cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Revolució francesa  |  Cronologia comentada  |  Dels Estats Generals a presa de la Bastilla

Inici  >  Flâneur assegut

DELS ESTATS GENERALS a la PRESA DE LA BASTILLA (1789)
 


 

Anteriors convocatòries dels Estats Generals: 

1302:  Felip el Bell.  21 convocatòries en 487 anys.

[Prepar-ho porta temps]:

Juny 1787: Creació de les Assemblees per  les eleccions a representants dels Estat (amb duplicació del nombre de representants del Tercer Estat).

[Quelcom està canviant]):

Gener 1788: Reconeixement dels drets civils dels protestants.

[Convocats]:

8 agost 1788: Convocatòria dels Estats Generals per l’1 maig 1789.

[Caldejant l’ambient]:

Gener 1789: Sieyés publica “Qu’est-ce que les Tiers État?”.  “¿Què és el Tercer Estat?-tot. ¿Què ha estat fins ara en l’ordre polític? –res. ¿Què demana? –ser quelcom”.

Març-Abril 1789: Eleccions als Estats Generals (282 nobles; 303 del baix clergat; 51 bisbes; 646 del Tercer Estat). Recollida dels “Cahiers de doléances” (60.000 quaderns).

23 abril 1789: Revolta en el faubourg St.-Antoine. La repressió per part de les tropes reials causa centenars de morts.

Els nobles terratinents retenen el blat.

Abril 1789: Fundació, a Versalles, del Club Bretó (societat revolucionaria que agrupa a diputats de Bretanya: Lanjuinais, Le Chapelier,...).

[Un mal/bon començament]:

4 maig 1789: Processó de l’Esperit Sant. Alt clergat: brocats i capes vermelles i violetes; nobles: jaqueta de tissú daurat i barret; Tercer Estat: vestits totalment de negre (un sol pagès, Michel Gérard, de Rennes –acomodat i instruït- vesteix segons la tradició bretona, amb polaines blanques i sense perruca). Sermó del bisbe de Nancy, monsenyor de la Fare: “La xusma ha de rendre servitud i obediència als ben-nascuts”

5 maig 1789. Versalles. Obertura dels ESTATS GENERALS.
5 maig 1789. Versalles. Obertura dels ESTATS GENERALS.

5 maig 1789- 27 juny 1789: Versalles. Obertura Estats Generals (formats pel representant de tres estaments: Primer Estat (clergat), Segon Estat (noblesa) i Tercer Estat (la resta de població). Total: 1.200 diputats. Discussions sobre el sistema de votació.

28 maig 1789: Els membres del Tercer Estat procedeixen a verificar i recomptar les seves credencials.

Abatte Siéyes: proposta de vot nominal substituint el vot per Estat. 

13 juny 1789: 3 capellans de Poitou es passen al Tercer Estat.

14 juny 1789: id. 6 més.

17 juny 1789: Els membres del Tercer Estat (els “comuns”) s’autoproclamen Assemblea General (del Tercer Estat) (aquest sol representa al poble en-si i no les classes poderoses, les quals –membres del Primer i del Segon Estats- són convidats a integrar-se a l’Assemblea Nacional, comprometent-se a redactar una Constitució (per tal de instituir una Assemblea Nacional Constituent) i prescindir dels que no s’integressin). El comte de Mirabeau: proposta d’una “monarquia il·lustrada” (“el rei: el primer funcionari de la nació”).

Vetada l’Assemblea General. El Tercer Estat és expulsat . Els assembleistes es traslladen a un edifici veí (Jeu de Paume, on la noblesa hi juga a pilota).

19 juny 1789: 149 diputats del clero s’uneixen al Tercer Estat. Es queden en Primer Estat 137.

20 juny 1789: Jurament del Jeu de Paume: “no separar-se i reunir-se fins que la constitució quedi establerta”. Una majoria del Primer Estat (clergat) i 47 del Segon Estat (nobles) s’uneix als tancats.

El Club Bretó s’amplia amb representants d’altres províncies, reafirmant la seva ferma voluntat de “no separar-se” fins s’hagi aprovat una Constitució per França.

23 juny 1789: Lluis XVI no cedeix i fa encerclar Versalles per grans contingents de tropes (que també s’instal·len a París). Mirabeau (del Club Bretó): “...vint i cinc milions de francesos esperen una felicitat segura”. Ha començat la revolució: “Nobles i clergues: uniu-vos al Tercer Estat!”. Es vota.

Duc d'Orleas (1725-1785)
Duc d'Orleas (1725-1785)

25 juny 1789: El Duc d’Orleans (cosí del rei) + 46 diputats del Segon Estat es passen (ocupen escon) a l’Assemblea Nacional 

27 juny 1789: El rei cedeix i convida als altres diputats del Primer i dels Segon Estats a integrar-se a l’Assemblea Nacional. Però dona ordres d’assetjar París amb 20.000 mercenaris.

3 juliol 1789: L’Assemblea Nacional elegeix el primer President: Le Franc de Pomnignan.

7 juliol 1789: proclamació de  l’Assemblea Nacional Constituent (durarà fins el 30 setembre 1791).

(Aquí s’hauria pogut donar per acabada la Revolució, però ...)

11 juliol 1789: Destitució del ministre de Finances, Necker. Protesta popular. Forces militars s’uneixen a poble.

14 juliol 1789: Pressa de la Bastilla. Camil Desmoulins (1760-1794) i la seva muller “la ingènua Lucile”. 8.000 persones assetgen la fortalessa, contra 100 soldats. Saldo: 98 morts, 73 ferits. 4 hores de combat. Dos destacaments de Guardies Nacionals s’uneixen al poble.  El governador de la Bastilla  Marqués Bernard de Launay i l’alcalde de París (Jaccques de Flessilles) són decapitats. Sols han mort 6 soldats defensors. A dins: 7 presoners (per “carte de cachet”).

Crema de castells i de convents.

Destrucció de 40 (de les 54 duanes) que encerclen París.

La Revolució s’estén a altres ciutats i pobles. Creació de nous Ajuntaments, els quals sols reconeixen l’autoritat de l’Assemblea Nacional Constituent. Els pagesos deixen de pagar impostos. 

17 juliol 1789: Lluís XVI compareix a París i ordena la retirada de les seves tropes.

La Fayette crea una “milícia civil burgesa” que té per distintiu la bandera tricolor: blanc de la bandera borbònica + vermell i blau de la ciutat de París

La “pressa de la Bastilla” salva a l’Assemblea General.

Insurrecció agrària (La Gran Por). 

Comencen els “émigrés”.

[La Revolució arriba al Saló: obert a tots els artistes vius. Jurat de selecció i temàtica imposada]

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010