Un curs sobre història crítica de la Filosofia
occidental, per a no filòsofs, impartit per no filòsofs.

Un curs sobre història crítica de la Filosofia occidental, per a no filòsofs, impartit per no filòsofs.

Un curs sobre història crítica de la Filosofia occidental, per a no filòsofs, impartit per no filòsofs.

Curs

Es tracta d’un curs sobre literatura, poesia, pintura, música, història, psicologia,… és a dir, de vida, real i irreal, feta i imaginada (sovint feta perquè és imaginada). Un curs en el que Joaquim Jubert Gruart i JMa Uyà ens proposen revisitar aquesta historia recent, tornar-la a viure, entrar en l’anècdota i la causalitat, l’exaltació, el desastre, la misèriai la glòria dels seus actors protagonistes, per mirar de situar aquest final pla, aparentment insubstanciós, de la nostra postmodernitat i hipermodernitat.

El curs “El flâneur assegut”
és una mirada (im)pertinent sobre l’estat actual de l’ètica i de l’estètica, alhora que
una escolta atenta del diàleg que de forma permanent
mantenen entre si.

Filosofia

Anant per un altre camí que el de la preocupació, la indiferència o el desconcert, aquest curs és el resultat i la síntesi d’un treball previ de documentació, reflexió i esporgament sobre el sentit de l’existència i l’existència de sentit, que són, en definitiva, la nota greu i obstinada que recorre tota la creació i el pensament moderns. El centre d’aquesta mirada està enfocat sobre el París d’entre 1855 i 1985, on tingueren lloc tant la gènesi com el desplegament dels esdeveniments que defineixen la civilització occidental del segle XX.

Els nostres cursos

Notes (d’un de Ciències a un altre  de Lletres) per confegir (el de Lletres) unes breus introduccions a cada una de les tres parts de la nova pàgina web del nostre Flâneur:

El Flâneur
Assegut

És el punt de mira de dos concrets contemporanis (coetanis), l’un de Lletres i l’altra de Ciències. Un looking back (mirada enrere) que recull la seva personal sedimentació (a tall d’inventari) dels territoris explorats al llarg de decennis de lectura. L’epicentre de l’època és París i uns entorns no llunyans, cronològicament, iniciats a partir de la Revolució francesa de 1789. És el punt de vista de la cultura d’una època (moderna i postmoderna).

El Flâneur
Assegut

És el punt de mira de dos concrets contemporanis (coetanis), l’un de Lletres i l’altra de Ciències. Un looking back (mirada enrere) que recull la seva personal sedimentació (a tall d’inventari) dels territoris explorats al llarg de decennis de lectura. L’epicentre de l’època és París i uns entorns no llunyans, cronològicament, iniciats a partir de la Revolució francesa de 1789. És el punt de vista de la cultura d’una època (moderna i postmoderna).

El Flâneur
en el límit

Situats en el llindar de la finestra (el límit) els dos flâneurs comparteixen la mateixa ombra de dos arbres inexistents: l’arbre de la Ciència (el projecte dels presocràtics i de Newton) i l’arbre de la Metafísica (el projecte de Gilgamesh i de Macedonio Fernandez). A la intempèrie, tots dos; entre el saber de la ignorància i la ignorància del saber.

El Flâneur
en el límit

Situats en el llindar de la finestra (el límit) els dos flâneurs comparteixen la mateixa ombra de dos arbres inexistents: l’arbre de la Ciència (el projecte dels presocràtics i de Newton) i l’arbre de la Metafísica (el projecte de Gilgamesh i de Macedonio Fernandez). A la intempèrie, tots dos; entre el saber de la ignorància i la ignorància del saber.

El Flâneur
en el límit

Situats en el llindar de la finestra (el límit) els dos flâneurs comparteixen la mateixa ombra de dos arbres inexistents: l’arbre de la Ciència (el projecte dels presocràtics i de Newton) i l’arbre de la Metafísica (el projecte de Gilgamesh i de Macedonio Fernandez). A la intempèrie, tots dos; entre el saber de la ignorància i la ignorància del saber.

El Flâneur
a la finestra

És una mirada retrospectiva i crítica, ara des del punt de mira de la civilització (occidental).
D’on venim, on som, cap a on?
Retrobats de nou sota l’obra inexistent, el punt de vista recull les imatges de camps focals tant distanciats com convergents.

El Flâneur
a la finestra

És una mirada retrospectiva i crítica, ara des del punt de mira de la civilització (occidental).
D’on venim, on som, cap a on?
Retrobats de nou sota l’obra inexistent, el punt de vista recull les imatges de camps focals tant distanciats com convergents.