cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Péguy  |  Apunts  |  Péguy noticia biogràfica

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 2. NOTICIA BIOGRÀFICA de Charles PEGUY (1873-1914)

J. JUBERT GRUART



I. Etapa infantil i juvenil

1873 (7 de gener): Neix a Orleans (50 rue Faubourg Bourgogne). Mort del pare (de 27 anys), el 18 de novembre (càncer d'estomac), ex-resistent a París l'any 1870 duran la guerra franco-prusiana. La mare, Cécile Quérée,  arrel d'enviudar, es posa a treballar fent seients de cadires (rempailleuse) .

1879-1884: Asistència a l'Escola pública, om segueix la reforma educativa introduïda per Jules Ferry . Alumne modèlic.

1885: Catecisme amb l'abbé Cornet. Alumne becat a l'École primarie supérieure del Cloître Sainte-Croix d'Orleans.

1889: Lycée de Pothier.

1890: Grau de "baccalaureat" (21 juliol)

1891: Paris. Preparació per ingressar a l'École Normale Supérieure (Lycée Lakanal de Sceaux i  desrès al Louis le Gran de París).

1891 - E.N.S. Rue d'Ulm, París
1891 - E.N.S. Rue d'Ulm, París

II. L'insurrecte ( socialista, dreyfusista i guesdista)

1891 (18 a.): "Conversió" al socialisme, per Marcel Baudouin. Compromís d'activisme polític (amb Jean Jaurès, Lucien Herr,...).

1892: No aprova d'ingrés a l'E.N.S. Es presenta com "voluntari" pel servei militar obligatori (131 regiment d'infanteria d'Orleans).

1892-1893: Marcel Baudouin "l'amic trobat". Servei militar. Esdevé "anticlerical convençut i practicant".

1894 (21 a.): Ingressa a l'E.N.S., rue d'Ulm (Maîtres de conferences: Romain Rolland, Joseph Bédier, Henri Bergson,...). Habitació "Utopia". Grup d'estudiants socialistes de l'E.N.S. Abandó del catolicisme ("athée de tous les dieux"). Militància socialista. Esclata l'affaire Dreyfus (novembre-desembre).

1895: "Il entre en socialisme comme on entre en religion".

1896 (23 a.): 7 de juny: rep la visita, a Orleans, de Marcel Baudouin (aprofitant un permís del servei militar). Agost: Mort del seu amic Marcel Baudouin ("la persona que Péguy més ha estimat", segons Maritain) a causa de febres tifoides.

Duel de Dreux
Duel de Dreux

El duel de Dreux: Marcel Baudouin, en la darrera vista a Péguy, li ha comentat haver rebut un "tracte brutal" per part d'un suboficial a Dreux. Péguy atribueix, sense cap fonament, a aquesta causa la sobtada mort del seu amic. Decidit a batre's en duel amb l'oficial implicat, es fa acompanyar de dos normaliens i d'un vell sergent, amic d'un d'ells (el sergent Georges Bellais), per tal de que li facin de padrins i testimonis. Arribat a Dreux, Péguy queda impactat per la pena sincera que manifesten els companys i superiors de Marcel Baudouin, inclòs el sergent que ha vingut a matar.
Retorna a Orleans. Dona classes de llatí a la germana de Marcel Baudouin, Charlotte, alumne de l'Escola d'Ars Decoratives de París. Péguy li regala "Matèria i Memòria" de Bergson.

Declara "fatiga ocular", per aconseguir una excedència temporal a l'E.N.S.. Es queda a Orleans, per escriure Jeanne d'Arc.

1897: Engagé a la causa de Dreyfus , a tenor de l'amistat amb Bernard Lazare. Fundació del Cercle d'Estudis i Propaganda Socialista. Inici d'una "carrera" d'escriptor. Primer article a la Revue Socialiste: "De la cité socialiste". Acaba Jeanne d'Arc (teatre, 24 actes), publicada el desembre.

28 octubre: casament (civil) amb Charlotte Françoise Baudouin (germana de Marcel Baudouin). Resideixen a 7 rue de l'Estrepade (París Vé).  Péguy considera que, amb la mort del seu "millor amic", a ell li toca fer-se càrrec de la família Baudouin, la qual té "en depot". Segons Maritain, "il est très malereux" en el seu matrimoni. Tot i que els normaliens amb beca la perden en cas de contraure matrimoni si abans no han tornat a l'Estat els diner rebuts, se li eximeix d'aquest reemborsament. Novembre: No aprova l'agregació de Filosofia.

1898: Impactat per el corrent antisemític que el cas Dreyfus desvetlla, no dubte en reclamar reparacions amb duels quan algun amic seu jueu (com p.e. Albert Lévy) és objecte d'una discriminació o insult. Péguy figura com signant en totes les protestes aparegudes en L'Aurore sol·licitant la revisió del cas Dreyfus. D'aquest any en retindrà el record d'una intensa "beatitud revolucionària".

"Desencís" socialista. Adscripció al "guesdisme" (Jules Guesde)


Librairire Bellais, 17 rue Cujas
Librairire Bellais, 17 rue Cujas

1 Maig: Inauguració de la "Librairie Bellais", 17 rue Cujas (Vé), amb la dot de la muller (40.000 francs d'or).  "Ella pensava com jo: un socialista no pot guardar un capital individual" (Péguy) . Bellais és el "vell sergent" que l'ha acompanyat a Dreux per concertar el duel, el qual accepta que la llibreria porti el seu nom (fent d'home de palla i de confiança, ja que Péguy, encara becari per l'E.N.S., no pot gestionar directament cap empresa comercial). La llibreria esdevé un centre de resistència socialista-dreyfusista (socialisme-ètic), enfront de del socialisme-marxista (ideològic-intel.lectual). "El meu socialisme moral no suporta la digestió que del socialisme n'està fent el marxisme en expansió" (i les concessions que hi fa Jean Jaurés); "m'he trobat amb el guesdisme en el socialisme, tal com amb el jesuïtisme en el catolicisme" . Trencament amb Jaurès.

Abandó definitiu del projecte de dedicar-se a l'ensenyament.

Publicació de "Marcel. Primer diàleg de la ciutat harmoniosa" (pseudònim: Pierre Baudouin), un estètic i poètic manual de socialisme utòpic integral.

10 setembre: naixement del primer fill (Marcel).

1899:
Grans dificultats financeres. Transformació de la Llibreria Bellais en societat anònima: "Société nouvelle de librairies et editions", amb 21 accionistes més (a part de Péguy amb 200 accions i Bellais amb 50), entre altres Lucien Herr (72 accions), Leon Blum (50),...: "Primera i única cooperativa de producció i de consum que treballa per a la industria i comerç del llibre" . Inici de les edicions i de les grans dificultats financeres.

Els Péguy passen a residir a Saint-Clair (prop d'Orsay).

"Pierre" (autobiografia).

Desembre: revoltat contra el dret que el Congres de les organitzacions socialistes franceses s'ha atorgat per controlar (censurar) la premsa militant. Decisió de fundar una revista on, amb llibertat i sense cap censura, podrà aplicar l'ideal dreyfusista de "dir la veritat, tota la veritat".


1900: Ruptura definitiva de Péguy amb els seus antics amics i camarades esquerrans. Abandó del Partit Socialista. Creació de els "Cahiers de la Quinzaine", 8 rue de la Sorbone. El primer número apareix el 5 de gener, amb una tirada de 1.300 exemplars i 100 subscriptors ("i trenta amics autèntics"). Al llarg de 14 anys –fins el juliol de 1914- s'editen 229 Cahiers, que van apareixent sense regularitat, amb un màxim de 1.400 abonats o subscriptors. És, en paraules de Péguy, "una assaig d'institució comunista". Tirar endavant aquest projecte l'ocuparà la resta de la seva vida. Amb permanents preocupacions econòmiques, Péguy hi farà de gerent, d'editor, de tipògraf, de corrector de galerades, d'empaquetador, de distribuïdor, i, sobretot, d'autor (amb el seu nom o sota nombrosos pseudònims). El nombre de col·laboradors és nombrós i variable. Els primers números tenen un contingut múltiple: política, religió, opressió colonial, moviments obrers, educació,...així com nombroses cartes. Més endavant edita obres autònomes (assaig, novel·la, poesia,.., amb un total de 238 publicacions en 14 anys), essent punt de llançament de molts escriptors, (Romain Rolland, André Suares,..); però també autors consagrats o coneguts (Julien Benda, Anatol France, Georges Sorel, Zola, Maritain, ...fins una vuitantena col·laboradors, i, sobretot, del mateix Péguy). Destaca l'edició de dossiers monogràfics sobre temes de màxima actualitat (separació d'Església i Estat, crisis de l'ensenyament, independència descolonitzadora, la Rússia de Nicolau II, contra Jaurès,...). Els "Cahiers" han esdevingut l'òrgan del "partit Péguy". Malgrat els greus problemes econòmics que l'edició dels Cahiers comporten, Péguy no volgué admetre mai publicitat pagada.

1901: Naixement de Germaine.

1903:Naixement de Pierre.

 

III. L'intel·lectual nacionalista i catòlic

1905: Naixement de Charles-Pierre.

Octubre: Arrel de l'incident de Tanger, Péguy assenyala l'amenaça alemanya i es manifesta contra el pacifisme i l' internacionalisme de l'esquerra ( "Notre patrie"). "Louis de Gonzague" (desembre). Peguy fa l'anunci d'una propera guerra.


1908: Nova "conversió": "Retour à la foi" ("No soc un convers: he tornat"). Charlotte considera que aquesta "conversió" és una traïció a tots els valors de la seva família (inclòs els del seu germà Marcel) i als del Péguy amb qui ella es va casar.

1906-1909: Denúncia del "cientificisme" del "partit intel·lectual" (professors o "hussards de la République"), antics companys de l'E.N.S. (els "instituters" o "normaliens"), ...Denúncia del socialisme oficial, al que acusa de demagògic i de sectarisme anticlerical (a causa de la separació Església - Estat).

IV. Etapa mística

1909-1913: "Clio. Diàleg de la història amb l'ànima pagana". "Victor Hugo, compte Hugo", "El Misteri de la caritat en Joana d'Arc". "Le porche du Mistére de la deuxieme Vertu". "Ls Mistere des Saints Innocents". "La tapisserie de sainte Genrvieve et de Jeanne d'Arc". "La tapisserie de Notre Dame". "Éve. Poème Symphonique de 3.000 quatrians" (celebració dels ancestres: "les morts pour la terre charnelle"),...Poemes oratoris, de ritme creixent, repetitiu, personal, intemporal. I prosa també d'estil personal, de confrontació entre mística i política. "Notre jeneusse", amb constants referències al cas Dreyfus; "L'Argent", ...

1910: Amor renunciat envers la germana d'un seu amic (Gaston Raphael, dreyfusard) Blanche Raphaël. L'enamorament de Péguy per Blanche perdura fins a la seva mort. Li està dedicada "La Ballade du coeur qui a tant battu":

"Coeur, tu seras couche
Sur le plateau
......
Tu battras la retraite
Et sonneras,
Disant la guerre es faite,
Bon débarras."

1912: Inici de les "routes" a Chartres. Atribuïdes per l'hagiografia a una "promesa" feta quan la malaltia d'un dels seus fills, de fet tingueren per causa la crisis per l'amor impossible vers Blanche.

"Cour, tu seras couché / Sur le plateau/ .../ Tu battras la retraite / El sonneras,/ Disant la guerre est faite,/ Bon débarras."

 

V. Etapa del "martiri"

1914 (41 a.): "Note conjointe sur M. Descartes et la philosophie cartésienne" (defensa de Bergson, contra els maurrassiens), inacabat.

2 agost: mobilització general. Lieutenant de réserve, s'enrola voluntari.

15 agost: "Convertit" però no pas catòlic practicant, rep el sagrament de la comunió a Loupmont (d'uniforme)

1ª Guerra Mundial.. Escriu 6 cartes a Blanche (sense resposta per part d'ella). 4 agost: el lloctinent Péguy té sota el seu comandament una unitat de reservistes (19 companya del 276 regiment d'infanteria), formant part de a que ell anomenada "generació de la revenja" (que vol rentar la derrota francesa de l'any 1871, "la guerre du droit").

5 setembre: mort en combat, d'una bala al front (batalla del Marne, a Villeroy, prop de Neufmontiers-les-Meaux), després d'exhortar al homes de la seva companyia "à ne pas céder un pouce de terre française à l'ennemi" i de sortir de la barricada, oferint-se a les bales enemigues.

                                                 "Heureux ceux qui sont morts pour la terre charnelle,
Mais pourvu que ce soit pour une juste guerre.


                                                   Heureux ceux qui sont morts pour quatre coins de terre.


                                                   Heureux ceux qui sont morts d'une mort solennelle.

                                                   Hereux ceux qui son morts dans les grandes batailles,

                                                   couchés dessus le sol à la face de Dieu..."


L'evocació d'aquests poeme ha permès, ja en el seu moment (Jacques Maritain) i recentment, emetre la hipòtesi dels suïcidi de Péguy.

Inhumació col·lectiva al cementiri nacional de Chaucoin-Neufmontiers.


VI. Oblit de Péguy


VII. "Saint" Charles Péguy

A partir de la fi de la Segona Guerra Mundial (després de l'antisemitisme, de la França ocupada, de la recuperació del nacionalisme i de la revisió del catolicisme,...la figura de Péguy es reivindicada i tergiversada.


VII. Reconstrucció i desmaquillatge de Péguy. Patografia de Péguy

Una anàlisi patogràfica de Péguy pot argumentar l'alta possibilitat de que patis fases depressives i hipomàniques o  amb  "constante allégresse" (ciclador, trastorn bipolar). Maritain relata haver rebut de Péguy la confessió d'idees de suïcidi, durant  les temporades que està fortament preocupat per "sa pauvreté et le l'avenir de ses enfants". Episòdicament trenca profundes relacions d'amistat, restant desesperadament sol. Esdevé manifestament infeliç en el seu matrimoni, essent "traité durement et sans confiance" de neurastènic, d'home de crisis, de maníac,... per la seva dona i la seva sogre. Confia a Maritain que, quan els seus fills hagin crescut, té el ferm projecte de divorciar-se. Els desgavell econòmics, la seva pretensió d'educar religiosament els seus fills i de batejar-los (amb la total oposició de l'atea família Baudouin) i les fases depressives i maníaques de Péguy , així com la seva relació (im)possible amb Blanche Raphaël, han estat (i son) sistemàticament ocultades pel hagiògrafs (involuntaris o de mala fe) de Péguy (com, p.e. el Centre Charles Péguy d'Orleans, principal arxiu de documentació peguyniana).

(sessió 6 de novembre de 2008)


 

NOTES A PEU DE PÀGINA

  1. Jules FERRY (1832-1893), ministre d'Instrucció Pública el 1879 (escola obligatòria, pública, laica i gratuïta). Dins del programa de la seva reforma, es proposava que fossin els mateixos alumnes els que, en els mapes que hi havia a l'escola o els que ells dibuixessin) es pintes de color negre ,Alsàcia i Lorena. Els alumnes son educats amb l'idea de que han venjar d'humiliació de França, el 1870, pels alemanys.

  2. Jean JAURÈS (1858-1914), nascut a Castres (Tarn), professor de filosofia a Tolosa de Llenguadoc. Diputat a París, esdevé destacat dreyfusard i cofundador, l'any 1901, del Partit Socialista Francès i del diari L'Humanité (1904). Defensa la reunificació dels diferents partits i tendències socialistes, aconseguint a l'any 1905 la fusió del seu partit amb el Parti Socialiste de France de Jules Guesde, creant la Section Française de l'Internationale Ouvrière (SFIO). El seu socialisme marxista es diferència per la no acceptació de la dictadura del proletariat i per la seva fidelitat als principis de la Revolució Francesa ( Socialisme humanista d'inspiració ètica). Propugna, sense cap èxit, que l'ensenyament es faci en les llengües regionals, catalogant el seu "patois" com la "llengua d'un poble vençut". Obres principals: "Historie Socialiste de la Repúblique Françoise" (1901-1908), tretze volums; "L'armée nouvelle"(1911), on proposa un exercit popular (i no professional) exclusivament defensiu. Assassinat dies abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial, l'1 d'agost de 1914, per un militant de l'Action Française (s'oposà a formar part d'un govern de concentració nacional amb els partits de la dreta bel·licista. L'assassí de Jaurès, Raoul Villarin, fou indultat i es trasllada a Eivissa. En esclatar la guerra civil espanyola , milícies anarcosindicalistes el localitzaren i executaren.

  3. Lucien HERR (1864-1922), bibliotecari de l'E.N.S. i pioner del moviment socialista a França.

  4. Bernard LAZARE (1865-197), escriptor, crític literari, periodista polític (atent als grans despertadors ètics del seu moment: esdeveniments dels miners de Carmaux, genocidi contra el poble armeni,...). Fou el primer dreyfusista (L'affaire Dreyfus. Un erreur judiciare). V. Part Segona, primera sessió. Sionista, amb moderades divergències envers Theodor Herlz.

  5. Jules Basile (Jules GUESDE) (1845-1920), nascut en el banlieue de París. Periodista a Tolosa i a Montpeller, l'any 1870 exerceix de secretari de redacció del diari Les Droits de l'homme. Communard, s'exilia a Suïssa on connecta amb membres de la Internacional, amb els bakounistes i reacciona contra l'autoritarisme de Marx. Marxista versió "mecanicista", l'any 1877 funda l'Egalité. Encara que tardanament adherit a la defensa de Dreyfus, Péguy sintonitza ràpidament amb el guedisme: el socialista ho és en la vida quotidiana, no sols en la teoria: "el socialisme fet home" i amb la persona de Guesde. "Presque toujours malade, souvent proche de la misère, il a de l'apôtre le désintéressement et l'optimisme abstrai, l'enthousiasme contagieux, le courage personel, la véhémence,..."). Col·lectivista, internacionalista, revolucionari,... Cofundador (amb Paul Lafargue i Paul Brousse) del Partit Ouvrier Français (POF). Diputat l'any 1893. No propugna l'acció sindical sinó un parlamentarisme tàctic que rebutja tot acord amb els partits burgesos. Desprès de diferents fusions, l'any 1905, s'integra en la SFIO. Entre ells anys 1914 i 1916, en plena Primera Guerra Mundial, formant part dels pactes d' Unió Sacrée, Guesde és ministre d'Estat, canviant el seu internacionalisme per un declarat nacionalisme. L'any 1917 s'alarma i es malfia de les conseqüències de la revolució russa, és a dir del comunisme.

  6. Leon BLUM (1872-1950). Jueu, dreyfusista, socialista, ...empresonat a Buchenwald, Primer Ministre de França (1946-47).

  7. Desembarcament de tropes de Guillem II a Tanger, que estava sota "protecció" espanyola. França i Espanya es reparteixen el Marroc.

 

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010