Althusser

 

Notícia biogràfica

1918, 19 octubre: neix a Birmandreis (Algèria). La mare, mestre, era filla d’uns pagesos de Morvan (Macís Central) emigrats per fugir de la pobresa; avi matern, guardià forestal. L’avi patern, alsacià, fou un dels deportats de l’any 1871 (guerra franco-prussiana, comuna de París,…), treballa en un banc.

1924-1930: Algèria. Estudis primaris.

1930: Retorn de la família a França (Marsella).

1930-36: Marsella. Batxillerat. Catòlic militant.

1936-39: Lió. Lycée du Parc. Preparació hypokhagne i khagne.

1939: París. Ingrés a E.N.S. (rue d’ Ulm). Alumne-deixeble (predilecte de Jean GUITON). Activisme cristià.
Setembre: mobilitzat (2ª Guerra Mundial).

1940, juny: Presoner dels alemanys (a Vannes).

1940-45: Tancat al camp de concentració (stalag) de Shleswig.

1945: Relació amb Hélène RYTHMAN, que el converteix al comunisme i a l’ateisme.Ingrés en Partit Comunista (PC).

1947: Diagnosticat de psicosi maniacodepressiva.

1948: Contractat com professor agregat de filosofia (caiman) a l’ E.N.S., on resideix. Hi restarà fins l’any 1980, durant 32 anys.
Primer ingrés en un hospital psiquiàtric.

1965: Psicoanàlisi (fugaç) amb Jacques LACAN. Després amb René Diatkine.

1966-69. Època d’èxit del pensament althusserià. “Les Cahiers pour l’ Analyse“, revista dirigida per Jacques-Alain Miller -deixeble d’Altusser, futur gendre de Lacan i successor seu- destinada bàsicament, durant aquests anys, a difondre el treball d’Althusser (síntesis d’ Althusser, Lacan, Lévi-Strauss, i Foucault-), catalogat de “parodia ubesca” per François Dosse)..

1976: Primera autobiografia: Els fets.

1980: Assassina, en l’apartament de l’ E.N.S. , estrangulant-la, a la seva muller (Hélène),: “…el novembre de 1980, en el curs d’ una crisis intensa i imprevisible de confusió mental, vaig estrangular a la meva dona, que ho era tot en el món per a mi, a ella que m’estimava fins el punt de voler morir ja que no podia viure i, sense cap dubte, jo, en la meva pertorbació i la meva inconsciència, li vaig prestar el servei del que no es va defensar, però que causà la seva mort” (1982)

1981, febrer. Sentència judicial: “No dona lloc” (fonamentada en l’article 64 del Codi Penal francès, vigent des de 1838, segons el qual es declara en “estat de no responsabilitat a un criminal que ha perpetrat el seu acte en estat de demència o sota pressió, estat de responsabilitat pur i simple que si seria reconegut en tot home considerat normal”). Confinament a l’hospital psiquiàtric de Saint-Anne( París)

Juny 1981 a juliol 1983: a l’hospital psiquiàtric de Soisy-sur-Siene, a 40 km de París.

1983: Passa a residir en un apartament-pis, comprat amb Hélène, en el districte XX de París, on els seus amics hi han traslladat tots els llibres de l’apartament de la rue d’ Ulm. Amenaça de tirar-se daltabaix (sisè pis). Reingrés. Temporada de vacances “en el camp”.

1985: Escriu, en poques setmanes (entre finals de març i primers d’abril) El pervenir és llarg , on explica “la història” de l’assassinat d’ Hélène des del seu punt de vista. Amb les seves més de 300 pàgines és el text més llarg escrit per Althusser. (Amb dos subtítols, tatxats, en el manuscrit original: Breu història d’un homicida i D’una nit a l’alba. 15 juny: hospitalitzat a Soissy en fase hipomaníaca.

1990, 22 octubre: mort a l’ Hôpital de la Verrière (Yvelines) (insuficiència cardíaca). Enterrat a Viroflay.