Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Camus  |  Apunts  |  Introito

Inici  >  Flâneur assegut

ALBERT CAMUS (1913-1960)

BIO1 - BIBLIOGRAFIA2

J. JUBERT GRUART


 

Introito

Dos humans diferents i semblants, francesos, l'un metropolità parisenc i l'altre algerià: Sartre i Camus,; contemporanis en el punt (zona) de plegament del segle XX. Dos punts finals, dos punts de partida. Sense Déu (teologia inventada), sense xerrameques (moral hipòcrita), sense metafísica (mirada impossible), sense estalviar-se el mal de cap, de l'existir ... aquest dos autors cauen sobre l'humà "en situació". La incipient racionalitat de Ciència, que va creant  Tècnica (i abús de tècnica), també marca l'hora de caducitat de les velles filosofies (falsos camins del pensar), encara que Tècnica es posi al servei de pobres, però potens, ideologies que recullen deixalles de teologia, de metafísica i de filosofia. Davant de les Grans Carnissades, alguns, pocs, observen, pensen i escriuen. Saben i no desesperen (tot i que no esperen). No sols fan crònica (testimoni), també fan crítica; o crits (Bernanos); o sacrifici (Peguy); o freda lucidesa: Sartre, brúixola ètica, raó implacable; o sensualisme raonat: Camus, metàfora reflexiva, referència ètica. Apareix, sorgint de la incomprensibilitat de la Segona Guerra Mundial (63 milions de morts), una nova ètica, estranya ètica, ètica heroica, ètica paradoxal,... una ètica immoral3.

Camus, en concret, té –va descobrint- un objectiu, projecte, un "vocatus": "revisió dels valors, total i clarivident". Projecte compartit amb Sartre. Tots dos contrauen, quasi simultàniament i amb independència l'un de l'altre -llevat del que fa referència a les circumstàncies històriques- la gran dificultat de pensar de nou. En paraules de Ponge4, del que es tracta és de "refer el món", d'iniciar "El gran joc".

Sartre (dalt-esquerra) i Camus (sota-dreta)
Sartre (dalt-esquerra) i Camus (sota-dreta)

Sartre-Camus, dos referents, dos solitaris en el pensar, ferms pals de paller clavats en el cor d'Europa (París) en el moment en que tot el vell ordre, lleument i substancialment renovat -amb la fracassada/eixida Revolució francesa-, és destruït; en el moment en que la nova bogeria hitleriana, nazi., franquista,.. (amb complicitat teològica, metafísica, filosòfica, moral, científica i tècnica dels benpensants) esclafa sistemàticament el món. Dos solitaris que ja no escolleigen fer filosofia recolzant-se en citar Sòcrates en lletres de Plató; ¿de què ha de servir-nos la xerrameca d'Aristòtil?; ¿quina utilitat han tingut i mantenen tots els bla-bla-bla..., fins a Kant i ves comptant?; ves contant i continua comptant; ¿què en fem de tor això? No, ja no necessitem filosofia, a no ser per fer història (de la filosofia). No necessitem, ni tant sols fer història de la teologia (a no ser que vulguem fer història- crònica de la imbecil·litat).

Desprès de Nietzsche, desprès de Dostoievski,... amb Sartre i amb Camus, amb aquesta mirada tornada envers l'humà, amb aquesta quasi inèdita caiguda sobre l'"humà-en-situació" (sobre aquesta zona segle XX, Europa, França-Algèria, Espanya, URS, EE.UU., Xina, Japó, Indoxina,...), equipats amb aquest humanisme que s'ocupa de l'existir "ara i aquí", podem partir de nou. I quedar-nos-hi i continuar el camí obert (cosa que no hem fet). O recuperar-lo, avui (inici segle XXI). Doncs, després d'ells, a partir d'ells (de Sartre i de Camus), hem iniciat un desmuntatge embrutidor: desolació, destrucció, res; postmodernitat; buit; imbecil·litat galopant, considerada "normalitat".

Tenim, doncs –en aquesta recta final de la Part Segona - una tasca: recuperar Sartre i, sobretot, recuperar Camus. Partir d'ells. Continuar-los (Sartre "vivent", Camus "vivent"); i, amb ells, reorientar una mirada a l'avui i, tal volta, adoptar una posició (individual o inútil i imprescindible posició).

Construir, cada vegada, de nou, "el primer humà".

Sísifs cansats, esforçats, ...potser joiosos.

Rebels, revoltats...

Tot i saber que "seré sempre estrany a mi mateix"  i estrany als altres, ...un estranger...

 

(Sessió 16, IV, 2009)


 

NOTES A PEU DE PÀGINA

1. S'han publicat, traduïdes al castellà, dues extenses biografies d'Albert Camus:
LOTTMAN, Herbert R.: Albert Camus, Taurus, Madrid, 1994 (1978), 697 p.
TODD, Olivier: Albert Camus.Una vida, Tusquets, Barna, 1997 (1996), 886 p.
Els aspectes biogràfics d'aquests apunts es fonamenten, bàsicament, en aquests dos importants treballs. La lectura d'un d'ells no substitueix la de l'altre. El de Lottman té el privilegi de molts testimonis de primera mà (però acusa la prudència envers Francine, encara en vida). El de Todd abunda en detalls marginals, quotidians, privats, relacionals,... que fan més comprensible l'obra de Camus emergint de la seva situació contingent. Per una aguda anàlisi comparativa (vida i obra) entre Sartre i Camus, vegis pp. 496-499.

2. Pràcticament "tot" Camus és encara accessible en francès, castellà i català. Per la redacció d'aquest Apunt s'ha fet ús d'edicions probablement introbables, fent inútil la seva exhaustiva referència bibliogràfica.

3. En el sentit d'oposada a la moral hipòcrita, formal, normativa, subjecte a recompensa.

4. Francis Ponge (Montpeller, 1899- Mas de Vergers, 1988). Poeta, company de Pascal Pia i de Camus en les tasques periodístiques de la Resistència. Camus hi manté una estreta relació d'amistat i diàleg durant l'època de " l'absurd".

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010