cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Levi-Strauss  |  Apunts  |  Apunts 2ª part

Inici  >  Flâneur assegut

L'ESTRUCTURALISME i el senyor Claude LÉVI-STRAUSS (1908-2009) (101 a.) (Segona part)

J. JUBERT GRUART


 

Mite d'Edip
Mite d'Edip

Diàleg (dotzè)

P.: ¿Què és un mitema?
R.: Un mitema és un tema d'un mite. Un mite té més d'un tema important. Cada tema important és un mitema. Cada paraula té més d'una vocal o consonant... Cada frase té subjecte, verb i predicat... ¿Ho veu que passa si apliquem, esllavissem el mètode lingüístic del professor Ferdinand de Saussure a l'etnologia?
P.: Sols he d'identificar, dins de cada mite, 4 mitemes.
R.: 4 mitemes.
P.: ¿Perquè sols 4 mitemes? ¿ i si trobo més mitemes?
R.: Ignori'ls. Quatre és quatre.
P.: Suposem que ja els tinc identificats.¿Ara que faig?
R.: Agrupi els mitemes en columnes.
P.: ¿Aleatòriament?
R.: Per favor! Estem fent ciència, ciència de l'home.
P.: ¿Cada mitema identificat el poso en una de les 4 columnes corresponents?
R.: Exacte.
P.: ¿Corresponent a què?
R.: Faci servir la intuïció, inspiració, revelació... i ja veurà en quina columna l'ha de col·locar. I sobretot empri la lògica.
P.: ¿Inspiració o lògica?
R.: Depèn del cas.
P.: ¿Agrupar el mitemes per la concordança de temes?
R.: És una manera clara de dir-ho, però... no sempre és així.
P.: Posi'm un exemple.
R.: El mite d' Edip.
          Mitema 1: Edip es casa amb la seva mare.
          Mitema 2: Edip mata el seu pare.
          Mitema 3: Edip respon a l'esfinx

P.: Claríssim. 3 temes ben clars. Però per 4, me'n falta un.
R.: Mitema 4: ...Edip és coix.

  1. Edip es casa amb la seva mare
  2. Edip mata el seu pare
  3. Edip immola  l'Esfinx
  4. Edip és coix

P.: Ja ho tenim. Fantàstic: 4 mitemes fan un mite. Fantàstic. ¿I ara què?
R.: Faci el mateix amb un altre mite. Per exemple ...el d' Antígona.

Mite d'Antígona
Mite d'Antígona

P.: Fem-ho. Faig pràctiques. Mite d' Antígona. Mitema 1 (mitema casar-se):...aquí no hi ha cap casament
R.: Mitema 1. Hi posi "Antígona enterra el seu germà".
P.: ¿Què lliga matar i casar-se? ¿que els fa ser (paradigmàticament) un mateix mitema?
R.: Vostè, jove ¿està casat o és solter?
P.: ¿I això que té a veure?
R.: ¿Què passa quan un es casa?
P.: ¿Metafòricament parlant?
R.: Res de metafòric.
P.: ¿Quan un es casa s'enterra?
R.: Pensi més. Faci servir la lògica. Penetri en la part oculta del mite, no es quedi en la superfície, en la literalitat...
P.: ¿Quan un es casa se'n va de casa dels pares i deixa el germans...?
R.: No! No és això, no és això! Per favor! Tant evident com és: es tracta de les relacions entre un fill i una mare ( que es casen, en cas Edip) i entre germans ( quan una enterra a l'altre, en el cas d' Antígona). En els dos casos es cometen penetracions.
P.: En casar-se, ni que sigui amb la pròpia mare ( i sense saber-ho que són mare i fill), entenc que pot haver-hi "penetració" , però al enterrar a un germà ...
R.: ... penetra la terra. Penetració vaginal en un cas, terrícola en l'altre. Evident!
P.: Ho entenc.
R.: Doncs continuï.
P.: Mitema 2. Etocles mata el seu germà! Fantàstic. Funciona! Funciona!... Mitema matar (Edip a Laio, Etocles al seu germà). Mitema matar. Els dos mites estan parlant del mateix!
R.: Ara detecti la relació (sintagmàtica o horitzontal) que lliga els mitemes 2 amb els mitemes 1.
P.: No l'entenc.
R.: Li explico/revelo: matar és penetrar. Penetrar en sentit negatiu (els mitemes 2). Casar-se (ni que sigui amb la mare) i enterrar a algú (més encara si és un germà) és penetrar en sentit positiu. Hi ha complementarietat. Cerqui sempre la complementarietat.
P.: ¿I si no la trobo?
R.: Continuï.
P.: ¿Continuo?
R.: Continuï.
P.: Mitema 3: ¿mitema respondre? ¿mitema vèncer, eliminar un monstre? ... aquí no sé que posar-hi.
R.: "L'Esfinx, que s'esforça, per causa dels enigmes referents a la natura de l'humà, en endur-se l'existència de les seves víctimes; el monstre, ctònic, al que fa falta destruir pel tal que els homes puguin néixer de la Terra". El tema (mitema) és "la negació de l' autochtnie de l'home".
P.: ¿...?
R.: Continuï.
P.: Mitema 4 (mitema coix): ... aquí no hi ha cap coix! Ni Antígona, ni Etocles, ni...
R.: Vostè és massa jove per fer de mitòleg! En mitologia el homes nascuts de la Terra, al néixer, no saben pas caminar. És a dir: negació de l'autonomia de l'home.
P.: Però en el mite d' Antígona...no hi ha cap coix.... ni cap naixement....
R.: Vostè és massa jove per fer de mitòleg! ¿Què no sap que passa en els mites dels Pueblo, dels Shumaikoli i, encara dels Muynggwú i els Koskimo?
P.: No.
R.: El que li deia: massa jove per fer de mitòleg!. Però ara vegi com queda la cosa:

  1. Edip es casa amb la seva mare
  2. Edip mata el seu pare (Laio)
  3. Edip immola  l'Esfinx
  4. Edip és coix
  5. Antígona enterra el seu germà
  6. Etocles mata el seu germà

Ara ho entén?
P.: A mitges, ... sols pels dos mitemes primers...
R.: Dons ara faci pràctiques amb dos mil mites més, d'Amèrica del nord i d'Amèrica del sud, i amb algun altre d'un altre lloc (del Canadà, per exemple).
P.: ¿I quan ho hagi fet, que faig?
R.: Ho presenti com tesis doctoral, escrigui un llibre, faci que el convidin a fer conferències,... publiqui articles,... molts articles,... Ningú ho entendrà, però tothom callarà ... perquè no es pensin que no ho han entès.
P.: Ho entenc.
 


L'estructura dels mites segons Lévi-Strauss
L'estructura dels mites segons Lévi-Strauss

Diàleg (tretzè)

P.: ¿Tot això ho va escriure, seriosament, el senyor Lévi-Strauss?
R.: En concret i en detall a "La structure des mytes".
P.: ¿Algú s'ho va prendre seriosament?
R.: Octavio Paz, per posar un exemple, l'hi va dedicar (1967) un llibre encomiàstic. I no pas ell sol. Per exemple: Catherine Clément. I molts, molts altres. El llistat seria excessiu i inútil. L'entusiasme és unànime.
P.: ¿Ningú s'ha adonat de l'ensarronada de tot plegat?
R.: Hem sobren dits en una mà.



El senyor Lévi-Strauss descodificant un altre mite (per posar un exemple)

Un mite del Canadà Occidental sobre una ratjada que va aconseguir dominar el Vent Sud. Resum del mite: abans que l'home existís sobre la Terra, tots els animals es trobaven molt incomodes a causa del Vent Sud que bufava permanentment i no els deixava fer res. Decideixen lluitar contra els vents. Una ratjada aconsegueix fer presoner el Vent Sud , el més molest. Fan un pacte: si el deixen en llibertat, sols bufarà una vegada cada dos dies. ¿Com s'ho va fer, es pregunta Lévi-Strauss, la ratjada, un simple peix, per vèncer el potent Vent Sud? Resposta de Lévi-Strauss: la ratjada és un peix que vist des de dalt o de baix sembla molt gran, però vist de perfil és extremadament prim; el Vent Sud, en veure'l des de dalt, gros, l'hi dispara una fletxa, però el peix es gira ràpidament de perfil i la fletxa passa de llarg. En conseqüència el Ven Sud es rendeix. Aquesta és la solució superficial de l'enigma, basada en l'evidència, però en res ens informa de l'estructura del mite. Tos sabem que la història és impossible "des del punt de vista empíric". Però des del punt de mira lògic tot canvia, s'il·lumina i esdevé possible: el peix es comporta com un operador binari (ara si-pla; ara no-pla, de perfil), emprant el llenguatge de la cibernètica, com si fos una computadora moderna. Si el Vent Sud bufa un dia sí i l'altre dia no, s'estableix una relació complementària entre la ratjada (i per mediació d' ella amb tots els animals) i el Vent Sud. Fins que no ha aparegut el món científic de les computadores i de les operacions binàries, la comprensió de l'estructura del mite era impossible. Ara és possible casar ciència i mitologia, explicació científica i relat mitològic. Feina de mitòleg!


 

 

 

 

Diàleg (catorzè)

P.: ¿D' on ho treu que el senyor Lévi-Strauss pugui haver escrit semblants tonteries?
R.: De Mito y Significado, (1978), un dels celebrats llibres de Claude Lévi-Strauss. ¿Vol més exemples? Tots són iguals. A centenars. Aquests exemples estan, omnipresents, en tots els seus llibres, tots. Per exemple: Mitologies, vol. I: El cru i el cuit, de l'any 1964. ¿Vostè que es pensa de que tracta aquest llibre?
P.: ¿De les maneres de taula?
R.: De música, de l'origen dels porcs, de l'origen de les dones,...



Més exemples

"Llavis partits i bessons: l'anàlisi d'un mite"
"A tot arreu del món, inclús en el Canadà" (sic) trobarem mites que contenen mitemes que fan referència a bessons, a llavis partits i a nascuts amb els peus per davant. Al Perú, en el segle XVII, en les èpoques de més fred, un capellà els convocava i els acusava de ser els culpables de l'adversa situació climàtica, ordenant-los que confessessin haver menjat sal i pebre. La pregunta a la que l'antropòleg (estructuralista) Lévi-Strauss té el repte de respondre és: ¿Per què s'associen bessons, llavis partits i nascuts amb els peus per davant ?

  1. Primer hem de retrocedir un segle (i ja no citar al P. J. de Arriaga sinó al monjo francès André Thevet): una dona que és seduïda, primer per un impostor i a continuació pel que havia de ser el seu marit, va parir bessons; cada bessó, procedent de pares diferents, tingueren personalitats i caràcters totalment diferents (un bo i l'altre dolent). Un pot ser el Sol i l'altre la Lluna, tal com passa en un mite Kootenay, de les Muntanyes Rocoses.
  2. Ara hem de considerar la versió del mateix mite donada per les tribus dels Thomson i dels Okanaga: dues germanes queden prenyades per dos impostors. Quan una torna cap a casa de l'àvia (que és una cabra i un mag alhora), aquesta l'hi envia una llebre per donar-li la benvinguda. La llebre l'espera sota un tronc; la noia passa sobre el tronc; la llebre li veu els genitals i deixa anar una paraulota; la noia, ofesa, agafa un pal i li parteix el llavi superior. Conclusió primera: ara ja sabem perquè els animals pertanyents a la família dels leporins tenen el llavi partit. Conclusió segona: si el cop es prou fort, podria partir no sols el llavi i el nas...sinó tot el cos; és a dir: tindríem bessons. Conclusió tercera: ja sabem perquè els mites associen llavis partits i bessons.
  3. Ara hem de considerar l'associació dels mitemes llavis partits i bessons amb el mitema néixer amb els peus per endavant. Per això hem d'exhumar un mite dels indis Kwakiutl, de les illes Vancuver: una noia amb el llavi partit fuig del seu poble, doncs tothom l'odia; una ogressa caníbal la captura i la posa dins d'un cistell; la noia aconsegueix fer un forat en el cistell i fugir, i ,en fer-ho, surt amb els peus per davant. Podem afegir-hi encara , comenta Lévi-Strauss, una quarta troballa: el conill que espera a la noia sota el tronc i mira –veu- els llavis majors de l'aparell genital de la noia prenyada, està "en la mateixa posició que tindria si hagués nascut de la noia amb els peus per endavant".

I ja està. Aquí teniu, posada al descobert (des-ocultada), l'estructura d'una bona colla de mites.


 

Perquè serveix el mètode per analitzar mites del senyor Lévi-Strauss

A Lévi-Strauss "no li interessa el contingut del mite –escriu Octavio Paz - ni pretén oferir una nova interpretació (del mite) sinó que intenta desxifrar la seva estructura".

Dins de l'estructura d'un mite (de tot mite) hi ha sempre mitemes que estableixen relacions oposades, inconciliables,... El mètode Lévi-Strauss, a més a més d'aïllar columnes de 4 mitemes, permet identificar oposats-sempre-evidents: vida/mort, bo/dolent, bell/monstruós, jove/vell, guerra/pau, amor/odi, llum/fosc, aigua/foc, ... Un mite és una dialèctica d'oposicions (personatges, accions, fenòmens,...)...una estructura sintàcticament i paradigmàticament organitzada

Per descodificar l'estructura d'un mite (la massa oculta del iceberg) cal sempre un mediador (el nom del qual és Lévi-Strauss) i el mediador ha de tenir un mètode (l'estructuralisme).

Els mites defineixen, descriuen la cultura d'un grup. És a dir: digui'm quin mite té (en quin mite creu, quin mite comparteix amb altres persones) i li diré a quina cultura pertany i li analitzaré els mitemes i l'estructura de relació que els manté travats.

El mite configura l'estructura mental d'un grup, d'un subjecte (un subjecte sempre ho és dins d'un grup), però, com que el subjecte no existeix, el subjecte passa a ser objecte del grup i, en darrera instància, de l'estructura del mite. El mite dominant és l'univers mental del seu portador (les gallines-humanes al servei de la continuïtat dels ous-mites).

El mite és tot; la resta és natura.

És així com l'antropologia cultural es transforma, per obra de Lévi-Strauss, en antropologia estructural. I com que l'antropologia estructural té com model a la lingüística estructural ...i el professor Ferdinand de Saussure esdevé investit pare putatiu de tot plegat (encara que, sortosament, mai arribà a saber-ho).



Impostura intel·lectual

La lingüística estructural és considerada una ciència. Ergo: l'antropologia estructural també ha de ser una ciència. Per demostrar-ho, l'antropologia estructural no es contenta amb analitzar mites; també posarà en clar (traurà a la superfície) l'estructura (oculta) que regula les relacions de parentiu (en 2 volums i 578 pàgines). Per fer-ho farem com fan les ciències: farem servir les matemàtiques. Si puc presentar una fórmula d'aspecte matemàtic que inclogui els elements de l'estructura del mite que estic analitzant, no hi ha cap dubte que la disciplina que practico és inqüestionablement científica.

Vet aquí:
Fx (a): Fy (b): Fx (b): Fa-1 (y)

Vet aquí la regla canònica que permet entendre (totes) les estructures elementals de parentiu. El senyor Lévi-Strauss, matematicoloide, ha obert el camí per una nova lectura de Freud, per part del senyor Lacan.



Per comprendre l'antropologia estructural del senyor Lévi-Strauss

Tot allò que és humà és natura, natura i res més que natura. Natura organitzada, natura estructurada (però fora de la nostra vista). Matèria, matèria inorgànica organitzada-estructurada, matèria orgànica. Vida humana, matèria viva que canvia. Estructures captadores de les aferències del medi, estructures integradores (sensacions, percepcions, cognicions), estructures eferents (pràxiques). Estructures funcionals complexes. Estructures transformadores: de l' aferència a l' eferència; del instint a l'emoció, de l'emoció a l'afectivitat; de la sensació a la percepció, de la percepció a la representació, de les representacions a la cognició, de la cognició al pensament (transductiu, inductiu, deductiu, hipotètic-deductiu,...), del pensament al llenguatge i del llenguatge al pensament. Pensament i llenguatge. Langue i Parole. Del fonema al morfema, del morfema al sintagma, del sintagma a la frase. De la paraula a l'escriptura i a la lectura; de la frase al text. De la lectura al pensament; del pensament al llenguatge; del llenguatge a l'acció (pràxia); de l'acció –per mitjà del pensament-paraula, de la paraula-llenguatge- a la praxis. Del tu al jo, del jo al nosaltres. De la natura a la cultura. De la realitat a la fantasia, de la fantasia al mite, del mite a la religió,... De la norma (moral) a l'ètica. De l'agressivitat a la solidaritat. ....Del mytos al logos. De la teologia a la física. De la fe al nihilisme. De la filosofia a la ciència i d'aquesta a la tècnica. De la lingüística a l'antropologia estructural i a la sociologia i a.... De l'estructuralisme a la deconstrucció. De la deconstrucció al sobrepassament, a la intempèrie... De la ignorància al prestés saber, i d'aquí a la mentida. El gran error: el mètode Lévi-Strauss. De la paraula (la punta visible del iceberg) a l'estructura (la part oculta del iceberg). De l'anàlisi "sui generis" dels elements constituents de l'estructura (mitemes, regles de parentiu, maneres de taula,...) a la formulació de preteses lleis que regulen l'estructura, la cultura, la natura, la matèria,... tot). Lleis universals. Exercici intel·lectual de reduccions successives:

  1. Natura i cultura convivint, amb aparença d'oposades.
  2. Pluralitat de societats i d'històries, unes amb pensament domesticat i altres amb pensament salvatge.
  3. Unicitat de manifestacions: reproducció, alimentació, lluita, exploració i manipulació del medi, parla i llenguatge, mites, institucions (matrimoni,...)
  4. Tot és natura que canvia d'aspecte i que s'expressa en cultures.
  5. Tot obeeix a les mateixes lleis: les lleis de l'estructura (la natura és un esser moral, rígidament moral).

Octavio Paz, interpretant a Lévi-Strauss: "La cultura és una metàfora de l'esperit humà, i aquest no és sinó una metàfora de les cèl·lules i les seves reaccions químiques, que alhora són una metàfora de la metàfora" (o.c. p. 119).

Tot és natura i res més que natura... organitzada, estructurada.



La geologia intuïtiva del senyor Lévi-Strauss

Lévi-Strauss, a més a més del mètode de la lingüística estructuralista, descobrí (inventà) i aplicà a la seva antropologia el mètode de la geologia intuïtiva, consistent en contemplar els grups humans tal com un geòleg contempla un paisatge. "Un paisatge es presenta (a l'observador, en aquest cas Lévi-Strauss) com un trencaclosques: lloms, roques, valls, arbres, barrancs,...Aquest desordre, però, pel geòleg, posseeix un sentit ocult: no és una juxtaposició de formes diferents sinó una reunió en un lloc de diferents temps-espais: les capes geològiques ocultes" (com la massa de gel sota la superfície de l'aigua , del iceberg). Mirar un paisatge és, doncs, com escoltar un llenguatge desconegut. Sols podrem saber sobre ells (paisatge i llenguatge), que s'estenen horitzontalment davant la nostra mirada-escolta, si fem un tall vertical (una prospecció) i accedim a que ens siguin mostrades les "capes invisibles", l'estructura oculta, l'única que determina el sentit. L'estructura superficial és el paisatge o la parla. L'estructura profunda són les capes geològiques, l'estructura i el sentit d'un llenguatge. Els geòlegs perforem; els antropòlegs han de deixar que se'ls reveli. El mètode: la pràctica de la "geologia humana intuïtiva".

Conclusió: Lévi-Strauss podria ser a un antropòleg, el que un sauri és a un geòleg. Però no és ni això: és un vident, un intuïcionista. És a dir: Lévi-Strauss és Bergson redivivo, equipat amb els següents axiomes:

          Axioma 1: "La veritat (d'una situació) no prové de la seva observació diària (...) sinó d'una destil·lació pacient i fraccionada".

         Axioma 2: "Explorar és escodrinyar; una escena fugitiva, un racó del paisatge, una reflexió agafada al vol (...) és l'únic que permet comprendre i interpretat horitzons que d'altra forma serien estèrils".

          Axioma 3: "Les troballes paleontològiques i els registres històrics ens poden donar molt poca informació. Hem de construir un model reduït a algunes propietats invariables que d'un cop de vista ràpid ens permetin descobrir-ho tot" (model del "cop d'ull ràpid").

Amb un objectiu: explicar l'invisible per mitjà de l'ocult!

És a dir: intuïcionisme "pur i dur", bergsonià. Res de mètode científic: revelació (entre la iniciació i la il·luminació).


La coctelera del senyor Lévi-Strauss

Barregi's Saussure, Marx i Freud. Els dies festius, a més a més, posar-hi J.J. Rousseau, Chateaubriand, Shelling, Scopenhauer, Wagner, Nietzsche, André Breton, Max Ernst, Georges Bataille, Michel Leiris... Sobretot André Breton, la tècnica de fer collages va confessar haver emprat per redactar Mitologies!

El que Lévi-Strauss tragué de Ferdinand de Saussure ja ho hem considerat.

De Freud obté la noció d'inconscient, de l'Allò (Id).

De Karl Marx , Lévi-Strauss n'obté la consideració de que les infraestructures econòmiques són la part visible del iceberg, mentre les ideologies són la massa oculta. Aplicant el "mètode geològic propi" podré descobrir l'estructura oculta sota la manifestació superficial, fer sortir el vertader que hi ha darrera les aparences.

Exemple: observen els "caduveos", família dels mbaya-guineans. Ens mostren una infraestructura evident: 3 castes, dividides en dues classes. ¿Com podrem accedir a saber què amaga/expressa aquesta estructura social superficial? Analitzant la superestructura pintada en la seva cara: les pintures sobre el nas, els llavis i les orbites oculars. Segons Octavio Paz, això és practicar "una geologia de la societat" i per Catherine Clement és "aplicar una actitud marxista" per tal de destruir-fecundar-revolucionar l'antropologia. Absolutament sorprenent!



"No hi ha subjecte"

L'humà és tot just un moment... que la natura emet. L'humà és una il·lusió momentània. L'humà és, mentre dura, l'encarnació d'una estructura, estructura natural i complexa (la natura és una estructura sempre complexa). L'humà és distintivament una estructura que emet significants (estructura no sèssil, bípeda –normalment- i parladora), significants als quals la cultura –per mediació un pensament salvatge o domesticat- els dona algun significat. És la cultura (la massa oculta de l' iceberg) la que atorga significat als significants. El pretès subjecte és només objecte de la cultura (si la cultura és l'ou, la gallina (humà) és el mitja que utilitza l'ou (cultura) per perpetuar-se).

No hi ha subjecte. Ens hem descarregat de la càrrega de la llibertat (confrontis amb Alain i amb Sartre). I si no hi ha llibertat no hi ha elecció, i si no hi ha elecció tampoc hi ha ètica. Si no hi ha subjecte no hi ha jo ni l'altre; sols existeix la relació (això és Marx i, després serà, Althusser).

Disculpin les molèsties.

Disculpin la il·luminació. Estava sobrepassat (amb l'existencialisme, l' humanisme,...) i, tot d'una (amb l'estructuralisme) m'he alleugerit, m'he descarregat del subjecte, de la llibertat, de la responsabilitat, ...de l'altre, de mi mateix,... m'he alleugerit del pesat exercici de ser constantment mi-mateix (ni que sigui durant el llarguíssim instant de ser ... Estava esgotat de la representació, del teatre, del drama íntim... No saben pas –o potser si- el pes que m'he tret de sobre (tot i que hi ha el perill de tornar a pensar). Per fi, gràcies a l'estructuralisme, torno a no ser res.

Negació de la Història.
Afirmació de la Història: suma d' esdeveniments passats que determina el pensament i la conducta humanes, ... tot i que podem escollir i pensar a partir de la suma o part de la suma que ha arribat al meu cervell-cultura i ...canviar el curs de la història (pràxi).

Negació de la Història: Allò que som, fem i pensem està determinat per l'estructura del nostre cervell, el nostre cervell està determinat per l'estructura de les pautes innates, l'estructura de les pautes innates determina la nostra conducta (praxia), l'estructura de les àrees del llenguatge en el nostre cervell determina la nostra parla... L'estructura de la natura determina el lloc que ocupem en la natura. A una abella li toca fer mel i ser reina o obrera; el tot-abella determina les parts-abella; les parts-abella determinen la funció-abella (treball, jerarquia, producte,...). On diu abella hi col·loqueu humà: l'estructura humà determina que parli, executi rituals, relati mites, cuini els aliments, estableixi regles de parentiu (per evitar l' incest i per determinar intercanvis, això no és cap secret). Sense praxi, sols amb pràctiques.

L'esser es dissol en l'estructura. I l'estructura no té història (altra que l'evolutiva o filogenètica, però això no és història, és geologia humana, sedimentació de cèl·lules, transformació per complexificació de l'estructura natura, de l'estructura matèria.

L'estructura no és històrica: és natura i s'expressa, tota i ara, sincrònicament (no diacrònicament). No hi ha història, hi ha natura, pura sincronia, just aquí i ara o "en un moment donat".

"La història no és res". L'antropologia ha de substituir a la història. Cada generació inicia el seu propi model epistemològic i és així com les societats es degraden, allunyant-se del seu origen i model (estructura) primordial. En la mida que aquest procés avanci "el pervenir de la humanitat serà el de l'esclavitud"


No hi han significats, hi ha significant.

La natura és estructura i l'estructura (humana) és una estructura que emet significants, als que la cultura (és a dir: l'ou) els assigna un significat. Aquest significat no és fixe: és una anècdota, que varia de llengua en llengua (una rosa és una rosa, és una rose, és una ...; i el mateix passa amb una casa, que és una casa, és una maison, és una house o...).

L' innatisme de Lévi-Straus

Que l'estructura que fa possible el llenguatge ens ve donada (als humans, en l'encèfal humà) és una constatació de la neurobiologia. El pas del senyor Lévi-Strauss va més lluny. Primer pas més enllà: la llengua (o idioma) és també un regal innat; cada llengua és un "cercle tancat"; és un regal o do innat. Segon pas: cada nadó, cada "indígena", té dins del seu cap, ja en néixer, tots els significants de la seva llengua ("des dels seus orígens l'home posseeix un plec integral de significants que no sap assignar a un significat que és donat com a tal sense, no obstant, ser conegut"). Dins del cervell hi ha un manantial de significants "que ell no sap què signifiquen ni com assignar-losi un significat". Encara que resulti increïble, això és el que Lévi-Strauss postula.
 


Diàleg (quinzè)

R.: ¿Vostè havia vist mai un cocodril, abans de veure un cocodril?
P.: No.
R.: ¿Quan vostè va veure per primera vegada un cocodril, vostè va dir "això és un cocodril"?
P.: Si, ... és clar.
R.: I tant clar que és! Vostè ja tenia, dins de la massa oculta de l' iceberg, en l'inconscient, el la seva estructura cultural, el significant "co-co-dril", i per això, quan se li va presentar el significat d'aquest mot, aquesta bestiola allargada, vostè va emetre el significant "co-co-dril".
P.: ¿...?
R.: ¿Hi ha algun cocodril allà on habita vostè?
P.: Cap.

R.: Ho veu: No hi ha cocodrils; no hi ha significats. Però vostè té el significant cocodril quan veu un cocodril; hi ha significants; no hi ha significats, hi ha besties allargades....

Possibilitats 'patafísiques'.

Pot donar-se el cas, no obligat, rar, del fet excepcional, que l'humà accedeixi a ser conscient del que fa i de les forces de l'estructura que el mouen i el fan parlar. Pot ser –pura il·lusió- que pensi (més enllà del llenguatge donat), que pensi, que a tot –ell, el que fa (pràxis i no practiques), les relacions que estableix...-, ell li pot donar un sentit (més enllà dels significants donats i dels significats atribuïts, més enllà de la seva estructura i del seu paper i lloc que ocupa en la natura i en la cultura que el determina). Pot ser que això passi,... però aleshores fa filosofia, filosofa (... i al senyor Lévi-Strauss la filosofia no li interessa, abomina de la filosofia). Pot donar-se el cas –i passa- que cregui que aquesta consciència li donarà el poder de transformar la pràctica (pura productivitat) en praxis (canvi de les condicions donades, personals o col·lectives). Per Lévi-Strauss, i per molts –nombrosos- això és pura il·lusió, fantasia, somni, utopia... Doncs la natura, implacable, única realitat, farà el seu treball. La història, les llegendes, els mites ...parlaran (diran el que vulguin); exhibiran personatges inversemblants, fabulosos, cabdills, messies, monstres,...altres terres i altres cels. Però sempre és la mateixa repetició, el mateix mite –compost de diferents mitemes, agrupats en columnes (4)- explicant la mateixa conducta, les mateixes constants oposicions (vida/mort, be/mal, cuit/cru, home/dona, guerra/pau, amor/odi, por/valentia, ...). Però... si som capaços de "mirar lluny" només veurem una estructura, "un aparell que no coneix altra voluntat que la repetició i que manca de finalitat". El ser és l'estructura. No hi ha esser, doncs l'esser és un actor sense cap paper i a sou de l'estructura, un pur funcionari...
 


Diàleg (setzè)

P.: ¿I l'esser?
R.: L'esser és una il·lusió.
P.: ¿I el Barça?
R.: ¿Quin Barça? ¿el de la passada temporada (2008-2009) –copa, lliga i xampions- o el d'ara mateix?
P.: El de sempre.
R.: El senyor Lévi-Strauss és francès, té 101 anys i no s'ocupa d'aquests mites (o, almenys, no se'n va ocupar fins abans d'ahir).
P.: Però va anar una temporada al Brasil i allà el futbol és un mite, amb mitemes...
R.: Pura distracció.
P.: A nosaltres, els de l'instant, ens consola durant fragments, durant instants de l'instant.
R.: No discutiré.
P.: En no ser res, el futbol, és molt. Ja que sols hi ha repetició, no em negarà que, de tant en tant, un 2 a 6 consola de no ser res .
R.: Definitivament som més que un club.
P.: ¿Som?
R.: Som.
P.: ... El senyor Lévy-Strauss ¿també és del Barça?
R.: No em consta .
P.: ¿Vostè creu que li haguessin donat, el 2005, els 80.000 euros del Premi Internacional Catalunya si no fos del Barça?
R.: Impossible.

¿Què és l'estructuralisme?
Hem avançat el suficient i podem donar una definició: Concepció de l'home que considera que les seves accions estan determinades per forces que transcendeixen el seu control conscient. L'inconscient és una realitat, l'única realitat.

És a dir: portaveu de Freud i profeta de Lacan, amb Lévi-Strauss triomfa l'inconscient, la gran impostura denunciada per Alain.



Diàleg (setzè)

P.: ¿El senyor Lévi-Strauss, vostè ha dit abans, negà ser estructuralista?.
R. Vist el resultat no és d'estranyar. El senyor Foucault, tot i ser-ho, tampoc es reconeix estructuralista.
P.: ¿Per què?
R.: Si no hi ha fill, no hi ha net.
P.: ¿Algú ha estat estructuralista?
R.: Uns quants.
P.: ¿Ara ho neguen?
R.: Ara fan malves.
P.: ¿El senyor Lévi-Strauss també?
R.: El senyor Lévi-Strauss gaudeix de bona salut, mala consciència i 101 anys d'edat i des d'abans d'ahir ja no és. L'estructura, en ell, s'ha dissolt.
P.: ¿El senyor Lévy-Strauss fou o no estructuralista?
R.: Ell va fundar l'antropologia estructural o estructuralisme antropològic.
P.: ¿A partir de la lectura dels Apunts de Saussure?
R.: Sembla que no. En tot cas degué fer-ne una part molt parcial, incomplerta, petita...
P.: ¿Què deia el professor Saussure en la part que el senyor Lévi-Strauss no va llegir?
R.: "Desautoritzo tota extensió de les lleis de la lingüística a altres plans o nivells que no sigui el llenguatge humà; el llenguatge és un sistema únic i, tot el més, pot fer-.se extensible a l'escriptura".
P.: El senyor Lévi-Strauss ha escrit molt.
R.. Això si. I va totalitzar, esllavissar i desobeir al mestre Saussure. Va agafar un model local i el va aplicar a tot, el va generalitzar. El senyor Lévi-Strauss és estructuralista potiner, el professor Saussure fou lingüístic exquisit..

Prefigurant el post-estructuralisme: no hi ha subjecte, no hi ha autor (o ¿per què l'estructuralisme de Lévi-Strauss és un antihumanisme?)
L'humà (l'indígena) és el mitjà que utilitza l'estructura per tal de perpetuar-se. L'indígena (la gallina) mai és un subjecte: és un objecte. Si no hi ha subjecte ("la fuga del jo)", tampoc hi ha autor (d'un llibre, d'un text, d'una obra): és sols el mitjà que utilitza l'estructura de la cultura/societat/època-lloc/model epistemològic dominant i vigent per expressar-se. Els significants innats, als que se'ls otorga un significat, el llenguatge en definitiva, ens obliguen a pensar d'una determinada manera, a "veure" el món tal com (el llenguatge) vol. Som presoners del llenguatge. Ser humà és parlar. És el parlar el que ens fa humans. En darrera instància, ja que el llenguatge és l'estructura bàsica, l'humà és el mitjà que té el llenguatge per perpetuar-se i fer-se veure-sentir. Som parlats pel llenguatge. Treiem el nas i la boca per sobre la superfície de l'aigua (i parlem), per tal d'expressar crípticament el que és ocult i inconscient (dins la massa oculta de 'l iceberg). Paraula de Lévi-Strauss.
 


Diàleg (divuitè)

P.: ¿Qui resa en una mesquita? ¿Un musulmà o una estructura?
R.: Quan jo era catòlic jo era l'expressió d'una estructura occidental, catalana, familiar, de la postguerra civil espanyola,...
P.: ¿Jo era jo quan tenia 18 anys?
R.: Evidentment que no. I ara tampoc.
P.: ¿Què és el que és?
R.: Allò que té estructura.
P.: ¿Un mite?
R.: Vostè ho ha dit.
 


L'estructuralisme antropològic de Lévi-Strauss no és un humanisme (Lévi-Strauss versus Sartre)

SARTRE LÉVI-STRAUSS

Existència Estructura
Consciencia Inconsciència
Llibertat Determinisme
Subjecte Grup
Responsabilitat Obediència
Història Sincronia

El primitivisme radical de Lévi-Strauss
De la mateixa manera que distingeix un pensament salvatge (pur) i un pensament domesticat (podrit), Lévi-Strauss distingeix entre

1.Societats autèntiques (primitives)
2.Societats inautèntiques (civilitzades, occidentals)


Negació de l'Ètica o la defensa de l' a-ètica (relativisme ètic)

Basant-se en la diversitat de les estructures culturals, cada una d'elles vàlida en-si-mateixa, no existeix, per Lévi-Strauss, cap ètica objectiva, cap taula de valors universal.

Cada cultura té les seves normes, i aquestes són absolutes per aquesta cultura. Sense possibilitat de triar o construir valors (sense aixecar la norma a la categoria superior de valor), doncs si no hi ha subjecte, ni llibertat, tampoc hi ha elecció, i tampoc hi ha ètica. La pregunta "¿com he de comportar-me?" no es formula. L'estructura normativa de cada cultura ho fixa. Per Lévi-Strauss la normativa moral dels pobles primitius és superior a la dels pobles civilitzats. L'ètica és impossible.

No som iguals (racisme cultural)
No hi ha unitat en el gènere humà. En els humans les diferències predominen sobre les semblances. En aquest sentit Lévi-Strauss s'oposa radicalment a altres models antropològics (com el de Margared Mead, basat en les semblances). El que ens fa diferents (el que determina que siguem diferents) no és el color de la pell, ni els trets morfològics (base de l'antropologia física) sinó la cultura especifica i tancada de cada poble/grup. Conclusió: existeixen, donades, diferents cultures; existeixen, donades, diferents identitats grupals; existeix un "racisme cultural" irreductible. La identitat cultural és la nova forma que representa el racisme (la distància referencial, neo-racisme diferencialista de Pierre-André Taguieff). Som diferents i incompatibles. "No hi ha, ni hi pot haver, una civilització mundial...doncs la civilització implica l'existència de cultures que ofereixen el màxim de diversitat entre sí". La globalització és impossible.



Diàleg (últim)

P.: ¿Vostè està segur que al senyor Lévi-Strauss, l'any 2005, el president Maragall li va anar a portar a Paris, els euros, el diploma i l'escultura reconeixent-lo Premi Internacional Catalunya?
R.: Permeti'm que l'envií a les fonts, als fets estructurals. I comprovi com complia totes, totes les condicions.


NOTA

XVII Premi Internacional Catalunya 2005 pel senyor Claude Lévi-Strauss (anti-humanista i a-ètic)
Text extret del Dossier de Proclamació del XVII Premi Internacional Catalunya 2005

Premi Internacional Catalunya
"El Premi Internacional Catalunya és un premi internacional atorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia i qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic".

Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona. El premi no pot lliurar-se a títol pòstum.

El premi és lliurat, a principis del mes de març, pel president de la Generalitat de Catalunya, i consisteix en una dotació econòmica (el 2005 van ser 80.000 euros, ara és de 100.000 euros) i una obra d'art.

"Claude Lévi-Strauss és considerat el representant més conspicu de l'estructuralisme, nom aplicat a l'anàlisi del sistema cultural en termes de relacions estructurals entre diversos elements. El seu enfocament ha influït no només la ciència social del segle XX, sinó també l'estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Interpreta les cultures com a sistemes de comunicació i construeix models basats en la lingüística estructural, la teoria de la informació i la cibernètica per tal d'interpretar-los.
L'obra de Claude Lévi-Strauss simbolitza així l'arribada de l'antropologia al camp de les ciències socials franceses al llarg dels anys 60. Alhora, la visió pessimista de Lévi-Strauss respecte l'evolució actual de la humanitat el fa aparèixer com un antropòleg filòsof, hereu de Jean-Jacques Rousseau.
L'organització social i el parentiu, el pensament, la prohibició de l' incest, els mites, són els elements a partir dels quals Lévi-Strauss elabora el seu cos antropològic."
 

(Sessió 5 de novembre de 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010