cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  El Flâneur  |  Definicions mínimes  |  Definicions mínimes

Inici  >  Flâneur assegut

DEFINICIONS MÍNIMES (IM)PERTINENTS

J. JUBERT GRUART


                                                                                     “No existeixen coses com ara una descripció totalment desproveïda de teoria.
                                                                                      Tota exposició o raonament ha de ser expresat amb paraules, per mitjà de
                                                                                      conceptes...i cada concepte pel seu torn és el resultat d’una teoria. La
                                                                                      definició mínima (d’un concepte), per tant, implica invariablement l’existència
                                                                                      de lleis generals i la no menys important verificació del discurs acadèmic per a
                                                                                       l’aplicació pràctica”.
                                                                                       Bronislaw MALINOWSKI: “Una definició mínima....”,
                                                                                       dins Una teoria científica de la cultura (1948)


DEFINICIÓ: Explicació breu i ben esclarida de l’essència d’alguna cosa amb les seves característiques genèriques i diferenciades. Decisió, determinació d’un dubte. Allò que  decideix, resol i conclou decididament alguna cosa.
Diccionari Enciclopèdic de la Llengua Catalana, Salvat Ed., Barna., 1934, vol. II, p.22.

MÍNIMA: Una de les set notes o figures, el valor de la qual és la meitat de la semibreu.
Ob. cit. vol. III, p. 428.

Altre/s:Paisatge invisible de carrer conegut” (Fernando Pessoa, El llibre del desfici, 142, p.73).

Art (“Belarte”):Obra de la inteligencia que se proponga no un tópico o faz de la conciència, sino la conmoción del ser de la conciencia en un todo, y que para ello no se valga nunca del raciocinio” (Macedonio Fernadez, Teorias, p. 260).

Cervell: “Pressió que allibera sons” (Alfred Jarry).

Ciutat: Espai de pràctiques per un flâneur.

Conciència: Claredat de coneixement de l’entorn.

ConSciència: Claretat de coneixement de l’intorn.

Erudició: “Forma aparatosa de no pensar” (M.F.).

Escriure: “Forma de no llegir i de venjar-se d’haver llegit tant” (M.F. “Manera...”, p.28).

Escriptor: “Algú que viu la vida que haurà d’enregistrar en paraules” (Henry Miller, Els llibres de la meva vida, p.115).

Escriptura: “Extensió que memoritza la paraula” (Jacques Derrida).

Moral: “Conjunt de principis regulant el comportament” (Alain).

Normes: Allò que algú ha dit que he/has de fer.

Principis: Normes posades.

Ètica: Modalitat de ser i estar (de com-portar-se), escollida i de llarga durada, assumint-ne les conseqüències i sense  motivació de premi o satisfacció. Compliment d’una elecció de forma de viure.

Ethos: Lloc o estat del Jo Adult, on es viu (existència).
            Virtut que es desenvolupa en la pràctica.

Valor: Allò que jo he escollit de fer.

Valors: Ordenació jeràrquica dels “valor” escollits.

Màximes: Formulacions (breus i memoritzades) de valors escollits.

Flâneur: “Habitant d’espais provisoris” (Diccionari Larouse).
               “Passejant d’espais liminars” (Foucault)
               “Explorador o hermeneuta que interpreta els múltiples espectacles de la ciutat i dibuixa un itinerari que fa de la 
                discontinuïtat una mena de continuïtat” (Stierle).
                Observador-expedicionari capacitat per reconèixer “les petjades del que és transitori” .

Flâneur-assegut: Lector sobre la ciutat-text París i dels textos dels que hi habitaren no incidentalment (dels segles XIX-XX). Oidor-visionador del curs “El flâneur assegut”.

Multitud:Massa desordenada d’individus, cada ú amb els seus propis records” (Janet Flanner, París Journal, 1944-1965, 1977, p.3).

Èsser (humà)/ Ser: “Guarda del lloc del Res” (Heidegger, 1969)
                                “Mortal de veu articulada” (Ilíada, II, 285; XVIII, 490).
                                 Animal filtrador no sèssil, bípede, parlant i escriptor, calumniador i mentider, dotat de mala fe.

Felicitat:Satisfacció amb la pròpia situació, en la mesura que hi ha certesa de que perdurarà” (Inmanuel Kant).

Herència:Afany d’eternitzar l’efímer” (M.F., Teorias, p.218).

Història:Cristal·lització significativa d’esdeveniments” (Jean Baudrillard, 1992, p.10).
                Temps assignat per viure, en el que s’acompleixen els esdeveniments que emplenen una biografia.

Imaginació:Refugi de la contingència” (M.F.)
                     “Costat obscur de la curiositat” (R. Shattuck, 1998, p.34).

Intel·ligència:Facultat de llegir la idea en el fet” (Ernent Hello, El Hombre, 1910, p.64).

Intel·lectual: Massa encefàlica que des de les pàgines d’opinió de diaris i revistes exerceix un ofici de privilegi, confonent el blanc amb el negre i el negre en blau, segons li sigui pagat (Inspirat en J. Swift).

Lectura:Lento venir viniendo, que no como una llegada” (M.F.).

Literatura:Mercat de lectures” (Joan Fuster, Un excés imperdonable, 1970).

Llibre: Discurs que algú dirigeix a un públic, per mitjà d’un editor” (E. Kant, Metafísica de  les costums, p.114).

Llibreria: “Residència del llibre”.” Un temple del Vagar” (Erik Satie, Memories d’un amnèsic, p. 59.).

Límit:Distància a la què un objecte que orbita un cos massiu, mantenint la seva estructura únicament per la seva pròpia gravetat, comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l’objecte principal” (Edouard Roche, 1848).

Metafísica:Disciplina, sense límit de refutació, de la presentació pràctica del món” (M.F. Teorias, pp.15-16).
                     “Branca de la literatura fantàstica” (M.F.).
                      Siberia de l’esperit. Lloc de deportació.

Metafísic: Venedor de fum colorejat.

Cultura: Tot el que cal transmetre a la descendència per mitjà de l’educació, per tal de que pugui sobreviure en l’entorn donat i en l’intorn aparegut.

Criatures: “Primer les fan i després les deixen plorar” (J. Pla, Notes del capvesprol, O.C., p. 31).

Infant: Fantasma (quasi) virtual, que deixarà properament d’existir” (Boris Vian).

Infància: Procés amb data de caducitat, d’efectes duraders.

Cultura post-figurativa (postfiguració): “El passat dels adults és futur de cada nova generació” (Margaret Mead, Cultura i compromís).

Cultura co-figurativa (cofiguració): “el model prevalent pels membres d’una societat resideix en la conducta dels seus congèneres” (contemporanis de semblant edat) (M. Mead, ob. cit., p. 66). “...en la qual els avis no estan presents (p.75) i “els pars ha desplaçat als pares” (p.98).

Cultura pre-figurativa (prefiguració): “Crear fills desconeguts per un futur desconegut” (M. Mead, ob. cit. p. 125).

Época: El “quan”, l’”on” i el “com”, acotats conceptualment i cronològicament.

Pre-modernitat: v. Postfiguració.

Modernitat: Fenomen cultural (europeu) de 110 anys de duració (1857-1968), caracteritzat per la innovació, la sorpresa i l’exquisidesa (el particular s’imposa sobre el general). Origen: Madame Bovary (Flaubert) i Les flors del mal (Baudelaire). Acme:  Victor Hugo. Declinació: Marcel Duchamp. Mort definitiva: maig 68.

Post-modernitat: “Lectura retrospectiva de la modernitat” (Andreas Huyssen). De 1968 al 1980. Època de l’efímer (la moda), la trivialitat,...”Tu decideixes” (sota l’imperi de la publicitat). Pèrdua de la disciplina i increment de l’obediència. S’han acabat els dejunis i abstinències i apareixen les anorèxies. “Tinc una depressió”.

Hipermodernitat: De 1980 a ... Època dels Hipermercats, hiperconsum, parcs temàtics... La Moral ha mort. Ètica d’urgència. Crisis d’angoixa (el “buit” de valors”). Bulímia i sobrepes. Amor degradat a sexe. “Tu mateix”. “¿I ara que faig?” (el dubte). Epidèmia d’obsessius-obsessives. Medicalització de la vida. “La moral ha mort! Visca l’Ètica!”, en el Regne de la Mentida i de la Paradoxa. Cultura de la violència. Cofiguració (vegis).

Desmodernitat: V. Prefiguració.

Nació:Unitat en la cultura” (Bronislaw Malinowski, Una teoria científica de la cultura, p.67).

Naturalesa:Un moment de la Idea” (Flaubert, Bouvard i Pécuchet, p.222) (“L’univers és una expansió de la Ment”).

Oci: “No reacció davant d’un estat de pesantor” (M.F.).

Pàtria: “La meva llengua” (F.Pesoa,v. VIII, p. 102) (Sandor Marai).
              La meva biblioteca.

Professor (universitari): Funcionari parlant que cobra per mesos.

Poesia: “Llaç d’unió entre el jo i la realitat absent” (Erik Satie).

Pensar: “Inventar sense creure” (Alain).

Pastilla: Fum en estat sòlid.

Paraules: “Coses de les imatges” (M.F.)
                 “Segon sistema de senyals. Senyals de senyals” (Paulov).

Parlament: Diputodrem” (Boris Vian, L’escuma dels dies, p.121).

Parlar: “Procés que amplia la incomunicació” (M. Onfray, p. 101).

Patafísica: Ciència paròdica dedicada a “l’estudi de les solucions imaginaries i de les lleis que regulen les excepcions” (Alfred Jarry, Gestes et opinions du docteur Faustroll, 1898, 1911).

Pintura: “Art en que l’aparença és suficient” (Alain, Converses, p.53).

Realitat: Allò que perdura mentre vivim.
               Allò que s’esdevé a la conciència i a la conSciència en un moment donat.
               “Allò al que és impossible de sostreure’s en l’instant mateix” (Clèment Rosset,
                El principio de crueldad, 1994, p.36).
               “Irrealitat real de la realitat” (M.F.).

Teologia: Ciència que ensenya com cercar un gat negre dins d’un subterrani sense finestres ni llum, durant una nit sense lluna i sense que hi hagi cap gat negre.

Turista:Quelqu’m qui habiteu une tour” (Erik Satie).

Viatjar: “Recórrer un metro o dos, aturar-se i mirar ...” (Alain).

Expedició: Passejada (trajecte indeterminat) d’un flâneur per París.

Vida: Conjunt de funcions que resisteixen a la mort” (Xavier Bichat, Investigacions fisiològiques sobre la vida i la mort, 1827).
          “Joiosa i desconsoladora corrent de sensacions immediates” (Roger Shattuck, L’època dels banquets, p. 261).

Viure:Estat de guerra contra els nans” (Ibsen).

Urinari: lloc-necessitat (urgent) d’un flâneur.


(Primera entrega: 27 de Març 2008)

Documents

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010