l’educació és convertir els elements de la intenció en elements de l’acció pràxica.

11Llei del desenvolupament axiològic(aplicació a l’escola de les llei 19ª i 21ª de les Lleis bàsiques I): Un dels objectiu bàsics de l’educació és normativitzar, autonomitzar i promoure l’elecció de valors (sense oblidar el compliment de les normes és a dir: fent assumir les conseqüències de l’elecció).

12Llei del desenvolupament existencial (afrontament amb les dades de l’existència: mort, solitud, llibertat, responsabilitat, manca de sentit de la vida, (in)compliment del guió).

13Llei bàsica de LIUBLISKAIA: la tasca de l’educador consisteix no sols en utilitzar al màxim les variades condicions internes de cada infant, sinó també en formar-les fent incidir els factors externs necessaris en cada moment donat del desenvolupament individual (i no sols els inclosos en els programes).

14Llei bàsica de VIGOTSKI (o de l’àrea de desenvolupament potencial): Per passar d’un nivell de desenvolupament a un altre, cal fer-ho amb l’ajut d’un adult competent (fer-ho amb ell, no pas demanar-li que ho faci o fer-ho per ell).

15Cal ser receptor passiu, abans que emissor actiu (o per tal de donar, abans s’ha de tenir).

  • Apartat 1: El llenguatge impressiu en previ a l’expressiu. Els primers sons i les primeres paraules s’eduquen.
  • Apartat 2: Primer es mirar i després veure. Sols després és quan l’adult ha d’explicar.
  • Apartat 3: Un educador ha fer servir quasi constantment la funció directiva del seu llenguatge.

16La repetició és la condició bàsica per arribar a l’automatització i consolidació d’un aprenentatge.

17. En cervell en acció procedeix d’acord amb el mètode analítico-sintètic. La didàctica ha de seguir, en conseqüència, el mateix mètode.

  • Apartat 1: L’únic mètode fisiològic per l’aprenentatge de la lectura-escriptura és el “lletra a lletra“. (m, a/ m-a, ma/…)

18 .S’han d’aprendre les formes i no sols atendre als resultats pràctics (agafar el llapis i els coberts en “pinça distal”, aprendre cal·ligrafia i ortografia, bones maneres i educació,…).

19 . Llei bàsica de Mercè Homs: “És quan sé que aprenc“.

  • Apartat 1: El llatí, el grec, la memorització dels reis gots i altres coneixements inútils, esdevenen absolutament útils i impresindibles..
  • Apartat 2 : Llei bàsica del físic Rafel Carreras: “Apressa una suma apresses totes les sumes” o la necessitat de les matemàtiques clàssiques (taules de multiplicar i altres amenitats) .

20. Si vol que el seu fill/filla o els seus alumnes aprenguin música, no esperi mai a donar-los-hi la oportunitat quan tinguin l’edat de ser admesos en un Conservatori de música (de la mateixa forma que no esperarà a que sàpiguen llegir per ensenyar-los a parlar).

20. Quan estigui tip, fart, cansat, avorrit, fastiguejat, quan es senti derrotat, i quan no gaudeixi exercint la teva professió, canviï de feina!