cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Sartre  |  Apunts  |  Grans temes IV

Inici  >  Flâneur assegut

GRANS TEMES SARTRE 4. ELS DIES I ELS TREBALLS de Jean-Paul SARTRE (1905-1980)

J. JUBERT GRUART


 

(...continuació)

 

Cap. 5. "Procurar una ideologia a la postguerra". 1944-1951

"L'existencialisme és un humanisme". Aquest és el títol de la famosa "conferència" que Sartre va donar el dia 29 d'octubre de 1945 (publicada el 1948) i que va convertir-lo (literalment "de la nit al dia") en una figura de la cultura europea i en quelcom més.

 

Diàleg:
P.: ¿Com és possible "de la nit al dia" convertir-se en una figura de la cultura europea, gràcies a una conferència?
R.: Situem-nos. Europa, esquinçada, acaba de sortir de la monstruositat de la 2ª Guerra Mundial. Europa està literalment en ruïnes. 63 milions de morts. La resta són sobrevivents; alguns culpables, altres humiliats, tots desemparats. El vells valors s'han esmicolat. Déu ha mort. ¿La civilització? ¿Què és això? ¿ De que ha servit? I, tot d'una, algú, Sartre, crida: Existim! Existir és el punt de partida. No hi ha altre essència que la que nosaltres escollim donar-nos. Qui ha salvat l'existència, pot començar de nou. No hi ha més valors que els que nosaltres escollim. Som lliures! Lliures d'escollir-nos, lliures d'escollir que volem fer del nostre existir, de la contingència absoluta d'existir. Que haguem sobreviscut a la guerra és igual de contingent que hàgim aparegut a l'existència. Llençats. "L'existència precedeix a l'essència". A les vostres existències sense sentit, hi podeu donar el sentit que escolliu.
P.: ¿Això va dir Sartre a la sala....?
R.: Que l'"existència precedeix a l'essència" ho va dit textualment. La resta és el que és els que érem a la sala , el dia 29 d'octubre de 1945, varem entendre?
P.: ¿Vostè hi era?
R.: Hi érem tot Europa, totes les generacions de la darrera postguerra. Inclús hi eren els que no han sentit a parlar mai de Sartre i els que mai comprendran que significa això de "l'existència precedeix a l'essència", però que s'han posat a viure d'acord amb aquest principi. (La veritat és que exagero: tots, tots no hi érem; els essencialistes fidels no hi eren). Les paraules oportunes en el moment oportú. Amb aldarulls a l'entrada (com amb l'estrena d'Ernani, de Victor Hugo, encara que aquests darrers varen ser a la sortida).La premsa té de que ocupar-se; el lector sent un missatge nou, absolutament, radicalment nou. Refrescant. I, a més a més, Sartre i Simone de Beauvoir escandalitzen al personal.
P.: ¿Va dir més coses, però?
R.: Si, però sempre entorn d'aquest principi.
P.: ¿Què va dir?
R.: D'entrada el títol: "L'existencialisme és un humanisme".
P.: ¿Què vol dir "L'existencialisme és un humanisme?
R. : Que "forà (sobre) de l'humà (és a dir de l'existent) no hi ha cap legislador". Que els essers humans estem sols, a la intempèrie, i que no tenim cap altra tasca, en existir, que realitzar la nostra humanitat, les possibilitats de l'esser viu complex (amb cervell complex) i la possibilitat d'autoconsciència del que anomenem homo. I ja està. Existir és feina humana. L'existencialisme (aquesta corrent o forma d'estar en el món) té per feina ocupar-se de fer que els humans s'ocupin dels humans (és un humanisme), no pas dels negocis o de horticultura,.
P.: ¿Sartre és el fundador de l'existencialisme?
R.: No. Ni és cap fundador, ni és cap profeta. Això fa ho han començat a llençar, a deixar anar Kierkegaard, Jean Wahl, Gabriel Marcel, Heidegger, força anys abans: existir significa devenir, ser corporal, finit, contingent, sense suport, lliure...però molt poca gent s'ho creu. És més, a la pregunta "¿Vostè és existencialista?", Sartre respon: "No; jo m'ocupo de l'existència".
 

Els grans temes de "la conferència":

  1. L'existència precedeix a l'essència.
  2. L'humà és el que ell es fa. Cada u s'elegeix. L'humà inventa a l'humà.
  3. Soc responsable del que soc i del que em passa.
  4. Ja que Déu no existeix, estem desemparats (a la intempèrie). La fe és una "mala fe".
  5. No hi ha determinisme. Som lliures (estem condemnats a ser lliures).
  6. El sentiment es construeix amb actes.
  7. Sols som un projecte; sols existim en la mesura que realitzem el projecte que hem inventat, construït. No som res més que el conjunt dels nostres actes.
  8. El valor del compromís en situació.
  9. Ens hem de copsar sense intermediaris (no deixar-nos investir per la mirada de l'altre).
  10. No creiem en el progrés. Sols l'ètica és el valor.
  11. L'existencialisme és un optimisme, una doctrina d'acció.


EXISTÈNCIA
Existència
és mer estar donat i contingència.
Existir és ocupar un lloc (tant en néixer com en evocar-se).
Existir és conservar el poder (llibertat) de sortir de l'absurditat (no de l'absurd). Perdre l'existència (indecentment) és no haver-se de preocupar de l'absurd.

"En l'existència res hi ha d'estable, llevat del que nosaltres hi hem esculpit"

"Els camins de la llibertat".

Rebuig de la Legió d'honor.



Cap. 6. Ruptura amb Camus. 1951



Cap. 7. Sartre i la política. 1952-1956

 Jean Paul Sartre i Simone de Beauvior, amb el Che a La Habana dels 60
Jean Paul Sartre i Simone de Beauvior, amb el Che a La Habana dels 60

SARTRE i la POLÍTICA

Abans 1939 (període entre guerres): Desinterès. Abstenció. El grup pacifista (Alain).

NIZAN comunista

1939 (agost): PACTE GERMANO-SOVIÈTIC (Hitler i Stalin)
                      (1 setembre, 4,45 h.): Inici SEGONA GUERRA MUNDIAL (la Wehrmacht envaeix Polònia).
                      NIZAN abandona P.C.

1940: Armistici franco-alemany.
          NIZAN mort en el front.
          Ocupació nazi de París (ciutat oberta)

1941: URSS entra en la guerra. Sartre és alliberat del camp de presoners.
          Fundació de Socialisme i Llibertat.
          Retorn de captivitat: Sartre es troba (situació) amb la política. Col·laboracionistes/no col·laboracionistes. Resistència.
          (Els ser i el res).

1943-44: Coexistència i tolerància amb el P.C.F.

1945: Alliberació de París. Taula rasa amb la guerra.

1945: Intel·lectuals: afiliació al P.C.F.
          SARTRE: Taula rasa amb la post-guerra.
          Sartre enemic nº1 dels comunistes.
          Fundació R.D.R. (tercera via) .

1946: "Reflexions sobre la qüestió jueva".

1948: Unió al R.D.R.. "Les mans brutes" (anti-partit comunista)

1952-56: Company de ruta del P.C.F. "El diable i el bon Déu".
               L'affaire DUCLOS.

1953: L'affaire Henri Martin. Guerra d'Indoxina (1945-1954).

1954-1962: La guerra d'Algèria.

1955: Nekrasov. Viatge a Xina.

1956: Invasió soviètica a Hongria. Ruptura amb el P.C.

1959-1973: Guerra del Vietnam.

1960: "Crítica de la raó dialèctica". Viatge a Cuba (Fidel Castro, Che Guevara), Iugoslàvia (Tito) i Brasil.
           Manifest dels 121. Judici "Red Jeanson" (guerra d'Algèria).
           Sartre deixa de ser marxista. ("a partir d'ara m'ocuparé d'essers de carn i ossos i no de conceptualitzacions abstractes").
           ("Tots els partits polítics estan podrits").

1966: Membre del Tribunal Russell
          Viatges a Egipte i Israel. Prefaci al num. especial de Les Temps moderns sobre el conflicte àrab-israelí.

1968: Recolzament Maig 68.
          Condemna intervenció tropes del Pacte de Varsòvia a Txecolsovàquia.

1970: Direcció de La Cause du Peuple. Amb els treballadors de Renault (Billancourt)

1971: Fundació agència de premsa Libération.

1974: On a raison de se révolter.
          Visites a Andreas Basader (Stuttgart).

1979: Un vaixell per Vietnam

1960: Critique de la raison dialectique


 

(Alguns) DESPERTADORS ÈTICS de SARTRE: La brúixola ètica Sartre:
1941: El venedor de cigarretes al Stalag.
          La guerra ("el viratge")
1945: París sota l'ocupació
          El "nou cas Dreyfus" (Giraud contra de Gaulle)
1947: L'affaire Nizan (1905 -1940)
1948: L'assassinat de Janov
1949: El cas Touvier
1952: El procés Rudolf Slansky (Txecoslovàquia).
          El cas Rosenberg
1953: La conspiració de les bates blanques
1952-53: L'affaire Henri Martin (la guerra d'Indo-Xina)
1954: L'anticomunisme (procomunista com reacció)
1956: Hongria (invasió de Budapest)
1954-62: Guerra d'Algèria
               Colonialisme
1959-73: Guerra del Vietnam
1960: L'affaire "Xarxa" (Manifest dels 121)
1968: Revolta estudiantil de Maig
          Boicot Jocs Olímpics de Mèxic
          Tribunal Russell
          Invasió tropes soviètiques a Praga (Txecoslovàquia)
1969: L'affaire Esquerra Proletària (maoista)
          L'affaire La Cause du Peuple
          El procés de Burgos contra militants d'ETA
1972: L'enterrament d'Overney
          Cas Aranda
          Munic 1972 (Jocs Olímpics)
          La situació a les presons
          El cas Bruay-en-Artois
          L'affaire Jaubert
1974: Presoners, a la R.F. d'Alemanya, de la Fracció de l'Exèrcit Roig (Andreas Baader, Ulrike Meinhoff,...)
1978: Drets nacionals del poble palestí.
1979: L'affaire Manel Viusà (l'Exèrcit Popular Català)


 

 

 

 

 

 

 

Cap. 8. Comptabilitat

Els mots (1963).

Rebuig del premi Nobel.



 

Cap 9. Maig 68

La causa del poble (1970).


 

Cap. 10. Sartre contra Sartre

"On a raison de se revolter". Benny Lévy/ Pierre Victor.
"L'Espoir maintenant". "Pouvoir et Liberté".

Mort de Sartre.



Cap. 11. Sartre vivant


 

(Sessió 26, III, 2009)



NOTES A PEU DE PÀGINA

41. Cfr. L'estàtua interior (François Jacob, p.24)

42. Ocupar-se de la guerra d'Indoxina, a França, és una causa perduda. Proposta: cerquen el Dreyfus. Henri Martin o una qüestió ètica: un mariner francès que, pensant-creguent que ha anat a Indoxina (colònia francesa) a lluitar contra el nou ocupant, el Japó, descobreix que França ha bombardejat Haïphong, un ciutat desarmada. Demana dimissionar de l'exèrcit i és empresonat i condemnat, a 5 anys de reclusió, per complicitat amb l'enemic i sabotatge.

43. V. filmografia: "La batalla de Argel", 1966

44. 1946-48: Guerra civil juevo-palestina.
      1948: Fi del mandat britànic sobre Palestina (15 maig). Partició de Palestina en dos estats. 5 exercits àrabs envaeixen Israel.
      1948 (maig)-1949 (abril): Primera guerra àrab-israelí.
      1956: segona guerra àrab-israelita (Egipte nacionalitza el canal de Suez; Israel ocupa Sinai)
      1967: tercera guerra àrab – israelita (dels 7 dies). Israel ataca Egipte, Jordània i Síria (ocupació del Sinai, de Cisjordània i dels alts del Golàn).
      1973: Quarta guerra (Yiom kipu). Atac d'Egipte a Israel.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010