cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Freud a Paris  |  Apunt

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT. FREUD A PARIS (octubre 1885 - febrer 1886)

El gran impostor i la gran impostura intel·lectual de la psicoanàlisi

J. JUBERT GRUART


                                                                                                                                                                                    Diàleg:
                                                                                                                                                                                   
P.: ¿Som imbècils?
                                                                                                                                                                                   
R.: Si.

Desemmascarada, que no desmantellada, la gran impostura mil·lenària, el segle XX ha substituït la precedent per tres grans ensarronades (una d'elles dramàtica):

  1. La psicoanàlisi (freudiana i lacaniana).
  2. El totalitarisme nazi i comunista (hitlerià i stalinià-maoista).
  3. L'estructuralisme (postmodern).


Freud (1856-1939) a Paris

ELS FETS (extrets de les cartes a Martha Bernays, edició autoritzada per Ernest L. Freud).


Sigmund Freud, 1885
Sigmund Freud, 1885

1885: març. 29 a. Freud demana beca per anar a París.
Concedida per 6 mesos d'estada.
Freud arriba a París el 13 d'octubre. S'instal·la a l'Hotel de la Paix (avui Hotel des Jardins de Luxemburg, 5 impasse Royer-Collar, al final de la rue Gay Lussac).

16 octubre: passeja per París.

17 octubre: Va al Teatre.

19 octubre: Carta a Martha Bernay, "la meva ben estimada": "...espero tant poc de la meva estància aquí, que en aquest aspecte no podré sentir-me decepcionat....Fa una setmana que no et veig".

20 octubre: Es presenta a Charcot, a la Salpêtrière (7 dies després d'haver arribat a París).
7 novembre: Teatre de la Porte de St. Martin, per veure i escoltar a Sarah Bernard (1844-1923). Theodora, de Victorien Sardou (4 hores i mitja, amb entreacte de 2 hores).

20 desembre: Marxa de París.
Passa 10 dies a Alemanya. Arriba a Hamburg el dia 21, matí.


Hotel du Bresil, 10 rue Le Goff
Hotel du Bresil, 10 rue Le Goff

1886: Gener:
2 gener Retorn a París.
S'instal·la a l'Hotel du Bresil.10 rue Le Goff (continuació de rue de la Sorbonne).
16 gener: Comédie Française: "Le mariage de Figaro", de Beaumarchais (1732-1799).
18 gener (dilluns): "Ahir vaig estar més d'una hora amb Charcot" (a la Salpêtrière).

19 gener (dimarts): "M'ha convidat (Charcot) (de fet ha convidat a Richetti, que marxa de París a Venècia, i aquest ha demanat si Freud el pot acompanyar) a "anar a casa seva. Il y aura du monde. Fes-ho córrer i exagera". "El dissabte, Charcot va venir a veure a Ricchetti i el va convidar a sopar a casa seva el dimarts, abans de la seva marxa. Ricchetti, a qui la invitació va deixar atordit, declinà, i finalment, accedí a anar-hi després dels postres. Aleshores Charcot es va girar cap a mi i em va repetir aquesta darrera invitació atenuada –convidats a la taula del cafè- que jo vaig acceptar amb una reverència i molt encantat". Es compra guants nous i es fa retallar cabells i barba. "Camisa nova i cocaïna, per deslligar-me la llengua". A casa de Charcot, hi saluda o veu a M. Charcot, Madame Charcot, Mademoriselle Charcot, M. Leon Charcot, M. Daudet ("un jove repel·lent"), el professor Brouadel, M. Strauss, el professor Rhapaél Lepine, de Lyon, ("un dels clínics més importants de França, malgrat ser un homenot insignificant i d'aspecte malaltís"), M. Giles de la Tourette, el germà gran de Charcot, el pintor Toffano, "i alguns altres, els noms dels quals no recordo".

2 febrer, dimarts ("un jour fixe", per rebre gent). Freud és convidat per segona vegada a casa de Charcot, després de sopar ("a les dotze trenta de la matinada", per tant 3 de febrer). Ben vestit i ben "col·locat" amb cocaïna. "Ningú em va fer cas". "La cosa va resultar tan avorrida que quasi exploto, i sols la cocaïna va impedir aquest desenllaç". "Vaig trobat el vell ( Charcot) força embofegat,..., un refresc és l'únic que en vaig treure d'ell". "Naturalment, tu has de dir a tothom que ho vaig passar meravellosament; i jo escriuré el mateix a Viena. Reservem la veritat per a nosaltres". A continuació es dedica a posar intencionadament gelosa a Martha per causa de la filla de Charcot.

9 febrer, dimarts: Tercera convidada a casa de Charcot, aquesta vegada a sopar. "No m'havia convidat ell, sinó Madame" (¡?) "Vaig arribar massa d'hora, al mateix temps que el propi Charcot,...(Això) em va donar l'avantatge de poder parlar a soles primer amb Mademoiselle i desprès amb Madame. (A Charcot) el vaig tenir per mi sol durant un quart d'hora, al llarg del qual vaig tenir l'oportunitat d'esmentar un cert nombre de coses: primer sobre els malaltons (sic) externs, que li va suggerir l'expressió: Mais c'est quelque chose. Li vaig parlar després de la meva partença i després d'una cosa que se m'havia ocorregut, partint dels cas que havia posat a la meva disposició, que va aprovar sense reserves. Al final varem canviar impressions sobre la traducció, etcètera. Va dir-me que París m'havia anat bé i que havia engraissé". Llista de convidats: la família Charcot (4), l'autor de l'estàtua de Claude Bernard, Richet i muller ("força lleugera de roba, el qual, donada la seva bellesa, no ho podia reprotxar, i que no va obrir els llavis en tota la nit"), "un tal " Mendelssohn, "jueu de Varsòvia", M. Arène, M. Toffano, " i jo". "Vaig seure al costat de Mademoiselle Charcot". "Com que el sopar (i el vi i la cocaïna) m'havien deslligat la llengua, vaig estar a les meves amples, vaig parlar llarg i extens amb el propi Charcot, a qui li vaig demanar en préstec un llibre i una revista". Havent sopat arribà M. Ranvier ("crec que va parlar amb Charcot sobre mi"), després Cornu i M. Peyron i Daudet en persona i Madame Daudet. "La vetllada, en una paraula, va resultar molt agradable. Vaig marxar amb M. De Tourette, i a dos quarts d'una vaig pujar al seu pis a cercar un article ..."
L'endemà avalua que és un imbècil per marxar ara de París, doncs considera que "únicament tindria que dirigir unes paraules a Charcot perquè em deixes fer el que em dones la gana amb els seus pacients".

23 febrer: S'acomiada de Charcot.


                                                     Una classe d'histèria per Jean Martin Charcot (1825-1893)
Una classe d'histèria per Jean Martin Charcot (1825-1893)

28 febrer: Marxa de París.

En total Freud a estat a Paris poc mes de 4 mesos, en dues etapes (del 13 d'octubre de 1885 al 20 de desembre del mateix any i del 2 de gener al 28 de febrer de 1886). Però a la Salpêtrière, amb Charcot, tarda una setmana en presentar-s'hi i s'acomiada 5 dies abans de marxar; descomptant festius, els dies que Charcot està malalt i els dies (matins) que Charcot no acudeix a la Salpêtrière, són 78 dies útils de treball o assistència de Charcot a la Salpêtrière, la major part dels quals (matins) els dedica a l'estudi de preparacions histològiques (recordem que Charcot, fins aquells moments, s'ha dedicat exclusivament a la neuropatologia. Anatomia i histologia dels sistema nerviós). Ha pogut assistir a un màxim de 11-12 sessions del dimarts de Charcot. Després, en la seva autobiografia (1924) s'assigna una estada de 6 mesos a París, "amb una generosa pensió". També a "Esquema del Psicoanàlisis" (1923) deixa anar: "... quan a l'any 1885 practicava jo a la Salpêtrière...". En establir-se a Viena i establir-se per a la pràctica privada, Freud fa publicar , el 25 d'abril de 1886, el següent anunci a Neue Freie Presse: "Doctor Sigmund Freud, docent de neuropatologia a la Universitat de Viena, ha tornat de París després de passar sis mesos en aquella ciutat i té la seva consulta a Rathausstrasse"

Jones, el primer biògraf oficial de Freud, apunta que les 6 primeres setmanes d'estada a París les dedicà a l'estudi de preparacions histològiques de cervells infantil, en el laboratori de Darkschewietcth, que el decep completament. Després la seva activitat principal sembla reduir-se –segons Jones- a assistir a les conferències de Charcot (els dimarts). Aquí descobreix la histèria: "De tot el que vaig veure al costat de Charcot, el que més em va impressionar foren les seves darreres investigacions sobre la histèria, una part de les quals es van desenvolupar encara en la meva presència".


Octave Mannoni, un hagiògraf (marit de Maud Mannoni), s'inventa que a la Sâlpetrière "li confien treballs interessants".

S'ha afirmat que és durant la seva estància a París que decideix abandonar la poc productiva pràctica de la neuropatologia i explotar el que acaba de descobrir a París: la histèria. Però ell vol l'èxit, el reconeixement. I cal trobar quelcom que vagi més enllà del que Charcot (amb l'ajut dels seus deixebles, que li preparen convenientment les dones histèriques, per tal de fer el seu espectacle en les sessions dels dimarts, però amb desconeixement de Charcot) està exitosament aconseguint. Jeffeey M. Masson, ex psicoanalista desemmascarador de Freud i els seus, apunta la hipòtesi que fos la freqüentació a la morgue de París, assistint a les autopsies-lliçons de Paul Brouardel (1837-1906), presentant nombrosos casos de nenes violades, la que induí a Freud a "descobrir" la Teoria de la seducció com a causa de les neurosis histèriques i, per tant, que aquí és on s'originà la psicoanàlisi. Sabem, però, que Freud va veure a Brouardel per primera vegada a casa de Charcot el 19 de gener de 1886, un mes i 9 dies abans de marxar de París. El mateix Masson no ha pogut trobar cap testimoni registral de l'assistència de Freud a la famosa morgue de Paris. Tot i això, Freud deixà senyalat que "a la morgue havia vist quelcom del que la ciència mèdica preferia no tenir noticia".
 

La Teoria de la seducció de Freud

A grans trets, la Teoria de la seducció, que Freud inventa i comunica públicament el 21 d'abril de l'any 1896 (10 anys després de París), consisteix en: "Casi totes les meves pacients histèriques –en 18 casos "aproximadament" (sic) que durant aquest decenni ha visitat a Viena- m'han explicat que havien estat seduïdes pels seus pares" (abans, però havia dit que li havien dit que eren les institutrius o criades"). El nen o nena seduïts són alhora els seductors (d'aquí el nom de la "Teoria"). Per sorpresa seva, la comunicació no té cap èxit i ni tant sols cap ressò: el 14 de maig, tres setmanes després, el Weiner klinische Wochenschrift (p. 420), fa una recensió de la sessió del 21 d'abril; sols de dues de les conferències s'hi fa un resum del contingut i de la discussió que segueix; per Freud sols el títol, ni resum ni notícia de col·loqui. Freud escriu, aïrat, una carta al seu estrafolari amic i analitzador Fliess (1858-1928): "...va rebre dels rucs una acollida glacial i de Krafft-Ebing aquest estrany comentari: "sembla un conte de fades científic". ¿I això després d'haver-los demostrat el caput Nilum. Poden anar tots plegats a l'infern".

Contradient-se, Freud diu que cap pacient li ha explicat aquestes històries, doncs els i les histèriques han emmalaltit, precisament, perquè ja no recordaven aquests esdeveniments. ¿Com podien recordar, i dir a Freud això, si ho havien oblida't (reprimit, dirà més endavant)?. Senzill: Freud els hi ho indica-dicta. (Mentre a Charcot són els "deixebles" els que indueixen signes-comportaments histèrics a les histèriques (sic) que presenta els dimarts, per tal de fer content al "mestre" , Freud indueix (dicta, imposa) directament ell mateix a les seves histèriques.

Sigui com sigui explica que "tots" els aproximadament 18 casos que han seguit el seu mètode –mètode que no explica, doncs seria molt llarg de fer-ho "i s'ha d'aprendre" (sic)- , han acabat amb èxit terapèutic, almenys fins "allà on les circumstàncies ho han permès" (?!). "El mètode del que m'he servit, totalment nou, difícil de desenvolupar i, malgrat tot, insubstituïble...", tardarà encara en trobar-lo (divan, lliure associació,...anàlisis interminable,...).

Però després, davant el nul èxit de la seva Teoria, deformant totalment el que ha exposat, titlla a les histèriques de mentideres, falses, passant ell a ser la víctima, l'enganyat . "Casi totes les meves pacients m'explicaven que havien estat seduïdes. Al final vaig comprendre que aquestes informacions eren falses, i vaig aprendre així a entendre que els símptomes histèrics es deriven de fantasies i no d'esdeveniments reals".

Avui sabem que "tot" el material empíric (casos) no presentats ni descrits per Freud (però si comunicada la suposada etiologia o gènesis sexual i el suposat èxit i el mètode seguit) no podien ser presentats doncs estan totalment inventats. Sabem que els pacients l'abandonen i ningú li fa cas. Avui sabem, per exemple, que un dels pacients de Freud durant aquesta època, va consultar anys més tard amb Löwenfeld i li va explicar que mai va creure's la interpretació d'abusos sexuals que Freud deia haver descobert en ell. Avui sabem ...

Podríem continuar i analitzar tota l'obra de Freud, historiar la història de la psicoanàlisis i els drames (força acabats en suïcidi) dels seus deixebles, seguint amb què va succeir amb els famosos casos publicats per Freud (Dora, l'home dels llops, el petit Hans,...) i en tots ells hi descobrirem fraus, mentides, absurditats,... Però no ho farem. Algunes referències bibliogràfiques podran satisfer –tot i que no val l'esforç- la curiositat del "flâneur" assegut. Un botó de mostra pot ser suficient.


 

Les anàlisi clíniques

  1. Moltes de les coses que ha explicat Freud sobre si mateix no són veritat.
  2. Els casos (històries clíniques) que Freud aporta per argumentar les seves teories, en casi totes les seves parts, són falsos.
  3. La llegenda de l'heroi Freud (lluitant contracorrent per demostrar les seves teories) és una deformació sistemàtica dels fets.
  4. El mètode terapèutic (psicoanàlisi) inventat mai va aconseguir curar cap pacient de Freud (tot i que ell afirmava haver-los guarit a tots).
  5. A mida que van passant els anys, Freud canviava a posteriori el contingut de les històries (casos) i la seva interpretació, arribant a conclusions oposades i sense cap autocrítica dels seus constants fracassos terapèutics.
  6. El pretès (i famós) autoanàlisi de Freud és un frau muntat per ell mateix i els seus deixebles.
  7. "El veredicte és uniformement negatiu: Freud com científic, com metapsicòleg i com diagnosticador de la societat, emergeix com un gran xarlatà, una de les aberracions (Freud i la psicoanàlisi) més extraordinàries de la història del pensament occidental " (Tallis, The Lancet (editorial), 1996).


Conclusió

És lògic, però, que ens preguntem: ¿Com és possible que semblant ensarronada hagi arrelat tant profondament i decisivament en la cultura occidental, durant la major part del segle XX?

Respostes (n' hi ha més):
1. La psicoanàlisi freudiana estava fonamentada sobre tantes mentides que estava condemnada a triomfar.
2. Les (grans) mentides històriques són inamovibles.
3. Diàleg:

     P.: ¿Som imbècils?
     R.: Si
.

(Continuarà, l'ensarronada, amb LACAN i els post-estructuralistes).

 

(Sessió 19 de febrer de 2009)


 

NOTES A PEU DE PÀGINA

  1. 217 boulevard de Saint Germain –antic Hôtel de Varangeville, construït l'any 1704-, comprat per Charcot a l'any 1884. Actualment Casa d' Amèrica.

  2. Madame Charcot, Augustine Laurent Richard , filla d'un sastre que ha fet fortuna (col·leccionista de pintura)

  3. Lleó Daudet ( 1867-1942), fill d'Alfons Daudet (1840-1897), autor de Tartarí de Tarascón (1872). Amic de Bernanos i testimoni en el seu casament, l'any 1917, amb Jeanne Talber d'Arc (v. Apunt Bernanos. Noticia biogràfica). A l'any 1886, Lleó Daudet, de 19 anys d'edat, està estudiant Medicina amb l'objectiu d'ajudar al pare, malalt de sífilis; fracassa en el "concours de l'internat" i abandona aquests estudis. La relació amb la família Charcot prové de la posició mundana del pare (i la pretensió de festejar i casar-se amb la filla de Charcot). El desig d'un bon matrimoni el realitza casant-se (civilment), a l'any 1891, amb la neta de Victor Hugo, de qui es divorciarà 4 anys més tard. Antidreyfusiste i membre d'Acció Francesa, diputat (1919-1924), escriptor prolífic,...

  4. Paul Camille Brouardel (1836-1907), catedràtic de Medicina Forense, a qui l'hagiografia i ensarronada freudianes assignen el paper de "mestre" desvetllador de Freud en el tema, censurat, de la "seducció infantil".
     
  5. Paul Strauss (1852-?) , ajudant de Pasteur (1822-1895) i investigador del còlera. Participà amb Koch en l'expedició Egipte.

  6. Giles de la Tourette ( 1857-1904)

  7. Toffano (1838-1920), italià.

  8. FREUD, Sigmund: Autobiografia, a vol 15 O.C., CXXXI , 1924 (Ed. Orbis, Barna., 1988), p. 2764.

  9. Fals, també.

  10. O.c. p. 2728.

  11. V. bibliografia (Markus, p. 70)

  12. Id.

  13. V. bibliografia, p. 29.

  14. V. El Teatro de las Histèricas, citat en anterior bibliografia. I La historia de San Michele, d'Axel Munthe

  15. La morgue (dipòsit) municipal de la ciutat de París es trobava a l'Île de la Cité, darrera de Notre Dame, a la plaça Square Île-de- France, on avui s'aixeca el Memorial de la Deportació (i on va ser cremat viu Jacques Molay, gran mestre de l'Ordre del Temple).

  16. MASSON, Jeffrey M.: El asalto a la verdad. La renúncia de Freud a la teoria de la seducción, Seix Barral, Barna., 1985 (1984), p. 17.

  17. Ponència davant de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Viena, amb el títol de "L'etiologia de la histèria" v. Masson, apendix I, pp. 242-267), el text complet d'aquesta ponència.

  18. Carta censurada en el volum de Cartes Freud-Fliess.

  19. Ktafft-Ebing (1840-1902), psiquiatre austro - hongarès, autor, precisament, de Psychopathia sexualis, l'obra fundadora de la patologia mental de fixació sexual.

  20. "Davant d'una teoria així, realment sols són possibles dues postures: o bé un arronsa els muscles en sentir quelcom que sona a increïble, o bé troba la teoria tant interessant que està disposat a fer-se deixeble de Freud" (Israëls, p. 264)

  21. V. Israëls, p. 252.

  22. Masson, 1985, p. 413.

  23. V. bibliografia.

  24. Altres botons: l'Allò, el Jo, el Supra-Jo, catexis i contracatexis, inconscient, identificació, desplaçament, sublimació, complex d' Edip, l'incest i el parricidi, la pulsió de mort, el misteri de la culpabilitat, repressió, fase anal,...., catarsis, abreacció,...libido, ...
 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010