Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Péguy  |  Apunts  |  Etiquetes Péguy

Inici  >  Flâneur assegut

ETIQUETES PÉGUY

J. JUBERT GRUART


 Parisenc no flâneur.

Dreyfusard.

Poeta (pel prosistes). 

Prosista (pels poetes). "Si altres neixen poetes, aquest no fou el cas de Péguy" (J. Jaurès).

Anticlerical: "Il faut se méfier des curés" (bouffer du curé). "(Soc) anticlerical, convençut i practicant".

Anti-intel.lectual (antiracionalista): "La modernitat està dominada per dos bàndols: els clergues-clericals i els laics-clericals, en síntesi: els intel·lectuals de la felicitat".

Julien Benda ("Memòries...", p. 159), sobre Bergson i Péguy: "...en les seves obres ...professen el més ferm menyspreu pel pur funcionament del pensament i sols volen honorar-lo en la mida que aquest pensament és lluita i acció; per exemple... declara (Péguy) que una filosofia només és vàlida si 'hi ha deixat la pell en el combat,...els que li demanen comptes lògics demostren que no saben de què està parlant,... l'únic que importa és si acceptarien deixar-se matar per defensar les seves tesis".

Anti – burgés: "Tol el mal ha arribat amb la burgesia. Tota l'aberració, tot el crim. La burgesia capitalista ha infectat a tot el poble, i l'ha infectat de l'esperit burgés i capitalista".

Anti - modern : "La modernitat és un sistema de complaisance". (Retrat del món modern: "...els que se les donen de llestos, d'intel·ligents, d'avançats, els que saben, els que res tenen d'aprendre, els que no es deixen enganyar,... els que no creuen en res, ni encara en l'ateisme,dels que no saben d'abnegacions, els que no saben de sacrificis. Exactament: el món dels que manquen d'una mística i en presumeixen") (v. La nostra joventut, p.16).
"L'humà modern ja no es prepara per a la mort com ho ha fet durant tota la història: treballant; l'humà modern sols treballa i es prepara per a la jubilació ("retraite"). No es fa de la vida, del viure, de l'existir, un "travail", sinó que es suporta qualsevol treball, s'aguanta qualsevol feina, per arribar a la jubilació, que no és altra cosa que una mort anticipada".

Anti- progrés: El progrés: "la grand loi de la société moderne".

"Mécontemporain"

Editor:  A més a més del que escriu a la Revue Socialiste Francaise (de Juares, Her,..), a més a més de la necessitat de poder disposar d'"espais per escriure diàlegs", Péguy vol editar una revista, uns quaderns (Cahiers) perquè "ja no es llegeix", perquè "hi ha una invasió de la pedagogia del consentiment o pedagogia complaent", una "pornografia que passa per elegant i social,...entregada a la frivolitat,...a la falsa elegància mundana, barbàrie infinitament pitjor i més perillosa que la mateixa obscenitat". Editar els Cahiers, publicació periòdica dirigida als joves, "als de menys de 30 anys, abans de que quedin contaminats pel vici burgés"; amb un objectiu: "socialitzar la vida"; sense publicitat "comercial"; sense preu: "que cada subscriptor fixi el seu preu"; 800 subscripcions gratuïtes ("per obrers, empleats, mestres,.."), doncs "l'ensenyament ha de donar-se" i "una revista és un mitjà d'ensenyament" ; "amb 100 subscriptors fixes, pagant i ..."30 amics autèntics, al inici"(1900); "regalat als socialistes que es vulguin convertir... i als burgesos"; "editar és un servei"; el projecte: fer dels Cahiers un Butlletí crític de les obres publicades per "la société nouvelle", "un acte de protesta contra els socialistes de Jaurès" (tot i que anys a venir dirà a Julien Benda: "S'imaginen que els Cahiers varen ser fundats per quelcom!"). Herr, dirigent destacat del Partit Socialista Francès, amenaça Péguy: "Vostè va contra tot el que venim preparant des de fa anys. Vostè és un anarquista; anirem contra vostè amb totes les nostres forces".
Importància de l'aspecte formal, estètic, d'una edició: els tipus de lletres, la compaginació, la correcció acurada de proves, l'enquadernació,... "Editar és com fer cadires de balca o catedrals".
Els números de la Revista són, la majoria, llibres (monografies). Es nega a publicar articles d'opinió, circumstancials, les típiques col·laboracions que es fan en els diaris i revistes (d'abans i d'ara), "doncs son productes que ni participen del document ni de l'obra de creació, on el real ja no existeix o no es dona encara, on la matèria està suficientment alterada com per no poder conèixer-la, i no està el suficientment elaborada, el suficientment treballada perquè se la coneix-hi millor".

L'editorial no paga als autors que edita, doncs "els que escriuen han de tenir un treball que els hi permeti viure; no viuran de la revista, com els nostres periodistes, sinó per la revista; no viuran de l'acció, sinó per l'acció".

La seu dels Cahiers de la Quinzaine, 8 rue de la Sorbone, consta de dues petites habitacions. Péguy hi escriu, escombra, atent als visitants, discuteix, corregeix les galerades, escriu les adreces, empaqueta, ...

Entre el 5 de gener de 1900 i el juliol de 1914, Péguy edita 238 títols (amb obres d'ell mateix, d'André Suarez, d'Anatol France, de Georges Sorel, de Julien Benda, Zola, Romain Rolland, Bergson, Jacques Maritain,... fins un total de més de vuitanta autors diferents).

Escriptor: "L'escriptura va ser –per Péguy- l'efecte d'una necessitat igual i constant, com el soroll d'un riu, un soroll que pot estar...a alta tensió" (Julien Benda, 1936). Péguy fou un grafòman; escriu reactivament, salta d'un tema a altre (p.e.: mentre porta escrites un centenar de pàgines defensant-se d'una crítica feta a "La nostra joventut", tot d'una canvia de tema i el treball es converteix en "Victor-Marie, compte Hugo".
Refractari a les cites. Lenta maduració i desplegament d'una idea. Treballa un text-idea "tal com un pagès treballa un camp, un "tros" ben treballat". Gust per la repetició, la cadència,...

Pamfletaire.

Socialista utòpic (v. bibliografia: Marcel).

Anti-clerc (antiintel·lectual) (v. Julien Benda).

Místic.

Solitari.

Profeta:
Anunci de l'amenaça alemanya. Anunci de la Segona Guerra Mundial. Anunci de l'amplitud del "mal universal" (feixisme, comunisme).

"Fa falta sempre dir allò que on veu. Sobretot fa falta sempre, el que és molt més difícil, veure allò que un veu" (cfr. Bernanos).

Antimarxista.

Antisocialista:"Malfieu-vos dels partits socialistes, del socialisme oficial, dels socialistes intel·lectuals, dels socialistes parlamentaris i de la seva demagògia,...").

Antifeixista.

Antipacifista.

Anti – internacionalista.

Anarquista-llibertari.

Socialista revolucionari.

Dissident.

Nacionalista.

"Últim representant".

"Darrer testimoni".

"Reraguarda".

Vençut : "...nosaltres sempre serem menys forts. Nosaltres anirem sempre més lents. Som el partit dels que construeixen. Ells son el partit dels que enderroquen. Nosaltres som el partit de l'arada. Ells el de l'espasa. Nosaltres sempre serem vençuts. Ells ens guanyaran sempre, per sobre nostre".
 

(Sessió 6 novembre 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010