Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Maig 68  |  Apunts  |  Apunt 2. La rebel·lió a Holanda i a EE.UU.

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 2. MAIG DEL 68: LA REBEL·LIÓ A HOLANDA I ALS EE.UU.

J. JUBERT GRUART/ E. RODRIGUEZ


 

Primers moviments Europeus

AMSTERDAM (Holanda), 1964-1967: Els Provos

Per Provo es coneix aquell moviment social d'inspiració anarquista iniciat per Robert Jasper Grootveld, Rob Stolk i Roeland Herrit Hugo ("Roel") van Duijn el 1965. Prengué aquest nom de la paraula provocatie (provocació) i el blanc va ser el seu color simbòlic. Sota aquesta etiqueta es tractava d'agrupar a joves disposats disposats a provocar al sistema mitjançant una genial combinació d'humor absurd i agressivitat "no-violenta" d'inspiració gandhista. Van tenir l'influencia del moviment dadaista, del pensament de Herbert Marcuse i la ideologia anarquista. Els seus portaveus van ser Van Duyn -un universitari introvertit que dirigia el moviment des de l'ombra- i Robert Jasper Grootveld, un antic netejavidres que un bon dia va decidir disfressar-se de clown per mofar-se de les autoritats holandeses. La doctrina "provo" va ser batejada com a "Filosofia Blanca".
Una altra iniciativa dels provos va ser la de reunir-se en forma de "happenings", que solien celebrar-se en el camp i en els quals s'organitzaven concerts, consum de marihuana, xerrades filosòfiques i jocs malabars. El maig de 1965, Van Duyn va organitzar un Happening en el que es va distribuir milers de pamflets en els quals s'anunciava la fundació del moviment i es dissenyaven les estratègies a seguir: els Plans Blancs.

Projecte Provo (Witte Plan, Pla blanc):

  1. Pla "Bicicletes blanques" (servei de bicicletes públiques, disponibles en les ciutats). Les primers cinquanta bicicletes blanques posades pels provos a la lliure utilització i circulació dels ciutadans, van ser requisades per la policia (en decretar les autoritats locals que es tractava d'un acte clarament subversiu.
  2. Pla "Noies blanques" (noies lliures per practicar sexe i per dedicar-se al que vulguin).
  3. Pla "Pollastres blancs" (conversió dels policies en treballadors amb uniformes blancs, a disposició dels ciutadans: equipats amb llumins, preservatius, esparadrap...i pollastre fregit als transeünts).
  4. Pla "Cases blanques" (cada dissabte es farà pública la llista de cases deshabitades de la ciutat, les portes de les quals seran pintades de blanc i qualsevol persona s'hi podrà instal·lar; el Palau reial de la plaça Dam es convertirà en seu comunal i totes els altres edificis residencials de la monarquia esdevindran d'accés i ocupació pública).
  5. Pla "Xemeneies blanques" (Identificar amb pintura blanca les xemeneies contaminadores, fent pagar als seus propietaris un impost especial).
  6. Pla "Reines Blanques" ( trasllat de la reina al Wallen –el barri de prostitutes d'Amsterdam- on es mostraria i oferiria als ciutadans, exposada darrera d'una finestra).
  7. Pla "Ciutat Blanca" (a Amsterdam, almenys, tots els treball seran realitzats per màquines (robots), cap ciutadà treballarà i dedicarà tot el seu temps a la creativitat; els carrers seran terrenys pels jocs; les seus de govern, oficines administratives oficials,... es convertiran en llocs públics).
  8. Pla "Rumor Blanc" (els Provos drogarien els cavalls de la comitiva reial pel casament de la princesa Beatriu amb l'aristòcrata alemany Claus von Amsberg (un ex-nazi).

Per defensar-se de les reprensions violentes de la policia, els Provos desenvolupen efectives tàctiques de guerrilla urbana (concentració, dispersió; atacar i desaparèixer).

Amb imaginació i iniciativa, planegen presentar-se a les eleccions municipals.
1966: Els Provos entren en el parlament municipal d'Amsterdam (2,4% dels vots).
1967: Els Provos es dissolen.


La rebel·lió als EE.UU.

A mitjans dels anys 60, als Estats Units d'Amèrica, fills de les classes mitjanes, molts d'ells excel·lents estudiants, comencen a mostrar el seu descontent per la forma com son tractats per la direcció de les universitats i pel tracte que es dona a la població negra. La protesta neix i pren cos a Berkeley; s'inicia com una extensió de la lluita pels drets civils i acaba per a convertir-se en la avantguarda per la defensa del que s'anomenarà multidiversitat. Denunciaven la profunda inadequació de la Universitat a la generalització i massificació que s'estava produint en l'accés a l'ensenyament superior, reclamant el principi d'igualtat d'oportunitats. El nombre d'universitaris creixia any rere any i els estudiants restaven reduïts a simples números, sense cap veu ni participació en la gestió dels seus estudis. Absència de recompensa de la bona ensenyança: els ascensos i les càtedres en propietat eren per a professors amb obra escrita, famosos per les seva tasca investigadora fora de la universitat, o pels seus serveis al Govern o a les corporacions, però per les seves qualitats pedagògiques;...

Tres situacions, a més a més de les esmentades revindicacions intrauniversitàries, convergiren i passen a dotar d'un més ampli contingut a aquesta incipient protesta juvenil:

  • Encontre i simpatia amb el moviment negre, el qual pren cada vegada més la forma d'un moviment activista.
  • Protesta creixent envers la guerra del Vietnam.
  • Assassinat dels pocs herois dels joves, en actes de violència absurda i gratuïta.

La primera protesta fou bàsicament formal: tenir accés, dins la Universitat, a espais propis; una altra manera de vestir; una altra manera de viure les relacions sexuals...; en definitiva, una altra manera d'entendre el món, diferenciant-se, incidentalment i transitòriament, de la societat adulta que en sortir de la Universitat els esperava per engolir-los.

Aviat, i ràpidament, l'incipient malestar adquirí consistència i direcció diferent.

1960, febrer: Greensboro (Carolina del Nord). Expulsió de quatre estudiants negres, d'una cafeteria per a blancs. Inici dels Moviments universitaris pels Drets Civils.

1961/1962: Primers "rebels culturals", en els campus universitaris , d'inspiració "beat". Escrits de Paul Goodman (1911-1972).

1962: Fundació del primer sindicat universitari d'esquerres a Michigan. Crida a la "democràcia participativa".

1964: La universitat de Berkeley (Califòrnia) tenia 27.500 estudiants. Durant el que passa a denominar-se "l'estiu de la llibertat", força estudiants californians es dedicaren a col·laborar en el registre d'electors negres, recorrent nombroses poblacions al llarg del riu Mississippí. Tornen a Berkeley convençuts de l'eficàcia de l'acció directa per l'aconseguiment de reivindicacions socials. A la tardor, es dediquen a treballs electorals dins de l' Universitat, establint les seves oficines centrals en una zona qualificada de "llibertat de paraula", adjacent al recinte universitari. La seva activitat és prohibida, amb el pretext que la zona forma part del recinte universitari. En resposta el moviment "Llibertat de Paraula" ocupa l'edifici de l'Administració i la policia els desallotja violentament. Part del professorat es posà al costat dels estudiants. Els dies 2-3 de desembre, estudiants ocupen, per segona vegada , el Sproul Hall, de la universitat de Berkeley. El desallotjament, exercit amb violència desmesurada per part de la policia, dura dotze hores. Els professors demanen una amnistia pels manifestants –molts d'ells detinguts expedientats per La universitat -, més llibertat de paraula i un nou president, que acabaria dimitint a l'igual que molts professors. Els joves contestataris van configurant una generació ben diferenciada: consum públic de drogues, cabells llargs, estil de vida desenfadat i desinhibit, vestimenta no convencional, hostilitat al patriotisme tradicional, ...desafiant a pares i mestres (que amb el cabell curt i ben uniformats van anant a fer la guerra).

1965: Free Speech Movement, Moviments anti-vietnam, pacifistes.
Febrer. Assassinat de El-Hajj Malik El-Shabazz, és a dir: Malcolm X (1925-1965).

1966-1970: 350 vagues estudiantils, 9.200 manifestacions (en les que hi participen activament el 30% dels 8 milions d'estudiants), en 101 universitats americanes. Aparició dels Black Power.

1968: Principis d'any: Revisió de la llei de reclutament. Es posa fi a les pròrrogues per raons d'estudi. Increment de l'odi vers la guerra i les institucions.

 

4 d'abril: Assassinat de Martin Luther King (1928-1968), a Tennessee.

Dimarts 23 d'abril: Estudiants de la Universitat de Columbia (a New-York) inicien l'ocupació no violenta dels edificis del campus, que durà quasi una setmana. Els estudiants i els partidaris de la comunitat es manifesten conjuntament contra les investigacions que es duien a terme en la Universitat, afectant als expedients acadèmics dels estudiants que manifesten públicament la seva oposició a la guerra de Vietnam i per la construcció d'un gimnàs per ús exclusiu dels universitaris en el veí parc Morningside. Els estudiants ocupen el Hamilton Hall, principal edifici de les aules de grau, impedint al degà de la facultat d'abandonar l'edifici. Sis demandes són proclamades: interrupció immediata de les obres del gimnàs (considerat segregacionista per part dels afroamericans), fi de les relacions universitàries amb l'IDA (Institut per l'Anàlisi de la Defensa),autorització per celebrar manifestacions dintre el recinte universitari, nomenament d'un comitè de professors i estudiants amb poder de decisió disciplinària, renuncia de la Universitat a presentar càrrecs contra els arrestats pels disturbis generats per causa de la construcció del polèmic gimnàs i amnistia per a tots els implicats.

Dimecres 25 d'abril: Els estudiants afroamericans continuen ocupant l'edifici mentre que les estudiants blanques del Barnard College (Universitat d'arts lliberals per a dones de la Universitat de Columbia), es van fer càrrec de l'oficina del president Grayson Kirk. S'ocuparen tres edificis més: el Fayerweather, Matemàtiques i l'Avery. Les protestes es converteixen en una demostració del Black Power. Destaca la intervenció del professorat com a mediadors entre els estudiants i els administradors reaccionaris.

30 d'abril: La policia entra en els edificis ocupats. Nombrosos ferits i 700 estudiants arrestats. Final de l'ocupació. Inici de vaga en tot el campus. Els estudiants presenten dues demandes per negociar un retorn a la normalitat: amnistia general i acadèmica i confirmació dels dret dels estudiants a intervenir en la reestructuració de la Universitat de Columbia. Paral·lelament es creà la Universitat Lliure de Morningside Park: on qualsevol pugui ensenyar el que vulgui. S'inicien trobades de debats, música, classes a l'aire lliure,... Els estudiants reclamen tenir dret a triar les assignatures i el seu contingut, adaptant el currículum acadèmic als problemes socials contemporanis (una comanda que sols reeixirà en l'experiència post-maig 68 parisenc a Vincennes, v. infra).

Maig : Esclaten protestes per tots els campus del país, generalitzant-se a tot el món (des de París i Praga, fins a Tokio i Ciutat de Mèxic). Evidentment, la protesta més significada i més emblemàtica és la que té lloc a París (generalitzada a tot França) (v. infra). En el si de la Universitat de Columbia, grups d'estudiants moderats creen l'organització S.R.U. (Estudiants per a la Reconstrucció de la Universitat) i es desvinculen del comitè de vaga, tot i que continuen secundant el moviment vaguista.

19 de maig: Primera reunió i informe del comitè conjunt de professors i estudiants per assumptes de disciplina. Les mesures disciplinàries que es proposen són confuses i inacceptables.

21 de maig: Hamilton Hall és desallotjament pacíficament, mentre simpatitzants i les noies estudiants de la Universitat de Barnard, a l'altre costat de Broadway, criden contra la policia i munten barricades, que la policia assalta i destrueix. Durant els aldarull es provoca un incendi en les oficines del professorat de Hamilton Hall, destruint valuosos documents d'investigació científica. El professorat es distancià dels estudiants rebels.

Juny: Malgrat tot, es celebra oficialment el ritual de graduació de final del curs: l'acte oficial, que té lloc en el recinte de la catedral de St. John, no és lliure de senyals de protesta. Els S.R.U., marxaren a meitat de cerimònia cap a la Low Library, organitzant l'acte de graduació de la seva pròpia Universitat Lliure. Els radicals boicotegen les dues cerimònies. Amb l'arribada de les vacances d'estiu, la rebel·lió de Columbia es donà sobtadament per liquidada. La gran majoria de professors i també estudiants desitjaven tornar a la normalitat. El mateix representant dels estudiants radicals es suma a aquest acord de donar fi a les confrontacions. Nombrosos fet convergeixen en aquesta direcció i la consoliden: assassinat de Robert Kennedy (5 de juny), càrregues sistemàtiques de policia a tot intent de protesta (p.e. a Chicago, contra manifestants en la Convenció Demòcrata).

1969: Richard Nixon (1913-1994) és elegit President (20 de gener).

1970: Maig: Marxes contra els bombardejos a Cambodja. Sis morts, conseqüència de la violent repressió exercida per la Guàrdia Nacional. Supressió de les classes en diferents universitats nord-americanes. Octubre: Les classes es reinicien. Calma total. La minoria radical queda aïllada. Sobtadament, de nou, s'ha acabat el "pati".

1971-75: La protesta deixa de ser Antiimperialista i Antimercantilista i passa a ser reivindicativa de llibertat sexual i lliure consum de drogues. Creixent corrent de defensa del individualisme radical entre els grups juvenils. De les protestes i ocupacions es passa a macro concerts, ingesta alcohòlica, sexe i drogues. El perill de protesta i de revolta , de moment i durant decennis, promet haver passat.

1975- : Imprecís tercermundisme. Biblioteques obertes de nit i final de setmana. Professors assistents més competents. Matrícules menys cares. Signes externs de rebuig (despolititzats): rastes, piercings, tatuatges, vestits estripats,... Rebel·lió passiva, sense objecte ben definit. Contracultura: músiques rebels i "pensadors" esquizoides. Lectures de moda: Foucault, Deleuze, Derrida, ..., així com Allen Ginsberg, William Burroughs, ...

En definitiva: l'estructuralisme i, seguint-lo, el postestructuralisme han triomfat als EE.UU. Ha mor els subjecte i a continuació el text ha seguit el mateix camí. França ha exportat els seus virus i la pandèmia també afectarà a Europa.

(Sessió 28 de gener de 2010)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010