cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Camus  |  Apunts  |  Retorn a França. Camus moralista

Inici  >  Flâneur assegut

BIO-BIBLIOGRAFIA. ALBERT CAMUS (1913-1960). IV

J. JUBERT GRUART


(... Continuació)



Retorn de Camus a França (1942-1947). D' "aquesta no és la meva guerra" a la Resistència. Camus "moralista"

Camus resta a Le Panellier (fins aquell moment depenent de la França de Vichy), completament incomunicat amb Francine, que ha tornat a Argel per reincorporar-se al treball escolar. Té 29 anys. Sense diners i aïllat, malalt, per primera vegada experimenta una "intensa preocupació pel seu país". Pascal Pia, fins aquell moment treballant encara en el Paris-Soir, en la zona suposadament "lliure", abandona Lió i plenament s'involucra en la Resistència activa (moviment clandestí Combat). Ben relacionat, mou els fils de la Resistència (Malraux, Paulhan,...) i aconsegueix que Gallimard inscrigui a Camus com empleat seu (títol de lector) i rebi un sou mensual (com avançament pel seu proper llibre). A més Pia, fa arribar llibres a Camus (Kierkegard, l'assaig de Sartre sobre Heidegger,...) i el posa en relació amb els seus amics a Lió (Francis Ponged, Leynaud, Bruckberger, ...). Troba a André Chouraqui, vell amic d'Algèria.... Esta envoltat de resistents compromesos (molts dels quals seran executats pels alemanys o, sobrevivents, jugaran papers destacats en la reconstrucció política de França o d'Algèria).

Albert Camus amb els companys de redacció de Combat
Albert Camus amb els companys de redacció de Combat

En aquesta situació acaba El malentès (titulat, en aquest moment, L'exiliat) i redacta La pesta i pren notes per l'assaig sobre la rebel·lió.

Escriu en els quaderns: "La dona, fora de l'amor, és avorrida. S'ha de viure amb una i callar-se. O jeure amb totes i actuar. El més importat està en un altre lloc".

Aconsegueix escriure i enviar diners a Francine, via Portugal.

Demana a Jean Grenier li guardi paper d'embalar i cordills, per poder fer paquets, amb menjar de Le Panelier, i enviar-ho a amics. Converses amb Ponge. "Una immensa revisió de valors, total i clarivident". Sísif és mandrós, "però és que són els mandrosos els que mouen el món. Els altres no tenen temps " (carta a Ponge del 27 de gener de 1943).

Albert Camus i Maria Casares
Albert Camus i Maria Casares

 

 

 

A París, durant 5 dies. Jean Paulham, els Gallimard (Janine Thomasset, ara Janine Gallimard, casada amb Pierre Gallimard) el porten al Teatre Les Mathurins. Coneix Maria Casares.


 

 

 


1943:
Agost: Pia
s'integra en el moviment clandestí de resistència Combat amb l'objectiu de dirigir un diari clandestí del mateix nom.

Octubre: Pia proposa a Camus d'entrar a Combat.
No havent participat activament fins ara en cap moviment de Resistència (limitat a ser un simpatitzant o col·laborador ocasional –un bon nombre dels seus amics eren agents de resistència activa, i Camus era un home d'amics- , a la tardor s'integra en el grup que publica el diari clandestí Combat a la França metropolitana, adquirint un compromís militant amb la "resistència intel·lectual".

Sartre analitza L'étranger a Les Cahiers du Sud.

Camus pren la direcció del clandestí Combat (substituint a Pascal Pia, que ha passat a la Resistència activa), a Lió.

S'instal·la a París.

Etapa "editorialista".

Novembre: Lector de Gallimard (pensió 2.000 francs), gràcies a una gestió de Pia sobre Malraux i Paulhan (alhora que una cobertura "legal" per instal·lar-se a París i ocupar-se de Combat).

Lectura de L'être et le neant, de Sartre


 

1944:
Primer encontre Sartre -Camus.
Primera representació de El malentès, amb Maria Casares.

25 agost 1944: alliberació de París.

Continua a Combat, que després de la Alliberació passa a ser una publicació diària (a partir del 24 d'agost), ocupant els locals de l'Intransegeant (100 rue Réaumur) .

Principal editorialista de Combat s'aferma amb la fama de "moralista". P.e., editorial del 28 d'octubre, sobre "el deure dels sobrevivents", a propòsit de l'assassinat del seu amic René Leynaud.
Alliberat París, però, la guerra continua: els aliats avancen sobre Berlín.
El 21 de novembre, l'editorial de Camus està dedicada a Espanya: no hem d'oblidar-nos d'Espanya; hem de prendre partit; França alliberada està obligada a continuar la guerra contra el feixisme, totalment. Denuncia la postura paradoxal dels aliats nord-americans de combatre el feixisme mentre es mantenen relacions oficials amb el més dictatorial de tots els règims, el franquista.

Octubre: Francine torna a França. Petit estudi a la rue Vaneau.
Maria Casares i Camus prenen l'acord de no veure's més.

"El vertader desesperat és l'home d'una sola dona" (Diari)



1945:
18 de gener:
Camus s'acomiada dels lectors de Combat (abstenció que promet momentània).

Maig: Revindicacions independentistes algerianes, durament reprimides per les tropes franceses. Exteriorització d'una franca ruptura entre les comunitats musulmana (indígena) i europea. El dilema de Camus: francès i algerià o algerià i francès (una realitat impossible).

8 agost: Camus és el primer i únic intel·lectual que, dos dies després de l'atac dels EE.UU. sobre Hiroshima, denúncia, en un editorial de Combat, l'ús de la bomba atòmica.
Proposa la creació d'una "vertadera" Societat de Nacions (vertaderament internacional), en la que les grans potències no tindran més pes que les petites i les mitjanes nacions.
5 de setembre: naixement dels bessons Camus (Catherine i Jean).



1946:

Combat s'oposa al joc dels partits polítics com a vectors de la reconstrucció de França, recolzant el lideratge de De Gaulle.

Albert Camus i René Char
Albert Camus i René Char

Inici d'amistat amb René Char.

Març-juny: viatge als EE.UU i a Canadà.

29 octubre: Reunió, a casa de Malraux (Boulogne-Billancourt), convocats per Koestler, per tal de crear una nova organització d'intel·lectuals per la defensa dels drets humans (contrarestant el silenci de la Lliga dels drets humans, controlada pels comunistes, sobre els crims stalinistes. Sols Camus s'adhereix (Sartre s'hi nega, Malraux es manifesta escèptic). El que Koestler proposa és "definir un mínim de moralitat política", advertint que serien, tots, traïdors davant de la història si no denunciaven "el que havien de denunciar". A partir d'ara, anota Camus en el seu diari, em trobaré amb "la impossibilitat de definir el que hi ha de por i de veritat en el que diu cada un".

Merleau-Ponty escriu un dur article contra Koestler. En una "festa" a casa dels Vian, Camus ataca Merleau-Ponty; Sartre el defensa; Camus, molt afectat, marxa; Sartre i Bost assagen infructuosament de fer-lo tornar;... Ha començat el distanciament Sartre-Camus.

Novembre: Articles ("Ni víctimes ni botxins"), publicat a Combat, de Camus. El primer: "El segle de la por"; rebuig dels sistemes rus i americà; rebuig d'un mon en el que es legitima l'assassinat. Segon article: els socialistes tenen l'obligació d'elegir entre la doctrina comunista, segons la qual el fi justifica els mitjans, i d'acord amb la qual l'assassinat es troba legitimat, o el rebuig al marxisme (llevat de com instrument crític). Tercer article: el fi de la ideologia ve assenyalat per l'adveniment d'un món dominat per les grans potències (EE.UU, URSS) i per aquesta legitimació de les carnissades humanes. L'única alternativa és una "utopia relativa", un nou ordre universal no instaurat per mitjà de la guerra, sinó per una nova organització econòmica: la posta en comú dels recursos, un nou contracte social a nivell mundial, un realisme honrat. Proposta de combatre el silenci i la por. Proposta de reflexionar i escollir: qui sigui optimista, en relació als anys a venir, és un boig; però qui desesperi és un covard. Ni una sola veu es manifesta en el seu favor, però els atacs no deixen de caure per tots costats (bàsicament des de l'esquerra). Implacablement és qualificat de reaccionari i de "moralista".

Pròleg a España libre: En un món privat de memòria, Camús proposa no oblidar-se d'Espanya, no oblidar la criminalitat de Franco i dels seu règim. Proposta mínima: no comprar taronges procedents de l'estat espanyol.

(Sessió 16, IV, 2009)



NOTES A PEU DE PÀGINA

52. El dominic, amic de Bernanos.

53. Escrit entre 1942-43, en un país ocupat.

54. V. una selecció d'editorials de Camus publicats a Combat fins 1946 a Camus, Albert: Moral y política, Alianza-Losada, Madrid, 1984, 144 p.

55. René Char (1907-1988). Poeta. Resistent actiu (capità Alexandre del maquis). Comparteix amb Camus la gran decepció postguerra i una duradora amistat (c. L'Isle-sur-le-Sorgue). Camus (1959) considera "Fureur et mystère" de Char el text literari francès més important aparegut després de les Il·luminacions de Baudelaire. Blanchot el qualifica d' "étrangé malentendu" (un qualificatiu manifestament d'intencionalitat camusiana), elogiant-ne la "paraula fragment, l'aforisme tancar i fita, les frases-illes-de-sentit,...".

56. Arthur Koeslter (1905-1983)

57. "No puc encarar els meus valors únicament contra la URSS".

58. V. "Moral y política", pp. 77- 98.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010