cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Bernanos  |  Apunts  |  Temes I: Vocatus, tasca

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 5. GRANS TEMES BERNANOS (I)

J. JUBERT GRUART




Nota: Els textos entre parèntesis són comentaris, resums o interpretacions de l'autor d'aquests Apunts. Les cites transcrites o traduïdes de Bernanos, es presenten entre cometes i en lletra cursiva.



VOCATUS

"Tota vocació és una crida i tota crida ha de ser transmesa. Aquells als que jo crido no són pas, evidentment, nombrosos. Ells no canviaran res dels assumptes d'aquest món. Més és per ells, és per ells que jo he nascut" ( Les grands cimetières..., p. 9).

(Aquesta vocació –vocatus– no és d'escriptor ("Non, je ne suis pas un écrivain") és, per Bernanos, una vocació sacerdotal vicària, substituta, la qual està forçat a seguir perquè l'ha escollit, assumint la crida).

"La meva única i modesta vocació en aquest món és la de parlar quan tothom calla" (Combat pour la liberté, 20 juny 1944). Un compromís, una resposta ètica. "Parlar, quan tothom calla, és una qüestió d'honor".


 

TASCA (la feina del vocatus).
El tedi (sempre el tedi) o la mandra per començar a fer la tasca (despertada per un vocatus). Entre el desig de fer-la (el daimon de Baudelaire) i la prevenció de no fer-la (el daimon de Sòcrates), s'interposa el daimon de Bernanos: - I per què? (és a dir: la tasca és una resposta a una qüestió metafísica). "I per què (fer)?", on el fer és la Tasca.
El que costa és el primer pas: "...il n'y a que le premier pas qui coûte, le premier et le dernier" ( Les enfants humilies, p. 22-23).

(Una tasca no s'acaba, tot i que pot ser iniciada, o no es comença, sense tenir un objectiu, un per què; doncs si tens aquest per què ja no importa el com/on (fer-la); Si saps el "per què" últim, la inicies, la continues i l'acabes. El primer pas pot esser fet per una presa de decisió, per obediència a un impuls... i desprès descoratjar-se, aturar-se, tornar enrere...Cal saber perquè faig el que he escollit fer, sobretot si la tasca que comporta és inútil): "... en aquest instant (de descobriment del vocatus).... ple d'una llum immòbil, dubto a donar la primera passa....la primera passa cap a vosaltres, oh rostres velats!". (És a dir : desconeguts, fins ara inexistents, sols existents si sou receptors, lectors dels meus escrits, de la meva tasca, increats fins esser escollits). "En haver fet la primera passa sé que ja no m'aturaré, que aniré seguint com sigui (no importa el com), fins a la fi de la meva tasca, a través de dies i dies, tan semblats entre ells que no els compto, que són com retalls de la meva vida. I ho són, en efecte.... Companys desconeguts, vells germans, arribarem junts..., tropa extenuada, cansada...Jo he sortit al vostre encontre. He corregut vers vosaltres. A la primera marrada, ja hauria d'haver vist els focs de la vostra intempèrie" ( Els grans cementiris... p.26).

Una tasca inútil (ja que "nosaltres sempre serem vençuts", v. Peguy). Una tasca inútil, llevat de la tasca-en-si.; doncs el valor d'una tasca rau en aquesta inutilitat; si la tasca produís un benefici, el valor ocupa el lloc de la tasca; i la tasca és sols un mitjà, és dir: res, doncs una vegada el valor esdevé sòlid, material, es quantifica, deixa de ser intangible, i , per tant, valuós en-si.).

(La transcendència-en-si d'una tasca, que obeeix, en escollir-la, a un vocatus, resideix en el fet de ser continent d'un sentit (d'un "per què"), gerres rilkenianes, portadores de continguts transitoris: "Jo sóc...el gerro (i si em trenco?/ Sóc la teva beguda (¿i si em podreixo?/ Sóc el teu amic i la teva tasca"( Rilke, El Llibre d'hores, p. 59) ).



Vocatus, tasca i compromís
.
(Vivim instal·lats, incòmodament, en l'adult que hem arribat a ser. Els romànics (v. Apunts Eudaimonologia) es preguntaven: ¿D'on prové aquesta íntima, silenciosa, rosegadora, oculta... sensació-vivència de malestar, d'angoixa, de desassossec, ...? Ara, gens romàntic, Bernanos, irat, reactiu, molest (v. ètica com capacitat de molestar-se, en Julien Benda) respon, adult: "Enyorem el Paradís perdut de la nostra infància" (v. infra, esperit d'infància), aquella convivència amb una vivència d'absolut, de llibertat, d'unicitat, de joia, de pau, de disponibilitat. Diferent de la mundanitat, quotidianitat, vulgaritat, exigència d'actualitat del devenir adult-vell.

És impossible el retorn, simple, fàctic, literal, a l'infantesa. Sols amb el compromís (realitzar la tasca generada pel vocatus) és possible el retorn impossible, sense abandonar el present arribat, ocupat en el present arribat. L'esperit d'infància és, en Bernanos, un esperit "d'engagement", de compromís, d'entrega, de participació desil·lusionada, però passional, d'immersió en tot allò que de forma directe es viu, ens arriba. Cal que recordem els nostres jocs d'infant: no eren jocs. L'experiència era real; jo era el capità o el miner (no jugava a soldats o a pouadors). Podem, arribats a adults, arribada l'hora de respondre al vocatus que es manifesta conscient, podem refer la fenedura, saltar sobre l'abisme, sobre el pou, "la goufre", sobre el que Bernanos anomena "el costat fosc de mi mateix", comprometent-me. Des del meu infant, des de l'esperit de la infantesa, compromès amb la realitat contemporània (propera geogràficament o allunyada), implicar-me en la història present, implicant el meu infant clar, lluminós, no practicant de jocs, en el món. Esdevenir brúixola ètica, reactiva (a despertadors ètics), restablidora de l'amor a l'existir "aquí i ara", malgrat la consciència de ser pocs, d'esser vençuts, ..).

(Fragment joiós, ple, lluminós, confiat, en contacte amb l'Absolut desconegut i indubtable, viscut en la infància, guardat, conservat, preservat dins nostre, enquistat potser, no és un retorn sinó un rescat, un salt endavant, i no enrere; il·luminant a l'adult que hem arribat a ser penosament i laboriosament,...; soterrant en l'abisme la dimensió fosca de nosaltres mateixos, aquesta és l'essència del compromís de l'esperit d'infantesa amb la realitat).
 

(Sessió 18, XII, 2008)



NOTES A PEU DE PÀGINA

1. P.e. Davant dels assassinats perpetrats per la falange i les tropes franquistes, amb la col·laboració dels capellans i la benedicció de la jerarquia eclesiàstica (el bisbe Miralles,...), des dels primers dies de l'aixecament del 18 de juliol de 1936; oposant-se a l'Armistici signat per Petain el 1940;... Tota l'obra de Bernanos és aquest crit aïrat contra el Mal.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010