La Generació Perduda

STEIN, Gertrude: Autobiografia de Alice B.Toklas, Lumen, Barna., 2000 (1933), 203 p. Fascinant, sorprenent,… Imprescindible per descobrir a la Sra. Stein i satèl·lits de 27 rue Fleurus (de Picasso a Rousseau, passant per tots els americans a París i per comprendre el molt perduda que fou aquesta generació).

BEACH, Sylvia: Shakespeare &Company, Ariel, Barna., 2008 (1959), 235 p. Reedició, inesperada (i esperada), de la molt i molt censurada (per ella mateixa i per l’editor) autobiografia de la senyoreta Sylvia Beach, creadora de la llibreria Shakespeare & Company , primer a 8 rue Dupuytren (1919) i després a 12 rue de l’Odeon.

RILEY FITCH, Noel: Sylvia Beach y la generación perdida, Ed. Lumen, 1990 (1983), 611 p. El vertader (i únic) manual per seguir àmpliament i documentadament l’aventura de Sylvia Beach, Adrianne Monnier, la primera edició de l’Ulises de James Joyce, la història de Sahkespeare&Company i de Aux Amis des Livres, de la rue de l’Odeon, de Georges Antheil, de….tants fets i gent, avui absolutament perduts a no ser que hagueu tingut el mereixement d’haver pogut llegir aquests (i altres) llibres i imatges.

STOCK, Noel: Ezra Pound, Ed. Alfons el Magnànim, Inst. Valencià d’estudis i investigació, València, 1989 (1970), 581 p. Posats a reviure el París dels anys vint del segle XX, aprofundir en l’agitat i portentós existir del desconegut Ezra Pound (amb qui vos trobareu, sobtadament, a Venecia), esdevé un plaer impagable. Habitador del 70 bis de la rue Notre-Dame des Champs (on abans hi hagué el taller de Geyre, i on el neuròtic T.S. Eliot hi diposità, per ser retallat per Pound, “La Terra Erma”), Ezra Pound esdevé un personatge clau en tota aquesta història parisenca. La lectura d’aquest llibrot permet ampliar la mirada del flâneur molt més enllà del melic local.

SOLLERS, Philipp: Diccionario del amante de Venecia, Paidós, Barna., 2005 (2004), 457 p. “Ezra Pound va morir a Venècia l’1 de novembre de 1927. Tenia 87 anys” (p.344). 4 pàgines, d’aquest diccionari, dedicades a Pound a Venècia, no justificarien pas la seva adquisició per un flâneur si no fos, també, per tota la resta del llibre i per la raó, claríssima, que un flâneur de París ho és, també, inexcusablement, de Venècia (anar-hi i tornar-hi i tornar-hi a anar, una i altre vegada, a Paris i a Venècia, és l’obligat transit d’un flâneur per l’existència, abans de la fi de les vacances). I, posats a recomanar, si el que acabarà essent és “un flâneur a Venècia”, no deixeu d’adquirir (ara que encara es troba): MATVEJEVIC, Predrag: La otra Venecia, Ed. Pre-Textos, Valencia, 2004, 163 p. (¿I ,si haguéssim de triar: o París o Venècia?) ELLMANN, Richard: James Joyce, Anagrama, Barna., 2002 (1959), 944 p. Biografia excessiva per un personatge igualment excessiu (i, potser, (re)pulsiu), autor d’una obra de lectura (im)possible. (A)passionant i (im)prescindible, per (com)prendre una existència (i)repetible.

ANDERSON, Chester G.: James Joyce, Ed. 62, Barna., 1991 (1967), 110 p. Poques pàgines, moltes fotos. Text aclaridor (vida i obra). Útil.

JOYCE, James: Ulisses, Proa, Barna., 1996 (1922), 779 p. Aquesta és una referència inútil, doncs mai heu de comprar aquest llibre (i si el compreu mai el llegireu, per més que ho intentareu repetides vegades). S’ha escrit que sols (o només) les persones molt (sic) intel·ligents aconsegueixen acabar la lectura de l’Ulyses de Joyce (i de l’Odisea, anomenada també “odioticea”); serà per aquest motiu que l’han llegit tants catalans (v. infra). (Cal recordar, aquí, el conte del vestit nou de l’Emperador) Però que la mateixa editorial que ha editat JMa Uyà (“Ànima Civil, 2000-2007”, Proa, Barna., 2008, 133 p.) hagi editat, també, traduït al català, l’Ulyses de Joyce en una primera edició de 1981, seguida d’una reimpressió el novembre de 1991 i d’una segona edició el novembre de 1996, és un honor i una noticia que el Sr. Joyce no ha pogut assaborir. ZSCHIRNT, Christiane: Libros. Todo lo que hay que leer, Taurus, Madrid, 2004 (2002). Exclusivament les pàgines 48-52, per estalviar-se l’(im)possible: llegir-se l’Ulises de James Joyce: 250.000 paraules, 732 pàgines, acabat amb una frase interminable de 40.000 paraules, relatant el que consciencien tres personatges (Leeopold Bloom, la seva muller Molly i el jove Stephen Dedalus), al llarg de 18 hores seguides (de les vuit del matí a les dues de la matinada) del dia (“Bloomsday”) 16 de juny de 1904, a Dublin (Irlanda) (104 anys i tres dies menys que la sessió del dia 19,V, 2008 a la Fundació Fita de Girona, Catalunya). Tot això escrit seguint, fil per randa (paral·lelament) i sense que s’endevini, l’Odissea homeriana, afegint (intercalant) tot el que se li acudeix (un terç del total sobre les galerades d’impremta) i assajant tots els estils o modalitats d’expressió,…

BLOOM, Harold: El canon occidental, Anagrama, Barna., 1995 (1994), 587 p. En concret: pp. 424-443 (cap. 18. El agón de Joyce con Shakespeare). On, per aclarir-ho tot, resulta que Joyce, per escriure Ulises, ho feu amb paral·lelisme complet amb Hamlet (a més a més de amb l’Odisea). Ho tindreu més fàcil. (En tot cas, independentment d’aquest capítol, aquest és un llibre que no pot mancar en cap biblioteca que passi de mínima i que cal tenir a mà per consultes entorn d’autors concrets).

VILA-MATAS, Enrique: Historia abreviada de la literatura portàtil, Anagrama, Barna., 2007 (1985), 125 p. Un llibretó de literatura-ficció que sols es pot llegir (i digerir) després d’haver estat iniciat en el curs “El flâneur assegut”, Part primera, apartat 6 (sessió del dia 19 juny 2008, de 7 a nou del vespre). ELIOT, T.S.: Poesias reunidas 1909/1962, Alianza Ed., Madrid, 1995 (1963). En concret “La Tierra Baldia” (1922), pp. 75-100 (traducció de J.M. Valverde) (“The Waste Land”, La terra erma), retallada i polida (de 1.000 versos en deixa 432) per Ezra Pound (“il miglior fabbro”) a París (70 bis rue Notre-Dame des Champs), mentre Eliot (“Complimenti, zorra”) s’ha auto-ingressat en una clínica de Lausanne (“aquest forat enfonsant entre muntanyes”).

SEYMOUR-JONES, Carole: Vivienne Eliot, Circe, Barna., 2003 (2001), 687 p. Per resseguir la desgraciada vida, paral·lela a la de la seva muller Vivienne, del premi Nobel de Literatura 1948 i, en concret, els episodis referents a “The Waste Land” i París 1922.

(Per més detalls: edició pòstuma dels Quaderns I,II i III sobre “La Terra Erma”).