Films Porno
El Flâneur assegut
cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Bernanos  |  Apunts  |  Temes II: Esperit

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 6. GRANS TEMES BERNANOS (II): ESPERIT

J. JUBERT GRUART



1. L'esperit d'infantesa

Consisteix en "romandre fidel a l'infant que varem ésser, a qui es deu tot l'honor i el coratge que es té".

(Assumeix el risc, l'aventura, cerca la justícia, la pau, la generositat, l'autenticitat, l'entrega, la il·lusió, l'encontre, la partida, el compromís.... Una pàtria en la que refugiar-se, il·luminada per l'Àngel lluminós. Present, retrobat, en la "clausura de tot").

(L'esperit d'infantesa (punt nuclear de tota l'obra de Bernanos) no és una part del Jo biogràfic, perduda irreversiblement, sinó un assentament profund de l'Esperit de l'humà. Un lloc/no-lloc on tornar; com una casa protectora, acollidora (on hi resideix l'Àngel lluminós). És l'esperit de l'alegria (la joia), de la impotència i de la confiança, un lloc on es gaudeix de "la seguretat sobirana", "un instant feliç i bo")

"Una criatura petita té penes, com tothom i es troba a més completament desarmat contra el dolor i la malaltia... Però l'infant extreu humilment el principi mateix de la seva alegria del sentiment de la seva pròpia impotència. Confia en la seva mare... Present, passat, futur, tota la seva vida, la vida entera, es tanca en una sola mirada, i aquesta mirada és un somriure" (Diari d'un c. r , p.25).

(El problema rau no pas en el fet d'haver deixat de ser infants, de que ens hem fet grans, adults o vells, de que els pares ha desaparegut o els hem abandonat o ens han expulsat o ens hem rebutjat, pares i fills; el problema no és créixer; els problema és la tasca de construir, no pas restituir, dins nostre, l'esperit d'infantesa, quan tot nosaltres érem un impuls; la dificultat consisteix en saber recuperar l'autonomia, la consciència de les coses, l'espontaneïtat, la intimitat. L'esperit d'infantesa, en Bernanos, no és una revindicació de la puerilitat, ni de l' infància cronològica. Es tracta de poder disposar, dins nostre, d'aquell impuls de vida durant el qual ens varem sentir viure, entenent i descobrint, creant-lo, un destí, un sentit, un projecte de vida, "plens d'una llum immòbil", passejant per una de les nostres rutes, camins de la nostra infància. L'esperit d'infantesa és aquesta actitud d'entrega total, de confiança; d'entrega total a un projecte, a una acció, a una forma de ser-ésser, sense fissures; amb companyia d'herois o de sants, "no pas evidentment nombrosos", aquells que "la meva infància va somiar, car jo havia partit al vostre encontre ...", i ara retrobats en la meva i la vostra intempèrie,...).
 

Mort i resurrecció de l'esperit d'infància

L'esperit d'infància, però, es perd, s'abandona: "Déu vulgui que no torni a veure mai més els camins on vaig perdre les vostres petjades, l'hora en que l'adolescència estén les seves ombres,..." (G. c. s. la lluna. pp. 27-28). "El més mort de tots els morts és aquell noiet que jo vaig ésser. I, tanmateix, quan arribi el moment, serà ell mateix qui reprendrà el seu lloc al davant de la meva vida..." (G.C. p. 28).

(L'esperit d'infantesa, recuperat, és l'esperit d'avantguarda, de revolta, l'esperit que empeny, de dins, els combatents, l'esperit dels que tenen "passió per la vida", dels que es comprometen, s'arrisquen, actuen, "els que es fan matar" (D.c.r., p. 241). És per això que "Poso la meva esperança en mans dels insurrectes" (Lettre aux Anglais) ).

(Bernanos és una existència tensa, una existència instal·lada en la tensió bipolar del Bé i del Mal, entre la lluminositat (no pas la llum) de l'Àngel lluminós i la foscor de l'àngel fosc. Bernanos és un humà del "between", instal·lat entre l'abisme i l'altre riba, en permanent caiguda sobre si-mateix. El que salva a Bernanos d'aquesta tensió, de la temptació de la desesperació, de deixar-se caure dins de la foscor, de desaparèixer (homicidi-suïcidi) és "la infància salvadora". El refugi en aquella experiència en la infantessa (ocorreguda en la seva infància) d'esclat de joia, de contacte transcendent amb l'Absolut, durant la seva primera comunió, però també en les seves passejades pels camins d'Artois i dins de la casa de Fressin. El retorn (no pas un simple "looking back") al port/refugi segur on sentir-se salvat; una casa immaterial, per experienciar la soledat viscuda en llibertat; la recuperació de l'esperit de l'infant lluminós, sense vergonya ni temor, que permeti eclipsar l'infant humiliat, submís o rebel, adaptat en definitiva (crescut a adolescent, mort en adult i podrit en vell, caigut en la covardia, la por, la misèria, la mundanitat, l'ambició, la voluptuositat, els negocis, els diners, el vici, l'oci, l'indecència, la traïció, la mentida, la deslleialtat, la mala fe,...la maldat ). Un retorn, però, cal recordar-ho, que és un salt endavant, sobre l'abisme).


 

2. L'esperit d'adolescència

(O de la mediocritat. Consisteix en voler-se assemblar al poderós: "la necessitat histèrica d'afalagar el vigilant fins conformar llur rostre amb el seu" (E.H. p. 848)).



3. L'esperit d'adult

La reraguarda.
"Humans respectables,... hombres dignos y honrados". (Els humans de seny). "...la seva frivolitat em fa fàstic i no la comprenc... Quan tinguis la meva edat ..., em deien. Doncs bé, ja la tinc...i em ric del vostre seny, un seny comparable a la seva cara, recoberta generalment d'una astúcia austera, sempre decebuda, sempre vana..." (G.C. p.404).

Els humans de la reraguarda, és a dir: "del darrera, del cul". "Sols pensen en invertir en valors sòlids i prudents els beneficis que els combatents –els infants humiliats- han obtingut". Els valors ètics han estat ofegats. El valor, l'únic valor és el diner. Aquesta és "l'edat" dels comerciants, humans amb l'esperit adult.



4. L'esperit de la vellesa

(Regeix la història (i el Jo històric, biogràfic). Domina la raça dels queixosos, dels descontents, dels lamentatoris).

"Una vegada vell, l'humà no es suporta més que amb gran esforç", doncs sent "un odi irremissible envers si mateix" (D. c. r., p.29).

Procedent de l'adult, "els ancians es passen de generació en generació, i intenten escalfar entre les seves cuixes gelades, l'ou de pedra, el germen estèril, del pretès seny,... aquest objecte ridícul, odiós, el vici dels vells..." (G.C., p.248).



Els dos Jo
(els dos pols del Jo)

1.El Jo espiritual (la Pàtria no espacial; un jo sense biografia; "un jo deslliurat de les terribles anècdotes de l'experiència".
2.El Jo històric, biogràfic (de la novel·la familiar, del Guió de vida i dels Projectes; el relat interminable; l'infern a la terra, presidit per l'Àngel de Benjamin).

 

(Sessió 18, XII, 2008)



NOTES A PEU DE PÀGINA

1. Cfr. Eric Berne: "La consciència de les coses significa la capacitat de veure una cafetera i sentir cantar un ocell de forma pròpia, i no com ens ha ensenyat a veure-la i a escoltar-lo" (Juegos en que participamos, Diana, Mexico, 1974, pp. 190-196.

2. "De vivència de sentir-se absolutament segur, de que res pot fer-me mal, passi el que passi" (Wittgenstein)

3. En castellà a l'original.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010