cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Derrida  |  Apunts  |  Biografia Derrida

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 2. BIOGRAFIA DERRIDA (1930-2004)

J. JUBERT GRUART


 

Cronologia biogràfica

1930 (15 juliol). Naixement en una zona suburbial d'Argel, de pares jueus (classe mitja).

1940. Argèlia passa a ser territori indirectament (depenent del règim de Vichy) nazi.

1942. Derrida és expulsat del collegi (quotes de races per escola). Ingrés en un Lycée jueu. (Camus publica L' estranger i El mite de Sísif). Futbolista.

1943. (Sartre publica El ser i el no-res).
Lector de Jean-Jacques Rousseau, Nietzsche, Gidé i Camus.

1947-48: Lectura de Bergson i de Sartre.

1948-49: Descobriment de Kierkegaard i de Heidegger.

1950. Derrida a París. Lycée Louis le Grand (preparació ingrés a l'E.N.S.). Lectura "intensa" de Simone Weil.

1950-51: Preparació de la Khâgne. Anys difícils. Retorn per 3 mesos a El-Biar (Argèlia).

1952-53. Ingrés a ENS (rue d'Ulm), després de dos intents fallats. Influència (inevitable) de Louis Althusser.

1953-54. A Lovaina (Bèlgica), Arxius Husserl. Magisteri i amistat amb Michel Foucault.

1956-57. Passa l'Agregation. Becari (special auditor), per un any, a Harvard, Cambridge (EE.UU). Lectura de Joyce. Matrimoni (juny) amb Marguerite Aucouturier (psicoanalista).

1957-59. Servei militar a Argèlia (mestre en una escola per a fills de militars, a Koléa; classes de francès i d'anglès). Amistat amb Pierre Bourdieu.

1959. Professor del Lycée de Le Mans (França), on prepara als alumnes d'Hypokhâgne.

1962. Fi de la guerra d'Argèlia. Independència d'Argèlia. Derrida nostàlgic d'Argèlia francesa (nostalgerie).

1960-1964: Professor adjunt ( de Bachelar, de Canguilhem, de Ricoeur, i de Wahl) a la Sorbona, París.
Escriptura d'una introducció (llarga) a l'Origen de la geometria de Husserl.

1963. Neix Pierre, primer fill.

1964. Premi Jean-Cavanilles d'Epistemologia, per la traducció de l'obra esmentada de Husserl.

1965. CNRS. Professor-tutor (caiman) de Història de la Filosofia a l'ENS (fins 1984), proposat per Hyppolite i per Althusser.

1966. Participació en el Simposi (col·loqui) de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore.

1967. Publicació de Discursos i fenòmens, L'Escriptura i la Diferancia i De la gramatología. Neix el segon fill (Jean). Estreta col·laboració amb Maurice Blanchot. La differance.

1968. (Els fets de maig-juny). Participació amb reserves; estreta relació, durant els esdeveniments, amb Maurice Blanchot. Juliol: seminaris a Berlín. Montreal (Canadà).

1971. Conferenciant a Alger. Professor (convidat) de la Universitat Johns Hopkins (EE.UU), simultaniejat amb París (ENS). Signatura, esdeveniment, concepte. Col·loqui Nietzsche. Ruptura amb Philippe Sollers i amb Tel Quel.

1974. Publicació de G

1975. Docència a la Universitat de Yale.

1981. Arrestat a Praga.

1982. Japó, Mèxic, Marroc, Sant Sebastià,... Professor de la Cornell University. 1982. Doctor honoris causa Universitat de Cambridge. Proposat (candidat) al Nobel.

1983. Primer director del Col·legi Internacional de Filosofia. Defensa de Nelson Mandela i contra l'apartheit. Escola d'Alts Estudis (París).
1984. Japó. Frankfurt (Col·loqui Joyce: Ullysses gramophone). (Mort de Foucault). Cap d'estudis de ciències socials a l'Escola d'Alts Estudis (Paris).

1985. Amèrica llatina. Encontre amb J.L. Borges.

1986. Bernard Tschumi, Peter Eisseman,... (projecte Parc de la Villette, París).

1987. Professor visitant de la Universitat de California a Irvine.

1988. Jerusalem, Palestina,...

1989. La tarja postal. De Sócrates a Freud i més enllà.

2004 (8 octubre) Mort, a París (càncer de pàncrees).


(Sessió 28 de gener de 2010)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010