cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Sartre  |  Apunts  |  Grans temes II

Inici  >  Flâneur assegut

GRANS TEMES SARTRE 2. ELS DIES I ELS TREBALLS de Jean-Paul SARTRE (1905-1980)

J. JUBERT GRUART



Introito

Comprendre Sartre (a més a més de llegir Sartre) és deixar-se impugnar per Sartre (comprendrem a mi-Jo, llegint Sartre) i un esforç per comprendre (en comprendre a Sartre i en- mi) a l'Altre.

Etapes en el camí (de Sartre i per la comprensió de Sartre), per capítols:


 

Jean Paul Sartre, 1906
Jean Paul Sartre, 1906

 

 

 

Cap 1. Poulou abans de Sartre. 1905-1917 (durant15 anys)

Jean-Baptiste, J.P., You, el petit Paul, Minet, Poulou. L'Infant recuperat (per tal de llençar-lo, de treure-se'l de sobre) en Els Mots (1963). Un infant= res. Objecte en mans d'altres (mare, avi,...). Un territori de pas, del que se'n surt parlant una, dues, ... llengües (idiomes), llegint, escribint, caminant i fent coses amb les mans. Un universal, un-molts.

"Detesto la meva infància i tot el que sobreviu d'ella" (Els mots, 1963)


 

Jean Paul Sartre, 1924 E.N.S. París
Jean Paul Sartre, 1924 E.N.S. París

 

Cap. 2. Sartre abans de Sartre. 1917-1929 (15-24 anys)

Un alumne, estrany entre altres. La Rochelle. París (Lycée Henri IV, Lycée Lous-le-Grand, E.N.S.). Mil petits Sòcrates. Llegir (300 llibres a l'any). Dos guenyos, dos amics (Sartre-Paul Nizan). Afirmant-se Sartre. El menyspreu pels professors. La complaença en la provocació. Passejar (per París) i parlar. Lectures iniciàtiques. "Ideant des de cero una filosofia de la llibertat, totalment laica" Companys-amics, provisionals-permanents-provisionals. L'homenot Sartre. Escriure-copiar-escriure-pensar-canviar (mil teories, mil Sòcrates, mil Platons). Traduir-llegir la "Psicopatologia General" de Jaspers, introduint-se en la fenomenologia.. L'altre diferent: la dona, les dones. Amor necessari, amors contingents. Transparència (Sartre-Sartre, Sartre-Castor, Sartre-lector). Universal singularitzant-se.


 

Cap. 3. Sartre fent-se Sartre (1929-1938) (24-33 anys)

1929-1931: Servei militar, soldat meteoròleg, ocasió per aprendre el sextant, ocasió per pensar. Tema del pensar (a fons, agressivament, factum): la contingència. Convertir-se en un sol Sòcrates. 1931, professor a "províncies" (Le Havre). Caiguda en el món real; una feina; funcionari parlant que cobra per mesos. Provocar amb sordina; singularitzar-se de l'universal.; Sartre fent-se Sartre. Atípic (professor atípic). Alumnes-amics-deixebles-família (nova família). Caps de família: Sartre/Simone (el Castor). Vers La Nàusea, durant 12 anys (1926-1938). Anàlisi (autoanàlisi) psicològica, transparent, lent, dolorós, persistent, sistemàtic, ... Un "home sol" (el diari d'Antoine Roquentin). 1933: Berlín (9 mesos per llegir Husserl). 1934: retorn a Le Havre, "existència pastosa i frustrada".1933-1939: Husserl, la fenomenologia; penetrar en Husserl, submergir-se totalment en Husserl; llegir Husserl; pensar fenomenològicament. Psicologia fenomenològica. Fer taula rasa de tot el que sé (he aprés, he descobert, he inventat, he copiat,...) (oblidar mil Sòcrates). Pensar, així (en epojé), en el ser-en-el-món. 3 anys per esgotar Husserl, per digerir i incorporar Husserl; per preparar la ment per pensar fenomenològicament.

1938: La Nàusea publicada.
 

Diàleg.
P.: -¿Què és "la fenomenologia"?
R.: - ¿Abans de Husserl o després de Husserl?
P. : - Deixeu córrer.



Tornem a començar.
P.: - ¿Què és "la fenomenologia" de Husserl (que Sartre estudia durant 3-4 anys de forma intensiva)?
R.: És un mètode que consisteix en una manera de mirar i veure.
P.: ¿Mirar i veure què?
R.: Els fenòmens!
P.: ¿Què són els fenòmens?
R .: Fenomen, del grec, significa "allò que apareix", que es manifesta, que es mostra,... Tot el que entra a la consciència és un fenomen. Consciència és consciència dels fenòmens que entre a la consciència. Per la fenomenologia no hi ha "continguts de consciència", sols hi ha fenòmens (que són donats a la consciència). Consciència és sempre consciència de quelcom (no hi ha consciència "buida", en el buit o "en blanc", sense fenomen). La consciència és sempre "món interior" del "món exterior". La consciència no té cap "dins". La consciència és el "fora" de sí-mateixa. Si ens "enterrem", submergim amb suficient profunditat en la consciència (de mi-mateix), tot d'una ens trobem, de nou, entre les coses, "som llençats a les coses", dirà Sartre.
P.: ¿...?
R.: Vostè no veu pas aquest vas, aquesta taula... Vostè no veu realment aquest vas,... En vostè (en cervell) es produeix, hi té un reflex psíquic d'aquest vas; però el vas (en-si) no és pas dins del seu cervell-percepció-consciència; vostè té un reflex, insisteixo, no pas el vas Real; és "un fenomen"!, un fenomen psíquic : allò que passa a la ment quan se li presenta (fa present) un vas, una taula,...un objecte, el món, un altre, jo-mateix,... Un llampec és un fenomen meteorològic. Una percepció, una representació, una idea, una emoció,...un pensament, un desig, una planificació per actuar, una memorització,...una fantasia,...un dolor, un plaer, una tristesa, una alegria, una angoixa, ...gana, picor,... són fenòmens psíquics.
P.: Així doncs: hi ha el Real (que no ens és accessible) i hi ha els fenòmens (l'aparença). ¿Vaig bé?
R.: Va.
P.: Però (si, però...) un fenomen no és el Real; si és una aparició, aparença, manifestació possible (adaptada a les capacitats dels meus descodificadors sensorials-encefàlics)...; ... ¿això vol dir que nosaltres no vivim, no habitem, un món real sinó sols un món fenomènic?
R.: ¿Que no va venir a les sessions sobre Ciència (apartat Cervell), d'aquesta Part Segona d'"El Flâneur assegut", que es reparteixen a la Fundació Fita els dijous si, els dijous no? El mínim que pot fer, ara mateix, abans de continuar preguntant, és llegir-se els Apunt ("gruix i contingut)"corresponents. L'espero.



P.: Feina feta. Així doncs ¿pot passar (passa) que això que apareix (aparenta) ser en el Real, sigui diferent del que sembla (i se m'apareix)?
R.: Passa.
P.: ¿O/i que el que em sembla que és, no sigui el que és, perquè jo ho vull veure-ho així, encara que l'aparença correspongui al Real, doncs, a voltes –moltes- les coses són el que aparenten ser.
R.: També.
P.: Aleshores, per assabentar-me amb una certa credibilitat de veritat ¿què puc fer?
R.: Practicar fenomenologia, aplicar el mètode fenomenològic, mirar i veure fenomenològicament.
P.: ¿I això, com es fa?
R.: En primer lloc, volent, escollint fer-ho.
P. Ho he escollit, és la meva elecció, lliurement,... ¿I ara que faig?
R.: Res.
P.: ¿Res?
R. Res. Suspengui tot judici, tot prejudici,...
P.: ¿Puc?
R.: ¿Vol?
P.: Si. Però (si , però...). ¿Com es fa això? Jo sé algunes coses de les coses (aquest vas el vaig comprar amb ...)
R.: Ho posi tot entre parèntesis, en suspensió...Sols estigui atent al que és donat davant seu: aquest vas, aquesta taula,... No dirigeixi la mirada al percebut, sinó a l'acte de percepció, sense aportar-hi res, ni cap mot, ni cap idea o valor, contempli aquesta aparença, això que apareix. Ho provi, per exemple, amb un arbre i oblidis que és un arbre i suspengui tot el que sap dels arbres (i el mateix val per una arrel de castanyer). Concentris en l' "eidos" del fenomen que li arriba a la seva ment, a la seva consciència. Practiqui el que Husserl denominà "reducció gnoseològica"; suspengui el judici (posis en "epojé"); no hi aporti res, de seu, al fenomen; copsi el fenomen com a tal fenomen: quelcom que és donat a la consciència, i ja està, sense cap contaminació. Accedeixi al fenomen net, transcendeixis, fusionis amb l'objecte, retorni al dia, moment, que és un lloc, en que "El Universo o Realidad y yo nacimos..." (Macedonio Fernandez, 1928). Retornem a les "coses", al objecte. Fem una subjectivació quasi-objectiva. ¿Vostè em segueix?
P.:¿Aquest vas és la meva consciència?
R. Em segueix. Però ara torni i parlem. Fenomenologia és anar a les coses mateixes. És el més proper que podem estar de l'objecte, de l'Altre, del món, de les coses-en-si.
P.: ¿Fenomenologia és una ciència?
R.: Fenomenologia és una pràctica, és un mètode, és una ciència rigorosa, és la ciència.
P. ¿Com la 'patafísica?
R.: Sols l'apòstrof ('), doncs apodicta real. ¿Pot aspirar-se a res més científic?
P.: ¿...?



Diàleg (per un altre dia).

P.: ¿Què va fer Sartre, havent llegit (i practicat) Husserl, és a dir la fenomenologia?
R.: ¿Abans de llegir Heidegger o després de llegir Heidegger?
P.: Abans de llegir Heidegger i havent llegit (i practicat) Husserl.
R.: Sartre va fer psicologia fenomenològica, és a dir: mirar i veure i estar atent als fenòmens psíquic que se li produïen en l'avorriment (tedi) de Le Havre i del servei militar (quan no es distreia amb el sextant). I escriure-ho.
P. :¿I després?
R. :¿Desprès de fer psicologia fenomenològica, abans de llegir Heidegger (o d'haver-ne llegits només 50 pàgines i abandonar)? o ¿després de llegir Heidegger-Heidegger o tot Heidegger?
P. : Posem després de fer psicologia fenomenològica.
R.: Va fer fenomenologia psicològica. És a dir: va escriure - reescriure "La Nàusea".


 

  

Sobre "La Nàusea", 1938 (fenomenologia psicològica)

CLASSES o categories dels ÉSSERS HUMANS (porcs i tramposos)
a. Porcs, indecents o "normals"
(els que no fan trampa, els conformistes, els obedients, els devots de l'ordre establert, els devots de "la moral"; els que tenen una personalitat, una posició, un passat, una identitat,... (també anomenats "crancs vivents": viuen enrere; "els mítics de si mateixos"); "els que arrastrem, embrutits, una existència mecanitzada i intercanviable, fantasmes construïts en sèrie"; els viscosos, enganxosos; els que es refugien en la fe (els fidels), la ideologia (política); els que militen (en un partit); els acadèmics (cotorres intel·ligents); els bolcats al passat; els que miren enrere (a reculons); els normals; en definitiva: la majoria, les majories...

       Els tres remeis (dels indecents) per exorcitzar la "nàusea" :

  1. La ciència o sigui cenyir-se a "la Realitat". Aplicació una llei de canvi : allò que és contingent és racionalitza i el que és múltiple es redueix a la unitat. Es construeixen solucions arbitraries (científiques, provades, comprovades) per tal de fugir de la nàusea d'un pervenir radicalment gratuït, sense llei i sense fi.
  2. La màgia o sigui: la Norma; decidir (per art de màgia, tret de sota la mànega) que existeixen coses estables i essències fixes, normes absolutes i invariables, Valors essencials, i que ho són pel sol fet de nombrar-los. Màgia, per tal de renunciar a l'angoixa i desesperació davant de la manca d'un sentit i d'un fi, per fer front a la por a la llibertat.
  3. La bogeria, és adir: la trascendència o, altrament nombrada, teologia o metafísica trascendent. Invencions amb conviccions i dogmaticitat. Verdaders deliris, sense crítica, consistents en l'edificació d'un món superior, un "més enllà" diví o laic, un món i un cel nous (La ciutat de Déu, la Summa Teològica, la fi de la història amb el triomf del socialisme-comunisme).

b. Els tramposos: els que posen en qüestió les regles comunes i reneguen d'elles, els que admeten radicalment que l'existència precedeix a l'essència, els que s'escolleixen a sí-mateixos; ...els pocs.

       Les condicions de la trampa:

  1. Despersonalització i dessocialització. Renunciar a la personalitat o identitat ideològica; és a dir: renunciar a la consciència clara, a la seguretat de que hi ha una terra ferma sota els meus peus, de que sé de que va tot plegat; deixar d'obeir, de seguir "el deure". Renunciar a dir "Jo" o "Jo penso", sinó "Quelcom pensa en mi". Per tant: despersonalitzar-se, "descristal·litzar-se", destravar-se; eliminar del pensament tot el que en ell hi hagi de construcció social, obediència i imperatius estranys, tot el que prové de l'influencia familiar, col·legial, acadèmica, professional, grupal o de les formes congelades de la tradició; aixecar el teló que ens amaga el res (no-res) i que ens protegeix de la Nàusea. Abandonar (des-posar, treure's) del pensament (del pensar) tot el posat.
  2. Renunciar al passat: "Ser sense olor i sense ombra, sense passat, no ser res més que un invisible arrancar-se de sí mateix vers el pervenir". El passat és facticitat, la meva facticitat, el meu "jo" solidificat, objectivat: jo l'arrastro rere meu com un (quelcom) mort. Formular-se, tot d'una: "I de la meva pròpia vida ¿què vaig a fer-ne jo?". De fet: del tros –llargada- de vida-existència ¿què vaig a fer-ne jo? (ara, a partir d'ara).
  3. Fer possible la il·luminació ontològica. Aquest és el quid de la trampa: poder copsar un aspecte del món absolutament inaccessible al indecents (normals, pors,...): el punt culminant de l'experiència existencial, el sobtat descobriment que "les coses poden ser qualsevol cosa", que tot és contingent, que no hi ha cap mena d'estabilitat, que si semblen (aparença) que són estables, immutables, que són essències i persistències, és únicament a causa de la mandra. Tot d'una, doncs, constates que les paraules ja no tapen les coses, que "alliberades dels seus noms, se'ns mostren, obstinades, gegants"; tenen presència i no nom; són, qualsevol cosa (una arrel de castanyer o jo mateix, aquest banc, aquesta taula, aquest vas, aquesta ciutat,...); són absurdes. Som nosaltres que els hi hem assignat un nom, un paper, un sentit,... I, tot d'una, descobrim "que tot pot succeir, que no hi ha regles fixes i invariables, de que l'espai i el temps són elàstics, indefinits" . És en aquest instant que l'estomac se'ns revolta, que ens sentim marejats, que tenim la Nàusea. Les coses i el món de les coses és una construcció artificiosa. Aquest món no té més realitat que la que li hem assignat: paraules, conceptes... amb els que vull tapar, emmascarar, silenciar,... l'absurditat. I, tot d'una, em veso viscosament. Existeixo! Sols hi ha –no queda res més- que l'existència: quelcom absolutament contingent, gratuït, in-essencial, absurd, sense cap sentit, que està aquí sense que es sàpiga perquè, donada, ..."no puc evitar d'existir" ara mateix. ¡Quina meravella! ¡Soc lliure! Estic marejat! Quina Nàusea! Pura Metafísica! M'he guarit de la bogeria! Soc "anormal"! Lliure!

            Situació del Trampós:

            La Trampa és un mitjà (una ascesis) que condueix a la llibertat. Fer Trampa és una qüestió ètica.


 

FACTICITAT
En Sartre: allò que té obligació de ser, que no pot negar-se que ha sigut, i que ara és. Els fets naturals. La vida i la mort (venint "de fora"). El cos. El ser-en-sí. El món. El passat.
El necessari i imprescindible o ineludible per ser. No contingent, una vegada donat i coincidit. Donat.

Facticitat: "Doble contingència que tanca una necessitat" (E/N, p. 335).
"...Hi ha un món, aquest món no podria existir sense una relació unívoca en relació a mi" (E/, p.334) (1943) . Una vegada més: "El Universo o Realidad y yo nacimos el 1º de junio de 1874..." (Macedonio Fernández, 1928).

Nota: - "hi ha un món", podria no esser-hi (perquè jo no hi fos com ser-en-si ).
- hi soc jo (ser-en-si): podria no esser-hi, i no hi hauria món.
- hi som tots dos, coincidim, simultàniament: facticitat. (Macedonio Fernandez: el món i jo, si coincidim, no tenim possibilitat de no ser).
"Consciència és consciència del mon". Sense món i sense jo, no hi ha res.

- facticitat. "Doble contingència que tanca una necessitat " (E/N, p.335)

El "meu" passat és una facticitat (és, no el puc canviar, és el que és i no pot ser un altre, ha sigut i és).



NECESSARI

També no contingent (com la facticitat); amb possibilitat d' eludir-se, però ja no seria el mateix (no seria jo, exactament, almenys en el ser-per-a-sí). P.e. La relació Sartre-Simone de Beauvoir.



ESSENCIA (essencial).

Dotat de sentit (sempre posat, mai donat). Sempre secundària: "L'existència precedeix a l'essència". Posada per un altre per a-mi-mateix.



(el) DONAT

Allò que és ineludible. Facticitat relativa.
(P.e.: La gepa, la lletgesa, una (o més) malformació, malaltia genètica. El sostre mental. El cervell (els decodificadors aferents,...).
Ve de fora, sempre. (Això no implica que no en siguem responsables; "no hi víctimes innocents" (v. La puta respectuosa). "Tenim els progenitors que ens mereixem" (Els mots). Absolutament no contingent..
(P.e: m'han donat una plantofada, gat per llebre, pel darrera –en un accident de cotxe, evidentment).

La llibertat. La condemna. Els pares (progenitors).



(el) POSAT

Allò que és contingent, que puc escollir continuar portant (m'he posat una jaqueta) i que em puc treure. El compromís, p.e. (matrimonial). Posar fills al món.


 

(Sessió 26, III, 2009)


 

NOTES A PEU DE PÀGINA

1. JASPERS, Karl: Psicopatologia general, Ed. A. Bini y Cia., Buenos Aires, 1955 (1913), 1005 p. L'obra més bàsica del pensar sobre la ment, sobre "l'esdevenir psíquic realment conscient" (normal i patològic). Fenomenologia aplicada. De lectura-estudi imprescindible per poder pensar (bé). Avui absolutament oblidat, desconegut.

2. "Repentinament em convertia en un sol Sòcrates. Fins aleshores em preparava per viure...", Quaderns de guerra.

3. Res a veure amb la consciència psicològica de la psicologia tradicional.

4. Suspengui inclús el que sap dels arbres i que li ha ensenyat Francesc Pujols: que són àngels a la terra.

5. Tingui "consciència de les coses": aquesta cafetera, el cant d'un ocell,... abans que arribi un pare i li digui "és una Oroley i és un canari" (Eric Berne) o torni abans de l'arribada dels pares-mestres-xerraires.

6. Apodíctic: allò que s'imposa d'una forma necessària i incondicionada (que és impossible que no sigui com és).

7. A la pregunta ¿Qui és vostè? , contesten "Soc el que he sigut" .

8. I d'assignar-les-hi el gratuït qualificatiu de "paraula de Déu", per exemple.

9. Cfr.: Regis Jolivet, Les doctrines existencialistes, 1949, pp. 160-169.

10. Passat: massa d'esdeveniments gratuïts, desconnectats, dispersos,...privats de tot sentit; cadàvers, morts, ombres,...fragments solts i deformats.

11. Sartre, L'âge de raison, p. 179.

 

12. Cf. Le Sursis, p. 349. Sobre el plans de Mathieu Delarme: "Molt senzill; hi havia a París, rue Huyghens, un pis que l'esperava; dues habitacions, calefacció central, aigua, gas, electricitat, dues butaques verdes i un cranc de bronze sobre la taula. Tornaria a casa seva, posaria la clau al pany; prendria de nou possessió de la seva càtedra en el lycée Buffon. I res hauria passat. Res en absolut. La seva vida l'esperava, familiar; l'havia deixat en el seu despatx , en el seu dormitori; es tornaria a introduir en ella, sense fer històries –ningú faria històries... dins d'un mes, tot oblidat- no restaria més que una petita cicatriu invisible en la continuïtat de la seva vida, una petita escletxa: el record d'una nit en la que havia cregut marxar a...."

13. Tirar de la manta.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010