Althusser

Els marxismes després de Marx

 

1. Marxisme-leninisme: Unitat de Teoria i Pràctica. Teoria marxista de l’Estat. Estat marxista-leninista. Un partit únic (Partit Comunista) ha de fer-se amb el poder per mitjà de la Revolució, establint una “dictadura del proletariat”. El marxisme, amb Lenin, passa a ser la teoria i el mètode (la pràxis) per establir la dictadura del proletariat. 
   Lenin (1870-1924), lector-seguidor-deixeble de Marx, transforma la teoria marxista en ideologia (ideologia de l’acció directa revolucionària) (violenta). L’èxit, en la practica, del marxisme de Marx, té lloc –de la ma de Lenin- en un país, Rússia, en el que sempre havia cregut (Marx) que les seves teories eren inaplicables. En la dialèctica materialista de Lenin l’antítesi ha destruït totalment (i en la pràctica) la tesis. Marx lluità (teòricament) contra el capitalisme: Lenin lluità (en la pràctica) contra l’ imperialisme.

 

2. Marxisme-stalinisme (Stalin, 1879-1953): Ruptura (divergència, divorci,…) de la unitat de Teoria i Pràctica. La teoria és pels discursos. La pràctica ho és tot. La Revolució (marxista) s’ha de fer només a l’ URSS, sense aspiracions d’internacionalitzar-la. (aïllacionisme o “El socialisme en un sol país“); màxim satel·litzar països veïns. De moment: Edinonachalie (govern en mans d’una sola persona, dictadura). La “dictadura del proletariat” es transforma en “dictadura sobre la classe treballadora“. Del Politburó al Presidium. Perversió de la teoria.. Us i abús de la pràctica. Repressió, purgues, terror.

 

3. Marxisme-trotskisme (Lleó Trotsky, 1879-1949): Afirmació de la internacionalització de la Revolució (marxista): el socialisme arreu. Pràctica impossible. Fracàs, exili, mort (assassinat).

 

4. Marxisme-maoisme (Mao Tse-tung, 1893-1976): Marxisme pràxic tercermundista: la revolució és tasca de camperols. Salt endavant. Revolució “cultural” (el fetitxe: El llibre roig).

 

5. Marxisme-estructuralista (Althusser): v. infra. El marxisme és una Teoria, desvinculada d’una pràctica (praxis). Retorn (paradoxal) a una ideologia (marxista).

6. L’Eurocomunisme parlamentarista (Carrillo,…).
7. Abandó i renúncia al marxisme (Felipe Gonzalez/PSOE).
8. Oblit-ignorància-rebuig del marxisme) (Rússia avui. Noves generacions).