cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Camus  |  Apunts  |  L'home exiliat. L'humà absurd

Inici  >  Flâneur assegut

BIO-BIBLIOGRAFIA  ALBERT CAMUS (1913-1960). II

J. JUBERT GRUART


 

L'home exiliat. L'humà absurd. El francès d'Algèria (1940-1942)


                                                                                                 "Aquí no es pot viure, Sols es pot treballar".
                                                                                                 "Almenys treballar, perfeccionant el silenci i la creació.
                                                                                                  Tota la resta, passi el que passi, és indiferent"

 

 

1940:
El Govern General d'Algèria clausura Alger Républicain.
¿Com guanyar-se la vida, com continuar treballant, escrivint,...?.
Febrer: Pia, a París, secretari de redacció de Paris-Soir.

 


Març: A París (16 de març), per treballar com periodista en el Paris-Soir, on l'hi ha proposat d'anar Pascal Pia . Els amics li paguen el viatge.
El 23 de març ja treballa en el Paris-Soir, però no de redactor, sinó d'enllaç entre la redacció i els tallers: responsable de composició, corregint galerades,... S'instal·la en un rònec hotel, Hotel du Poirier, 16 rue Ravignan, a Montmartre (XVIIIé) (davant del Bateau-Lavoir). Planeja de continuar a París sols un o dos anys ("aquí no es pot viure ... sols es pot treballar o trepidar").

Maig: hotel Madison, davant l'església de Saint-Germain-des-Prés. Primera impressió de París: repugnant, confia a Jean Grenier. Objectiu: tornar a Alger. Mentre i tant, ho necessita, necessita un sou. Traduccions. Vells amics i nous. Teatre. "regust d'exili". Cine. L'espoir , de Malraux. Torna a escriure (articles pel setmanari anti-feixista La Lumiere). Al Paris-Soir, advertit pel redactor en cap: "Aquí no es fa política". Els seu treball és exclusivament tècnic: compaginació. "Em deixa intacte". No es sent responsable del contingut de Paris-Soir, un "pudrider" en avaluació de la gent d'esquerres, donat que "no hi escric ni una ratlla". Pel seu propietari i director, Jean Provost, el diari és un negoci i sols té una política: la del poder de torn, sigui el que sigui.

Camus, a París, assaja de subsistir i guanyar el necessari ver viure; estrany a tot, menys a acabar, polint-lo, L'étranger, en una anònima cambra d'hotel; alhora acumula pàgines per El mite de Sísif (en concret, ara, sobre Don Juan, símbol i norma de vida).

També escriu esbossos per una nova obra de teatre, basada en Don Juan:
- El Padre (franciscà): - ¿No creieu, doncs, en res, Don Juan?
- Don Juan: -Sí, padre, en tres coses.
- El Padre: -¿Puc saber quines?
- Don Juan: - Crec en el valor, en la intel·ligència i en les dones.


Nota sobre la França ocupada (1940-1941)
És l'època de la "drôle de guerre". França es creu segura darrera de la línea Maginot; Alemanya, mentre, té les mans lliures per envair Polònia -1,IX,1939- i Noruega i avançar vers l'oest, Països Baixos (28,V, 1940) i...França. El 28 de març de 1940, França es descobreix sense exercit i sense armes. Batalla de Dunkerque,... 18 de maig; el vell mariscal Petain és investit vicepresident del Consell. El govern, replegat a Tours, declara, el 14 de juny, París, ciutat oberta (no hi haurà cap resistència). Els alemanys desfilen per París.... 16 de juny: el gabinet de guerra es converteix en govern de "pau" , sota Petain (i aquest sota els alemanys); govern col·laboracionista, instal·lat definitivament a Vichy (1 de juliol). Des de juny de 1940 fins a novembre de 1942, França queda dividida en una zona Nord, ocupada pels alemanys, i una zona Sud, falsament anomenada "lliure", sota control del regim col·laboracionista i titella amb seu a Vichy (Petain). A patir del novembre del 1942, els alemanys envaeixen també la zona Sud.



Francine
no vol reunir-se amb ell, a París. Els panorama és desolador. Anotació en els Quaderns: "Davant del món dels humans, l'única reacció és cada vegada més l''individualisme". L'esclat de joia de Tipasa s'ha eclipsat i el record i la nostàlgia no són cap refugi. "Noces" és una etapa. "Encara que la meva vida és complicada, no he deixat d'estimar-la. En aquest moment no hi ha cap distància entre la meva vida i la meva obra. Porto les dues endavant amb la mateixa passió". L'autor de "Noces", exiliat a París, es pregunta: "¿Joiós? No en parlem d'això (...) Si, malgrat tot, hem de morir, què podem fer-hi". L'absurd, ara, ocupa el lloc central del seu viure/existir-pensar-escriure. Escriure en "varies etapes, cada una plasmada per tècniques diferents ... il·lustrant les conseqüències d'una corporització de l'absurd amb la vida", escriu al seu amic Claude de Fréminville. Etapes i tècniques diferents per expressar literàriament l'absurd de la forma "menys abstracte":

-Primera etapa: Calígula (teatre)
-Segona etapa: L'étranger (novel·la)
-Tercera etapa: El mite de Sísif (assaig)

"Per primera vegada des de fa molts anys sóc conscient de tot el que vull fer i estic segur de portar-ho fins a la fi".

El darrer número del Paris-Soir fet a París, surt l'11 de juny. Jean Prouvost, propietari del diari, i l'equip financer i els redactors de Paris-Soir han planejat meticulosament l'evacuació de l'empresa vers el sud. Una flota de cotxes treu el personal del París ocupat, viatjant tota la nit per carreteres secundàries. Arribats a Clermont-Ferrand, Camus salta del cotxe per comprovar si entre els papers que ha hagut d'abandonar en l'Hotel Madison no hi ha el manuscrit de L'étranger. Té el manuscrit. La resta de papers, abandonats a l'Hotel, foren posteriorment requisats per la Gestapo.

"Els esdeveniments es succeeixen de tal forma que l'única actitud prudent i valerosa és el silenci". No comparteix el conformisme general, però encara no pren la paraula (es sap ningú i inefectiu: "hauria de tenir un nom").

Camus no és Sartre. No ha fet, ni farà mai, cap pacte de transparència (ben al contrari, amagarà). Ni pel que fa a les seves relacions amb dones (en aquest moments Francine i Yvonne), ni en el que escriu (sempre, o quasi, innegablement autobiogràfic, però emmascarat, ocultat). (Vegis, per exemple, el diàleg entre Meursault i Marie – a L'estrany- sobre el matrimoni, on Marie no és Francine, però si és Yvone; així com en Meursault hi ha molt, però no tot, de Camus)........... I el que no posa d'ell, a L'estrany ho posa a Cal·lígula o en El mite de Sísif (en parlar de Don Juan) (v. infra). Sobre París, que detesta, enyorant Algèria.

Coneix, entre el personal del Paris-Soir, a Janine Thomasset (futura muller, primer, de Pierre Gallimard, amb qui té una filla, Anne, i, després, de Michel Gallimard), sobrevivent de l'accident on moren Camus i Michel (1960); serà al llarg de tota la vida de Camus un vertader "àngel protector".

A Clermont-Ferrand, el diari s'imprimeix en els tallers de Pierre Laval, col·laboracionista manifestament pro-hitlerià. Jean Prevoust, l'amo del Paris-Soir entra en el govern Petain, com a comissari de la Propaganda francesa. Camus es troba, així, treballant en un diari oportunista i adaptacionista, sinó francament col·laboracionista. Tem ser acomiadat o empresonat. Tot i no fer funcions de redactor, i no ser mai, per tant un "col·laboracionista intel·lectual", vol tornar a Argel. Per Camus, pacifista, aquella no és la seva guerra.

Trasllat a Lió.

27 setembre: obtenció del divorci de Simone.
1 de desembre: Francine Faure (23 a.) arriba a Lió.
3 desembre: casament d'Albert Camus i Francine Faure. Anells de bronze.
S'allotgen en un antic bordell no reformat, convertit en hotel. Francine fa una copia a mà d'El mite de Sífif (a causa de l'absoluta carència de màquines d'escriure), per tal de disposar d'un segon exemplar.

Finals de desembre: Camus és acomiadat de Paris-Soir.

 

(Sessió 16/IV/2009)



NOTES A PEU DE PÀGINA

21. Paris-Soir tenia una tirada de 2 milions d'exemplars diaris, fent el tipus de periodisme que Camus i Pia detestaven, abominaven: sensacionalisme, crims, catàstrofes, escàndols,..., a més de produir els setmanaris Match (futur Paris-Mach) i Marie-Claire...

22. Claude de Fréminville (191?-1966). Nascut a Perpinyà, és company de Camus a Alger (curs 1932-33, hypokhâgne). Periodista, comunista, resistent, manté amb Camus una intensa relació epistolar (mort el 1966).

23. Cfr. Els silencis de la mar, de Vecors.

24. Acabarà tenint-lo. Però el tindrà, precisament, perquè ha pres la paraula.

25. "...m'ha preguntat si volia casar-me amb ella. He dit que això m'era indiferent i que podríem casar-nos, si volia. Aleshores ha volgut saber si jo l'estimava: He contestat, com ja ho havia fet una altra vegada, que això no significava res, però que sens dubte no l'estimava..." (p. 90)

26. "¿Però, què és l'amor? Poca cosa" ( ) , "Viure és el contrari d'estimar....Estimar a un ser és acceptar envellir amb ell. No soc capaç d'aquest amor" (p. ).

27. "És brut. Hi ha coloms i patis obscurs. La gent té la pell blanca", (p. 91).

28. Nascut el 1883 i afusellat el 1945.

29. Jean Prevoust (1885-1978). Comisari d'Informació del govern de Petain, a l'alliberació és jutjat per col·laboracionista, acusat d'indignitat nacional, però és finalment exculpat.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010