Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Maig 68  |  Apunts  |  Apunt 4. Altres revoltes estudiantils arreu del món

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 4. MAIG 68: ALTRES REVOLTES ESTUDIANTILS ARREU DEL MÓN

E. RODRIGUEZ



La revolta estudiantil a l'estat espanyol

1956
Febrer:
Assalt i crema dels arxius del SEU (Sindicat Espanyol Universitari) a la Universitat de Madrid. Invasió de la Facultat de Dret per la guàrdia de Franco.

 

Amb motiu del Dia de l'Estudiant Caigut, es produeixen enfrontaments entre estudiants falangistes i anti-SEU. És ferit de gravetat el falangista Miguel Álvarez. Detencions i tancament de centres durant dues setmanes. Cessament del ministre d'Educació, Joaquín Ruíz-Giménez.

1962
Vagues en la mineria asturiana. Naixement de Comissions Obreres. Manifestació dels estudiants de Madrid en solidaritat amb els miners. "Astúries, sí; OPUS, no".

1963
Creació d'organitzacions estudiantils semiclandestines. La Federacion Universitaria Democrática Espanyola (FUDE) serà la més forta.
Creació del Tribunal
de Orden Público (TOP), especialitzat en la repressió d'obrers i estudiants.
Julián Grimau, dirigent del PCE, i els anarquistes Francisco Granados i Joaquin Delgado, son condemnats a mort i executats.

1964
Neix la Unió d'Estudiants Demòcrates (UED).
Neix el Partit Comunista Marxista-Leninista (Pcml), primera escissió del PCE.

1965
Celebració de l'Assemblea Lliure d'Estudiants de Barcelona i de la Semana por la Paz, a Madrid.
24 de febrer: Manifestació en la Universitat de Madrid reprimida per la policia. Els professors Aranguren, García Calvo, Aguilar Navarro, Montero Díaz, García Vercher y Tierno Galván són expedientats.
Març: Primera Reunió Coordinadora d'estudiants de Barcelona, en la que s'acorda fer una Constitució de Sindicats Democràtics. Enfonsament del SEU. El govern crea les Asociaciones Profesionales de Estudiantes (APE).
Octubre: Expulsió de la Universitat de Barcelona del professor Manuel Sacristán pel rector García Valdecasas.
Novembre: Els estudiants boicotegen les eleccions oficials a les APE a Barcelona, a Madrid i a d'altres universitats.
Desembre: Tancament de la Universitat de Barcelona. Es prohibeix la V Assemblea Lliure de la Universitat de Madrid.

1966
11 de març:
Es constitueix en el convent dels Caputxins de Sarrià el Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) per mitjà d'eleccions lliures.
27 d'abril: Tancament de la Universitat de Barcelona.
11 de maig: Detenció de representants de SDEUB, que són processats davant el TOP.
28 de juliol: El govern substitueix les APE per les Asociaciones de Estudiantes (AE).
Setembre: Eleccions sindicals a les fàbriques, amb una ampli triomf de membres de CCOO en molts sectors.
Octubre: Eleccions lliures en moltes Universitats.
30 de novembre: Acomiadats treballadors de Laminaciones de Bandas en Frío, de Echevarri (Álava). S'inicia una vaga perllongada.
14 de desembre: Referèndum convocat pel dictador Franco, amb Manuel Fraga com a ministre d'Informació i Turisme, sobre la Ley Orgánica del Estado.

1967
30 de gener:
Mor Rafael Guijarro, membre de les Fuerzas Armadas Revolucionarias, a mans de la policia.
Primera Reunió Coordinadora Preparatòria (RCP) del moviment estudiantil a escala estatal, a València. Detencions i vaga general en la majoria de les Universitats.
7 de febrer: Els detinguts són alliberats.
Abril: Constitució del Sindicato Democrático de la Universidad de Madrid.
Judici contra la Junta de delegats del SDEUB(Barcelona).
26 de novembre: Tancament d'alumnes de ciència a Madrid.. Sancions i detencions.
Desembre: Els delegats del curs i Facultat de Ciències Polítiques i Econòmiques de Madrid són expedientats.

1968
Gener: Tancament de la Facultat de Polítiques i Econòmiques de Madrid. Sanció de pèrdua de matrícula per a tot l'alumnat.
20 de gener: Ocupació de la Facultat de Filosofia de Madrid. Un crucifix és llençat per una finestra. 39 expedients en Ciències i Filosofia de Madrid i 137 a Barcelona.
Assemblees i manifestacions a les universitats de Sevilla, Oviedo, Màlaga, València i Valladolid.
Creació per decret de la Policia d'Ordre Universitari (POU). Ocupació dels campus. Davant les protestes estudiantils i de professors, les POU són retirades de la Universitat de Madrid (28 de febrer).
6 de febrer: Els Premis Nobel Jacques Monod i André Lwoff rebutgen el doctorat "honoris causa" de la Universitat de Madrid.
8 de març: Boicot a la conferència que el liberal neocapitalista Servan-Schreibet dona a la Facultat de Dret de Madrid.
14 de març: La policia desallotja l'edifici central de la Universitat de Santiago de Compostela, on s'estava celebrant una assemblea estudiantil. Inici de mobilitzacions dels estudiants gallecs.
26 de març: Cessament del ministre d'Educació Lora Tamayo. El reemplaçarà Villar Palasí, de l'Opus Dei. Tancament de la Universitat de Santiago.
1 de maig: Estudiants participen en la Jornada convocada per CCOO en el marc de solidaritat amb els treballadors de Standard i de Pegaso, de Madrid, i SEAT de Barcelona. Comencen els "judicis crítics" i les "ocupacions de càtedres" a Barcelona i Madrid.
18 de maig: Recital de Raimón a la Facultat de Polítiques i Econòmiques de Madrid. La manifestació després de l'acte desborda el control policial i de l'escorta de l'avui dia Reina Sofia, que passava en cotxe per la carretera de La Corunya.
29 de maig: Tancament de la Facultat de Filosofia de Madrid després de l'intent de proclamar una "Comuna estudiantil"..
4 de juny: Mort de Txabi Etchevarrieta, militant d'ETA, a mans de la Guàrdia Civil.
2 agost: ETA atempta mortalment per primera vegada contra Melitón Manazas, cap de la Brigada Político-Social de Donosti-San Sebastià. Es declara l'estat d'excepció a Euskadi.
El govern aprova el Decret-Llei sobre "Bandidaje y Terrorismo".
Octubre: Dimissió del Rector i de varis decans de la Universitat de Barcelona.
Aprovació de la creació d'Universitats "Autònomes" a Barcelona, Madrid i Bilbao.

1969
17 de gener:
"Assalt al Rectorat" de la Universitat de Barcelona després d'una assemblea estudiantil, amb la crema de la bandera oficial i derrocament d'un bust de Franco.
20 de gener: Detenció de varis membres del LFP. Mor a mans de la policia Enrique Ruano. Els diari ABC, en complot amb la policia, converteixen l'assassinat en suïcidi. Protestes estudiantils en la majoria de les universitats.
24 de gener: Declaració de l'estat d'excepció en tot el territori. Repressió generalitzada.
Febrer-abril: Tancament d'editorials progressistes (Aguilera, Halcón, Ciencia Nueva, Equipo Editorial,...).


 

La protesta en els països de l'est

La joventut tenia pocs canals de protesta. No tenien gaires motius de queixa, doncs el sistema havia creat oportunitats en el camp de l'educació i del progrés. Però,des de 1956 es va creant un creixent distanciament generacional.

URSS
1961
El Partit Comunista de l'URS publica "El codi moral del constructor del comunisme", dotze principis que havien de regir la conducta social i personal dels soviètics:

  1. Fidelitat a la causa del comunisme.
  2. Amor a la pàtria socialista, als països socialistes.
  3. Treball pel bé de la societat – "qui no treballa, no menja".
  4. Preocupació de cada individu per conservar i multiplicar el bé comú.
  5. Elevada consciència del deure social, intolerància a tot allò que representi un perjudici pels interessos socials.
  6. Col·lectivisme i mútua ajuda entre les persones – l'home és l'amic, el camarada i el germà de l'home -.
  7. Honradesa i sinceritat, puresa moral, senzillesa i modèstia en la vida social i privada.
  8. Respecte mutu en la família, interès per l'educació dels fills.
  9. Intransigència davant la injustícia, el parasitisme, la falta d'honradesa i l'afany d'acumular.
  10. Amistat i fraternitat entre tots els pobles de la URSS, intransigència cap a tot acte hostil de caràcter nacionalista i racista.
  11. Intransigència cap els enemics del comunisme, de la causa de la pau i de la llibertat dels pobles.
  12. Fraterna solidaritat amb els treballadors de tots els països, amb tots els pobles.

Els joves comencen a buscar regles més satisfactòries de conducta personal i d'altres conceptes del sentit de la vida dels que expressaven els organismes oficials. Es tracta d'una forma vaga i difusa de rebel·lió juvenil, centrada entorn a un nou èmfasi sobre els valors de l' individualisme. Examen dels valors preestablerts. Tendència de formular preguntes i no acceptar respostes estereotipades.

Aparició dels stiliagi:, "nois que van a la moda". Buscaven la pròpia personalitat, color i novetat en una societat grisa i monòtona.

Interès per la religió. Forma desacostumada de rebel·lia juvenil, però comprensible, reactiva, en una societat atea. Atractiu de les cerimònies religioses i creixent popularitat de la celebració d'unions matrimonials seguint el ritus de l'església ortodoxa.

Tardor de 1965- febrer de 1966
Moscou: procés de Siniavski i Daniel, acusats de publicar material antisoviètic en editorials estrangeres, fent servir els pseudònims Abram Terz i Nikolay Arzhak. Els joves es comencen a manifestar espontàniament en públic.

1967
Gener :
Detenció de joves, reunits a la Plaça Pushkin de Moscou, per demanar l'anulació de l'article 70 del codi criminal – pel que van ser processats Siniavsky i Daniel -, i la llibertat del grup encapçalat per Alexander Ginzburg, arrestat per posar en circulació literatura clandestina i condemnats a set anys de presó en camps de treball.
Febrer- març: Detenció d'un grup d'intel·lectuals a Leningrad, en el que figuraven professors universitaris, estudiants, poetes, crítics literaris i editors, sota el càrrec de pertànyer a una xarxa terrorista. Condemnats a set anys de presó en camps de treball.

1968
25 d'agost: Livtinov, l'esposa de Daniel i altres cinc es manifesten en públic a la Plaça Roja, protestant contra la invasió de Texcoslovàquia. Foren colpejats i portats a presó.


POLÒNIA

1968
Finals de gener: Les autoritats de Varsòvia prohibeixen les representacions de "Avantpassats", obra teatral del poeta des segle XIX Adam Mickiewicz, en la que afloraven sentiments anti-soviètics.
Finals de febrer: Reunió extraordinària de la filial de Varsòvia de la Unió d'Escriptors. Es critica la prohibició de l'obra "Avantpassats" i tota la política cultural del règim.
8 de març: 4.000 estudiants es manifesten a Varsòvia. Càrrega policial. No estudiants s'uneixen a la manifestació, exigint llibertat personal i cultural; en contra de la censura, les falsificacions de les noticies de premsa i la brutalitat de la policia. Disturbis a la ciutat de Poznan.
19 de març: Gomulka pronuncia un discurs en el que revela que 1.208 persones, entre elles 367 estudiants, havien estat detingudes en relació a les protestes; i 207, entre elles 67 estudiants, havien estat condemnats o multats.
20 de març: Es estudiants organitzen una "sentada" a la Universitat de Cracòvia.
21 de març: 5.000 estudiants de l'Escola Politècnica de Varsòvia inicien una "sentada" de quaranta vuit hores per pressionar el govern. La policia envolta el campus universitari i el desallotgen. Distribució per la ciutat d'octavetes on es demana "llibertat de paraula, llibertat per a reunir-se i llibertat per a manifestar-se".

 

TXECOSLOVÀQUIA

1968
5 de gener:
Antonin Novotny (stalinista) fou destituït de les funcions de Primer Secretari del Partit Comunista Txec (més tard també se'l destituiria de la presidència de la república). El substitueix Alexander Dubcek, que es convertiria en heroi nacional.
23 de març: Reunió a Dresde dels "Cinc de Varsòvia" (URSS, Hongria, Polònia, Bulgària i RDA). Qüestionament la delegació txeca sobre les reformes.
Abril: Primavera de Praga. Idees noves: descentralització de la indústria, més poder sindical, llibertat per viatjar a l'estranger, llibertat d'expressió i premsa, govern multipartidista... entre d'altres. "Socialisme amb cara humana". Vist pels líders soviètics com una amenaça a la seva hegemonia sobre els altres estats comunistes d'Europa de l'Est.
26 de juny: Abolició de la censura. Creació de clubs sense afiliació política. Els socialdemòcrates configuren un partit independent.
27 de juny: Publicació del manifest "Les dues mil paraules", per Vaculik, que especulava amb la possibilitat de defensar-se d'una invasió soviètica mitjançant la mobilització popular.
3 d'agost: Representants de la URSS, RDA, Polònia, Hongria, Bulgària i Txecoslovàquia es reuneixen a Bratislava. Declaració de Bratislava: reclam de fidelitat al marxisme-leninisme i al proletariat internacionalista, mantenint la lluita contra la ideologia burgesa. L'URSS expressa la seva intenció d'intervenir en un país del Pacte de Varsòvia si es crea el perill d'establiment d'un sistema burgès.
20 d'agost: Els exèrcits dels quatre països del Pacte de Varsòvia entren a Praga: 600.000 soldats, 2.300 tancs i 700 avions. 72 morts, 266 ferits greus i 436 ferits lleus. 70.000 persones fugen en el primers moments del país (arribant a un total de 300.000 emigrants en els dies successius). Manifestacions de resistència. Dubcek és portat al Kremlin i obligat a firmar un compromís. A la tornada, la ràdio retransmet un discurs pel que recomanava la submissió per evitar un bany de sang.
Anulació de les reformes econòmiques i restabliment de les condicions de censura.
25 d'agost
Manifestació a la Plaça Roja de Moscou en solidaritat amb els fets de Praga. Vuit manifestants exhibeixen pancartes i són detinguts i condemnats.

1969

19 de gener : Jan Palach, estudiant, s'immola a la Plaça Wenceslao de Praga com a protesta pel restabliment de la supressió de la llibertat d'expressió.


ALEMANYA
Després de la 1ª Gran Guerra, els estudiants es van afiliar al a la Lliga Nacional d'Estudiants Socialistes Alemanys, abandonant associacions democràtiques.
Sota el control de Hitler, les universitats es manifesten dòcils a les polítiques nazis.
Després de la II Guerra Mundial, consumada la divisió, es estudiants i professors de la República Federal mantenen les seves tradicions nacionalistes i conservadores.

1966
Alemanya entra en recessió per primera vegada en quinze anys. Els estudiants comencen a despertat del llarg immobilisme i seguidisme, començant a demanar un canvi democràcia en la gestió universitària, reformar el currículum acadèmic, aturar la guerra del Vietnam, millorar de les condicions del Tercer Món, aturar la influència de la premsa de dreta, modificacions en la legislació d'excepció d'Alemanya,.... Els estudiants es neguen a ser responsables pels fets dels seus pares. Es senten rebutjats, perceben la injustícia social, les desigualtats...i la necessitat d'un canvi. El govern reacciona establint reformes a la universitat: limitació del nombre d'estudiants, curs d'accés amb límit de temps per aprovar-lo... Els estudiants s'hi neguen, demanen prendre part activa en les millores de la universitat: més equipaments i expulsió dels professors actius durant el període nazi,... El Consell de la Universitat no els escolta i implanten les limitació de temps per estudiar i altres mesures restrictives. La reforma es presentada a la Universitat Lliure de Berlín durant les vacances d'estiu de 1966. En reprendre el curs, 4.000 estudiants fan la primera gran "assentada".

1967
2 de juny:
Els estudiants organitzen una manifestació contra la visita oficial de Mohammad-Rezal Shah Pahlavia, emperador d'Iran des del 1941 fins el 1979. Els estudiants no volien que el govern confraternitzés amb un règim dictatorial.
Davant de la Casa de la "pera (Shah assistia a una representació de la Flauta Màgica) la policia de Berlín i el servei iranià ataquen els estudiants. Benno Ohnesor va morir en rebre un tret al cap per darrera. Els dies següents es produeixen manifestacions en contra de la brutalitat policial. Continuen les prohibicions de reunió. Perden el control de la Universitat Lliure de Berlín.
Tardor : S'organitzen grups de protesta a gairebé totes les universitats d'Alemanya. Es produeixen grans manifestacions. La premsa es posiciona en contra dels estudiants.

1968
Maig: Aprovació de les "lleis d'emergència", signades pel Partit Social Demòcrata i la Unió Demòcrata Cristiana. Garantien al govern actuar en situacions de crisi, com ara desastres naturals, revoltes o guerres. En conseqüència, quan els alumnes organitzen debats en les universitats contra dels EUA i la Guerra de Vietnam les activitats es prohibeixen i les manifestacions aniran creixent i sumant cada vegada un número més gran d'estudiants. Estudiants i membres dels sindicats de treballadors, agrupant 80.000 persones, es manifesten a Bonn contra la "legislació d'emergència". No aconseguint aturar l'aprovació de la nova llei, els estudiants es comencen a dividir.
Desembre: Dissolució dels moviments unitaris d'estudiants alemanys.



Mèxic: la matança de Tlateloco

1968
22 de juliol: Incident de futbol entre els eterns rivals la "Vocacional 2" del Instituto Politécnico Nacional (IPN )i la "Preparatòria" de Isaac Ochotorena, de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). El cos de policia "granaderos" dissolen l'aldarull, detenint alguns estudiants i entrant dintre de les instal·lacions docents. .
26 de juliol: Manifestació d'estudiants per commemorar la Revolució Cubana. Una altra manifestació, organitzada per la Federació Nacional d'Estudiants Tècnics (FNET), que protesta per la intervenció de la policia durant els aldarulls del 22 de juliol. Les dues manifestacions foren reprimides durament per la policia.
27 de juliol: El estudiants ocupen algunes aules de la UNAM com a protesta per l'actuació policial.
29 de juliol: La policia i l'exèrcit envolten sectors escolars del l'UNAM i del IPN. Disparen un bazooka contra la una porta de la Preparatòria 1 (San Ildefonso). Molts estudiants resulten ferits i d'altres són detinguts.
30 de juliol: A la Ciutat Universitària, el rector Barros Sierra hissà la bandera a mitja asta i les transmissions de Ràdio UNAM finalitzen en senyal de dol pels fets dels dies anteriors. La policia abandona les instal·lacions de la Preparatòria 5.
1 d'agost: Es produeix una manifestació encapçalada pel rector Barros Sierra, que llegirà un discurs al final de la mateixa. El president del país, Gustavo Díaz Ordaz, en un altre discurs, ofereix la mà a qui la volgués establir una treva.
2 d'agost: Es crea el Consell Nacional de Huelga (CNH), format per estudiants i mestres de la UNAM, el IPN, les Escoles Normals, el Col·legi de Mèxic, Chapingo, la universitat Iberoamericana, el col·legi La Salle i algunes de les Universitats estatals.
4 d'agost : El moviment estudiantil elabora un document (invalidant el de la Federació Nacional d'Estudiants Tècnics), que contenia els següents punts:

  • Llibertat de tots els presos polítics.
  • Derogació dels articles 145 i 145 bis del Codi Penal Federal.
  • Desaparició del cos de "granaderos".
  • Destitució dels caps de policia.
  • Indemnització als familiars de tots els morts i ferits des del inici del conflicte.

13 d'agost: Manifestació de 150.000 estudiants universitaris secundada per estudiants del Conservatori Nacional i de la Normal Superior. El CNH declara que la FNET no representa els estudiants.
22 d'agost: El govern vol dialogar. Professors i estudiants acceptes fer-ho, però en presència de premsa, ràdio i televisió.
27 d'agost: Manifestació de 300.000 participants., dissolta per l'exèrcit.
28 d'agost: L'exèrcit envolta la Ciutat Universitària i la Universitat de Zacatenco.
7 de setembre: Míting a Tlatelolco.
9 de setembre: Barros Sierra declara: "las demandas institucionales han estado satisfechas".
13 de setembre: "Marcha del silencio" (per evitar que la policia fes servir el pretext de provocació) de 250.000 persones.
19 de setembre: L'exèrcit ocupa la Ciutat Universitària. Nombrosos estudiants detinguts.
23 de setembre: Enfrontament entre les forces del govern i els estudiants en el Casc de Santo Tomàs, campus principal del IPN.
27 de setembre: Míting en la Plaça de les Tres Cultures, a Tlatelolco.
2 d'octubre: Milers de persones es reuneixen en la Plaça de les Tres Cultures. A les sis de la tarda un helicòpter sobrevolà la plaça disparant bengales (senyal pels franctiradors que estaven en un edifici proper). Disparen contra els estudiants. Es desconeix el número de morts i ferits. El govern manifestà que només foren 20.
9 d'octubre: El CNH accepta la treva Olímpica. Cap manifestació del 12 al 28 d'octubre.
12 d'octubre: Inauguració de les Olimpíades de Mèxic 68, "Les olimpíades de la pau".
4 de desembre: Els estudiants tornen a les classes.


 

Post Maig 68

EUROPA

Holanda
1970: moviment Kabouter (petits dimonis)

Proclamació de "L'Estat Lliure d'Orange".
Constitució: No violència, nou model de convivència (vida comunal), economia alternativa (troc), desaparició dels polítics, repartiment assembleari dels centres de decisió,... abolició de tota autoritat i propietat ,...
Els ciutadans (kabouters) estaran al servei dels provotariat (treballadors, pagesos, vells, boixos,...) , els quals tindran menjar, vestimenta i habitatge gratuïts.

1980: Els Krakers (els que claven cop de peu a la porta i s'instal·len en un pis buit).


 

¿La insurrecció que ve?

Anònim (Comité invisible): La insurrección que viene, Ed. Melusina,Madrid, 2009, 171 p.
 


(Sessió 28 gener 2010)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010