Saint- Exupéry

 

Al llarg de la segona meitat del segle XX, en el nostre país almenys (però també en d’altres, a occident), hi han passat (existit i extingit) dues grans categories d’adolescents altament il·lustrats (en comparació a la tercera, majoritària, categoria o grup pluriforme): els que entre els 18 i els 24 anys –l’adolescència anava francament retrasada- llegien a Saint-Exupéry, i els que es dedicaven a la lectura de Rayuela de Julio Cortázar. Encara que ara, si han sobreviscut, potser coincideixen en altres i diferents lectures, l’abisme que separava als subjectes d’un i altre club de lectura fou pràcticament infranquejable durant decenis.

Passats els anys i moltes lectures -i molts, grans, desencisos-, el membre del club exuperià, amb llàgrimes als ulls, coincidirà amb els amics de l’amic de la Maga que els escrits de Saint-Exupery són poca cosa més que “estúpida verborrea i cretinisme de cabina d’avió amb aires de saviesa“. Com que l’emissor d’aquesta cruel sentència és Jean-Françóis Revel, ara caldrà saber si entre les lectures post-exuperianes i post-cortazarianes, a més a més de Pessoa i de Macedonio Fernandez i de Camús i de Sartre, també s’hi inclou aquest autor (Revel) (i a Egdar Morin, per exemple) i algun dels post-estructuralistes. Que, a mig camí, els segons hagin passat (lecturalment), intensament, per Machado (Antonio) i els primers no hagin anat (lecturalment) pocs més enllà de Peguy i de Bernanos, és immensament lògic. Ara, però, sobrevivents i propers a l’extinció, coincideixen, potser, amb un hagiografista –però mínimament crític- de Saint-Exupery quan escriu –citant al periodista Albert-Paul Lentin- que la seva filosofia és “simplista” i impregnada d’una mentalitat de “boy scout permanent”, però que ha incidit i afectat a tota una generació gràcies al seu llenguatge poètic, a la sinceritat (?) de les seves paraules i a la seva tensió interior.

En escriure, ara, aquestes pàgines no es renega pas, en absolut, d’un passat intensament exuperià; simplement és que la mirada del flâneur assegut, recentment també abocat a la finestra, ha canviat.

Vida i llegenda d’Antoine de Saint-Exupéry

1900 (29 de juny, diumenge): Neix a Lió, 8 rue du Peyrat (desprès Alphonse Fochier, avui Saint-Exupéry).

1904: Mort de pare, el comte de Saint-Exupéry.
La família (mare i 5 germans es traslladen al château de la Mole (Var), al costat de Saint Tropez, residència de l’avia Mm. De Fonscolomb.

1907: Nou trasllat, a casa de la tia Mme Tricaud i les vacances al “château” de Saint-Maurice-de-Rémens (prop d’Amérieu-en-Bugey, Rhône-Alpes).

1908: Alumne amb els germans de La Salle (de la Doctrina Cristiana) a Lió.

1909: Nou trasllat, a Mans, amb la família del pare. Extern, junt amb el seu germà -2 anys menor- , en el jesuïtes de Mans (on havien estudiat el seu pare i l’oncle Roger) (Còllege Notre Dame de Sante-Croix). Alumne irregular en el treball i amb comportament difícil.

1910: La mare no s’adapta a viure amb la família del marit i torna a Saint-Maurice-de- Remens. Deixa Antoine i François amb les ties Anaïs i Marguerite, a Mans. Importants trastorns de conducta d’Antoine (desordre, indisciplinat, brut,… mal estudiant,…). Cartes a la mare, demanant el seu afecte (recordar Baudelaire).

1912. Vacances amb la mare. Prop del chateau de Saint-Sulpice hi ha un terreny de vols de proves. Antoine el freqüenta i pregunta insistentment sobre els mecanismes dels aparells de vol. Se l’emporten a fer un vol.
En reprendre el curs té de professor l’abbe Margotta.

1914: Premi de narrativa del col·legi, per Odysée d’un chapeau haut de forme.
28 de juliol: assassinat de l’arxiduc d’Austria a Sarajevo. 1ª Guerra Mundial. L’oncle Roger de Saint-Exupéry mort en el front. La mare és nomenada infermera en cap de l’hospital muntat a l’estació de d’Ambérieu. Fa venir al seu costat a tots els fills. Els dos germans passen al col·legi de Mongré (Villefranche-sur-Saône), portat igualment per jesuïtes.

1915: Retorn a Mans (col·legi Sainte-Croix). Tercer premi de composició francesa. Malaltís.

1916: Interns en el col·legi dels marianites de Fribourg (Suïssa), a la Villa Saint-Jean.

1917. Grau de batxiller.
Mort del germà François (d’endocarditis reumàtica), el seu company en tots els desplaçaments i canvis de residència i de col·legi.
Octubre: intern al col·legi Saint-Louis de Paris. Curs de matemàtiques especials a l’École Boussuet (portada pels jesuïtes), per preparar el concurs d’ingrés a l’École navale i a l’École Centrale. Evacuació dels alumnes al Lycée Lakanal.
Coneix Louise de Vilmorin.
11 novembre: signatura de l’armistici (a Redon).

1919: Intern en el Col·legi Bousset. L’abbeé Sudour. Suspens en la prova oral.

1920: Oient lliure a L’Escola de Belles Arts (Arquitectura), durant 15 mesos.
La mare, pràcticament arruïnada, ha d’acollir-se a casa d’una cosina (Ivonne de Lestrange). Antoine, per guanyar algun diner, fa de figurant a l’opera (Quo vadis, de Jean Nogues).

1921: Servei militar. Regiment d’aviació, a Strasbourg. Passa a Casablanca (Marroc). Obté el títol de pilot civil.

1922: Títol de pilot militar. Alumne oficial a la reserva. Octubre: sotstinent a la reserva. Entrenament d'”observador” a Bourgues.

1923: Es fa públic el seu nuviatge amb Louise de Vilmorin.
Primer accident importat (a Bourget), amb fractura de crani. Desmobilitzat. La família de la seva promesa s’oposa frontalment que segueixi una carrera militar en l’exèrcit de l’aire, com era el seu desig. Passa a fer un treball de buròcrata: controlador en una fabrica d’avions.
Setembre: Louise de Vilmorin trenca les relacions.

1924: Treballador (durant 2 mesos) a la fàbrica de camions Saurer. Representant d’aquesta marca per la regió de Montluçon.

1925: Coneix – a casa d’una cosina- a l’escriptor Jean Prévost (1901-1944), que és secretari de redacció de la revista mensual “Le Navire d’Argent” (1925-26, 12 números), creada per Adrienne Monnier, propietària de la llibreria “La Maison des amis des livres” de la rue de l’Odeon.

1926: Per encàrrec de Prevost , Saint-Exupéry escriu la seva primera obra: “L’Aviateur, abrégé d’un recit: l’Évasion de Jaccques Bernis“, publicada a la revista literària d’Adrienne Monnier. Un relat exaltat i florit de l’experiència de volar.
Obté el permís de pilot de transport.
Per influència de l’Abée Sudour, passa a treballar, per la Companyia Aèria Francesa, a Tolosa, com a mecànic.
Mort de la seva germana petita Marie-Madelaine (tuberculosis).

1927: Per recomanació de l’abée Sudor, passa a ser primer mecànic i desprès pilot del correu aeri Tolosa- Casablanca i més tard fins a Dakar. Octubre: cap de l’aeroport de Cap Juby , penitenciaria militar espanyola (Rio de Oro), on escriu Courier Sud.

1928: Publicació de Correu Sud.
Protagonitza maniobres de rescat de diferents pilots caiguts.

1929: Retorn a França. Contracte amb la Nouvelle Revue Française (NRF). Setembre: Buenos Aires; director d’Aeroposta Argentina; fundació de la línea Buenos Aires-Punta Arenas. Crea la línia Patagonia (Buenos Aires-Punta Arenas). Escriu Vol de nuit.

 

1930: 13-20 de juny: vols sobre els Andes, cercant el pilot Guillaumet. Cavaller de la Legió d’Honor
Novembre: coneix Consuelo Suncin (1901-1979).

1931: França. Casament amb Consuelo. Retorn a París. Pilot del correu nocturn Casablanca –Port Ethiene. Vol de nuit, premi Fémina (desembre). Èxit. Traducció a l’anglès i portada al cinema als EEUU.

1932: 5 rue de Chanaleiles, París. Pilot dels hidroavions de la línea Marsella-Alger.

1933: Fusió de totes les companyies àrees franceses en Air France. Oposició a contractar Saint-Exupéry com a pilot. Pilot de proves per la Societé de Construction Latécoere. Pilot de la recepció d’avions. Segon accident greu, a causa d’un error de pilotatge.

1934: Contractat pels serveis de publicitat d’Air France. Conferències i viatges. Nou accident a Saigon (aterratge forçat sobre el Mékong). Retorn a Marsella.

1935: Torn de conferències, al llarg dels països mediterranis. Reporter de Paris Soir. Moscou. 6 articles publicats durant el mes de maig. 29 de desembre: intent de batre el record Paris- Saigon; accident (a 260 quilometres per hora) sobre un desert de Líbia.

1936: 1 de gener: recollits, ell i el seu mecànic, per una caravana i conduits a Alexandria. Relat radiofònic i articles sobre l’accident. Agost: Enviat com reporter de guerra, per “l‘Intransigean” al front de Lleida (Catalunya) (5 articles).
15 place Vauban, París. Reportatges a la premsa i radiofònics sobre la desaparició en vol, sobre l’Atlàntic Sud, del seu amic i pilot Mermoz.

1937: Compra d’un SIMOUN, F-ANXK. Febrer: pilot per establir la línea Casablanca-Tombouctou-Bamako-Dakar-Casablanca .
Juny: Paris Soir l’envia al front de Madrid (3 articles).
Agost: vol sobre Alemanya.
Registre de 3 patents (brevet) d’instruccions per aterratges d’urgències i l’ús d’aparells per la navegació aèria.

1938: A New York. Intent de raid New York-Tierra de Fuego; greu accident a Guatemala, al enlairar-se, sobre la pista, per sobrecàrrega de carburant (5 dies en coma). Març: New York, redacció de Terra d’homes. 2 patents. Retorna a França. Paris Soir, 3 articles (octubre), “La Paix ou la Guerre?”. Suïssa. New-York. …

1939: Oficial de la Legió d’Honor. Publicació de Terra dels homes (febrer); abril: Gran premi de novel·la de l’Acadèmia francesa. La traducció a l’anglès és escollida “llibre del mes”. 52 rue de Michel-Ange, París. Alemanya. Travessa de l’Atlàntic Nord, amb Guillaumet, anada i retorn. New-York. França.
2 setembre: 2ª Guerra Mundial. 4 setembre: convocat a Tolosa i declarat “inapte” per volar en missions de guerra (pilot d’alt risc). 3 novembre: s’incorpora al grup 2/33 de reconeixement aeri. Vola.

1940: Vola (missions de guerra) sobre Alemanya. Citacions i condecoració (Croix de Guerre). 9 maig: enviat a París per consulta mèdica. 9 juny: darrera missió de guerre. 20 de juny: amb un avió de càrrega sense condicions trasllada homes i material de guerra de Bordeux a l’Àfrica del Nord.
5 agost: desmobilitzat. Torna a França. Agay. (a casa una germana). Alger. Lisboa. New-York.
27 novembre: Guillaumet abatut, a la Mediterrània.

1941: 52 de Central Park, New York. Bevin House (Long Island). Fases depressives. Cada final de setmana a New York. André Breton declara (en el New York Times) Saint-Exupéry col·laboracionista (acusat d’acceptar un càrrec de conseller nacional a Vichy). Saint-Exupéry replica que surrealisme i nazisme són el mateix (brutals, violents i denunciadors). S’acusa a Saint-Exupéry d’amistat i afinitat amb Drieu de La Rochelle.

1942: Pilot de Guerra. Conferències a Canadà. Visita del matrimoni Maurois (autor de Le Pays des 36.000 volontés, amb il·lustracions d’Adrienne Segur, font d’inspiració per la figura del Petit Príncep). (El testimoni d’André Maurois sobre aquesta època de Saint-Exupéry és prou exemplar: A mitja nit desperta, més d’una vegada dins de la mateixa nit, a Consuelo per demanar-li que li prepari menjar o per fer-li jugar una partida d’escacs: “¡Consuelo, Consuelo –crida des del passadís, ous, ous!”. També desperta al mateix Maurois i l’obliga a passejar pel jardí i llegir-li un tros del Petit Príncep o de Ciutadella. El mateix fa amb els amics, telefonant-los en plena nit,…
Amants de l’època: Silvia Hamilton, Natalie Paley (actriu mediocre, opiòmana), Nelly de Vogüé, , Nadia de Bragance,…
Desembarcament del aliats a Argèlia. Els alemanys ocupen la zona sud de França.
“D’abord les Français” (New York Times, 29 novembre), on evoca a Peguy i demana una croada contra l’ocupant; ataca els partits, els clans, …; crida al francesos a reconciliar-se; …ofèn a De Gaulle; … Breton i els Maritain (Jacques i Raïssa, confidents de Peguy) contraataquen. Saint-Exupéry s’ofega a Bevin House. Lloguen l’apartament de Greta Garbo a New York (35 Beekman Place); gran festa de inauguració (amb Greta Garbo, Marlène Dietrich, Jean Gabin, Peggy Guggenheim, Max Ernst,…). Redacció, laboriosa del Petit Príncep. Més atacs dels gaullistes de New York contra Saint-Exupéry. Entrevista amb el general Doolittle; objectiu; ser incorporat malgrat la seva edat a l’exèrcit americà amb destí a l’Africa del nord. Les forces lliures franceses s’oposen frontalment a que Saint-Exupéry s’incorpori a l’exèrcit aliat. Alcohol, cafè,…

 

1943: Carta a un hostatge. El Petit Princep. Profunda manca de sentit per viure. Encara que els americans encara no l’han acceptat, cerca per tot New York un uniforme d’aviador; el troba finalment, descolorit, el magatzem del Metropolitan Opera House. S’hi vesteix. Mil·lèsima baralla amb Consuelo, l’acusa de tot: malgastadora, inepta,…
Març: el general Doolittle li anuncia que pot marxar vers el front de guerra. Escriu: “És necessari que em disparin, que em senti rentat. Que em senti net en aquesta estranya guerra“
S’incorpora a l’aviació americana (15 març vers Tunísia), amb el grau de capità. 21 juny: primera missió sobre França. 25 de juny: ascendit a comandant. 12 agost: posat a la reserva. Es fa fotografiar per Life, amb l’uniforme i galons daurats de capità d’aviació. Abril: s’acomiada de Silvia Hamilton, de Consuelo, … La muller de Lindbergh (l’Àliga solitària), Anne Morrow, escriu: “Va a sacrificar-se…”.
Argel: entrenaments en un Simoun i un P-38 Lightning. Experiència de la mística de Péguy. Escriu al general Chambe una “confessió testamentària” (que no remet).
21 juliol: primera missió de reconeixement sobre França. 1 d’agost: segona missió: problemes, surt de pista, … S’obre una investigació. Saint-Exupéry és suspès de vol fins a nova ordre. El general Spaatz decideix prohibir-li volar. Acudeix a les reunions d’intel·lectuals francesos (Roblès, Gide,…) vestit sempre amb l’uniforme de capità,… Un dels assistents, Albert-Paul Lentin, qualifica la seva filosofia de “simplista“, impregnada d’una mentalitat de “boy scout permanent“, però sedueix. Continua la redacció de Ciutadella. Sedueix i necessita ser estimat. S’enamora d’una infermera que troba en el tren d’Oran a Argel,… Anuncia que s’acosta “el final de la comèdia”. Escriu llargues cartes a totes les dones dels seus dies.

1944: Fases hipomàniques alternant amb depressives. S’entrevista, gestiona, suplica, exigeix –sempre en un nivell alt: generals, alts Comissaris,…-… i aconsegueix la seva reincorporació a l’exèrcit. A Sardenya, Alger . Lletra a un americà (tota la temàtica i mística exuperiana). Carta al general X. Bastia. Anuncia la seva propera mort a Gavoille i al general Mast. Intents de retirar-lo de les missions.

 

31 de juliol: aconsegueix sortir en darrera missió (sobre Grenoble i Annency). No torna. Ha escollit, com Péguy, la seva forma de morir.