cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Camus  |  Apunts  |  De moralista a bruíxola ètica

Inici  >  Flâneur assegut

BIO-BIBLIOGRAFIA  ALBERT CAMUS (1913-1960). V

J. JUBERT GRUART


(... Continuació)
 


De "moralista" a "brúixola ètica" (1947- 1950)

1947:
3 juny: Camus deixa definitivament Combat.

Reflexions sobre la guillotina.

La pesta (publicada el 6 de juny).

  • Podeu llegir "tot" Camus i podeu prescindir de llegir "La pesta". Pel gran públic (pel alumnes del batxillerat), fa uns anys, aquest era l'únic llibre, una novel·la, conegut de Camus. Absolutament prescindible. La seva redacció turmenta Camus durant 6 llargs anys. Començada a Oran, just després d'aparèixer publicat L'étranger i just mentre llegia Moby Dick, de Melville, en traducció (de Jean Giono i altres) publicada un any abans (1941) per Gallimard . Camus va anotant en el seu diari aquelles pàgines en que l'ús dels símbols és especialment efectiu. Una ciutat ocupada per la pesta, aïllada del món, és una bona metàfora de la "infecció de la ideologia nazi". Ben recentment, l'any 1941, la regió algeriana de Tlemcen, assolada per una epidèmia de tifus, pot servir-li de model i referència.

    Llevat d'aquesta idea inicial, una vegada començada la "novel·la", Camus mai va sentir l'entusiasme que posà en les altres obres seves. Començada en el tedi d'Oran, sempre fou una càrrega: "La pesta o la petita estació de Tolstoi". El manuscrit l'acompanya arreu (en el seu retorn a França, a Le Peletier, a París,...). A finals de l'any 1946, fart de contemplar aquell plec de papers, està disposat a entregar-lo a Gallimard ni que sigui per evitar-se tenir que rellegir-lo una altra vegada.
    La primera edició de La peste (22.000 exemplars) s'exhaureix en un mes. Segona edició (juliol) de 52.000 exemplars, exhaurits el mes de setembre. 100.000 exemplars en tres mesos. ... Critiques majoritàriament favorables. Premi de la Crítica.


1948
:
Retrobament (8 de juny) amb Maria Casares (l'Única).

Estat de setge (primera representació: 28 octubre, Théâtre Marigny, amb Barrault, Maria Casares, Brasseur,...Música de Honnegger) (títol provisional, descartat, Inquisició a Cadis).

  • No es tracta de cap adaptació pel teatre de La pesta ni té cap relació argumental amb la novel·la, encara que la pesta (l'epidèmia de pesta que determina l'estat de setge) simbolitza el sistema totalitari, la dictadura (nazi, staliniana, franquista), el món absurd sota el terror. Profundament compromès amb els temes del seu humà revoltat (que diu no a la dictadura) i el de l'assassinat per raons revolucionàries, Camus –com Sartre- assaja de fer pedagogia per mitjà del teatre... Aquí, però, hi rau una de les altres grans diferències Sartre-Camus: Camus és un home de teatre ( i no sols un escriptor que escriu obres per al teatre). Per tant, treballa la tècnica escènica minuciosament; Estat de setge serà un espectacle barreja de diferents formes d'expressió: dramàtica (monòleg, diàleg,..), pantomima, farsa, coral,... S'inspira en els "autos sacramentales", a l'estil de Calderon de la Barca. Recrear, amb més mitjans, l'experiència de teatre total que va assajar de fer amb Revolta a Astúries.

    Missatge (és teatre de missatge): Per vèncer a Stalin, a Franco,...a les rates, per vèncer al totalitarisme, a la pesta, hem de perdre la por i revoltar-nos. Diego, l'heroi, que abat la pesta, s'enfronta a No-res. Diego als habitats de Cadis, assetjats: "Sempre n'hi ha hagut prou que un humà superi la seva por i es revolti; aleshores la màquina comença a grinyolar. No dic que s'aturi, ni molt menys. Però grinyola, i a voltes acaba per espatllar-se. (...) No tingueu por (...) ¡Drets tots els que pugueu! Llenceu el morrió i crideu que ja no teniu por". Pel seu torn la pesta-No-res proclama: "En tots esl continents, i al llarg dels segles, he matat sense descans i sense flaquejar (...) Si voleu saber la meva opinió, un mort és quelcom refrescant, no produeix cap remordiment. Fet i debatut, val menys que un esclau. L'ideal és aconseguir una majoria d'esclaus amb l'ajut d'una minoria de morts ben escollits. Avui la tècnica està a punt. Desprès d'haver matat o envilit a una quantitat suficient d'humans, posarem a poblacions senceres de genolls".

    Maria Casares, en el paper de Victòria, manté diàlegs amb Diego que són diàlegs entre "l'Única" i Camus.

    El retrat de l'Espanya de la "pau" franquista i dels països de l'Est sota domini soviètic està ben servit. Quan els catòlics (com el filòsof Gabriel Marcel) s'indignen perquè es situï l'acció en l'Espanya contemporània i perquè s'hi faci a aparèixer a l'Església amb un paper innoble, i perquè l'escena no té lloc a Bucarest o Varsòvia, Camus respon que ja ha denunciat en molts altres textos l'univers carcerari de l'URSS i que ara vol cridar l'atenció (inútilment) i denunciar a les democràcies occidentals que toleren i sostenen l'Espanya franquista. En quan a l'Església, els seus bisbes beneeixen els botxins franquistes i ignoren, obliden o condemnen als cristians resistents i als innocents assassinats.
    A Sartre li desagrada profondament la trama al·legòrica de l'obra.

    El públic la xiula. La crítica és unànime: un desastre.

    A partir d'aquesta experiència, Camus modifica el text i el format.


Carta a un amic alemany
(pseudònim: Louis Neuville).


 

  

 

 

1949:
Estiu: Llatinoamèrica.
Recaiguda de la tuberculosis.

Els justos (15 desembre: primera representació. Théâtre Hébertot, amb Maria Casares)
Tema: Els nihilistes, terroristes, de 1905 (Kalaiev).
Èxit, de públic i de crítica.

¿L'assaig sobre la revolta?: "no avança, prolifera" (carta a Francine, 2 de juny)


(Sessió 16, IV, 2009)


 

 

 

NOTES A PEU DE PÀGINA

59. Maria Victoria Casares Perez (A Coruña, 1922 – Alloue (França) 1996). Filla del gallec Santiago Casares Quiroga (1884-1950), primer ministre de la segona República espanyola durant l'aixecament franquista del 18 de juliol de 1936. Exiliada a París el novembre de 1936, inicia una brillant carrera d'actiu teatral i cinematogràfica.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010