cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Bernanos  |  Apunts

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 1. El teatre privat de Bernanos, a propòsit de "Diari d'un capella rural" (1936)

J. JUBERT GRUART



No hi ha cap dubte que Bernanos viu per escriure. I que fer fer-ho, viure i escriure, carreteja, vagi on vagi (p.e. el 1936 a Mallorca), un teatre privat fet de monòlegs o de diàlegs, llargs, (im)possibles, traduint un soliloqui interior monòton, monotemàtic. Bernanos, pretès autor de x novel·les, no escriu novel·les (aquesta mania absurda de les novel·les; el mercat de les novel·les, en l'època en que les novel·les s'escriuen com pre - guions cinematogràfics). Tampoc escriu Bernanos relats autobiogràfics.

 

Escriu relats sobre capellans i diàlegs entre capellans; explora, incansable, animes turmentades de capellans. I ho pot fer-ho, doncs Bernanos és un capellà frustrat (sabedor, ben precoçment, que no hauria pogut arribar a esser, el mateix, un capellà, als que admira tot i ser ferventment anticlerical). Admira i s'aboca, imagina, el que pot esdevenir-se en l'ànima –és a dir, en el pensar i el sentir més íntim i desesperat, turmentat- d'un capellà. Bernanos comparteix la fe intel·lectual, mental, conscient, d'aquests "desgraciats", i ho escriu. Mai ha escrit Bernanos sobre l'ànima-psiquisme místic, abstracte, d'un contemplatiu, d'un monjo pregador solitari. Doncs, malgrat totes les interpretacions, no és un esser de fe; és un humà del dubte, del pànic davant l'evidència de l'engany, magnífic, de la "doctrina cristiana", del dogma catòlic, de l'horroritzant de l'estructura de l' església romana, del recargolament dels jesuïtes.

Bernanos és un observador del seu propi drama intel·lectual, projectat en heterònims dialogadors (monologadors en presència d'un semblant-diferent jo-mateix). Descriu la passió per la comprensió idealitzada del seu heterònim frustrat: el curador d'ànimes (d'ànimes de pobre gent, de noietes posseïdes pel Mal, de nobles residual, sobrevivents a la Revolució, de capellans vells i de capellans de nova fornada).

Sempre amb el mateix propòsit: ¿com explicar-nos el Mal? (i de retruc, el Bé).
Però Bernanos és un explorador "amateur" (d'aquí la seva llegibilitat, feixuga però atrapadora); no és un teòleg, afortunadament; ni un filòsof , tampoc.

L'anècdota, en els seus relats dialogats, és essencial, encara que increïble. Exposa els fets, sense analitzar-los; els fets expliquen el personatge; i el personatge emet les frases justes, sense divagacions. No podríem prescindir dels crims, de les petites i sòrdides i enrevessades misèries humanes que esquitxen els personatges marginals o centrals dels que s'ha etiquetat novel·les de Bernanos. Els personatges i les anècdotes, algunes d'elles dramàtiques, hi són Nin)essencials, (im)prescindibles: cal fer-ne un llistat i oblidar-los, llevat de dos o tres en cada obra. Tota novel·la és increïble. Però el que, pel general no és creïble en una novel·la és el que s'hi esdevé. El que no tenen de creïble els personatges de Bernanos són les seves converses-monòlegs, verbalitzats o pensats, on mai s'intercanvien futilitats; mai parlotegen sobre el temps que fa o sobre Miquel Àngel; sempre, constantment intercanvien qüestions metafísiques (és a dir: no diuen res dicible). Personatges que apareixen i perduren al llarg de tota l'obra (tot el quadern, copiat, recopiat, corregit,... Personatges d'una sola dimensió. Personatges que desapareixen, per atzar o per defunció (mort natural o suïcidi). Comparses, miratges, imatges delirades. Inexistents o existents sols en la desesperació intel·lectual del protagonista, capellà de l'absurditat. Teatre privat.

En Bernanos monotemàtic, el tema no és la fe. El tema és el dubte, la total incertesa, l'absurditat de la fe (im)possible, la (im)possible fe. L'evidència de la desesperació a causa de l'entrega a un Déu inventat, (des)cobert, imposat a una raça (la raça dels cristians) i que forma part d'una identitat irrenunciable: la de l'esperit de la infància.

- "Estic segur que vostè creu en Déu.
- En la nostra família això és quelcom que no es pregunta. Tots creiem en Déu, absolutament tots, fins i tot els pitjors i encara aquests més que els altres, tal volta".
   "Diari d'un capellà rural", p.231

(És cert que hi ha altres famílies, dins la raça dels cristians, com en la meva, que en el que es creia era en l'Església, no pas concretament en Déu. També és cert que un àrab ateu, creu en Mahoma com a únic Déu. O que un jueu ateu –com la majoria de jueus- creu en la Terra promesa per el Déu amb qui no creu.)

Darrera del dubte bernanosià hi ha el gran tema de la mort ("la privació del ser" i no sols de l'esser). Voyeur de la mort dels altres, que novel·la sense novel·lar, el gran tema de Bernanos és la gran por a la pròpia mort: la temptació del suïcidi, la temptació de la desesperança i impotència davant del Mal.



5 de juliol de 2008, Pardinella (Berguedà)

(Sessió 4 de Decembre 2008)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010