El Flâneur assegut
DELS ESTATS GENERALS a la PRESA DE LA BASTILLA (1789)
Anteriors convocatòries dels Estats Generals:
1302: Felip el Bell. 21 convocatòries en 487 anys.
[Prepar-ho porta temps]:
Juny 1787: Creació de les Assemblees per les eleccions a representants dels Estat (amb duplicació del nombre de representants del Tercer Estat).
[Quelcom està canviant]):
Gener 1788: Reconeixement dels drets civils dels protestants.
[Convocats]:
8 agost 1788: Convocatòria dels Estats Generals per l’1 maig 1789.
[Caldejant l’ambient]:
Gener 1789: Sieyés publica “Qu’est-ce que les Tiers État?”. “¿Què és el Tercer Estat?-tot. ¿Què ha estat fins ara en l’ordre polític? –res. ¿Què demana? –ser quelcom”.
Març-Abril 1789: Eleccions als Estats Generals (282 nobles; 303 del baix clergat; 51 bisbes; 646 del Tercer Estat). Recollida dels “Cahiers de doléances” (60.000 quaderns).
23 abril 1789: Revolta en el faubourg St.-Antoine. La repressió per part de les tropes reials causa centenars de morts.
Els nobles terratinents retenen el blat.
Abril 1789: Fundació, a Versalles, del Club Bretó (societat revolucionaria que agrupa a diputats de Bretanya: Lanjuinais, Le Chapelier,…).
[Un mal/bon començament]:
4 maig 1789: Processó de l’Esperit Sant. Alt clergat: brocats i capes vermelles i violetes; nobles: jaqueta de tissú daurat i barret; Tercer Estat: vestits totalment de negre (un sol pagès, Michel Gérard, de Rennes –acomodat i instruït- vesteix segons la tradició bretona, amb polaines blanques i sense perruca). Sermó del bisbe de Nancy, monsenyor de la Fare: “La xusma ha de rendre servitud i obediència als ben-nascuts”
5 maig 1789- 27 juny 1789: Versalles. Obertura Estats Generals (formats pel representant de tres estaments: Primer Estat (clergat), Segon Estat(noblesa) i Tercer Estat (la resta de població). Total: 1.200 diputats. Discussions sobre el sistema de votació.
28 maig 1789: Els membres del Tercer Estat procedeixen a verificar i recomptar les seves credencials.
Abatte Siéyes: proposta de vot nominal substituint el vot per Estat.
13 juny 1789: 3 capellans de Poitou es passen al Tercer Estat.
14 juny 1789: id. 6 més.
17 juny 1789: Els membres del Tercer Estat (els “comuns”) s’autoproclamen Assemblea General (del Tercer Estat) (aquest sol representa al poble en-si i no les classes poderoses, les quals –membres del Primer i del Segon Estats- són convidats a integrar-se a l’Assemblea Nacional, comprometent-se a redactar una Constitució (per tal de instituir una Assemblea Nacional Constituent) i prescindir dels que no s’integressin). El comte de Mirabeau: proposta d’una “monarquia il·lustrada” (“el rei: el primer funcionari de la nació”).
Vetada l’Assemblea General. El Tercer Estat és expulsat . Els assembleistes es traslladen a un edifici veí (Jeu de Paume, on la noblesa hi juga a pilota).
19 juny 1789: 149 diputats del clero s’uneixen al Tercer Estat. Es queden en Primer Estat 137.
20 juny 1789: Jurament del Jeu de Paume: “no separar-se i reunir-se fins que la constitució quedi establerta”. Una majoria del Primer Estat (clergat) i 47 del Segon Estat (nobles) s’uneix als tancats.
El Club Bretó s’amplia amb representants d’altres províncies, reafirmant la seva ferma voluntat de “no separar-se” fins s’hagi aprovat una Constitució per França.
23 juny 1789: Lluis XVI no cedeix i fa encerclar Versalles per grans contingents de tropes (que també s’instal·len a París). Mirabeau (del Club Bretó): “…vint i cinc milions de francesos esperen una felicitat segura”. Ha començat la revolució: “Nobles i clergues: uniu-vos al Tercer Estat!”. Es vota.
25 juny 1789: El Duc d’Orleans (cosí del rei) + 46 diputats del Segon Estat es passen (ocupen escon) a l’Assemblea Nacional
27 juny 1789: El rei cedeix i convida als altres diputats del Primer i dels Segon Estats a integrar-se a l’Assemblea Nacional. Però dona ordres d’assetjar París amb 20.000 mercenaris.
3 juliol 1789: L’Assemblea Nacional elegeix el primer President: Le Franc de Pomnignan.
7 juliol 1789: proclamació de l’Assemblea Nacional Constituent (durarà fins el 30 setembre 1791).
(Aquí s’hauria pogut donar per acabada la Revolució, però …)
11 juliol 1789: Destitució del ministre de Finances, Necker. Protesta popular. Forces militars s’uneixen a poble.
14 juliol 1789: Pressa de la Bastilla. Camil Desmoulins (1760-1794) i la seva muller “la ingènua Lucile”. 8.000 persones assetgen la fortalessa, contra 100 soldats. Saldo: 98 morts, 73 ferits. 4 hores de combat. Dos destacaments de Guardies Nacionals s’uneixen al poble. El governador de la Bastilla Marqués Bernard de Launay i l’alcalde de París (Jaccques de Flessilles) són decapitats. Sols han mort 6 soldats defensors. A dins: 7 presoners (per “carte de cachet”).
Crema de castells i de convents.
Destrucció de 40 (de les 54 duanes) que encerclen París.
La Revolució s’estén a altres ciutats i pobles. Creació de nous Ajuntaments, els quals sols reconeixen l’autoritat de l’Assemblea Nacional Constituent. Els pagesos deixen de pagar impostos.
17 juliol 1789: Lluís XVI compareix a París i ordena la retirada de les seves tropes.
La Fayette crea una “milícia civil burgesa” que té per distintiu la bandera tricolor: blanc de la bandera borbònica + vermell i blau de la ciutat de París.
La “pressa de la Bastilla” salva a l’Assemblea General.
Insurrecció agrària (La Gran Por).
Comencen els “émigrés”.
[La Revolució arriba al Saló: obert a tots els artistes vius. Jurat de selecció i temàtica imposada]