cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Derrida  |  Glossari

Inici  >  Flâneur assegut

(petit) GLOSSARI DERRIDA

J. JUBERT GRUART



Aporia:
"Absència de camí". No és que el camí (del pensar, és a dir la filosofia) no tingui sortida, és que no hi ha camí. Filosofia no és.

Artefactualitat: artefacte que substitueix la realitat. Sinònim d'actualitat (com ara el Telediari o la premsa del dia).

Circunfesió (1991): Mot format per la suma de circumcisió (judaica) i de confessió (sant-agustiniana). Autobiografia (en el cas de Derrida), sense quasi cap detall (sense sospita) sobre la seva vida; amb una confessió: menteixo.

Deconstrucció: "Estil de lectura analítica que considera sospitós el conjunt manifest dels textos".

Différance: Definició d'una paraula pel que no és, fet que ajuda a delimitar les possibilitats del seu significat (concret). P.e.: un color que no és negre pot ser el blanc; ... un esser viu que no és planta; és un animal que no té 4 potes; un animal que no té ni dues , pot ser un peix); i anar fent ... différances, aplaçant (diferint) el significat (real i concret, jeràrquicament dominant, però per mitjà dels "in absentia" i presents no son el que no és. I així per dona, nit, ...

Escriptura: Extensió (desplaçament) que memoritza la paraula. Per tant "... l'escriptura apareix com desaparició, retrocés, ratlladura, retirada, bucle, concussió". Ergo: L'escriptura és (estat virtual de representació).

Fantasmes: espectres i esperits que ronden (en francès, hante) per l'espai ("per Europa") entre els oposat binaris del ser i del no ser, entre els vius i els morts. Per Derrida el marxisme és un fantasma: no està viu (com va esperar-se i suposar-se abans) ni mort (com es desitja i creu avui); és una tercera opció, sols viable –existent- en el terreny de la deconstrucció.

Hantologia: estudi dels fantasmes (a Espectres de Marx, 1991).

Indecibilitat: Incompetència (inhabilitat) per escollir (deci-dir) entre significats contradictoris (d'un mateix significant). Exemple de Derrida: "himen" significa alhora matrimoni i membrana que impedeix aquesta unió. No es pot acceptar un dels significats sense l'altre, desconfirmant la (pretesa) llei del tercer exclòs.

Indiscernibilitat: A propòsit d'un relat breu de Baudelaire, La fausse monnaie. Al text: el narrador explica com un seu amic –mentre junts sortien d'un estanc- va col·locant monedes de diferent valor en les butxaques del seu abric; l'amic dona a un pobre una de les monedes, precisament la de més valor (dos francs de plata); davant la sorpresa del narrador, el generós amic contesta: "era la moneda falsa". El gran comentari-llibre de Derrida (a Donner le temps. I La fausse monnaie, 1991) s'ocupa de: ¿ha mentit el narrador? Qui menteix és l'amic? ¿la moneda era de curs legal? És a dir: la sospita. El mateix Derrida admet l'absurditat d'aquestes qüestions, en tractar-se d'un relat literari (i no d'un informe policial). Però... com que Baudelaire ho explica com si fos un esdeveniment que li ha esdevingut (sic) al narrador, Derrida es creu amb dret a fer-se les anteriors preguntes i, encara més: ¿Baudelaire ens menteix en fer-nos suposar que és literatura i no crònica el que ha escrit? (és a dir: ¿es tracta d'un text literari vertader? o ¿es tracta d'un fet real que Baudelaire ens vol colar com producte de la seva imaginació-creativitat? I encara més: ¿és possible discernir entre literatura i realitat?.

En definitiva: indiscernibilitat (entre vida i art) o "tot és molt confús", però ... no deixa tenir el seu significat (sinònim d'importància). Per exemple (no derridanià): ¿Courbet va pintar L'Origen du monde a partir d'una model (del natural) o a partir d'una fotografia? (La mirada –del pintor i del flâneur- canvia (es différant) en un i altre cas).

Sigui com sigui, no hi ha dubte que a partir d'aquestes aportacions de Derrida, la lectura d'un relat d'un esdeveniment en una composició literària adquireix una nova dimensió. El "regal" que Derrida va suposar per a la crítica literària (permetent-li anar insospitadament més enllà de l'anàlisi formal (estilístic), de la "literatura comparada",... i d'altres esgotats i fatigosos camins acadèmics) va ser immens (explicant l'èxit estel·lar de Derrida en les Universitats nord-americanes -el contagi-epidèmia de la French Theory-). Fet que permet dir a Boris Groys que "aquell que administra el discurs de la deconstrucció es converteix, almenys provisionalment, en senyor del manà i en missatger del medi, ja que per mitjà de l'art del comentari està en disposició de concedir en tot moment, en qualsevol lloc i sobre qualsevol text literari, el manà de la indiscernibilitat".

Logocentrisme: sistema metafísic (sic) que té a la paraula (logos) com la base (o primer lloc jeràrquic) de tot coneixement (saber) possible; l'escriptura és una manifestació secundària o imitació del llenguatge. Derrida es declara radicalment anti-logocentrista.

Llibre: Objecte pedagògic destinat a formar el seu lector.

Metafísica: Sistema que requereix, com a base fixa, un "principi primer" sobre el que s'hi pot construir una jerarquia de significats (tots ells sota sospita). En conseqüència: metafísica (que aparenta ser) no és. "Metafísica no és" (Uyà).

Suplement: Significat absent d'un significat present. Relació secundària, d'importància primària, en una jerarquia de significats d'un sol significant. Exemple: significat (jeràrquicament primer) en fer-se present el significant home, essent present "in absentia" el significat secundari (o suplement) dona. Ergo: la dona és el buit del que l'home no és.

Nota: Per constatar la inabarcabilitat (mot no derrinià) dels temes, conceptes, paraules,... tractats per Derrida –impossibles de transcriure-descriure en un Apunt- consultis l'Apunt Bibliografia Derrida.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010