cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Julien Benda  |  Apunts  |  Grans temes

Inici  >  Flâneur assegut

JULIEN BENDA (1867-1956). GRANS i PETITS TEMES

J. JUBERT GRUART


                                                                                                           

¿Qui sóc jo?

El donat/posat
Porció de l'etern, que l'atzar ha dipositat en l'esser contingent.
Esforç (no sempre reeixit) per convertir-se en el que ets.
Esforç (i acceptació) per no ser el que no ets.
Algú que aconsegueix ser una cosa concreta (i no totes les coses, incluides algunes que ets i força que podries arribar a ser).
Quan responc davant d'un cas Dreyfus, patentitzo qui soc (i qui són altres).
Davant d'un cas Dreyfus (despertador ètic) has d'escollir; en aquesta elecció descobriràs qui ets. "Escollir entre dues morals essencials i saber tot d'una qui ets tu" (o no escollir, no despertar-se, passar de llarg,... continuar dormint).


 

ATRIBUTS DE L'HUMÀ
Definició persona-humana:
"Entenc per vida humana la que es defineix no per la circulació de la sang i altres funcions comunes a tots els animals, sinó per la raó i sobretot per la virtut (ètica)".

La forma, el cos, no confereix la humanitat. No som humans per una qüestió de morfologia (d'anatomia descriptiva).

Els atributs humans són:
        - la Raó (pensar intel·ligent)
        - l'Ètica (com-portar-se en relació a una jerarquia/escala de Valors)
        - la Llibertat d'escollir.
       - la Inviolabilitat de la dignitat de la persona (un humà que s'ha deixat violar en la seva impecabilitat (cfr. Pep Colomer), no és una "persona humana").

Aquell que, sense atemptar contra la persona del proïsme, accepta ser objecte d'una violació sostinguda de la seva dignitat i dels seus drets per part d'una altre (o de l'Estat) no és una persona humana.

Una persona que permet ser maltractada repetidament –és a dir: dues vegades- no és una persona humana, doncs ha renunciat a la seva inviolabilitat.

La majoria del catalogats com humans, toi i la semblant morfologia, són "un ramat de bèsties, condemnats a una nit eterna, amb absoluta incapacitat per raonar"... "Un esser atent a la raó perd tot el temps de que disposa freqüentant-los". "Pertànyer a certa forma d'animal tipus homo dit sapiens no és una condició suficient per merèixer aquet nom".

Un esser humà és una animal que raona, que té autoconsciència i que es comporta respectant i complint valors universals, com veritat i justícia.

"No sóc universalista. No estimo als humans pel fet de ser de la meva espècie (biològica)"


 

Formes de perdre l'existir (el temps donat/concedit)

"Quan reviso hores, em sorpren  la quantitat de vida (existència) que haurem passat agafant con a tema vertaderes futeses, tals  com: llegint diaris, ocupant-nos de Domicià o de Carles IX, mantenint discussions amb gent que t'interromp i canvia de tema, seguir les modes, discutir i voler tenir raó a tota costa...".

"Hauria de rebutjar el debat amb el primer que passa, no per despreci, sinó perquè l'hora és breu".

 

Alternativa Benda:

        - Jugar a botxes, veure una bona pel·lícula, parlar sol, relacionar-se amb gent molt simple, amanyagar animals,..
        - No tenir cap interès per l'actualitat. "Perdre la set de novetats". (No estar al dia).
        - "No perdre els minuts de l'Hora llegint diaris". "Aquesta necessitat d'estat distrets és el que explica que els humans no hagin prescindit mai de la lectura de diaris, inclús si estan convençuts que no contenen res més que mentides".
         - "Viure sol, acompanyat d'alguns llibres sòlids".
         - "Disposar de silenci, alguns llibres i el meu cap".
         - "No ocupar-se de literatura".


 

Propaganda:
"Deformació sistemàtica de la intel·ligència". ("Violació de la meva intel·ligència).


 

PENSAR/RAONAR

"Pensar és copsar les relacions entre coses, més que les coses en-si, per tal de poder conceptualitzar intel·ligentment les coses i saber-les classificar".

El pensar-raonar no agafa/atrapa la realitat (la cosa-en-si), el real en-si-mateix. Substitueix (la realitat) per produccions/formes de la seva collita: els conceptes, que poden apropar-se a ella (la realitat) però que degut/donat el seu caràcter de coses fixes i diferents (els conceptes) deixaran sempre escapar aquesta realitat en allò que té de mòbil i indivisible. La pretensió d'atrapar el real en-si mateix és una ambició de primitiu. (Vet aquí la gran diferència amb els bergsonians, que pretenen copsar la realitat de forma directa, immediata). Per Benda el pensament és mediat (no hi ha consciència immediata). L'inconscient encara és més res.

Pensar és enriquir la realitat.

Pensar és establir jerarquies de valors.

El pensament ha de tenir voluntat de presentar afirmacions.

"Nego la denominació de pensament a un estat de la intel·ligència que no és més que dubte, inquietud incessant, mobilitat perpètua. No admeto més mobilitat del pensament que la que l'incita a passar d'una afirmació a una altra sota el pes de l'experiència, reflexió, raonament..."

Raonar és allò que fa un intel·lectual (un clerc). "Tot pensament és una equació".

Produir/utilitzar definicions clares, rigor lògic, distinció dels "casos", demostració racional del que els sentits donen per evident (no acceptar res perquè és evident, sinó perquè és demostrable, raonable, ni intuïtiu ni emocional).

Acceptació (argumentada) de l'intel·ligible no sensible.

Trobar el respostes pel propi compte. No acceptar, sense revisar-los, els pressupòsits-topics socialment establerts. No aturar-se en la superfície dels esdeveniments (no relacionar-los entre si sols per les característiques externes; anar "al fons" de tot).

Saber menysprear conscientment (no emocionalment).

Pensar és sistematitzar.

Un raonament ha de ser quelcom criticable.

Una idea inicial s'ha de convertir en un pensament fixa, i esgotar-lo, aprofundir-lo, fins poder formular-lo de forma clara, intel·ligible i criticable. ("Hi ha casos, però, en que un excés de claredat és un defecte de intel·ligència"). Descartar durant molt de temps les variables (no deixar-se portar, com els bergsonians, per les variables i els canvis de tema).

Pensar és "produir idees diferents". Imaginar no és pensar-raonar.. La intel·ligència és una aspiració a trencar amb la imaginació. Un pensament no és quelcom creat sinó trobat (encara a risc de que el trobat sigui reconegut, pel pensar ulterior, com a fals i llençat a la paperera l'endemà).

El que importa d'un pensament és que sigui vertader (veritat) (no cal que sigui bell, bonic,...pot ser horrorós). Aversió per allò apol·lini.

Un pensament no ha d'assajar respondrea  "¿on anem?" (no ha de ser profètic) sino  "¿on soc? i ¿d'on vinc?"


 

Angelus Novus, Paul Klee
Angelus Novus, Paul Klee

Intel·lectual (clerc)

"L'intel·lectual és un monstre, i no ha d'oblidar-ho". "Un salvatge domesticat". "En el fons de tot intel·lectual hi una bestia que està en calma" (per efecte de la raó).

Els purs (els clrecs) són els filòsofs, religiosos, escriptors, artistes, savis,...que practiquen el saber per el saber. "Gràcies a ells, durant dos mil anys, la humanitat ha practicat el mal però honorava el be".

Intel·lectual no és un ofici.

Un intel·lectual no ha de ser erudit. "Una terra d'elit, en la que no he entrat"

"Un intel·lectual no ha de ser un literat amb pretensions científiques".

"Un intel·lectual ha de rebutjar les generalitzacions històriques".

"Un intel·lectual no ha de ser un historiador pragmàtic. Ha de professar la religió estricte del mètode històric".

"Un intel·lectual és un classificador"

"Ser intel·lectual comporta rebutjar les morals de circumstàncies i les veritats nacionals, així com les raons d'Estat".


 

Charles Renouvier (1815-1903)
Charles Renouvier (1815-1903)

La formació d'un intel·lectual (clerc)

Amb l'edat oportuna (a l'entorn dels 30 anys d'edat) ha d'haver trobat/merescut un "maître a penser" (en el cas de Benda, Renouvier), que li ensenyi no pas allò que ha de pensar sinó com pensar (ensenyar els camins del pensar/raonar).

  1. Aprendre/construir-se un mètode per pensar. El de Benda: a) Formar-se una idea; b) Treballar-la; c) Classificar-les; d) Coordinar-les; e) Jerarquitzar-les; f) Escriure-les (de forma clara) . (Els bergsonians i els seus continuadors els post-moderns fan a l'inrevés: escriuen primer; després apareixen les idees; sense acabar-les de treballar, salten a altres idees, sense confrontar-les, ni classificar-les, ni coordinar-les ni jerarquitzar-les).
  2. Llegir estudiant (sistematitzant) el que es llegeix. Llegir serenament, alguns concrets, triats altres intel·lectuals essencials (p.e. Spinoza, Kant,..) i fer-ho directament. No llegir mai manuals, que alteren els autors.

 


 

La traïció dels intel·lectuals (clercs)

Els traidors són els mateixos que la "molta gent" (de Feyerabend): científics, capellans... que no fan cap distinció entre la seva professió i les seves vides. Es mesuren (ells mateixos) segons la seva obra (segons l'èxit, reconeixement –inclòs l'auto- reconeixement- de la seva obra). Consideren que el que pensen (que és el que creuen) és part essencial d'ells mateixos; pitjor: que són ells mateixos. "Jo soc el que -ara - penso";  afirmen;  ¿i si demà penses diferent?

Els intel·lectuals són  traïdors si abandonen la torre de cristall i baixen a la plaça pública, militant en un partit polític o església o negoci o interès partidista, tant més si han detectat errors o mentides i callen.

Ser intel·lectual (clerc) és una qüestió ètica. La traïció té lloc quan dóna prioritat a una ideologia en els terrenys filosòfic, polític, religiós, empresarial, periodístic, econòmic, mèdic, militat, judiciari, sociològic, històric, artístic, literari,...


 

Escriure

Per Benda hi ha dues classes d'escriptors:

  1. Els que, en llegir-los, s'entenen (saben de què parlen, ho expliquen bé). Són els vertaders intel·lectuals-escriptors.
  2. Els impostors: escriptors foscos, inintel·ligibles. Obscurantisme: atribut orgànic d'una literatura inintel·ligible.
    Escriure és mostrar-se (claredat de pensament, claredat d'escriptura, claredat de lectura). L'essencial és simple, per definició.

 


 

Com s'escriu un llibre

         1. Formular clarament  la idea principal (respecte la qual i durant molt de temps, entre nombroses altres idees vinc anotant ...). 

          2. Escriure aquesta idea en un cartró i mantenir-lo  sempre a la vista.

          3. Desenvolupar la idea.

          4. Tornar-ho a escriure tot 6 vegades. A partir de la 3ª reescriptura, començar a polir el text, paraula a paraula, frase a frase, apartat a apartat. No donar per acabat un sol apartat sense confrontar cada frase que el forma, comprovant que efectivament guarden relació entre si.

           5. Substituir, en aquest treball, dins del possible, les paraules abstractes per paraules concretes (que formin una imatge).

           6. Vivificar el pensament per mitjà d'exemples. És a dir: fer que s'entenguin (algunes) idees sense expressar-les.

           7. Emplenar cada pàgina amb un complex ideològic, sedent de persuasió i desproveït de tot art.

            8. Cuidar el ritme (que el que s'escriu i serà llegit sigui agradable a l'oïda). Musicalitzar el relat.



El Lector (l'alumne inexistent)

Benda escriu que escriu per un alumne inexistent, un alumne que segurament no ha existit mai, i potser mai arribarà a existir,  perquè l'espècie a la que hauria de pertànyer porta camí de convertir-se en una espècie en vies d'extinció, potser una espècie ja extingida.


Classes de lectors:

  1. Els que s'interessen per les Idees (els que cerquen pensaments vertaders i forts, sense preocupar-se del seu autor) (Benda es declara d'aquesta classe).
  2. Els que s'interessen per les Persones (els que volen sentir, sobretot, simpatia humana  envers l'autor (Ique  han confós, per exemple,  "El pilot de guerra" amb Saint-Éxupery).

 

L'atelier du peintre, Gustave Courbet (1819-1877)
L'atelier du peintre, Gustave Courbet (1819-1877)

L'ètica (d'un racional)

Ètica: "Sentiment que té l'individu del seu dret a la inviolabilitat" ( i que designa el seu deure de impecabilitat), alhora que reconeix als altres aquest mateix dret". "L'Ètica comporta la voluntat de l'humà de respectar la persona del proïsme, i també la de fer respectar la seva pròpia" .

"... el nivell ètic d'un humà es manifesta en part per la seva capacitat de molestar-me, a condició, és clar, de que exigeixi a canvi als altres aquesta mateixa capacitat".

"Molestar-se per causa de l'art" (doncs hi ha una ètica de l'estètica).

 


 

Valors

Jerarquia de valors:

  1. "El bé suprem no és la vida humana, sinó la dignitat de la persona".
  2. "Si s'ha d'escollir entre la justícia social i la cultura,...opto per la justícia".


Valors "eterns"
(intemporals) i  abstractes

  1. Valors intel·lectuals (demostrables, objectius): la Raó i la Veritat (valors grecs)
  2. Valors morals (indemostrables, subjectius): la Justícia (valor jueu).

"Els valors abstractes són el fonament d'una civilització".


 

El cas Dreyfus (despertador ètic)

"El cas Dreyfus...em va permetre percebre, com un llampec, la jerarquia de valors que constitueixen el fons del meu èsser..., em va ser donat coneixement en tant que racionalista absolut".

"Davant d'un conflicte que posa cara a cara els interessos de la raó i els del social, del nacional, escollieixo violentament i sense cap dubte els primers".

Els despertadors ètics són imprescindibles per descobrir-nos, per saber a quina raça moral pertanyem (v. raça moral, infra). Aquesta pertinència marca (assenyala) el camí del pensar-raonar. Si pertanyo a la raça intel·lectual (si soc un clerc) cercaré saber la veritat.

"El cas Dreyfus em va portar a cercar racionalment la veritat i a abominar la mentida.

Si Benda esdevé dreyfusard no és pas per compassió, ni antidreyfusard per raó social o nacionalista (mantenir França unida,...); és la idea de Veritat, en primer lloc, i de Justícia, després, la que el fa pendre partit, "doncs la idea de veritat està per sobre la de justícia" .

"El meu desig és que hi hagués una mena de cas Dreyfus ininterromput, que permetés reconèixer en tot moment els que són de la meva raça i els que no ho són (així m'estalviaria, com succeeix en la vida quotidiana, en la que aquestes distincions són difuminades, veure'm obligat a estrènyer la mà a gent que detesto plenament)".

És a causa del relativisme ètic ("aquesta proposta sempre miserable") que s'ha tornat dominant –el mal que ve de Bergson- que els casos Dreufys permanents han deixat de ser re-activadors.

"El cas Dreyfus és la salvaguarda de la Història, doncs la història ha de recuperar la veritat".


 Veritat/Mentida

"El màxim valor d'un intel·lectual és establir la veritat, entesa com un valor abstracte que transcendeix els interessos del moment i del lloc " (i, per tant, i ben secundàriament, desemmascarar la mentida).


  

Les lleis

  1. "La humanitat és incapaç, per essència, de bons fins"
  2. "Tot idealisme és abstracte i superior a les contingències del món real i concret"
  3. ""Els èssers estant fets per a les  lleis" (les lleis abstractes de la consciència humana)
  4. Les lleis no s'han de definir segons les necessitats dels humans (ni dels grups ni dels estats).
  5. En conseqüència: la llei és un ideal fixa (la realitat ha d'emmotllar-se a la llei), i no l'aplicació de la justícia a la conveniència d'un Estat o govern o monopoli i individu.

 

Els Drets de l'Home.

"Admeto els drets de l'Home sols pels que mereixen el nom d'humans".

"Nego els drets de l'Home als que sols respecten la força (dels sable o del diner) i rebutgen qualsevol justícia, a aquells que concedeixen llibertat a aquells que somien destruir l'ideal que defineix l'humà".
 


El dret a la vida

"El meu respecte a la Justícia no em condueix a adoptar el dogma del dret a la vida, segons el qual la societat deu l'assistència i inclús una bona existència a tot esser pel sol fet d'haver nascut".

"La societat no pot sentir-se obligada a cap deure perquè a dos membres de l'espècie homo els hi hagin vingut ganes de fer una criatura sense assegurar-li a ella els mitjans per tenir cura de la seva subsistència".

"L'Infant que no troba de què viure és víctima d'una injustícia" (i per justícia caldrà fer-se'n càrrec).  "Els Estats no actuen per justícia: els orfenats estan pensats per disposar de molt homes quan esclati una guerra".



L'ús de la força i la violència

"La força, si actua en defensa de la Justícia és un valor positiu, doncs la defensa de la inviolabilitat exigeix la força". Totes les altres forces/violències són condemnables (si cal, per mitjà de la força).

"La força ha de ser, si s'exigeix, servidora; mai un fi".
 


Poble i democràcia (la democràcia a prova)

"No ignoro, en absolut, que el poble en general és neci i pot seguir essent-ho. Però em nego a admetre-ho. Sobretot em nego a alegrar-me per això i encara més –darrer estadi de l'innoble- a enorgullir-me de la sort que m'ha posat per sobre d'ell, encara que sols sigui per cultura".


 

 Concepte de raça moral

"Per definir una raça moral s'ha de copsar, en el fons dels essers, un caràcter essencial; és a dir: un caràcter tal que, a partir d'ell, tots els passos del mateix ordre que donin aquests essers es converteixin en sèries lògiques, adquirint un aspecte coherent".

"Una raça moral és independent del moment històric". (Jo soc, amb independència de les circumstàcies). "La raça moral a la qual pertanyem (sense saber-ho) es manifesta reactivament" (quan responem a un despertador ètic). No som iguals: hi han diferents races morals (v. Sartre)


Classes de races (en els humans)

  1. Els que sols tenen facultats genitals .
  2. Els que tenen facultats mentals racionals

        ------------------------------------------------------------------      

       1.  Races morals inferiors (esclavitzadores, explotadores, conqueridores, colonitzadores, violadores, ...)

       2.   Races morals superiors (respectadores, impedidores)

       -------------------------------------------------------------------

       1. Creadors (fundadors, inmorals-amorals, els que practiquen la injustícia,..)

        2. Clerc's (prediquen la moral i la justícia, sense tenir en compte el real).

       -------------------------------------------------------------------

"Si en el món sols existissin els primers, la humanitat seria la barbàrie, però avançaria; si no hi haguessin més que els segons, seria moral, però no avançaríem".


Classe d'humans pensants

  1. Els pensadors forts.
  2. Els falsos pensadors (superficials, seductors, ingeniosos, subtils, refinats, rebuscats, inintel·ligibles, obscurs,..) (Els "mestres actuals", quan  " el pensament va escàs").
  3. Els que han fet la seva carrera en el desgarrament..

       ---------------------------------------------------------------------------

  1. Metafísics (és a dir: clerc's, intel·lectuals vertaders)
  2. Psicòlegs (és a dir: "porteres d'ambients elegants", xafarders).

        ---------------------------------------------------------------------------

  1. Els humanitaris (sentimentals, irracionals, estimen la forma humana,...)
  2. Els justiciers (accepten una guerra si consideren que és una guerra justa)
  3. Els eclesiàstics (els grans hipòcrites: pretenen aplicar les lleis de l'amor inclús als malvats d'entre ells) .
  4. Els divinistes (deu ho vol).
  5. Els clerc's (evidentment).

 

Classes d'esperits

  1. Esperits lliures (que fan lliurement el seu pensar; els vertaders intel·lectuals o clerc's)
  2. Els esperits militaritzats (els clerc's traïdors, els servidors dels que volen actuar i canviar el món, la unió dels febles.


Morir

"Viure mai és innocent".

"Ja sé que he de morir, però no m'ho crec".

"Estimo la mort propera, amb la precaució de tenir una mort correcta".

"La mort és el retorn al seriós. Aquesta comèdia de la vida ja ha durat massa. M'agrada que s'acabi la partida que he jugat, si em situo dins de la mort, amb la consciència de la nit eterna i ignorant que el dia existeix. Però, si la jutjo des de fora, amb els ulls de la vida, l'avaluació canvia: m'horroritza. (Arribat al final) el que importa és el judici que la meva vida em mereix a mi"

 


(Sessió del 20 de Novembre 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010