La Generació Perduda

Sylvia BEACH (1887-1962) (batejada Nancy Woodbridge) i els “potassons” de Shakespeare & Company.

1887 (14 març): Naixement, a Baltimore, Maryland (EE.UU). Pare: reverent Sylvester Beach, ministre de l’Església presbiteriana. Mare: Eleanor (Nellie) Orbison (1864, Rawalpindi, India –París, 1927), filla de missioners presbiterians. Dues germanes: Mary Hollinsgsword Morris (17 juny 1884), Holly, i Eleonor Elliot (23 abril 1893), Cyprian.

1091 (4 anys): sap (ha aprés) a llegir.

1902- 1904 (15-17 a.): Primer viatge i residència a París, amb la família (Sylvester Beach, pastor adjunt de l’Esglèsia Americana de París, al servei dels estudiants nord-americans. Escola a Lausana. Viu amb una família americana a Bourré, Turena. Llegeix Shakespeare (excepte Hamlet). Escolarització erràtica i insuficient.

1904: Vacances de Nadal a Hogstad (Suecia).

1905: Princenton, New Jersey (EE.UU). Sylvester Beach, pastor de la Primera Església Presbiteriana de Princenton..

1907 (20 a.): Nou viatge a París (“per raons de salut”), amb la mare (“sobretot, filla, no permetis mai que un home et toqui”).

1907-08 (20-21 a.): Un any a Florència, pensió, amb la filla de la Sra. Mason, Marian (de 20 a.). Llegir, viatjar, aprendre Italià.

1908-1911: Retorn a Princenton (EE. UU).

1911: París (mare i tres filles). Mare i Cyprian es queden a París (estudia música, opera, aprenent d’actriu).

1913: Carta de Pound (Londres) a Joyce (Trieste): “Estimat senyor: donat que no sé en que consisteix la seva obra, puc oferir-me a llegir el que vostè m’enviï-hi”.

1911-1914 (24-27 a.): Princenton (estudis, per lliure, de literatura anglesa). A la cerca d’una professió: ¿llibretera, periodisme,..?

1914-1916: Madrid (Espanya), amb la mare. Aprèn castellà.

1915: Pound publica, versificats de forma lliure i suprimint i afegint , una col·lecció de poemes de Li Po, Cathay, mal traduïts del xines pel japonesòleg valencia, afincat a Boston, Ernest Fenollosa (1853-1908).

1916 (finals d’agost) (29 a.): París. En plena Primera Guerra Mundial. Objectiu: llegir poesia francesa. Professió: “Periodista literària”. Habita, amb Cyprian, un apartament en el Palais Royal.

 

1917 (30 a.): En una nota dins d’un llibre de poesia, que consulta a la Bibliothequé Nationales, Sylia troba l’adreça on editen la revista de Paul Fort, “Vers et Prose”, que ella cerca. És així com Sylvia entra, per primera vegada, a la “Maison des Amis des Livres” (7 rue de l’Odeon), (la “Chapelle Monnier”), una llibreria de préstec i venda de llibres, oberta el 15 de novembre de 1915 per Adrienne Monnier (1892-1955), amb els diners que el pare ha cobrat com indemnització per un accident de tren (abans ha donat classes en una escola i de secretària per revistes literàries com l’Université des Annales i el Mercure de France. La llibreria és també una petita editoral (Cahiers des Amis des Livres), amb el finançament del potentat Pierre Haour i de la socia Suzanne Bonnierre, recentment morts.

1918 (31 a.): Sylvia recomana a Adrienne la lectura de Moby Dick i llegeix Paul Valery i Jules Romains. Adrienne recomana a Sylvia llegir Paul Claudel. Sylvia es fa sòcia de la biblioteca Monnier. Sylvia asisteis a les lectures poètiques, a la Maison d’Adrieene Monnier, de Gide, Valery (Eureka de Poe), Jean Schuberger, Valery Larbaud, Leon-Paul Fargue, Jules Romains (“Europe”, poema pacifista) i a les actuacions musicals d’Erick Satie i de Francis Poulenc.

Març: Margared Anderson i Jane Heap (Little Review), als EE.UU, publiquen un primer fragment d’Ulises de Joyce (començada a escriure l’any 1914).

Juny: Sylvia aprèn mecanografia i taquigrafia (Escola Remington, de la rue Édouard VII).

Amistat amb Helen Brion, amb qui escriu la revista “La lutte Feministe” ( 9 exemplars manuscrits).

9 novembre: Mort d’Apollinaire (1880-1918) “grip espanyola” “Una generació només deixa a les èpoques futures els seus corps de guardia” (carta a Max Jacob). El surrealisme declina

11 novembre 1918: signatura de l’armistici.

1919: Gener i maig: confiscació i crema, als EE.UU, de les entregues d’Ulises publicades Anderson i Heap (ed. De Little Review

(gener-juliol): Sylvia i Holly (germana) s’enrolen, per guanyar diners, per fer treballs de secretaria i traductores a Servia, durant 6 mesos.

22 juliol: retorn a París. Una pitillera de plata per Adrienne, gourmet (que no fuma; Sylvia si).

Agost: Viatge a Londres. Projecte d’obrir-hi una llibreria de literatura francesa. Torna amb baguls de llibres anglesos, decidida a obrir una llibreria de literatura anglesa a París (on sols hi existia “Brentano’s” i American Library de la Rive Droite). 1919 (17 novembre) (32 a.): Obertura de “Shakesperare & Company” m(S&C), 8 rue Dupuytren, abans una bogaderia. Llibreria de literatura anglesa, per préstec, amb socis.(Inicialment havia projectar denominar-la “The Little Book Club”). Compra llibres de segona ma. Subvenció materna de 3.000 dòlars (24.810 F).Grans fotografies de Whitman, Poe,. Emerson, Oscar Wilde, dibuixos de Blake i manuscrits de Wihitman. Una petita habitació traster i té un fogó de gas i aigua corrent. Habita l’Hotel del Quai Voltaire, primer, i tot seguit en un llit turc, en el traster. Primera client: Thérèse Bertrad, estudiant de medicina. Visites a S&C de Léon-Paul Fargue (de 43 anys), Valery Larbaud, André Gide, Georges Duhamel i Jules Romains, gràcies a la tasca de “partrera” d’Adrienne Monnier. Ells són el nucli dur dels “potassons” o ciutadants d’Odéonia (s’hi afegeix Raymonde Linossier (Bibi-la-Bibiste, 1918, dedicada a Poulenc, del grup dels “six”).

15 dies: 23 subscriptors. Desembre: Gide (amb barret Stetson) es fa soci.

Gertrude Stein i Alice B. Tocklas tornen a 27 rue Fleurus, desprès del seu retir a Mallorca, refugi de guerra.

Juny: Ezra Pound (1885-1972) (35 a.) s’instal·la a París, durant 4 anys (primer a l’Hotel Elysée, 3 rue de Beaume, i tot seguit al 70 bis rue Notre-Dame des Champs). “Paris era una illa ” pels (nord)americans (inici de l’illa (nord)americana de Paris: la Rive Gauche, “l’únic gavià que hi ha a Europa” (reportatges de Pound per “Dial”).

1920: (16 març) primera visita de Gertrude Stein i Alice B. Tocklas a S&C. Stein es fa sòcia.

Primera presentació pública de Socrate de Satie, a la llibreria “Maison des Amis des Livres” de la rue de l’Odeon, amb assistència de Adrienne Monniner, Sylvia Beach, Paul Claudel, André Gide, Jammes, Milhaud, Jean Cocteau,.. “Guide de Concert: Es prega que aquells que no entenguin (Socrates), adoptin una actitud de docilitat i inferioritat”). [Significat de superfície].

(juliol): James Joyce arriba a París (amb el projecte, seguint el consell de Pound, de passar-hi sols 3 mesos i poder escriure, tranquil, el darrer capítol d’Ulises (Circe) .

11 juliol 1920: Sylvia coneix Joyce (sopar a casa André Spire, 34 rue du Bois de Boulogne) (Beachsday).

12 juliol: Joyce vista Sylvia a “S&C”. Joyce es subscriu a la biblioteca de préstec “per un mes” (5 rue de l’Assomption, París). 3 dies més tard Joyce ja endosa un xec incobrable a Sylvia.

Primera relació, epistolar, de Sylvia amb Harriet Weaver (directora d’Egoist Press, des de l’any 1916), a Londres), l’altra futura gran protectora de Joyce, demanant l’enviament de llibres (amb descompte) per S&C.

Setembre: Harriet Weaver posa a nom de Joyce una herència procedent d’unes ties. Els redits li permeten viure sense preocupoacions econòmiques i dedicar-se a escriure (sense haver de donar classes d’angles).

Negació de diferents editors, petits i grans, a publicar Ulises (en angles), vist l’antecedent de la Little Review. Els impressor també estaven subjectes a persecució legal “per obscenitat”.

80 subscriptors a S&C, entre ells Sisley Fuddleston (Paris Salons, Cafés, Studios, 1928), Natalie Clifford Barney (Amazone)(amfitriona del Saló més famós de París, divendres, rue Jacob, organitzadora de l’Académie des femmes

Fargue, Duhame, Satie,…habituals en els sopars a 18 rue Odeon

1921 (27 juliol): Trasllat de S&C al 12 rue de l’Odeon. Trasllat de Sylvia Beach a casa d’Adrianne Monnier (18 rue de l’Odeon) [1921-1937]. (Més amunt i a l’altre vorera de la llibreria d’Adrienne, “a l’esquerra hi ha un sabater artesà, una corseteria i un tassador de bioblioteques i llibres usats; a la dreta un conegudissim sabater ortopèdic, una botiga de música, un fabricant de pulveritzadors pel nas i, en el numero 18, el pis d?’Adrienne”. “Odeónia”.

103 subscriptors de S&C.

3 novembre: Conferència lectura de Larbaud sobre Samuel Butler, a la “Maison des amis des Livres”. Sopar a casa Stein.

Joyce i familia a 5 Boulevasrd Raspail (pis gran i car).

3 juny: Trasllat dels Joyce a 71 rue Cardinal-Lemoine (casa de Valery Larbaud) Americans a París: Malcolm Cowley, Ernesrt Hemingway, Thorton Wilder, Robert McAlmon, Sherwood Anderson,…

Revistes angleses i (nord)americanes en les lleixes de S&C: Dial, Nation, Chapbook, New Republic, New Mases, Poetry, Egoiust, New English Review, Play Boy,…

Inici de l’amistat de Sylvia amb el triangle Bryher (Annie Winifred Ellerman, “abstemia, tímida, lectora de Mallarmé i milionaria”, que regala a Sylvia el bust de Shakesperare omnipresent a S&C), Robert McAlmon (“d’ulls blaus de mar iralandes”, “místic” consumidor d’alcohol, l’únic home de qui Sylvia s’enamora i s’hi declara, per carta; “alleugerida en no rebre contesta” i “ totalment recuperada de l’atac, al cap de 15 dies”)i Hilda Doolittle (H.D.).

Darrer dia de març de 1921: Sylvia, en veure Joyce abatut per les negatives dels editors a publicar el seu Ulises: “¿Concediria vostè a Shakesperare&Company l’honor de publicar el seu Ulises?”. Joyce, encantat, accepte. No signen cap contracte. 1000 exemplars; 66% de benefici net per Joyce. Miss Weaver es compromet a fer una edició per Anglaterra (90% de benefici per Joyce, costos descomptats). Primer problema: ¿Qui mecanografia Ulises? ¿Qui el voldrà imprimir? La cerca de subscriptors per Ulises. Primer subscriptor: André Gide (“el llibre és un frau magistral”). Després : Winston Churchill, Quinn,…) al preu de 12 dòlars l’edició barata i 28 dòlars l’exemplar signat.

L’advocat nord-americà Quinn dona a Joyce 2.000 francs i paga el mecanografiat del manuscrit d’Ulises

16 juny: arribada de la primera pàgina impresa d’Ulises per corretgir. Sylvia concedeix a Joyce un dret il·limitat per fer correccions i afegits .Un terc d’Ulises s’afegeix al text durant aquestes correccions de galerades. Donat que els impressors ignoren l’anglès, es colen nombroses errades tipogràfiques.

Joyce a Jacques Benoist-Méchi (estudiant de música de 19 anys, que tradueix parts d’Ulises al francès, per tal de llegir-lo , en la presentació-propaganda de Lardbaud); “Hi he afegit tants enigmes i trencaclosques que els professors estaran ocupat durant segles conjeturant sobre el que jo volia dir, i aquesta és l’única manera d’assegurar-se la immortalitat”.

Novembre: 400 subscriptors per Ulises. Novembre: T.S. Eliot ensenya a Pound el seu llarg poema “He Do the Police in Different Voices”, que sota el llapis vermell (deixant-lo reduït a la meitat) de Pound es convertirà en The Waste Land (La terra erma) 7 desembre: Conferència-lectura (presentació – llançament) de Valery Larbaud (1881-1957) sobre Ulisses de Joyce, a la Maison d’Adrienne. Cobrant entrada, a benefici de Joyce. L’actor Jimmy Light, llegeig, en anglés, les Sirenes. 250 persones, en dues habitacions. Pound no hi asisteix (“no em cal redescobrir el meu descobriment”). Larbaud –espantat (Adrienne li ha de portar una copa de conyac- adverteix: “…el lector inculte o semi culte deixerà de costat Ulises despres de les tres primeres pàgines”. Joyce asisteix, amagat darrera d’un biombo.

28 desembre: Primera visita de Wemigway a S&C (amb Hadley) (74 rue Cardinal-Lemoine, 4e) . Carta de recomanació de Sherwood Anderson per Sylvia. Robert McAlmon esdevé el tercer protector Joyce ( li entrega dollars, el porta a casa, de matinada, dins d’un carret (begut); li passa a màquina pàgines plenes de “gargots de gallina” de l’Ulises;…

1921-22: Pound projecta “operació Bel Esprit” per ajudar econòmicament T.S.Eliot.

Dilluns 30 de gener de 1922: enviament a Dijon de les darreres galerades, corretgides, d’Ulises. 1922 (2 febrer) (2-2-22, 40 aniversari de Joyce), 7 h. matí, Gare de Lyon: Tren, procedent de Dijon, porta a Sylvia els 2 primers exemplars impresos (per M. Maurice Darantiere) de l’Ulises (en anglés, 732 pàgines, 25.000 paraules, edició rústica, tapa blava i lletres blanques). Taxi a la 9 rue de l’Université (família Joyce). La correcció de proves ha durat 8 mesos i durant el procés Joyce hi ha afegit un 30 % de material.

20 març: 750 exemplars (de subscripció) d’Ulises venuts.

Primeres crítiques a Ulises: “Inadequat, un treball d’un repel·lent col·legial” (Virginia Wolf). “Zola vingut a menys” (gerge Moore). “Remenat de porqueries i tonteries sense importància” (P. Colombe). “Un incomprensible (Joyce) que qualsevol pot entendre” (Gertrude Stein) (alhora que demana a Sylvie que li traslladi la seva subscripció a S&C a l’American Library). “Una crònica vomitiva d’una fase repugnant de la civilització, però vertadera. (És com) netejar el gat refregant-li el morro amb la seva pròpia porqueria” (Bernard Shaw) . Nora, la muller de James Joyce, es nega a llegir Ulises (i qualsevol altre escrit del seu marit).

Per tal que Ulises no sigui piratejat als EE.UU. cal registrar-ne una publicació, però ….Ulises ha estat declarat ja “immoral”, confiscable i s’ha de cremar qualsevol exemplar que hi arribi (a causa de les mostres publicades anteriorment a Little Review, denunciades per la “Societat per a la Supressió del Vici”). L’advocat Quinn en compraxemplars, que es fan etrar als EE.UU. de contrabant.

Joyce cedeix tot els seus drets anglesos per a la publicació d’Ulises a Miss Weaver. Despotisme de Joyce sobre Sylvia (que pagui factures, que concerti visites mèdiques i en pagui les factures, que li escrigui cartes de promoció de l’Ulises, que li avanci diners, que li trobi un nou pis,… (mentre Joyce freqúenta les millors restaurant, dona propines desorbitades, s’emborratxa ,…, viatge amb tota la familia,…, es despla´ça, sempre en taxi,…).

12 octubre: Segona edició, de 2.000 exemplars, d’Ulises (edició de Weaver). Sylvia: agent a Paris (d’Ulises).

Sylvia fa instalar aigua corrent (lavabo) en les habitacions de l’entresol sobre S&C, i les lloga a nord-americans ( els “Pelegrins” ).

Finals 1922 i inicis 1923: Confiscacions i crema d’exemplars (uns 400) d’Ulises als EE.UU. 3ª edició de Miss Weaver (500 exemplars). Avis i ordre a tots els ports anglesos de evitar (confiscant-lo i cremant-lo) l’entrada d’Ulises. Organització, sota consell de Hemingway i per mediació de Sylvia, de contrabant d’Ulises, de Canada als EE.UU (el senyor Barnet Braverman els passa d’un en un), fins arribar a les mans dels subscriptors.

De la tercera edició d’Ulises (de 500 exemplars) sols se’n salva un de la crema en les duanes angleses

1923: Més (nord)americans a París.

2-2-23: Un ram de flors de Joyce per Sylvia (durant 10 anys seguits, sempre el 2,II).

Març: Joyce comença a escriure Work in Progress (jocs de paraules, referències esotèriques i redactat en múltiples idiomes; “estúpida deliris de la literatura abans de la seva extinció final”; “… el llibre manca de principi o fi… Acaba a meitat d’una frase i comença en l’altre meitat de la mateixa frase”, segons li escriu, anys després Miss Weaver, la seva incondicional i cansada protectora). Títol final (totalment secret): Finnegans Wake).

16 de juny: “Bloomsday” (creat per Sylvia).

Nova (4ª) edició d’Ulises (coberta amb colors invertits: fons blanc i lletres blaves; 736 pàgines, seguit de, per primera vegada, Correccions addicionals)

Juliol: Miss Harriet Weaver fa una nova donació a Joyce, a compte de la seva herència.

Arribada de George Antheil (1900-1959) (23 a.) a París, amb la seva companya hongaresa Boski (Elizabeth Marcus, nevoda d’Arthur Schnizler) . S’instalen a les cambres de l’entresol, sobre S&C. , sense piano

4 octubre: concert d’Antheil (presents Man Ray, Marc Duchame i Erik Satie). Abandó de de “carrera” de pianista; incici de “compositor de sons musicals”.

Erik Satie es converteix en un visitant regular de S&C o, millor, de Sylvia (Satie no sap anglès: s’adreça a Sylvia dient-li “Mess”), però sobretot d’Adrienne (La Maison. Des Amis…). Vilgil Thomson, Aaron Copland,…George Gershwin,..Germaine Tailleferre, Varèse, Poulenc, Milhaud, …

Benoist-Méchin (músic, traductor d’Ulises al frances) estudia a la Schola Canturum (on Satie hi anà, amb 40 anys d’edat, del 1905 al 1908), Per intermediari de Sylvia inicia amistat amb Antheil (essent el pianista principal en la presentació del Ballet Mécanique)

La violinista (nord)americana Olga Rudge, de 28 anys, interpreta “Sujet pour violon resineux” de Pound a la Salle Conservatoire.

Nous americans a París: de Cumming (1894-1962); Harriet Monroe; Margaret Adderson i Jane Heap (editores de la “Littel Review”), William Carlos Williams; Quinn; relació amb Gurdjieff o Orage (de New Age).

Vacances de Sylvia i Adrienne a Les Déserts (Savoya).

Ford (Some Do Not). Reunio chez Pound de Ford i Quinn per fundació detrasatlantic reiew. McAlmon crea ContactPublishing Company. “Crear una nova literatura i no cobrir les peticions del públic”. Raó social: 12 rue de l’Odeon. Creació de Three Mountains Press (és a dir: Sainte-Geneviève, Montparnasse i Montmartre), per William Bird, en el 29 del Quai d’Anjou (Ile Saint-Louis), amb una impressora del segle XVII, les qual reduïdes edicions es venen exclusivament a 12 rue de l’Odeon.

Maig: Pound es despedit com corresponsal de “Dial”.

4 octubre 1923: estrena d’Antheil a Paris. De fet s’està filmant, la pel·licula L’Inhumaine de Marcel L’Herbier, amb música d’Antheil. Théâtre des Champs- Élysées. Entre el públic: Sylvia Beach, James Joyce, Satie, Milhaud, Picasso, Man Ray, Marcel Duchamp… Cantant: Georgette Le Blanc (primera muller de Maurice Maeterling). El públic (com quan l’estrena d’Hernani, de Victor hugo, d’Ubu Rei, de Jarry, de Parade, de Satie, o l’estrena de La consagració de la primavera d’Stravinsky, …començá a cridar, insultar, baralles,…. mentre els estan filmant. Segons Antheil: “Les protestes (per la seva música) van iniciar-se quasi d’inmediat. Man Ray li clava un cop de puny al nas a algú de la primera fila. Marcel Duchamp discutia acaloradament amb algú altre de la segona fila. Mentre Satie, des d’un “palco” cridava: “¡Quina precisió, quina precisió! , mentre aplaudia. Algú va dirigir un projector de llum contra l’auditori i Joyce va rebre l’impacta sobre els seus sensitius ulls. Un corpulent poeta va bramar: “¡Sou uns porcs! La policia va entrar i empresonà als surrealistes, els qual, a l’agradar-los-hi la músic,a l’emprenien a cops de puny amb tot aquell que hi posava objeccions”. 1923-1929: Traducció al francés d’Ulises ( per part de Benoist-Méchin, Auguste Morel, Larbaud, Stuart Gilbert,…), per encàrrec d’Adrienne Monnier (tot i el seu desig d’abandonar-ne la lectura en el segon o tercer capítol: “Bloom (és) un lactant de grans vulgaritzacions”).

1924 (22-29 novembre): Exposició a S&C de “pàgines de mostra” de les pàgines inicials del Cant 4 de Pound.

“La família Odeon”: Sylvia, Adrienne, la seva germana Marie Monnier (Rinette), el seu marit Paul-Émile Bécat i el seu amant Léon-Paul Fargue i Valery Larbaud. Els “copains”: Gide i Paul Valery (amb vint anys més) i els congeners Reverdy, Perse, Paulhan, Giradoux, Copeau i, sobretot, Romain, Duhamel i Durtian. La majoria no compartien el seu entusiasme per Joyce. Nous angloamericans a París i a S&C: Dos Pasos, Archibald McLesisch, Arhur Symons, Havelock Ellis, la princesa Bassiano (Marguerite Gibert Chapin, de Connecticut, casada amb el príncep italià Roffeddo Caetani, fundadora de la Revista Commerce, sota la direcció d’Adrienne Monnier i en el consell editorial: Valery, Fargue i Larbaud, on es publiquen capitos de l’Ulises, traduïts per Labaud),…. Sergei Eisentein.

Concert (a casa de Mrs. Christian Gaus) de música composada per Pound; interprets: Olga Rudge i Antheil

Pound abandona París i s’instal·la a Rapallo (Italia).

Noves operacions oculars a Joyce (Dr. Borsch, rue Cherche-Midi) .

1925 (9 juliol): Olga Rudge pareix una nena, Maria, filla de Pound. La deixen en una granja, a Gais (Bruneck).

Gide compra Moby-Dic (a S&C). Concerts (amb escàndol i públic assegurats) d’Antheil.

Josephine Baker aterra a París.

Abril Fitzgerald (2El Gran Gatsby”,…) inicia amistat unidireccional (i promoció) amb (de) Hemingway (qui, el 1936, a Les neus de Kilimanjaro, es dedicarà a ridiculitzar, distorsionar i trair Fitzgerald, tal com ja ha fet amb Anderson).

Aparició, a Paris, de noves revistes: This Quarter i La Naviere d’argent (dir. i ed. Adrienne Monnier) .

1 de juliol: mort d’Erik Satie.

Agost: Vacances de Sylvia i Adrienne a Les Desert. Joyce ho aprofita per buidar la caixa de S&C.

Sylvia i Adrienne tradueixen al francès la “Cançó d’amor de Prufrock”, de T.S.Eliot , publicant-la La Naviere d’Argent.

6ª i 7ª edició d’Ulises.

Gravació en disc (llegit per Joyce) de Eolo, d’Ulises. 30 copies. Pagades per Sylvia.

Myrsine (dependenta, secretària,..de Sylvia a S&C) fa les tasques de recerca, encarregades per Joyce, en les biblioteques de París.

Els Joyce s’instal·len (durant 6 anys) a 2 Square Robiac (cul-de-sac de la rue Grenelle).

Sylvia organitza recepció per presentar Paul Roberson i els espirituals negres als amics francesos.

1926: Exposició sobre Whitman a S&C (20 abril) (a “Stratord-on-Odeón”, segons Joyce).

(10 setembre): naixement, d’Omar Shakespear, fill Dorothy Sakespear i el seu marit Ezra Pound, Entregat a l’avia materna, Olivia Shakespear, resident a Anglaterra (i amant de Yeats).

Precampanya de promoció de Ballet Mecaniqe d’Antheil, orquestada per Sylvia Beach i Antheil. Tribune (de Paris): “Ballet mecanique de Georg Antheil promet aniquilar grans orquestres i públic també”. Audicions privades, sota l’aixopluc d’Adrinne i Silvia; pianista Benoist-Médin”. Crònica d’Adrienne: “”Antheil boxeja amb el piano”. Aportació per finançar l’estrena; 5.000 Frans; 10.000 Francs, 250.000 Francs…per part de Mrs. Mary Loue Bok, protectora d’Antheil. Anunci del lloguer del Theatre des Champs Elysees. Noticia (falsa): Antheil ha fugit amb la recaptació. No: ha anat a la cerca de nous ritmes (després de llegir African Swamps, a la llibreria-biblioteca de Sylvia. Ha fugit amb una jove estudiant de ball, de nom Olga, deixant abandonada a Boski,…Tot i així es farà una “previa”. Antheil desaparegut! Perdut en el desert africà. Són titular de New York Herald Tribune, , Chicago Tribune, Paris Times, Tribune (on Sylvia hi té una “periodista” infiltrada: Braig Imbs. Dia de la pre-estrena: Audició en el Conservatori de París. Antheil no apareix; Imbs el substitueix al piano; ensordidora música de pianoles. Sylvia i Joyce a primera fila. Fins que apareix una noticia extra: “LLEO HA DEVORAT ANTHEIL A L’AFRICA” i Sylvia contacte amb l’amagat Antheil perquè torni abans que el muntatge se’ls hi escapi de les mans. Noticia nova: Antheil és a Budapents, des de Marsella, per contraure matrimoni legal amb Boski; Boski es queda a Hongria per aconseguir documents legals. Antheil “reaparegut.

19 de juny: Estrena de Ballet Mécanique (precedit d’un Concerto grosso de Haendel i de la seva Segona Simfonia) en el Théâtre des Champs-Élysées, 2.500 places, amb presència d’Antheil. Direcció: Vladimir Golschmann; 8 pianos: Antheil, Benoist-Méchin i Allen Tanner,…; 2 pianoles (el projecte eren 9 pianoles, el problema sincronitzar-les (quelcom que resoldrien Antheil i Hedi Lamarr anys a venir); i tots els potosains i odeonics (Sylvia i Adrienne, Joyce, Pound, Eliot, Diaghilev, Koussevitzky, Brancusi, Williamb Carlos Williams, William Bullit –futurs primer embaixador nord-americà a la russia soviètica- Louise Byrant, vidua de John Reed, ara Mrs. Bullit,…la portera de 12 rue de l’Odeon,…. Tot anà bé amb la primera part (Haendel,…). Els auxiliars comencen a posar sobre l’escenari grans martells, bocines de cotxe, xilòfins, campanes, altaveus, hèlix, grans ventiladors. Comencen els sorolls i els xiulets del públic. Cops de punys. Pound, per fer xaranga, des de la galeria superior, começa a cridar: “bravo”, “fora els imbecils”, “idiotes!”, “”filisteus”,… són els crits dirigits als que marxen. El concert continua (dura 28 minuts). Algú obra dins de la sala el paraigües; altres es tapen el cap amb l’abric; … Es va fent silenci. Comencen a aplaudir. Gran èxit final (amb la meitat del públic). Sylvia: “Si no em tingut una audició, almenys hem tingut un chaut” (escàndol, tumult). Hug Ford: “amb la garantia d’estendre la histèria entre la burgesia”.

El ball de Quats Arts, els bars gais de Montmartre, els travestis de Loyalty, La Petite Chaumière,…

Aparició de Fiesta, de Hemingaway, una novel·la sobre “la generació perduda” .

Sylvia es fa càrrec de les despeses de Joyce i d’Antheil (avançaments a Joyce per futures edicions d’Ulises (7ª) , i préstecs a Antheil).

Ocupadíssima temporada de festivals. Adrienne Monnier inaugura una “galeria” provisional: exposició, durant 6 setmanes, dibuixos retrats d’escriptors, obra de Paul-Émile Bécat (Romains, Joyce, Sylvia ….)

Pagaments mensual, per part de Sylvia, de 5.500 F a Darantière (impresor d’Ulises).

Samuel Roth pirateja Ulises, als EE.UU.

1927

Sylvia organitza recollida de signatures per instar al govern nor-americà a aceptar l’edició legal d’Ulises i a incautar la de Roth (contesten adherint-se: Albert Einstein, Maugham, Thomas Mann, Unamuno, Azorin, Yeats, …

Primers de juny: Eleonor Beach és detinguda per robar quincalleria a les Galeries Lafayette de París.

(22 juny): Suïcidi, a casa d’Adrianne Monnier, de Mis Eleoonor Orbison (mare de Sylvia) (64 anys). Carta de 8 folis de despedida. Sylvia manté el suïcidi (fàrmacs) en secret. L’incinera i la fa enterrar en el Père-Lachaise.

Limbergh (l’Àguila Solitària) , amb Spirit of Saint Louis, aterra a Le Bourget.

Agost: execució de Sacco i Vanzetti.

Antheil marxa als EE.UU

1928:

Samuel Beckett passa a formar part del cercle Joyce (anys a venir, s’inspirarà en Joyce per crear el magalomànic personatge Pozzo de “Tot esperant a Godot”). Id. els Colum, Arthur Power (la “màfia irlandesa”). Id. Stuar Gilbert.

Maig: novena edició d’Ulises. Casament de Hemingaway (amb Pauline Pfeiffer, la millor amiga de Hadley).

1929:

Inici del “FI D’EUROPA” (i, en concret de París), sentència Crosby, examinant els seus anys francesos, abans de suïcidar-se d’un tret, a Nova York. McAlmon: “parís és una zorra”. Leon Edel: “ (tot s’està convertint) en una estranya corrent de creativitat i psedo-art serpentejant entre bars libidinosos”. Comença el retorn dels (nord)americans (els expatriats): sols 25.000 amb residència permanent a França, la meitat d’ells a Paris.

Gerge Joyce (el fill) inaugura una fallida carrera de cantant (dues cançons de Händel en un concert). Lucia Joyce (la filla s’enamora primer d’Alexander Calder i després de Samuel Beckell.

James Joyce es dedica obsessivament a promocionar Sullivan, un tenor mediocre.

Sylvia lloga les habitacions de l’entresol al princep Norodhet de Cambotja.

1930 (25 maig): Estrena a Frankfurt de l’opera d’Antheil, Trasatlactic (The Peoples Choice).

1931:Anïs Nin (28 anys) i Henry Miller es fan socis de S&C.

4 juliol: casament de James Joyce i Nora, a Londres (registre de Kensington)

Nova edició pirata d’Ulises a EE.UU. (10. 000 exemplars).

29 desembre: mort del pare de Sylvia (82 a.)

1932: (“L’amistat es panseix abans que es panseixin les flors de l’amistat”, Gertrude Stein)

Sylvia renúncia a continuar fent d’editora d’Ulises.

Primer brot psicòtic (esquizofrenia) de Lucia Joyce.

1933:

Gertude Stein publica “Autobiografia d’Alice B.Toklas”

Hedy Lamarr (1913-2000) (inventora conjuntament amb Antheil del “commutador de freqüències”, base de la telefonia mòbil, del sistema de defensa per satèlit Milstar,…), amb 20 anys d’edat, apareix despullada,durant 20 minuts, en un film txecoslovac (“Ectasy”).

Fase “paranoide” de James Joyce.

Final de l’era dels expatriats nord-americans. Colapse de l’era de Montparnasse. “París tan buit” (Fitzgerald).

Comença l’exili a Paris d’artistes alemanys (Hitler).

6 desembre: el jutge Jonh .M. Woolsey, del Tribunal de Districte de Nova York, s’ha llegit Ulises (durant l’estiu) i sentència que “si bé en molts passatges ….

1935: (4 setembre) Simone de Beauvoir s’associa a S&C.

Fundació de l’Associació d’Amics S&C ( Valery, Gide,…)

Brytrer (filla de Sir John Ellerman) organitza evasió de refugiats fora d’Alemanya.

1936: (6 juny) T.S. Eliot: lectura, a S&C, de The Waste Land i de les primeres parts de The Four Quartets.

Viatge als EEUU de Sylvia (el primer en 22 anys). Histerectomia.

Adrienne Monnier i Gisèle Freund: viatge a Venecia.

Gisèle Freud s’instala a l¡apartament de Monnier

“Ruptura” de la convivència, a 18 rue de l’Odeon, de Sylvia B. i Adrienne Monnier. Sylvia es trasllada a l’entresol de 12 rue de l’Odeon (sobre S&C).

Abandó massiu d’americans de París.

1939 (maig): Publicació de Finnegans Wake, de Joyce.

Desembre: allotja a Walter Benjamin. Adrienne amaga a Arthur Koestler.

1940: juny: “Sols queden a París 25.000 persones”. La propietaria de 12 rue de l’Odeon no cobra el lloguer de S&C. 53 afiliats préstec. Els alemanys prohibeixen la venda de tots els llibres anglesos publicats després de 1870.. Paul Leon detingut (executat en un camp d’extermini el 1942). Detenció de François Berheim, quan estava amb Sylvia (executat a Auschwitz. Ja no hi ha clients americans a S&C. Apareixen els socis alemanys.

1941

13 gener, a les 2 hores, mort a Zuric James Joyce (47 a.), recent operat d’una ulcera duodenal perforada (peritonitis). 2ª visita a S&C de l’oficial alemany exigint la venda de l’exemplar, de Sylvia, de Finnegan Wake. Negació de Sylvia. Amenaça de l’alemany. Sylvia buida S&K (5.000 llibres, cartes, papers, retrats, mobles, … i els amaga, amb la complicitat de la propietària i la portera, en el 4t pis de 12 rue de l’Odeon. Fa eliminat tots els prestatges i tots el rètols. S&C ha desaparegut. Fi de Shakesperare and Company (7 desembre): Bombardeig japonès sobre Pearl Harbor. Els EE.UU. entren en guerra. 1942 (agost) Sylvia Beach es carregada dins d’un camió alemany i internada en el zoologic del Bois de Boulogne; després a Vittel (junt amb prostitutes, monges, cambreres, artistes i “distingides dames”). Sylvia es fa càrrec de l’organització del correu de camp d’internament. 6 mesos.

Residència legal: entresol de 12 rue de l’Odeon. Obligació de presentar-se cada setmana a la policia.

1944 6 de juny: desembarcament de les tropes aliades a Normandia.

25 agost: lliberació de ^París

(26 agost): Hemingway “llibera” la rue Odeon.

1945

8 maig: capitulació d’Alemanya. Balanç final (70 mesos): 55 milions de morts (5 milions de jueus, 20,6 milions de rusos, 5,25 milions d’alemanys, 13 milions dee xinesos, 6 milions de polacs, 80.000 a Nagasaki; 100.000 a Hirosima;…)

(25 juliol) Mort de Paul Valery (Sylvia Beach aconsegueix un vestit de frac –de Jim Briggs- per la mortalla).

Sylvia viu instalada en el 4t pis de 12 rue de l’Odeon, amb llibres i retrats. Continua deixant llibres als vells amics. Tasques de traducció.

1948 (11 maig / 22 palotí 75 E.P.) Reunió a la Llibreria “Maison des Amis des Livres” d’Adrianne Monnier, preparatòria per la fundació del Col·legi de ‘Patafísica (data oficial de fundació: 19 gener 1950).

1951: Pocs dies després de la mort de Gide, André Maurois rep un telegrama: “L’enfern néxiste pas Stop Préviens Claudel Stop”. 1955 (19 juny): Suïcidi (sobredosis de somnífers) d’Adrianne Monnier (proposa a Sylvia “d’acompanyar-la”). Enterrada al Pere Lachaise. (reumatisme i síndrome de Ménière: vertígens i acúfens)

1961: Suïcidi de Hemingway.

Màxima preocupació de Sylvia per trobar una llar pels papers de S&C (manuscrits, llibres,…)

1962 (6 octubre): Maurice Saillent trova Sylvia morta el 4t pis de la 12 rue de l’Odeon. Incineració en el Pere Lachaise. Cendres enviades a Holly (germana), Greenwich (EE.UU.), Connecticut. Enterrada a Princenton.

 

(Sessió 19 de Juny 2008)