cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Revolució francesa  |  Cronologia comentada  |  De l'Assemblea Nacional a l'Assemblea General Constituent

Inici  >  Flâneur assegut

DE L’ASSEMBLEA NACIONAL A L’ASSEMBLEA GENERAL CONSTITUENT  (1789-1791)
 


 

11 setembre 1789: Votació a l’Assemblea General. Els representants que estan al costat esquerra voten diferent que els que estant agrupats a la dreta (lleis revolucionaries els primers, propostes involucionistes els segons). [Té lloc una vertadera revolució semàntica: fins aquell moment “dreta” = bé, “esquerra”(sinistra) = mal; el “centre” era Dèu o el seu representant a la terra, el Rei). L’Assemblea Nacional concedeix al rei el VETO suspensiu.

25 setembre 1789: Decret de l’Assemblea Nacional ordenant que el clergat i els nobles, que fins ara tenien immunitat fiscal, paguessin la seva part proporcional d’impostos directes (amb efectes retroactius, a partir del juliol)

14 desembre 1789: Decret establint Municipalitats o comunes (41.000), que queden lliures del control dels senyors feudals. L’alcalde i els funcionaris locals seran elegits pels contribuents amb propietats. Ells seran els encarregats d’assignar i cobrar els impostos directes, de fer obres públiques, de finançar l’església, l’escola i de mantenir la llei i l’ordre.

Invenció de “festes silvestres” entorn dels “arbres de la llibertat”. Saqueix de castells.

19 desembre 1789: Primera emissió d’assignats (paper moneda revolucionari).

24 desembre 1789: Llibertat religiosa pels Protestants.

Club Bretó
Club Bretó

1790:

El Club Bretó (ara Societat dels Amics de la Constitució) es reuneix en el refrectori del convent dels dominics de la rue de Saint Honoré de París, passant a denominar-se Club dels Jacobins [Les recambolades raons d’un nom: els frares dominics eren coneguts a França  amb el sobrenom de “jacobins”, ja que inicialment, el segle XIII, havien ocupat –en el coll Alto Passo- un  convent italià dedicat a  Saint-Jacques. (actual Église Saint-Jaccques-du-Haut-Pas), i el carrer on es atrobava també prengué el nom de rue Saint Jacques. Al segle XVII els dominics o “jacobins” es traslladaren a la rue Saint Honoré, conservant el nom de convent dels jacobins. Amb crisis de vocacions, durant el segle XVIII, els dominics lloguen les sales del gran refectori per servir-hi menjars. Així fou com l’ex Club Bretó, ara Societé des Amis de la Constitution, el lloga per celebrar-hi les seves reunions. El nom del lloc passa a substituir el nom oficial. El Club dels Jacobins manté limitat el seu ingrés als “ciutadans actius”. S’expandeix ràpidament a “províncies” (filials connectades amb una extensa i freqüent correspondència epistolar, que permet una ràpida difusió de noticies i de idees)].

Els Club dels Cordeliers (Danton, Marat) admet a “ciutadans passius”.
Societat Fraternal de Ciutadans dels Dos sexes (París). Cercle Social (exigeix el vot per a les dones.

15 gener 1790: Reorganització del territori (divisió administrativa): 83 departaments (un dia, màxim, a cavall per anar a la capital departamental). Consell (32 membres) i Directori (8 membres) del departament. Districtes. Municipis (41.000 noves “comunes”). Procuradors síndics. Jutge de pau (civil). Tribunal Dep. (criminal), amb 2 jurats populars (acusació i competència). Càrrecs electes per 2 anys. Ni el rei ni els nobles estan representats a cap nivell.

Es deixa al rei sols el dret de “veto” i als ministres sense seient a l’Assemblea Nacional.

28 gener 1790: Igualtat de drets pels jueus sefardites.

13 febrer 1790: Prohibició de prendre vots monàstics.

14 abril 1790: No es pagarà delmes (impost a l’església) a partir del gener 1791. Les comunes deixen de pagar des del mateix mes d’abril.

27 abril 1790: Fundació del Club des Cordeliers o Societat dels drets de l’home i del ciutadà. Seu social: antiga capella del Convent dels Cordeliers (franciscans) [Avui Museu Dupuytren: 15 rue de l’École-de-Medicine]. Objectiu: controlar l’Assemblea, ésser-ne el seu esperit crític. Societat filantròpica  (oposada a l’elitisme dels jacobins. Oberta a tothom (entrada lliure), sense quotes (donatius). Posició radical.

20 maig 1790: L’assemblea Nacional Constituent rebutja solemnement el Dret de Conquesta (la guerra ofensiva), però...es reserva el Deure d’alliberar pobles dels seus tirans.

10 juny 1790: Avinyó sol·licita annexionar-se a França.

19 juny 1790: Abolició de la noblesa hereditària i dels títols.

12 juliol 1790: L’Assemblea General vota la Constitució Civil del Clero. Anulació (unilateral) del Concordat de 1516. Confiscació dels béns de l’Església Catòlica. El clergat passa a ser funcionari de l’Estat (Església nacional galicana). Reducció del nombre de bisbat, coincidint amb els departaments (83). El càrrec de bisbe i de rector s’obté per elecció.

14 juliol 1790: Festa Nacional (Festa de la Federació) del Camp de Mart (“el dia que França va ser feliç”). “La festa del gènere humà”. 300.000 assistents. 22.000 Guàrdies Nacionals (blaus) i soldats de l’exèrcit (blancs). 152 Clubs Jacobins. Missa solemne oficiada per Tayllerend. Jurament de fidelitat a la nació. El rei jura la constitució.

22 juliol 1790: L’Assemblea Nacional  Constituent imposa que el rei demani al Papa (Pius VI) l’acceptació (“solemne i oficial”) de la Constitució Civil del Clergat. Silenci papal.

Assemblea “congela” el nomenament de nous bisbes i capellans (els nomenarà la Nació, a mida que s’en morin).

Agost 1790: obertura de 152 seccions o filials “a províncies” del Club dels Jacobins.

27 setembre 1790: Decret pel qual els clergues han de jurar la constitució. Apareixen els “refractaris”.

Octubre 1790: Inici adopció sistema mètric decimal.

Utiltzació de les noves mesures
Utiltzació de les noves mesures

29 octubre 1790: Revolta d’esclaus i negres lliures a Santo Domingo.

23 novembre 1790: Supressió del tots els impostos indirectes. Impost de contribució per la terra.

29 novembre 1790: Decret exigint que el clero juri la Constitució.

1791:

13 gener 1791: Contribució bens immobles.

2 març 1791: Contribució sobre la renda (treball personal, ingressos comercials i industrials). Supressió dels Gremis.

12 març 1791: El Papa condemna la “Constitució del clergat i tots els principis de la Revolució”. Declara cismàtica a l’Església de França.

“Declaració dels Drets de les Dones i dels Ciutadans”

15 maig 1791: Igualtat de drets  als fills dels negres lliures de les colònies.

1791: Emigració en massa d’aristòcrates i capellans (“emigrés”)

14 juny 1791: Llei de Le Chapellier: prohibició de la vaga i de les confraries. (Conseqüència: salaris baixos).

El Club dels Jacobins té 406 seccions provincials.

20-21 juny 1791: La “baronessa Korfk”, dos fills i un ajuda de cambra (és a dir: Mª Antonieta, fills i Lluís XVI) fugen. Descoberts a Varennes i retornats a París. La fugida de Varennes.

El Club dels Jacobins s’escindeix: Republicans (“Jacobins amis de la Constitution” republicana, sense rei) i Feuillants (constitucionalistes monàrquics). Primera gran fenedura/esquerda en el si de la Revolució francesa.
Proliferació d’altres  Clubs (Cordeliers, Girondins...)

Juliol 1791: s’elimina tota referència a la prostitució i al seu control (llibertat individual).

Cada comuna organitza, amb ciutadans “actius”, la seva Unitat de Guàrdia Nacional (comandaments per elecció). Els oficials de les “forces armades” poden no ser nobles, però no seran elegits (son nomenats).

(Ciutadans passius: dones i 40% dels homes adults que paguen menys de tres jornades de treball en impostos).

14 juliol 1791: 2ª commemoració (poc brillant) Crits (de jacobins) demanant la substitució del rei.

15 juliol 1791: Choderlos de Laclos redacta, per encàrrec del Club dels Cordeliers, una petició d’anulació de tots el drets que encara té el rei (veto, nomenar ministres, ambaixadors, ...).

17 juliol 1791: Camp de Mart, concentració de republicans (jacobins constitucionalistes i Cordeliers) (organitzada per aquests darrers) per recollida de firmes per la destitució del rei i proclamació de la República a França. La Fayette i l’alcalde Bailly ordenen a la Guàrdia Nacional disparar contra els reunits (un centenar de morts, majoria dones, infants i vells). Protagonisme de Robespierre (1758-1794). [La Fayette dimitirà el 8 octubre 1791 i Bailly serà cremat –considerat indigne de ser guillotinat- el 12 novembre 1793 pels “sans-culottes”).

Constitucionalistes monàrquics (dretes) i Republicans (esquerres). Ruptura entre jacobins i feuillants (entre poble i burgesia).  L’alcalde de París declara la “llei marcial”.

Inici del projecte de República.

Els Jacobins: “No més rei!”. Marat: “Estúpids parisencs! ¿Per què no tanqueu a l’austríaca (Mª Antonieta) i a tota la familia?

6 agost 1791: Aprovació de la Constitució

25 agost 1791: Conferència de Pilnitz: monarquies de Prússia i Àustria acorden estar disposades a envair França (objectiu: restablir l’”Ancien Régime”, dissoldre l’Assemblea General Constituent, retornar béns i títols al nobles, ...)

Girondins: “Guerra contra l’enemic exterior!” (Prússia, Áustria, Anglaterra, Rússia, Espanya,...). Jacobins (1000 seccions): “No a la guerra exterior, guerra a l’enemic interior!”.

14 setembre 1791: Lluis XVI jura la Constitució. 2 dies de festa a París. Annexió d’Avinyó i del comtat Venesí.

28 setembre: Concessió d’igualtat de dret pels jueus askenasis.

29 Setembre 1791: L’Assemblea Nacional Constituent acaba la seva funció.  Primera Constitució. França passa a ser una Monarquia Constitucional.

30 setembre 1791: “Separació” dels Constituents.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010