cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Camus  |  Apunts  |  "El primer home". L'Algèria de França

Inici  >  Flâneur assegut

BIO-BIBLIOGRAFIA. ALBERT CAMUS (1913-1960)  I

J. JUBERT GRUART


 

"El primer home". L'algerià de França. (1913-1940)

                                                                                                                                       "...fent camí en les nits dels anys per la terra de
                                                                                                                                         l'oblit on tothom era el primer home..."
                                                                                                                                         (El primer home, p. 115)

 

 

 

 

1913 (7 novembre): Naixement d'Albert Camus, a Mondovi (avui Drean, departement de Constantine, Algèria), segon fill de Lucien Auguste CAMUS (1885-1914) i de Catherine Hélène SINTES (1882- 20 setembre 1960). El germà, Lucien Jean Étien, nascut 3 tres anys abans.

Catherine Cardona (1857-1931), àvia materna d'Albert Camus
Catherine Cardona (1857-1931), àvia materna d'Albert Camus

La mare d'Albert Camus, Catherine Hélène Sintes, era filla d'Étien Sintes (1850-1907) i de Catalina Maria Cardona (1857-1931). Aquesta avia materna, que jugarà un paper important durant la infància del nen i jove Camus, havia nascut a Sant Luis (Menorca), essent filla de Josep Cardona i Pons i de Joana Fedelic. L'avi Étien Sintes, era fill de Miquel Sintes Sottero i de Margarida Crusach Doncella, tots de Menorca, també.


El pare, Lucien Auguste Camus, nascut a Algèria (a Ouled-Fayet), és descendent de francesos arribats a partir dels anys 40 del segle XIX; ni soldat ni colon ni propietari, és un treballador, assalariat, per una companyia vinícola, la mateixa empresa on hi treballava l'avi, Baptiste Jules Camus; nascut a Marsella el 1842, morirà el 1886, deixant a Lucien amb 1 any d'edat (un signe familiar). La mare, Maria-Hortense Comery (1852-1893), ha nascut a Algèria (en el mateix Ouled-Fayet), però els seus pares provenen de la metròpoli (Ardèche i Molesse).

  • "Multituds senceres havien vingut aquí des de feia més d'un segle, havien treballat la terra, havien cavat solcs cada vegada més profunds en certs indrets, i en d'altres cada vegada més tremolosos, fins que una terra lleugera els recobria i la regió tornava a les vegetacions salvatges; i havien procreat per desaparèixer tot seguit. I així, els seus fills i els néts d'aquells s'havien trobat en aquella terra com ell s'hi havia trobat, sense passat, sense moral, sense lliçó, sense religió, però feliços d'existir a la llum, angoixats davant la nit i la mort. Totes aquestes generacions, tots aquests homes vinguts de tants països diferents, sota aquest cel admirable on ja s'anunciava el capvespre, havien desaparegut sense deixar rastre, tancats en ells mateixos. Al seu damunt s'havia estès un immens oblit..." (A. Camus, El Primer home, p. 154).


1914 (agost) Alemanya declara la guerra a França. El pare ha d'incorporar-se a files (Xè exercit, cos 33, divisió infanteria 45, primer regiment de zuaus).

(11 octubre) Lucien Camus mor a l'hospital militar de Saint-Brieuc, a causa de ferides rebudes a la batalla del Marne (5-9 setembre).

Albert fill i Lucien pare han compartit sols 8 mesos de vida.

  • "...havia mort el seu pare en una incomprensible tragèdia lluny de la seva pàtria carnal, després d'una vida completament involuntària, des de l'orfenat fins a l'hospital, passant pel matrimoni inevitable, una vida que s'havia construït entorn seu, a desgrat seu, fins que la guerra el matés i l'enterrés, des d'ara i per sempre desconegut per als seus i per al seu fill, lliurat també ell a l'immens oblit que era la pàtria definitiva dels homes de la seva raça, el terme d'una vida començada sense arrels, i tantes memòries a les biblioteques de l'època per utilitzar els nens recollits amb vista a la colonització del país, sí, aquí tots érem nens recollits i perduts que bastien fugisseres ciutats per morir per sempre més dins d'ells mateixos i per als altres" (El primer home. p. 154-55).
Catherine Sintes (1882-1960), mare d'Albert Camus
Catherine Sintes (1882-1960), mare d'Albert Camus

 

 

 

La vídua Catherine Hélène Camus, de solera Sintes, es trasllada a Argel 17 rue de Lyon, barri de Belcourt), a casa de la seva mare (de nom també Catherine) i de dos germans (Étien, també sordmut, i Joseph). Rep una pensió vitalícia de 800 Francs anuals, més 300 per cada fill, fins que compleixin els 18 anys d'edat, i el dret a beques escolars i a assistència mèdica. La mare, sordmuda (llegeix els llavis) i analfabeta, fa feines a cases.


Louis Germain, mestre d'Albert Camus durant 1923-1924
Louis Germain, mestre d'Albert Camus durant 1923-1924

1923-24: Escola primària comunal per a nens (rue Aumerat), fundada per la III República.

El Mestre Louis Germain

Durant el curs 1923-24, amb 10 anys d'edat, Camus cau en mans d'un "Hussard de la république", ferm seguidor de la "Carta als mestres" de Jules Ferry": "En matèria d'educació moral, no teniu res a ensenyar..., res que no sigui familiar a totes les persones honrades... Sou l'ajudant i, en certs aspectes el suplent del pare de família". Camus, dins "la nuesa de la seva infància, ... sense pare, sense tradició transmesa", troba "un pare durant un any i just al moment que calia, i avançant a traves dels éssers i les coses ... el coneixement se li obria per fabricar-se quelcom de semblant a una conducta" (pp. 219-20).

  • "Un nen no és res per ell mateix, són els seus pares qui el representen" (p.163). Camus, però, no té pare i ni la mare ni l'àvia poden jugar aquest rol. És en aquest moment que apareix Louis Germain, mestre d'escola, el seu mestre d'escola aquell curs, "més proper a un pare, gairebé n'ocupa tot el lloc, és inevitable ... i forma part de la necessitat" (p.177). "Era ell que l'havia llançat al món ... ell havia pres tot sol la responsabilitat de desarrelar-lo i l'havia encaminat cap a descobertes ..." (p.129). "El mestre de la classe de preparatòria havia pesat en un moment precís, amb tot el seu influx masculí, per canviar el destí d'aquell nen que tenia al seu càrrec, i, efectivament, l'havia canviat.." (p. 112). "...aquesta classe mai no deixava de ser interessant per la senzilla raó que estimava el seu ofici amb passió ... (....) ... el mètode ... consistia a no cedir gens en la conducta i a fer, en canvi, viu i divertit l'ensenyament...." (p. 118). "...nodria en ells una fam encara més essencial a l'Infant que no pas a l'home i que és la fam del descobriment. Ben segur que a les altres classes els ensenyaven moltes coses, però una mica com s'engreixen les oques. Els presentaven una menja preparada demanant-los que se l'empassessin com si res. A la classe de monsieur Germain, per primer cop sentíen que existíen i que eren objecte de la més alta consideració: els jutjaven dignes de descobrir el món..., els exposava els seus punts de vita, no pas les seves idees,..." (p. 120).


La transcripció de passatges d' El Primer home, per il·lustrar aquest període crític o òptim en la vida d'un infant de 10-11 anys, no n'estalvia la seva lectura i relectura. El regal de M. Germain a Camus del llibre que han llegit a classe durant tot el curs: " Mira -va dir- és per tu ... L'últim dia vas plorar ... Des d'aquell dia aquest llibre és teu" (p.122). La "cerimònia expiatòria", el càstig just (124-128).

Germain, fora de l'horari escolar, dona cada dia 2 hores de classe particular gratuïta a 4 alumnes, entre ells a Albert, a qui anomena "mousquit". Germain es planta a casa de l'avia: " 'Tu (mousquit), surt al carrer a veure si hi soc' ... Una hora més tard encara hi era" (pp. 129-132). El noi Camus, sense deixar d'ajudar a l'àvia a triar les llenties, comença, preparat amb intensitat per M. Germain el nivell d'accés a estudis secundaris.


 

1930, porter de l'equip de futbol R. U. A. a Argel
1930, porter de l'equip de futbol R. U. A. a Argel

1925-1930. (17 a.). Futbol. "Aldarullador i insolent". Bons professors.
Biblioteca. Llegir. Michel Zèvaco, Jules Verne, Alexandre Dumas, Balzac,...sobre l'hule de la taula de menjar.
"...llegir els escriptors de l'acció, els il·limitats panorames bullint d'aventures. El silenci de la lectura proporciona una altra dimensió al silenci. L'obre als cants il.legibles del món, als misteris dels temps. Més encara: la lectura el fa estranger als seus, als silencis traumàtics de la seva mare, als crits muts del seu oncle Étien, a les escridassades de la seva àvia".

Primer treball: amb un agent comercial marítim. Primer sou, "Ja ets un home", li diu l'àvia. "No seré oficinista"..Descobreix la dona, "allò diferent".

Llegir: literatura, metafísica, religió, historia de les idees, ètica, ...

Hemoptisis. Tuberculosis. Pneumotòrax. Sala de l'Hospital Mustapha. Llegir (Epictet,...) "La malaltia és un remei contra la mort, Prepara per a ella. Crea un aprenentatge, el primer estadi del qual és la tendresa envers un mateix" "La tuberculosi és una malaltia metafísica" . Es sap mortal.

Gust pel sol i llegir-estudiar. Descoberta de Gide (Amyntas). "... la malatia ja no és altra cosa que acolliment i alegria". Febre, mosques, imatges,..

Sortint del sanatori passa a viure a casa dels oncles carnissers (Gustave Acault i Antoinette, sense fills). Biblioteca de l'oncle: Balzac, Hugo, Zola, Paul Valery, Charles Maurras.... Aprèn el  "savoir vivre" que sempre l'acompanyarà.


 

Albert Camus i Jean Grenier, el seu mestre
Albert Camus i Jean Grenier, el seu mestre

1931 (17 a.)
Retorn al Lycée. Hypokhâgne (12 alumnes) . Segon curs de filosofia amb Jean Grenier (1898-1975), (el professor que deixa llibres); tema: la contingència, el buit,... Lectura de Kant, Husserl, Heidegger,... Hobbes, Locke, Russell, Moore, Winttgenstein,... Metafísica.
Lectura de Pascal. Descoberta d'un Déu dolent.
Visites a villa Hydra, a casa de Grenier. ¿Filosofia o escriure?: "La literatura m'atrau més que la filosofia". Redacció (per passar khagne): "La novel·la com gènere literari". Aprèn a "plagiar, recol·lectar, citar,..
Niezstche.
Mort de l'avia Sintes.



1932 (18-19a.)
Lectura crítica de Bergson: "La metafísica ha de començar dissipant les seves foscors artificials". "Bergson m'ha decepcionat". "¿Per què Bergson no ha complert amb el seu paper de mestre, ensenyant la veritat?".
Obtenció del grau de batxiller.

A la cerca d'un mestre "assegut sobre un sistema" (fiable).



1933 (20 a.)

Inici del estudis de Filosofia.
Jean Grenier, autor de " Les Îles" (1933). En noves edicions, anys més tard, l'antic alumne Camus, famós, escriu un prefaci per aquesta obra: " A l'època en la que descobreixo Les Îles, ja volia escriure... Però sols em vaig decidir vertaderament a fer-ho després d'aquesta lectura... no ha cessat de viure en mi ...". Camus ha trobat el mestre que cercava (i sempre més, en dirigir-se a ell, l'anomena "mestre").

Assaig de novel·la curta.

"Acceptar o rebel·lar -se, això és provar-se enfront la vida".
Llegeix Proust (a proposta i préstec de Grenier). Segueix amb la lectura de Gide.
Continua instal·lat a casa els Acault (els oncles).

Argel (170.000 blancs, 55.000 indígenes), una ciutat europea. Passejar per Argel. El mar, el sol, la sorra calenta, els geranis,...la felicitat. "Fora d'aquí sempre seré un exiliat"..
Amics. Amigues, sobretot. Seductor, galant,..

Simone Hié (1914-1970): "Venus", amb un toc de vulgaritat i de misteri. Morfinòmana.
Als oncles no els hi agrada Simone. Es barallen. Camus marxa de la rue Languedoc.

S'instal·la a casa del germà, Lucien (117 bis rue Michelet). Els oncles deixen d'assignar-li pensió.
¿Com guanyar-me la vida? ¿Com independitzar-me?



1934:

Casament civil amb Simone Hié (amb consentiment escrit de Catherine, doncs Camus no té 21 anys).
Octubre: Revolta a Astúries.



1935:

Comença escriure L'envers et l'endroit

Adhesió (secreta) al Partit Comunista (durarà 2 anys), sota la influència de la lectura de Gide i de Malraux. Tot i que el mestre Grenier, ja ha començat a criticar publicadament la presó intel·lectual que representa adherir-se al partit comunista.
Téâtre du Travail.



1936
:
Gener: representació de la seva adaptació al teatre de Le temps du mépris, novel·la de Malraux.

Révolte dans les Astúries, drama escrit col·lectivament, sota la direcció de Camus.

Diplomat d'Estudis Superiors de Filosofia.
Estiu: viatge per Europa (caiac), amb Simone i Yves Bourgeon. Primera sortida d'Algèria de Camus. La por al viatge.
Ruptura i separació de Simone.


 

1937:
Téâtre de l'Équipe.

10 maig, publicació de
L'envers et l'endroit.
El petit nombre d'exemplars de l'edició fa ràpidament introbable aquesta obra primerenca que conté 5 relats curts: La ironia, Entre el sí i el no, Amb la mort a l'ànima, Amor a la vida i El reves i el dret (menys de 60 pàgines, en petit format). No és reedita fins a l'any 1958 (un any després de concedit el Premi Nobel), amb un ampli Prefaci de Camus (on explica el lloc significant que ocupen aquests relats-contes en la seva producció literària i el camí seguit salvant els dos perills que, com escriptor, l'han esperat: el ressentiment i la satisfacció.

"Equidistant entre la misèria i el sol. La misèria em va impedir creure que tot està bé sota el sol, i en la història; el sol em va ensenyar que la història no ho és tot (...); a l'Àfrica, el mar i el sol no costen res. L'obstacle residia en els prejudicis i l'estupidesa" (p. 11).
Aquests relats, adverteix Camus, són de principiant, defectuosos en la forma. Però, si es llegeixen després d'haver llegit "tot" Camus, contenen ja "tot" Camus: el retorn a la seva infància, pobre; la manca i l'oblit del pare; la mare, silenciosa (sordmuda) i simple; l'avia (Sintes) dura; el pis desvestit; el primer home astorat i perplex de ser; la vergonya i la vergonya d'haver sentit vergonya; l'exiliat del regne; la cerca de l'amor; l'orgull del que ha arribat a ser. I el sol, el clima, el privilegi de la Mediterrània. (A destacar el que escriu en el Prefaci: "Hi ha en el món moltes injustícies, però n'existeix una de la qual mai se'n parla: la del clima. I d'aquesta injustícia jo n'he estat beneficiari": el sol, la platja, un mar blau en el que pots banyar-te, fan suportable la pobresa. La injustícia, per contra, de la pobresa conjuminada amb una "vida sense cel", els "horribles suburbis de les nostres ciutats", "la doble humiliació de la misèria i de la lletjor". En viure davant d'un "mar solitari", solejat, "vaig aprendre una veritat": no posseir i gaudir amb desmesura del fet de viure.

"No hi ha amor a la vida sense desesperació de viure", escriu en aquestes pàgines prematures, "quan encara no havia entravessat els temps de vertadera desesperació. Aquests temps arribaren i van poder destruir tot en mi, llevat precisament aquesta desordenada apetència de viure".

"Amb energia, i la tinc, és possible, a voltes, conduir-se segons la moral, però no a ser. I pensar en la moral quan ets un home de passions és consagrar-se a la injustícia,..."

En examinar, més de vint anys més tard, aquestes pàgines prematures –i abans de la seva mort- , Camus constata que "encara que hagi caminat molt..., no he avançat tant (...) Simplement, el dia en el que estableixi l'equilibri entre el que soc i el que dic, aquest dia, tal volta, ... pugui construir l'obra amb la que somio... (i) aquesta obra s'assemblarà... a El revés i el dret, i parlarà d'una certa forma d'amor" (pp.19-20). Així va ser: El primer home, manuscrit inacabat, de publicació pòstuma, és exactament això: "una llarga marxa per tornar a trobar ... dues o tres simples grans imatges a les que s'hi va obrir el cor per primera vegada" (p. 22).

(Un consell: espereu a llegir El revés i el dret després de llegir "tot" Camus, i, sobretot, després d'haver llegit-rellegit El primer home; o, potser, ja no caldrà llegir El revés i el dret, llevat del Prefaci).
Agost: primera, breu, visita a París.
Desembre: treball a l'Institut meteorològic d'Argel.

 

 

 

 

 

 

En una petita constel·lació de dones que donjuanegen, Camus-don-Juan troba una esplèndida Francine Faure (pianista, interpret de Bach, mestre,...).



1938
:
Abril (24 anys): "...equilibrar un atent conreu del cos amb una atenta consciència de viure" (Diari).
Setembre: deixa de treballar a l'Institut meteorològic.
Creació d' Alger Républicain, fundat per Pascal Pia, òrgan del Front Popular, en el que Camus hi treballa de periodista (a petició de Pia).

Enquête Misère de la Kabyle.
Projecte d'inici d'escriptura simultània d'una trilogia de l'absurd, formada per:
- un assaig filosòfic ("El mite de Sísif")
- una novel·la ("L'indiferent", que serà L'estrany/l'estranger)
- una obra de teatre ("Calígula").



1939:

(23 maig), publicació de

Noces:

  • "Descric i dic: «Heus ací el roig, el blau, el verd. Això és el mar, la muntanya, les flors.» ¿I em cal esmentar Dionís per dir que m'agrada esclafar les boles dels llentiscles sota el meu nas? ¿I a Demèter per aquest vell himne...: «Feliços aquells d'entre els vivents damunt la terra que han vist aquestes coses»? Veure, i veure sobre aquesta terra, com oblidar la lliçó?...Sé que mai com a aquí no m'acostaré tant al món. Em cal ésser-hi nu, i, després, submergir-me dins la mar, encara perfumat amb essències de la terra, rentar les de l'una les de l'altra i lligar en la meva pell l'abraçada per la qual sospiren, llavi amb llavi, des de fa molt temps la terra i el mar. Ja dins de l'aigua ve l'esbalaïment, l'ascens d'una viscositat freda i opaca; després, capbussar-se, brunzents les orelles, el nas fluent i la boca amarga –nedar, els braços envernissats d'aigua, eixits del mar per daurar-se amb els raigs de sol i abatuts en una torsió de tots els músculs; la cursa de l'aigua damunt el meu cos, la possessió tumultuosa de l'ona per les meves cames- , i l'absència d'horitzó. A la platja, cauré damunt la sorra, abandonat al món, de retorn al meu pes de carn i ossos, estabornit de sol; una mirada, de tant en tant, als meus braços, on clapes de pell seca mostren, amb el lliscar de l'aigua, el borrissol ros i el polsim de la sal.
    Ací comprenc què és allò que hom anomena glòria: el dret d'estimar sense mesura. D'amor només n'hi ha un en aquest món. Estrènyer un cos de dona és retenir en tu aquesta joia meravellosa que davalla del cel cap a la mar. Aviat, quan m'estiri damunt dels donzells per fer-ne entrar el perfum dins del meu cos, seré conscient, malgrat tots els prejudicis, de realitzar una veritat que és la del sol i que serà també la de la meva mort. En certa manera, el que represento aquí és ben bé la meva vida, una vida amb gust de pedra calenta, plena de sospirs de la mar i de les cigales que ara comencen a cantar. L'oreig és fresc i el cel és blau. Estimo aquesta vida amb deixament i vull parlar-ne amb tota llibertat, ja que ella em dóna l'orgull de la meva condició d'home. Així i tot, m'han dit sovint: no hi ha res en que es pugui confiar. Sí que hi és: aquest sol, aquesta mar, el meu cor que salta de joventut, el meu cos amb gust de sal i l'escenari immens on la tendresa i la glòria vénen a retrobar-se en el groc i el blau. I és per conquerir tot això que em cal esmerçar la meva força i els meus mitjans. Ací tot em deixa intacte, no hi lliuro res de mi mateix, ni m'amago darrera de cap màscara: només em cal aprendre pacientment la difícil ciència de viure que bé val tot el saber viure dels altres". (pp. 15-16)


Tipassa o la "feliç lassitud d'un dia de noces amb el món" (p. 17), on sentir "la joia de viure", "l'orgull de viure", "vivint amb tot el meu cos".

(Sartre, impossible, no pot escriure, perquè tampoc no pot viure, una experiència com aquesta; tot i que es tracta d'una experiència idèntica, i a les antípodes, a la de la suscitada per la contemplació d'una arrel de castanyer; en Sartre tot és allà a fora; en Camus tot és en el cos).

Setembre: Pia i Camus funden o creació de Le soir républicain, diari en el que Camus hi exerceix de redactor en cap.
"L'ascens del nacionalisme algerià es realitza per les persecucions que pateix. (...) L'única forma d'aturar-lo és suprimint la injustícia que el genera" (Camus, 18 agost).

Llegeix Niezstche, "cercant regles de conducta".

 

(Sessió 16, IV, 2009)


 

NOTES A PEU DE PÀGINA

5. El mes de juny de 1830, sota la restauració monàrquica de Carles X, les tropes franceses ocupen Argel i els territoris corresponents a l'estat bereber d'Algèria. Una de les raons per justificar aquesta invasió fou la necessitat de suprimir la pirateria regnant en l'àrea mediterrània, i el desencadenant anecdòtic, un cop de matamosques donat pel Consol francès a Argel al rei Hussein. S'inicia així la llarga època de domini colonial de França sobre Algèria, amb resistència bèl·lica fins el 1847, data a partir de la qual te lloc l'annexió d'Algèria a França, com regió departamental de ple dret. El fet determinà una important migració de colons a Algèria (els pied-noir), formada per francesos (51 % de la població algeriana l'any 1886), forces d'ells rossellonencs, però també alacantins, menorquins i una important comunitat jueva. Tots ells reberen, en bloc, l'estatut de ciutadans francesos l'any 1870. La separació entre la ciutadania francòfona i la indígena musulmana, àrab i bereber fou pràcticament total.

6. Primera Guerra mundial, Gran Guerra (1914-1918). 9 milions de morts, 8 milions d'invàlids.

7. Soldats d'infanteria originaris d'Algèria, confederació tribal Kabyle. A partir de 1830 entren al servei de França.

8 La mateixa batalla on mor Charles Peguy el 5 de setembre de 1914..
Soldats francesos morts en la guerra: ....

9. Barri pobre d'Argel, en el llindar del barri àrab.

10. Vídua, que ha tingut 9 fills (Catherine Hélène, vidua de Camus, és la segona).

11. Al cap de poc, per donar cabuda als nouvinguts, es traslladen al nº 93 de la mateixa rue de Lyon. La nova vivenda dels Sintes-Camus té 3 habitacions i un passadís. Una habitació l'ocupa l'avia Sintes; a la peça més gran hi ha una taula, un escriptori, un aparador i un somier, tapat amb una manta, on hi dorm Étien. Hélène, la mare, comparteix amb Albert i Lucein la tercera cambra: un armari mirall, dos llits de ferro i un bagul. Joseph marxa de la casa el 1920. Una cosina, Minette, dorm en el passadís. Els wàters, a la turca, són en el replà de l'escala. La casa no té aigua corrent. Es banyen, una vegada a la setmana, en un gibrell de zenc. Per tota llum, una de petroli.

13. Jules Ferry (1832-1893). Lleis 1881-82 (III República): escola gratuïta,...(v. Apunts Jarry, Renouvier,...).

14. Acurada edició i traducció en català de Ramon Lladó: Empúries/Tusquets, Barna., 1995 (1994), 282 p.

15. Alain Vircondelet: Albert Camus. Vérité et légendes, Ed. Du Chêne, Milan, 1998, p.31.

16. A l'estat espanyol un nou govern presidit per Lerroux, amb tres ministre de la CEDA (dretització del govern). Vaga general a tot l'estat espanyol (5 octubre) propiciada per les esquerres (UHP, UGT, CNT,...) i inici d'un procés revolucionari. La Unión de Hermanos Proletarios ocupen 40 pobles asturians i dos columnes de miners prenen Oviedo. El dia 6, a Catalunya, el president Companys proclama l'Estat català. El govern, pressionat per Gil Robles (CEDA), encarrega al general Franco la repressió del moviment obrer. El dia 7 cau la Generalitat de Catalunya, en mans del general Batet. El 19, les tropes de Franco han aconseguit la total ocupació d'Astúries, amb 1.051 revolucionaris morts, tres mil ferits i 30.000 detinguts. Les tropes marroquines de Franco han saquejat tot el territori.

17. André Gide (1869-1951) fou fervent adherent del comunisme, fins l'any 1936 (a partir d'un viatge a l'URSS).

18. L'intelectuel et la société (1935).

19. Camus, Albert: El reves y el derecho, Alianza /Losada, Madrid, 1984.

20. Pascal Pia (1903-1979). El seu nom vertader fou Pierre Durand (ningú coneix el motiu del canvi de nom). És un home de l'ombra, espècie vivent d'humà absurd (tipus Meursault). Camus li dedica El mite de Sísif. A l'any 1947, ruptura definitiva Pia/Camus. Fermament nihilista i calmadament desesperat, hauria posat la literatura en la cúspide dels seus valors (fent una obra important) si no hagués descobert que hi havia quelcom més important: el silenci. Al final de la seva vida, refusa parlar de si mateix, prohibint que s'escrigui res sobre ell després de la seva mort, doncs reivindica "el dret au neant". Fou, lògicament, sàtrapa del Col·legi de Patafísica.

 

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010