cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  La Primera Generació  |  Textos

Inici  >  Flâneur assegut

TEXTOS. JARRY (1873-1896)

Comentaris: J. JUBERT GRUART
Traducció: E. RODRIGUEZ


 

 

JARRY, Alfred: Ubu enchaìne, a Tout Ubu. Librairie Générale Française (Le livre de poche), Paris, 1962, pp.276-278

Comentari: UBU ENCHAÎNÉ, correspon al tercer cicle d’Ubu (segon adveniment de Père Ubu). Publicat l’any 1900 per Éditions de la Revue Blanche (23, Boulevard des Italiens), consta de tres actes. El fragment traduït i adjuntat correspon a l’Escena IV de l’Acte Primer. Passa a Le Champ-de-Mars, a París (el lloc de les grans celebracions durant els anys (1789-99) de la Revolució Francesa). Père Ubu i Mère Ubu tornen de Polònia a França, dialogant sobre les aventures anteriors (v. Ubu Rei). A la pregunta de Mère Ubu sobre què faran ara (desprès d’haver esdevingut, per gràcia de cop d’estat, rei de Polònia i d’haver-se enriquit amb la triplicació dels impostos). Mère Ubu li planteja: “¿De què viurem si tu no vols ser mai més Maître des Finances ni rei?”. Obté aquesta magnífica resposta de Père Ubu: “Del treball de les nostres mans, Mère Ubu!”. Però... “Com que estem en el país el que la llibertat és igual a la fraternitat, la qual sols és comparable amb la igualtat de la legalitat, i jo no soc capaç de fer el que fa tot el món i tant m’és ser igual a tot el món,... vaig a fer-me esclau, Mère Ubu”.

                                                                                  Acte I, Scène IV

                                                                Pere Ubu, le caporal, les trois hommes libres

(El cap i els homes lliures desfilen una estona: Père Ubu, per la seva banda, els trepitja els talons.)

EL CAPORAL: Aixequin… armes!
(Père Ubu obeeix amb la seva escombra.)

PÈRE UBU: Visca les Forces Armierdrades!

EL CAPORAL: Alto, alto! O millor, no! Desobedients, no feu alto!
(Els homes lliures fan alto, el Père Ubu es separa.)
Qui és aquest nou recluta, més lliure que tots vosaltres, que ha inventat un moviment que mai he vist en set anys que porto manant: Aixequin…armes!?

PÈRE UBU: Hem obeït, senyor, per complir amb el nostre deure d’esclau. He fet: aixequin armes.

EL CAPORAL: Jo he explicat moltes vegades aquest moviment, però és la primera vegada que el veig executar. Vostè sap millor que jo la teoria de la llibertat. Fins i tot es pren vostè la de fer el que li ordenen. Vostè és un home més lliure, Senyor…?

PÈRE UBU: Senyor Ubu, antic rei de Polònia i d’Aragó, comte de Mondragó, comte de Sandomir, marquès de Saitn-Grégeois. Actualment, esclau per servir-lo, Senyor?...

EL CAPORAL: El caporal dels homes lliures, Pixafí… però,  davant de senyores, marquès de Granpré. Recordi, si us plau, que ha d’anomenar-me pel títol, encara que hagi de donar-me ordres, doncs el reconec sergent com a mínim, pel seu saber.

PÈRE UBU: Caporal Pixafí, ho recordarem, Senyor. Però jo he vingut a aquest país per ser esclau i no per donar ordres, encara que fos sergent, com vostè diu, quan era petit, a més de capità de dragons. Cap Pixafí, adéu.
(Surt.)

EL CAPORAL: Adéu, comte de Saint-Grégois. Escamot, alto!
(Els homes lliures es posen en marxa i surten per l’altre costat.)


Comentari:
Jarry, profeta del nostre temps, profeta ocultat (doncs encerta i no té vocació de Casandra), nova versió de Joaquim de Fiore (s. XII) (renovada i explicitada amb el seu extraordinari “Cesar-Antéchrist” de 1895, amb  4 actes), anuncia la propera entrada en la “societat del benestar”: els “homes lliures” –seguint el model del Père Ubu- es rebel·len per aconseguir els privilegis de la servitud, la còmoda seguretat de la vida dins de la presó, a canvi d’obediència, submissió, consumisme, alienació,... “Volem cadenes!” . Jo creuré, m’empassaré les vostres mentides, consumiré els productes, les lectures i els programes que em poseu a la venda, els aparells i les hipoteques, seguiré les consignes per votar-vos,...pagaré els meus impostos (directes i indirectes, desproporcionats i prohibits), ... a canvi que l’Estat em cuidi, m’alimenti, em medicalitzi, m’esclavitzi. És en la còmoda seguretat de la presó que Ubu (i els “homes lliures”) hi passen els seus dies més feliços.

(cfr. Josep Pla, p.e. "Sobre la felicitat” o “L’avorriment, el tedi” (aquest darrer, també, per connectar amb Baudelaire, omnipresent, a Notes del capvesprol).

Avaluïs, també, el joc dels “homes lliures” entregats i condicionats als exercicis de desobediència i la sentència-exhortació  del Caporal als homes lliures: “La indisciplina constitueix la força principal dels homes lliures”.


 

JARRY, Alfred: Ubu cocu, a Tout Ubu, Librairie Générale Française (Le livre de poche), Paris, 1962, pp.205-207.

                                                                                            Acte I
                                                                                         Scène IV

                                                                         Père Ubu, puis sa Conscience

PÈRE UBU: Tenim motiu per actuar així? Banyaenpanxa (Cornegidoulle), pel nostre barret verd, demanem consell a la nostra Consciència. Està aquí, dins la maleta, enteranyinada. Bé es veu ben bé que no la fem servir freqüentment.

Obre la maleta. Surt la Consciència en forma d’un  tipus alt (un grand bonhomme) amb camisa.

LA CONSCIÈNCIA:  Senyor i demés, tingui l’amabilitat de prendre notes.

PÈRE UBU: Perdó, cavaller! No ens agrada gens escriure, encara que no posem en dubte que  el que ens direu serà del nostre interès. I, per cert, m’agradaria saber com té vostè la barra d’aparèixer al nostre davant en camisa.

LA CONSCIÈNCIA: Senyor i demés, la ConSciència, com la veritat, no acostuma a portar camisa. Si llueixo una, és per respecte a l’augusta concurrència.

PÈRE UBU: Ah, renoi, senyor o senyora la meva Consciència, feu mol d’aldarull. Respongui’m aquesta pregunta: faria jo bé de matar el senyor Achras, que ha gosat venir a insultar-me a la meva pròpia casa?

LA CONCIÈNCIA: Senyor i demés, respondre el bé amb el mal és indigne d’un home civilitzat. El senyor Achras l’ha allotjat, a vostè. El senyor Achras li ha obert els braços i la seva col·lecció de poliedres. El senyor Achras i demés, és un home molt bo, molt inofensiu, seria de covard, i demés, matar un pobre vell incapaç de defensar-se.

PÈRE UBU: Banyaenpanxa! Senyor Consciència meva, està vostè segur que no es pot defensar?

LA CONCIÈNCIA: Absolutament, senyor. Per això seria de covard assassinar-lo.

PÈRE UBU: Gràcies, senyor, ja no el necessitem més. Matarem el senyor Achras, ja que no hi ha perill, i el consultarem a vostè amb més freqüència, doncs els seus consells són millors del que haguéssim cregut. A la maleta!
(Tanca la maleta)

LA CONSCIÈNCIA: En aquest cas, Senyor, jo crec que nosaltres podem, i demés, quedar-nos aquí dins per tot el dia.
 

(sense) Comentari: Cfr. Amb Sartre (El ser i el no res, sobre la “mala fe”). També amb Nietzsche (La genealogia de la moral  i Historia de un error). (v. Textos, Metafísica).

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010