El Flâneur Assegut

Bernanos

Núvol de noms

Núvol de temes

APUNT 7. GRANS TEMES BERNANOS (III): EL MAL

J. JUBERT GRUART

El tedi

"Càncer contagiós, malaltia latent, univers asfixiant de mort i podridura". (cfr. Part primera, el Tedi en Baudelaire).

" El tedi ho devora tot davant la nostra mirada i ens sentim incapaços de fer res. Tal volta algun dia ens atrapi el contagi i descobrim en nosaltres mateixos aquest càncer. És possible viure molt temps, tenint-lo latent en l'interior..." (Diari... p.9).

"...el món es troba consumit pel tedi. ....l'avorriment és quelcom semblant a la pols. Anem i venim sense veure'l, respirant-lo i bevent-nos-el. És tan fi, tan tènue, que ni tan sols cruix al mastegar-lo. No obstant, n'hi ha prou en aturar-se uns instants perquè cobreixi el rostre, el cos i les mans. Ens hem de moure sense parar per espolsar-nos aquesta pluja de cendra; aquesta potser sigui la causa de que el món estigui tan agitat" (Diari...p.10).

"...el món està tan familiaritzat amb el tedi que...forma part de la condició humana. És possible que, en un inici, la llavor estigués disseminada a tot arreu, i que germinés aquí i allà, on trobés un terreny propici. Els humans coneixen aquest contagi del tedi, aquesta lepra. És una desesperació avortada, una forma vil de desesperació...", Diari...pp. 10-11.

"Si la nostra espècie ha de desaparèixer, ho farà de fàstic, d'avorriment; la personalitat humana haurà estat corroïda lentament, com una biga per aquests fongs invisibles que...fan d'una peça de roure una matèria esponjosa on el dit s'enfonsa sense força. I el moralista discutirà les passions, l'home d'Estat multiplicarà els gendarmes i els funcionaris, l'educador redactarà programes. I es gastaran tresors per treballar inútilment una pasta eternament sense llevat" ( Diari..., pp.141-142) (faran tot això sense adonar-se que és a causa del tedi).

"...aquestes guerres generalitzades que semblen donar testimoni d'una activitat prodigiosa dels humans, de fet denuncien, ben al contrari, la seva apatia creixent... Acaben per portar a una carnissada, en èpoques fixes, a un immens ramat de resignats" (Diari..., p. 142) (d'avorrits, de malalts de tedi) (v. Bibliografia Glial, sessió 6-XI-2008, sobre/entorn de Bergson, concauses de 1ª Guerra Mundial).

El bé

(El Bé no és un tema bernanosià).

La Gran lluita entre el Bé i el Mal

(Bernanos s'ocupa del Mal (el Gran tema en Bernanos). El Bé i el Mal poblen, habiten a l'humà. El Bé no és, però, el problema humà. Si hi és, el Bé, i hi és, deixem que hi sigui. El Mal és el (gran) problema humà; ocupem-nos d'ell, doncs d'ell prové la dissort dels humans).

"El bé i el mal han de trobar-se equilibrats,...sobreposats un i altre sense barrejar-se, com dos líquids de diferent densitat"( Diari d'un c. r., p.9).

(cfr. Feyerabend: "Si una inclinació s'oposa a una altra inclinació (tendència), al final la inclinació més forta guanyarà", Adéu a la Raó, p. 86).

(L'ésser humà és un "camp de batalla", el "terreny de la Gran lluita entre el Bé i el Mal". I l'experiència del combat és el patiment).

El mal

Per Bernanos:

1. (El Mal és una realitat. Existim sota el sol de Satan (l'anti-Sol), un sol fred, forat-buit-negre-fred del cel).
2. "El mal és algú", té entitat i existència, "és un ens personal"."Aquest Satan femella, la Injustícia, el mascle de la qual es diu Mentida". (El meu doble, el doble).
3. (El Mal mora o habita en nosaltres, els humans, el mal resideix en el llindar entre el ser i l'ésser (essent el ser l' "estat existencial de l'ésser", Uyà); prové de "la zona fosca, freda i buida" d'un mateix. Ens aboca a la desesperació, l'odi, la mentida, la guerra,... El portem a dins, el mal; forma part de la condició humana. El mal: el no-res d'un mateix).
4. "Nosaltres (els humans) som el Mal"; "som pobres dorments i el diable és qui és desperta algunes vegades" (Diari..., p.58 ). (La resta de l'existir el passem dormint i, a estones somiant; també hi ha estones de siesta (evidencial) (0,1%)).
5. (El Mal s'organitza i impera en una societat d'humans), "el mal és un lloc", "...és un tercer lloc...el lloc de la por i la traïció". "...Acabo de veure un país dissortat, completament lliurat a aquesta mena de dimoni" (la Mallorca franquista) (G.C. pp. 86-87).
6. (El Mal és incomprensible, però no incognoscible (és irracional, però el podem conèixer, descriure, entendre). Provinent de la "zona fosca, freda i buida d'un mateix", ascendeix dels sectors profunds de la ment; com la psicosi humana).

(El Mal sempre és conscient; és una realitat negativa: allò que perdura mentre vivim. El Mal es sent, és pensat, es diu, s'actua. D'aquí la Moral o els 10 manaments o mitjà per reprimir, contenir el Mal: "No faràs....". L'Ètica, en canvi, prové del Bé ).

(¿S'hereta el Mal? o ¿s'aprèn? Segur: es transmet. Chantal de Clergerie, personatge de Diari d'un capella rural, descobreix en el rostre de la seva avia "la història de la seva raça, la dura marca que havien deixat els seus en la cera informe del temps": el somriure fred, el clatell espès, l'arc ciliar, la mirada malsana, l'expressió de sospita,...(idèntica conclusió s'extreu de. l'anàlisi de la "novel·la familiar de Germaine Malorthy, la primera Mouchette). Doncs hi ha un terreny humà -unes "races" en els humans- abonat, infectat, fèrtil per el Mal).

(El Mal, constituent. El Mal és un lloc interior que els altres ignoren): "Aquesta part secreta y reservada de mi mateix on el mal creix i alimenta la seva arrel", "el costat fosc d'un mateix". El Mal, ocult i latent: "Sols fa falta una pedreta, però caiguda des de dalt, per posar de manifest el llac de llot que puja en silenci des del fons de nosaltres mateixos". (El Mal desencadenat, revelat; el Mal estava a dins, en el nucli d'identitat del Jo -la "permanència" de Feyerabend: allò que resta, quan has tret tot l'après -. No hi ha, en l'origen, un mal "intel·lectual", que si n'hi ha (conversió del viscut en pensat), sinó que es segrega. El Mal constituent, biològic-psiquic, original.)

(El mal, pensat. "Principi de corrupció". Som responsables del que pensem, del mal que pensem, de la conversió del segregat en pensat. El Mal és contagiós.)

"Ningú sap d'antuvi els resultats que, a la llarga, pot produir un mal pensament. N'existeixen (de pensaments) de bons i dolents: i per molt que el vent se'ls emporti, que els esbarzers els ofeguin i que el sol els assequi, un de sol arrela. La sembra del mal i del bé és llençada a l'aire, per tot arreu. La major desgràcia és que la justícia dels humans intervé sempre massa tard: reprimeix o castiga els actes, sense poder anar més enllà de qui els ha comés. Però les nostres faltes ocultes enverinen l'aire que altres respiren, i el crim pel qual un miserable serà acusat, si ha retingut la llavor, encara que sigui sense saber-ho, no germinaria mai sense aquest principi de corrupció" ( Diari..., p. 161).

(Conversa entre el capellà d'Ambricout i la senyora comtessa):
"- Si penséssim en totes aquestes coses, hauríem de deixar de viure.
-Si ens fos donada una idea clara de la solidaritat que ens lliga els uns amb els altres, en el bé i en el mal, deixaríem, efectivament, de viure" ( id.)

El Mal, la llibertat i la responsabilitat
(¿Som lliures per fer el Bé o el Mal? ¿Som bons de mena o dolents de mena? ¿El Mal és biològic, biològicament donat (el pretès mal de Konrad Lorenz)? És a dir: ¿Com/Qui sóc Jo? ¿Sóc bo/na, dolent/a? No puc pensar la resposta: és indicible; si dicible, hi entra la mala fe. A l'escollir entre el Bé o el Mal, confrontats amb el progrés, ho fem en el lloc on Metafísica i Ciència coincideixen. Hi ha una ontologia Metafísica en el llindar de la Ciència i, més encara, de la Tècnica).

(¿Som responsables/corresponsables de tot el que s'esdevé en el món? La (in)suportable necessitat de l'Ètica o l'(im)prescindible retorn de la moral).

El pecat

El pecat ("maligne passió"), signe del Mal, no és en Bernanos com els pecats de la Teologia Moral, els prototípics pecats catòlics. Els pecats, en Bernanos, són:

• L'oportunisme (posar-se, passar-se al costat dels poderosos, dels que guanyen, dels que no són vençuts).
• La covardia (no córrer riscos, no arriscar-se, no comprometre's, ...).

• No prendre partit ("no donar la cara", no prendre paraula per la Veritat i la Llibertat i la Justícia), ser servil,...).

• La corrupció: el pecat postmodern, però etern; el pecat de les èlits, de l'aristocràcia, dels burgesos, dels estalviadors frustrats, dels especuladors, dels prestamistes burlats, dels negociants, dels polítics mentiders i venuts,... ).

• La Mentida: Qui la practica "estima la mentida per la mentida, es realitza en la mentida, no la practica com un mitjà, sinó com un fi". P.e. Sulpice Mitonnet (personatge secundari de Diari d'un capellà rural): "el capellà d'Ambricout sorprèn un dia la seva mirada i en ella hi pot llegir la lletjor: No tal o qual mentida, sinó la voluntat de mentir. Semblava una aigua tèrbola, una bassa bruta".

• La hipocresia (és a dir: la Impostura; v. infra) (és a dir: la mala fe). L'hipòcrita, "l'esser impur".

• El corporativisme (aquest càncer dels professionals).

(El pecat no ens fa imbecils; el pecat ens fa impurs, violables; doncs el pecat, en Bernanos, és la ruptura d'una actitud, d'una posició Ètica, és la corrupció i la pèrdua de l'esperit d'infantessa).

El diable

(El diable (démon) és una part constituent de mi-mateix que em pregunta "–I per què?")

"Le démon de mon coeur s'appelle – A quoi bon?" ( G C., p. 7).

(Ergo: Metafísica és una tasca de démon. Una de les dades de l'existència: la manca de sentit de la vida, del ser-aquí, és una qüestió diabòlica) (cfr. Yalom).

Recordem:

1. L' (eu)daimon de Sòcrates, que em diu allò que no he de fer ("una veu que tinc en el meu interior...i que cada vegada que es deixa sentir és per dissuadir-me de fer quelcom, mai per fer-me actuar" (Apologia, 31d).
2. L'(eu)daimon de Baudelaire "és digne aconsellar, suggerir, persuadir...és un gran afirmador...és un dimoni d'acció, un dimoni de combat", "Apallisseu als pobres", dins Le Spleen de Paris, cap. XLIX, p. 136.
3. El démon de Bernanos: el tercer, entre el "no això" i el "si allò". "-I per què?, la pregunta terrible i inexorable" ( L'altra història de Mouchette, p. 134) ¿Per què fer això i no allò altre? (p.e., en Camus, ¿per què no suïcidar-me? o en Ètica, ¿per què escollir el Bé (o no el Mal)? Un démon que ens obliga a escollir: obligats a ser lliures o no ser-ho. Sense aquest démon no seriem humans amb atributs.

(El démon de Bernanos és raonador, polemista inclús, batent-se tant contra el "no facis" de Sòcrates com contra el "fes" de Baudelaire; i jo allà al mig; "between"; taula de ping-pong. Sense ell no podria segregar Ethos. És l'únic veritablement eu(daimon); l'únic donador del coratge necessari per emprendre una tasca que sé inútil "fins el ridícul, fins el fàstic" (GC, p.7); sense ell no emprendria cap esforç, inútil, de Metafísica ontològica existencial).

Satan (Lucífer)

(El diable-Mal amb corporeïtat, personalitzat, exterior a mi (encara que projecció de mi), anterior a mi. Algú amb qui mantenir una lluita (batalla, combat), cos a cos (com la que hi té el rector Donisan a Sota el sol de Satan, com la que Jacob manté amb l'Àngel).

"Soc Lucífer, el portador de la llum,...l'essència de la meva lluminositat és una intolerable fredor" (Sota el sol de Satan).

(v. Bibliografia axial).

L'infern

(A diferencia de Sartre (v. A porta tancada), per Bernanos l'infern no són els altres : l'Infern consisteix "en discutir eternament amb un mateix". És traca de l'infern de l'obsessiu, de l'egòtic, de la impossibilitat d'estimar).

(L'única tasca a fer en l'infern és discutir amb "el més gran dels lògics". "...la raó no pot derrotar a un esser (el diable, Satan,..) que no té cap interès en la veritat". Ni la psicosi, ni el psicòpata, ni el/la paranoic/a, ni l'obsessiu, ni el dogmàtic (creient essencialista), ni la mentida,... no poden ser canviats per la raó. La polèmica, el debat, la retòrica, l'argumentació lògica, ...són armes, estratègies, distraccions,...emprades pel diable-Satan (personificació del mal) per tal de fer-se invulnerable. L'infern és un diàleg racional interminable i esgotador i inútil amb un mateix i amb l'altre).

(La guerra entre el Bé i el Mal no és lliure ni la guanya el Bé en cap batalla dialèctica. La raó no és cap arma efectiva contra la irracionalitat racionalitzada, contra la irracionalitat raonada (apologètica i escolasticisme), contra l'incomprensible, contra el Mal) (cf. Julien Benda).

(El diable, o el seu representant, és un "gran raonador". La màscara del diable és l'argumentació, la racionalització, la voluntat de demostració d'allò que és indemostrable, incognoscible, indicible.)

"No estimar, no comprendre més i viure de totes formes", això és l'infern.

L'infern soc Jo.

Àngels

(Els àngels de Bernanos no són personificacions del Bé. Els àngels en Bernanos:

1. Els àngels de les coses (humils): "En cada cosa humil hi ha un àngel. El món està ple d'àngels" ( Diari d'un c. r., p. 203).

2. Dins nostre hi habiten dues menes d'àngels (emergents de la dimensió abismal del Jo):

1. "L'Àngel lluminós".
2. "L'àngel fosc". (Aquesta foscor que puja de l'abisme del ser-ésser, del ser-mi-mateix, del Jo propi, és, en Bernanos, un aspecte de l'Absolut , una altra cara d'una mateixa apetència d'Absolut).
   "Estic entre l'Àngel lluminós i l'Àngel fosc, i els contemplo alternativament amb la mateixa gana rabiosa de l'absolut", Carta a R. Vallery-Radot, 17,I,1927

(Recordem:

1. L'àngel de Baudelaire: l'Àngel Negre. "L'individu en qui l'ésser interior triomfa sobre l' exterior" (segueix a l'àngel de Swedenborg, de Balzac,...).
2. L'àngel de Rilke: l'Àngel Cec. Un àngel que contempla dins seu l'espai exterior, on es confonen aparença i visió, on en cada objecte contemplat s'hi ha desplegat el món interior complet. L'àngel cec posseeix, per tant, la màxima visió: la visió del seu món interior, adherida i penetrada en l'objecte; en aquest lloc privilegiat –el lloc, dins nostre, de l'àngel cec- "la mateixa cosa exterior posseeix la intensitat de l'equivalent interior, per mitjà del qual s'hagués pogut representar. Aparença i visió coincideixen, per tot arreu, en l'objecte". Mirar el món no ja des de l'humà, sinó des de l'Àngel cec (interior), aquesta és la tasca. "Davant la porta es fa el món". "Una criatura en qui ja es mostra acabada la conversió del visible en invisible". L'àngel "... que dóna fe del reconeixement d'un grau major de realitat de l'invisible...", "...terrible per nosaltres, que encara depenem del visible, que son els seus amants i els seus transformadors" ( Elegies).
3. L'àngel de Walter Benjamin: l'Àngel Nou.
   L'àngel de la història, "àngelus Satanas" (1940): "no avança dialècticament vers el futur sinó que té la seva cara girada vers el passat, i és en un encontre fugaç amb un instant d'aquest passat on es troba la vertadera articulació de la història" (Hanna Arend). L'àngel observa el piló de runes (la Història) amb perplexitat; vol aturar la Història, el desgavell, vol recompondre,...; però un huracà (el progrés) l'empeny vers el futur (vers el fals paradís del futur).
4. Els àngels de Bernanos (v. supra, l'Àngel lluminós, l'Àngel fosc,..)

És a dir: angelologia òntica (Metafísica) ).

La mentida

"Tots els desordres procedeixen del mateix pare, i aquest pare és la mentida" (Diari d'un .c.r., p.146).

Les dues classes de mentides

1. La mentida dels poderosos (una impostura; la indecència dels porcs).
2. La mentida dels pobres (una defensa).

La impostura

(Un impostor és un falsari; algú que es fa passar per qui no és; algú que s'assigna uns atributs que no li pertanyen; i ho fa:

1. Convençut (que és el que no és; és a dir o boig o imbècil)
2. Per mala fe (imbècil doble)
3. Mentint (estafador, porc).

(L'impostor invita/imposa als desposseïts (dels beneficis que s'arroga) la seva submissió (de bon gran o per força), sense garantir-los ni dignitat ni honor. Un impostor és sempre un humiliador. Els impostors són humans adults o el "vellar" (reducció al singular genèric, doncs no és una persona concreta, d'una determinada i avançada edat); ho són, impostors, bàsicament, majoritàriament, sobre Pobres, Infants i Dones). "Practiquen la terrible injustícia dels poderosos que, per condemnar a aquest desgraciats, els parlen un llenguatge que ells no entenen. Hi ha en això una impostura odiosa" (Bernanos entrevistat per A. Rousseaux).


(Sessió 18 , XII, 2008)

NOTES A PEU DE PÀGINA

1. Vegis concepte de raça en Bernanos.

2. El Mal: "Factor principal de l'avenç de la raça humana" (BIERCE, Ambroise, El Diccionari del Diable, p. 321) (cfr. Julien Benda).
LORENZ, Konrad: Sobre la agresión,, el pretendido mal, Siglo XXI, Madrid, 1992

3. YALOM, Irvin D. : Psicoteràpia existencial, Herder, Barna., 1984 . Dades de l'existència: 1) Por a la mort. 2) Por a la llibertat. 3) Por a la soledat. 4) Manca de sentit de l'existir.

4. CAMUS, Albert: El mito de Sísifo, Alianza Ed., Madrid, 1995 (1951). "Sols hi ha un problema filosòfic vertaderament seriós: el suïcidi. Jutjar si la vida val o no la pena de viure-la, és respondre a la pregunta fonamental de la filosofia" (p. 15).

5. Gènesi, 32. Lluita nocturna, que dura fins l'alba (com un somni).

6. SARTRE, Jean-Paul: La puta respetuosa. A puerta cerrada, Alianza-Losada, Madrid, 1994 (1947)

7. Cfr. STINDBERG, August: Infierno, Ed. Destino, Barna, 1989 (un infern psicòtic, viscut a París, a finals del XIX).