cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  La Generació Perduda  |  Textos  |  Ulisses (pàgines finals)

Inici  >  Flâneur assegut

TEXTOS. JOYCE. ULISSES

Les dues darreres pàgines d‘Ulisses, de James Joyce (per continuar fent-se una idea).


 

                                                778
tindrem les monges tocant l’angelus no tenen ningú que els vagi a
torbar el son llevat d’algun capella escadusser o dos per a la seva fun-
ció nocturna el despertador de la casa del costat al primer cant del
gall que sembla que li hagi de petar el cervell a veure si em puc en-
dormiscar una mica r 2 3 4 5 quina classe de flors són aquelles que
s’han inventat com estels l’empaperat de Lombard Street era molt
més bonic el davantal que em va regalar era així sinó que només mel
vaig posar un parell de vegades més val que posi més baix el llum i
ho provo una altra vegada perquè em pugui aixecar d’hora aniré a cal
Lambe allà al costat de cal Findlater i encarregaré unes quantes flors
per a posar per aquí per si el porta a casa dema avui vull dir no di-
vendres no dia de mala sort primer vull endreçar la casa una mica
sembla que la pols hi creixi mentre dormo després podem ter una
mica de música i cigarrets el puc acompanyar primer haig de netejar
les tecles del piano amb llet que em posaré una rosa blanca o aquests
melindros de cal Lipton m’agrada l’olor d’aquestes botigues grans i
distingides a 7 r/2 penics la lliura o els altres amb cireres damunt i el
sucre rosat rr penics un parell de lliures d'aquests una planta bonica
per al centre de la taula em sortiria més barat a espera on és ho vaig
veure no fa gaire m’encanten les flors m’agradaria tenir-ho tot nedant
en roses Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes fe-
réstegues després el mar i les ones precipitant-se i després el camp
preciós amb els conreus de civada i de blat i tota mella de coses
i aquell bestiar ferm que s’hi passeja t’eixampla el cor de veure rius i
llacs i flors de tota mella i forma i olors i colors naixent per les cune-
tes i totes les prímules i violetes i la naturalesa i aquests que diuen
que no hi ha Déu no en donaria ni així de tot el seu saber per que no
van i creen alguna cosa moltes vegades li ho he preguntat els ateus o
com es diguin que es facin treure el pa de l’ull primer després bra-
men demanant un capella quan es moren i per que per que perquè
tenen por de l’infern per la seva consciencia bruta ah sí ja els conec
bé qui va ser la primera persona de l’univers abans que hi hagués
ningú que ho va ter tot qui ah ells això no ho saben jo tampoc o si-
gui que ja estem aclarits també podrien provar de ter que el sol no
sortís dema el sol brilla per tu em digué ell el dia que jèiem entre els
rododendrons a Howth Head amb el vestit de tweed gris i el barret
de palla el dia que el vaig ter decidir que sem declarés sí primer li
vaig donar el tros de pastís de matafaluga que em vaig treure de la
boca i era any de traspàs com ara fa 6 anys Déu meu després d’aquell
petó tan llarg quasi vaig perdre l’alè sí va dir que jo era una flor
de la muntanya sí això som flors totes un cos de dona sí aquesta va

                                                779

ser una veritat que ha dit en sa vida i el sol brilla per tu avui sí per
això m’agradava ell perquè vaig veure que ell sí que ho entenia i sa-
donava de que és una dona i jo sabia que sempre en faria el que vol-
dria i li vaig donar tot el gust que vaig poder el vaig anar portant fins
que em va demanar que li digués que sí i primer jo no volia respon-
dre només mirava enllà cap al mar i el cel pensava en tantes coses no
sabia res del Mulvey i de Mr Stanhope i la Hester i el pare i el vell
capità Groves i els mariners jugant a vola moixó i a viola i a arrencar
cebes que en deien ells al moll i el sentinella a davant de la casa del
governador amb aquella cosa al voltant del casc pobre diable mig
rostit i les noies espanyoles rient amb les seves mantellines i les se-
ves pintes altes i les subhastes del matí els grecs i els jueus i els àrabs
i el dimoni sap qui més de tots els extrems d’Europa i Duke Street i
el mercat d’aviram tot cloquejant al davant de cal Larby Sharon i els
pobres ruquets relliscant mig adormits i els tipus indefinits emboli-
cats amb les capes adormits a l’ombra a les escales i les grans rodes
dels carros de bous i el vell castell de fa mil anys sí i aquells moros
ben plantats tots vestits de blanc i amb turbants com reis demanant-
te que t’asseguessis a les seves miques de tenda i Ronda amb les fi-
nestres antigues de les posades 2 ulls que llambregen una gelosia
amagats perquè l’enamorat besi la reixa i les tavernes entreobertes de
nit i les castanyoles i la nit que vam perdre la barca d’Algesires el vi-
gilant fent la ronda sereno amb el seu fanal i ah aquell horrible tor-
rent tan fondo ah i el mar el mar carmí de vegades com foc i les glo-
rioses postes de sol i les figueres dels jardins de l’Alameda sí i tots
aquells carrerons estranys i cases rases i blaves i grogues i els rose-
rars i el gessamí i els geranis i els cactus i Gibraltar de petita on jo
era una Flor de la muntanya sí quan em vaig posar la rosa al cabell
com feien les noies andaluses o men posaré una de vermella sí i com
em va ter un petó sota la muralla mora i vaig pensar en fi és igual ell
que un altre i llavors li vaig demanar amb els ulls que mho tornés s a
demanar sí i em va preguntar si jo volia sí dir que sí la meva flor de
la muntanya i primer el vaig estrènyer als meus braços sí i mel vaig
acostar perquè em sentís els pits tot perfum sí i el cor li anava desen-
frenat i sí vaig dir sí que vull Sí.

Trieste-Zuric-París, 1914-1921

 

(Sessió: 19 de Juny 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010