cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Bernanos  |  Apunts  |  Noticia biogràfica

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 4. NOTÍCIA BIO-BIBLIOGRÀFICA DE BERNANOS (1888-1948)

J. JUBERT GRUART


 

Infància

1888: 20 de febrer. 26 rue Joubert, París, IXé. Família benestant. Pare tapisser, monàrquic i gran lector. Mare catòlica, pietosa, missaire, acull sovint capellans a casa seva.

1888-1901: (13 primers anys de vida) passa el curs escolar a París.
Els estius, fins el 1895, a Pellevoisin (l'Indre), a prop de Châteauroux, d'un la mare en és originària (i on Bernanos serà enterrat).
L'any 1896 (a partir dels 8 anys d'edat de Georges) el pare compra una casa, avui en runes, a Fressin (Pas de Calais, Pais d'Artois), on hi passen els estius. Casa i paisatge marcaran no sols la infància i joventut de Bernanos sinó tota la seva vida (v. Apunt Grans Temes Bernanos).

D'aquest període infantil, que té el seu esclat durant les experiències de llibertat a Fressin, durant els llargs estius, lluny de les sordideses escolars, Bernanos en guardarà un record essencial, com un tresor preciós: l'esperit d'infància (v. Apunt Temes), el territori carnal on refugiar-se i on fer-hi transcórrer el personatges dels seus monòlegs-diàlegs. "Dès que je prends la plume –escriu als 47 anys d'edat- ce qui se lève tout de suite en moi c'est mon enfance".

Una infància presidida pel paisatge d'Artois: "Chemins du pays d'Artois, a l'extrème automne, fauves et odorants comme des bêtes, sentirs pourrissats sous la pluie de novembre, grandes chevauchées des nuages, rumeurs du ciel, aux mortes...." (G.C.).; "Ces routes changeantes, mystérieuses, ces routes pleines du pas des hommes..." (J.C.C.).

Una infància presidida, també, per la presència de capellans; un univers quotidià farcit de capellans, a casa, a l'escola, al carrer, evidentment dins de les esglésies; capellans que mantenien vigent, per pocs decennis, el registre simultani del natural i del sobrenatural, la presència d'un Déu encara viu i circulant (les darreres raneres de Déu entre nosaltres).

1896 (8 a.): Resideixen a Neuilly-sur-Siene, a les afores de París(nord-est)

1897 (9 a.): Es traslladen a 82 rue de l'Abbé Groult, París (XVé)


 

Adolescència

1898-1901 (10-11a.): Alumne extern en el Col·legi dels Jesuïtes de la rue Vaugirad de París. Condeixeble de Charles de Gaulle (1890-1970), dos anys més jove. "Un lloc de vertader pànic", amb un sistema educatiu "basat en la perversió de l'individu, en la negació de la llibertat". Un sistema que "semblava únicament construït per agafar-te en falta, per conrear la mala consciència".

1899 (11 a.): La Primera comunió li produeix un intens impacte emocional: "J'ai pense à me faire missionnaire"

1900 (12 a.): Trasllat de la família a 8 rue d'Angoulême, París XIé.

1901-1903: Alumne intern del Seminari Menor (Petit Séminaire) de Notre-Dame-des- Champs, a Paris mateix (enderrocat; actual boulevard Raspail); col·legi diocesà obert a laics i a futurs capellans, del qual Bernanos tampoc en guarda bons records: "préaux fúnebres", classes pudentes, "réfrectoires à la grasse haleine", interminables grans misses amb fanfàrries. El Director aconsella als pares que el noi abandoni els estudis, proposant que es dediqui a la branca "comerç"; té una "natura malaltissa"; es relaciona malament amb els companys de la seva edat; els professor no el comprenen;...

1903 (15 a.): Intern al seminari menor de Bourges (Petit Séminaire de Saint-Célestin, rue Jean Baffier), a Retòrica. Es recupera. Aprèn a fer pallassades, per guanyar-se simpaties. Època de "por a la mort", "obsessió continua amb la mort". Inici de confidències amb el P. Lagrange (professor de Lletres)

1904 (16 a.): La família Bernanos s'instal·la tot l'any a Fressin.

1905 (17 a.): Adolescent turmentat ("ple de melancolies sense fi"). Lluita entre la desesperació i l'esperança (mantenir l'esperit de la primera comunió, la fusió amb l'Absolut). Es pregunta: "¿Ai-je perdu ma vocation?". Desig de morir. Es pregunta pel "sentit de la vida (¿I per què?). Episodis de fatiga extrema, de sentiment de soledat extrema i ideacions/desitjos suïcides

No vol dedicar-se al comerç ("adoració de la vaca d'or", "seria caure ben miserablement"). Tampoc vol esdevenir capellà. Ha arribat l'edat de la primera elecció. Decideix que serà "un laic lluitador" (cata al P. Lagrange).

Durant l'estiu, a la casa de Fressin, llegeix Pascal, Ernest Hello, Édouard Drumont, Balzac, Bourguet, Octave Feulleit, Barbey d'Aurevilly, Alphose Daudet, Leon Daudet,...
Acte de suïcidi-homicidi, disparant-se un tret en el mirall .

Col·legi de Sainte-Marie d'Aire-sur-le-Lys (Pas de Calais). Obtenció del grau de "baccalauréat"

Lluitador: Monarquista i admirador dels "valents de l'Action Française".

1906 (18 a.): Passa a residir a casa de la germana, 74 rue des Archives, París IIIé, per tal de fer estudis de Llicenciatura en Lletres i Dret.

Escriure: És conscient que està posseït per "aquesta diablessa de la imaginació", a la qual ha d'aprendre a domesticar. Té el pressentiment de la seva vocació d'escriptor, però no vol escriure per ser admirat ("vet aquí les temptacions del diabòlic diletantisme que es fan presents: fer bons llibres, per bonics ulls dins d'una casa bonica"). Escriu el primers "romans" curts de tipus cavalleresc. Però el mot vocació li sembla massa feble, per explicar allò que sent i que l'impulsa. ¿Novel·lista? ¿Polemista? "Non, je ne suis pas un écrivain". Empra el mot-concepte "vocatus" (v. Apunt Temes), doncs més que un impuls es tracta d'una "crida", d'una exigència de transmissió.
Inici de col·laboració amb publicacions royalistes.

 

Action Française, 1905
Action Française, 1905

1908 (20 a.): 196 rue Javel, París XVé. Monarquista i patriota. Activista en els "camelots du roi": propagandistes de la causa monàrquica. Participa en mítings, venda de diaris i publicacions royalistes al carrer . Alternant amb fases manifestament depressives ("res en dona gust ni m'afligeix, inútilment vull tenir un desig. ¡És l'infern!") ("em mataré o em tornaré boig").

1909: Aldarulls i detencions (15 dies a La Santé).

1910 (22 a.): Militància activa en l'Action Française. Llegeix a Barres i a Charles Maurras. Hi troba, amb ells, un lloc a la seva mida, on abocar la seva desmesura juvenil, i uns mestres que donen forma al seu pensar arrauxat, que canalitzin la seva imaginació desbordada. Obté seguretat, certesa; tot encaixa; una certesa vivent i racional. Alhora, pot abandonar les seves angoixes i temptacions de desesperança radical vers el suïcidi: obté la certesa de la vida (quelcom semblant o idèntic a "les tres vivències des de fora del límit" de Wittgenstein).

1911 (23 a.): Declarat no apte ("réformé") pel servei militar.

1912: Participació en la conjuració, avortada, per restituir don Miguel en el tron de Portugal (acció reprovada per l'Action Française).

1913 (25 a.): 6 boulevard Aragó, Paris. Deixa els estudis de Dret. Vocació de periodista (seguint el model d'Alain, però a la dreta). Activitat de periodista regular.

Direcció del setmanari "L'Avant-Garde de Normandie" (nacionalisme integral, monàrquic), a Rouen. A qui coneix a la que serà la seva muller: Jeanne Pauline Marie Talber d'Arc (descendent d'un germà de Joana d'Arc, per la qual Bernanos –al igual que Peguy- sentia admiració i veneració sense límits)

1914-1916: S'allista voluntari per la Guerra. Amb 6é Regiment de Dragons, participa en la primera línea del front (trinxeres), amb desig de "compartir les misèries de la guerra". Ferit (lleu) en diferents ocasions. Soldat de cavalleria.

Per mediació de Jeanne, llegeix, en front, les obres de Leon Bloy ("La dona pobre" l'impacta). Llegeix "el Kempis". També a Peguy

Relació regular (fins 1920) amb el benedictí dom Besse ("un mestre, una direcció"), qui li presenta Robert Vallery-Radot (v. infra).

1916: Les carnissades de la Gran Guerra li fan perdre les il·lusions polítiques.
Forma part de la generació perduda, branca pessimista, de la postguerra: "l'home civilitzat és també un barbar" (cfr. W. Benjamin). Comença a ocupar-se de "l'abisme tenebrós de l'esser humà". Elabora diàlegs entre "el Mal i l'Esperança". Evoca la mort de Peguy; llegeix Peguy. Practica un itinerari en el pensar metafísic.

1917: Casament, durant la guerra, de Georges Bernanos amb Jeanne Talber d'Arc. (Testimoni: Léon Daudet)

"Une femme belle, frivole, vaillante dans les grandes choses, à peu prés nulle dans la vie quotidienne, trés fiere de son grand home... (avec) une négligence incroyable dans le gouvernement de la maison et dans l'éducation des enfants" (P. R.-L Bruckberger, p. 205).

Tindran 6 fills (1917: Yves; 1918: Chantal; 1921: Claude; 1923: Michel; 1929: Dominique; 1933: Jean-Loup). Conflictius.

1919: Ruptura amb Maurras i l'Action Française.
3 rue de l'Université, París VIIé . Reprèn l'activitat periodística.


Geroges Bernanos, 1920
Geroges Bernanos, 1920

1920: Tancament de l'Avan-garde de Normandia. Per guanyar-se la vida, recomanat pel seu sobre, exerceix de Inspector d'assegurances (companyia La Nationale).

1921: "-¿Quin és el vostre escriptor preferit? – Joana d'Arc, escoltada per Peguy".

1922: "Madame Dargent."

1920-1925: Viatge constantment. I escriu ("c'est ma vocation") "une page ici, une page lá...", en hotels, restaurants, bars, cantines d'estacions de tren, el que serà el seu primer llibre: Sota el cel de Satan.

1923: Trastorns intestinals. Fístula "que ofenia al nas més a la vista" (carta a C. Dumanoir, 4 maig 1923). "Ho tapen tot amb compreses i cot´, em tapen amb llençols fins al sota barba i obren les finestres al sols i a la primavera". Durant 45 dies "l'ulcera ha segregat una onada d'excrements i de pus color canella" (Combat pour la vérité, carta del 20 juny 1923). Malaltia de madame Bernanos, que acaba de parir el quart fill, Michel. Més otitis, bronquitis, galteres, escarlatina i un catarro ataquen als fills. Un any horrible.

1924: Els pares en venen la casa de Fresin (v. Apunt Temes).

La nova família Bernanos s'instal·la a Bar-le-Duc (47 rue des Ducs-de-Bar), en una casa renaixentista "alta i clara, sobre una alçaria d'un centenar de metres, en un magnífic aïllament".

1926 (març) (38 a.): Apareix "Sous les soleil de Satan", Ed. Plon, París. (L'abbé Donissan; el Mal). Efecte esclatant. Venda de 6.000 exemplar en un sols dia i més de cent mil al llarg des següents 6 mesos. Abandó definitiu de la feina d'assegurances, per dedicar-se en exclusiva a escriure.
Jeanne amb nefritis, urèmia, edema generalitzat (és a dir: greu insuficiència renal)

S'instal·len a Ciboure (país basc francès). Una "casa basca, sencilla i pobre; però situada en un lloc elevat; des del nostre observatori dominem la costa del sud-est, i els vells Pirineus ocupen dos terços de l'horitzó".

"Saint Dominique"

El Vaticà condemna el moviment Action Française. Nova crisis ideològica de Bernanos. Nou apropament a Action Française i a Maurras.

(setembre) Trasllat a Bagneres-de-Bigorre (11 promenade des Coustous).

1927: Amb els 20.000 francs avançats pel seu editor, compra una casa a Clermont-de-l'Oise, a plaços, (33 place de l'Hôtel-de-Ville), proper a Paris.

"L'imposture", Plon, París. (El tema del Mal. L'abbé Cénabre: un capellà que no té fe, no creu, que s'abandona a Satan; la contrafigura: l'abbé Chavance).

1929: "La joie", Plon, París. Premi Fémina (desembre).

"Jeanne relapse et sainte", Plon, París.

1930: Greus problemes financers. Venda de la casa de Clermont-de-l'Oise. Trasllat a Toulon, primer (fins maig de 1931) a villa sainte-Victorie, boulevard de la Martille ("domina una immensa ruta i el jardí arriba fins el mar") , després a la villa Les Algues. Inici del "deambular pels camins de la pobresa". Atac d'apendicitis de la filla Dominique, d'un any d'edat.

1931 (abril) a 1934 (octubre): lloguer de la villa Fenouillet a La Bayorre prés d'Hyères (Var).

"La grande Peur des Bien-Pensants", Grasset, París.

1932 (maig-novembre) Manté una furiosa (apassionada) polèmica –a les pàgines de Le Figaro- contra els líders d'Action Française (Maurras, Daudet, Pujo,...). Maurras li escriu: "Je vous dis adieu, Bernanos". Bernanos contesta: "¡ A Dieu, Maurras! À la douce pité de Dieu"...",

1933, 21 de juliol: accident de moto, a Montbéliart, que el deixa coix per la resta de la seva vida, havent de fer ús de bastons. Un cotxe, conduit per un home vell, antic mestre, de nom Donzelot, l'atropella; una cama queda xafada entre la vorera i el parafangs, seccionat diferents tendons i nervis. La cama queda més curta, el peu no pot fer la dorsiflexió i queda amb intensos dolors de tipus neural. Gran insomni.
Setembre: naixement del sisè fill (Jean-Loup).
Més que mai necessita de la moto per desplaçar-se.
Peticions de diners, desesperades (avançaments a càrrec de futures publicacions; possibilitat de cobrar una quantitat per pàgina escrita i enviada a l'editor, presentant com aval la primera part d'una novel·la mecanografiada. "Sigui com sigui he de regularitzar d'una forma o altre els meus mitjans de subsistència...per tal de poder fer front a les horribles dificultats de la vida quotidiana" . "No tinc queviures per un mes, no tinc queviures en absolut". "Tot s'enfonsa entorn meu i, com que no poc comunicar a la meva muller la veritat exacte, em sento sol i abandonat" (correspondència amb els editors).

"... on risque d'attraper la misèrie comme on attrape un cancer".

Agost: comença a escriure Un crime, novel·la policíaca, que espera pugui resoldre la seva insolvència.

1934-1937: Octubre: Mallorca ("parce que la vie y est moins chère qu'en France). Pot viatjar-hi gràcies a un crèdit que li fa la Societat d'Escriptors, amb la garantia de Plon. No posseeix res, llevat de la moto (que no pot treure durant mesos de la duana)."Ce que cherche ...c'est la paix de l'âme, de l'esperit". Es compara amb els naufragés du Radeau de la Meduse.

Al llarg del seus tres anys insulars, canvia 7 vegades de residència. D'entrada "la tribu Bernanos", amb el 6 fills, el petit, jean Loup, d'un any d'edat, s'instal·la en el Port de Soller, en el xalet "Mar i Roca", ample i confortable, en un lloc ombrívol i solitari en aquells anys, la platja d'en Repic, durant poques setmanes. Desprès, Palma de Mallorca, en el redol "El Terreno" (carrer de Son Catlaret, 4 (després 19), segon pis; carrer 14 d'abril, 95 bis, 5é pis; carrer Calvo Sotelo (després Joan Miró), 111, casa amb terrassa i jardí, amb graons que menaven directament a la badia de Can Barbarà, Corbmarí; carrer de la Salut, num 30 (desprès 42); carrer Versalles, num 1).

"No anem bé. De nit les goses de l'angoixa arrosseguen les seves cadenes per la casa". Viu en una quasi intempèrie econòmica, "a mercè de qualsevol factura imprevista, de qualsevol imprevist que ens deixi sense un cèntim" (desembre 1934).

Plon, la seva editorial de París, es compromet anar cobrant els 15.000 francs d'indemnització per l'accident. No té prous diners per pagar els drets de duana (1.600 francs), per poder fer ús a Mallorca de la seva moto nova (de 6.000 francs).

És hivern i tots han de continuar portat roba d'estiu. El lloguer és de sols 150 pessetes; i el peix, per coure una bullabessa és barat. Jeanne s'aprima. Arriba a finals d'any sense cap diner. No pot comprar una sabata ortopèdica, que necessita imprescindiblement. "No aconsegueixo imposar una dieta hídrica a aquest maleïts vailets ¡que mengen carn!".

Es refereix a Plon amb el sobrenom sarcàstic de "Mme Garancière", "la sinistra vídua", que l'explota i enganya (acaba d'assabentar-se que l'editorial ha venut drets d'obres seves als EE.UU i a Polònia, sense el seu consentiment i contracte). Promet a Plon les 50 primeres pàgines de "Un crime".

El "lector" de Plon és el filòsof Gabriel Marcel, obstaculitzador sistemàtic del que escriu de Bernanos: "Illegible! Inintel·ligible!"

Va a escriure a els cafès de Palma: l'Alhambra (tardes) i el Born (matí) ("consumint de capa a cap d'any aquells tallats dolçassos, amb una mosca dins"). Escriu "a preu fet".

Hi escriu:
"Jeanne relapse et sainte", Plon, París.

1935: "Un crime", Plon, Paris.

1936: "Journal d'un cure de campagne", Plon, París. (El Mal, avui, tot just comença; Chantal; el capellà d'Ambricourt. "L'infern és no poder estimar ja més").

"Un mauvais rêve o Monsieur Ouine".

La filla petita, Dominique (7 anys) va a l'escola alemanya, "sous le regard bienveillant d'Hitler". Chantal ( 18a.) i Claude (15 a.), són acollides gratuïtament per les monges del Sagrat Cor, d'origen fiancés. Claude, que practica el nudisme, és expulsada de l'escola. Chantal és enviada a un pensionat a França. Yves és qualificat –per Llorenç Vilallonga- de "loquenc i impertinent" (Falses memòries de Salvador Orlan, 1967).
(La independència dels fills i les fortes discussions conjugals, així com trets del caràcter de Bernanos i de la seva muller, durant la seva estada a Mallorca, s'han pogut recuperar gràcies als pacients treballs de camp de Pierto Copiz i Josep Massot. Una bona font d'informació són els informes que el rector de la parròquia de el Terreno enviava regularment al bisbe Miralles i aquest al Cardenal Hinsley!) .

Amistat amb Mme. Juliette de Zayas, filla del comte d'Harcourt, casada Alfonso Marqués de Zayas y de Bobabdilla, cap de la Falange de Mallorca. Malalties constants de Jeanne, atesa pel metge Juan Eugenio Brazis, a qui Bernanos paga amb llibres dedicats. Relació amb els germans Miquel i Llorenç Vilallonga, pro-franquistes; amb el batlle de Palma, Emili Darder (un dels primers afusellats per les tropes franquistes); Josep Sureda Blanes, president de l'Associació per la Cultura, liquidada per "catalanista": el cònsol francès, René Fladin;...

16 juliol: aixecament del general Franco, que a Mallorca triomfa l'endemà mateix. Bernanos es manifesta admirador de l'aixecament franquista. El seu fill gran, Yves, milita activament a la Falange. Contrastant amb l'absència de fets previs dels republicans illencs sobre la gent de dretes, Bernanos experimenta un vertader efecte "despertador" en ser espectador privilegiat de la violència sanguinària dels franquistes sobre "pobres tipus simplement sospitosos de poc entusiasme pel movimiento", afusellats de nit, davant les tàpies dels cementiris, cremats tot seguit amb benzina, mentre arriben nous camionatges de condemnats sense cap judici previ; s'escandalitza igualment dels comportament de capellans, que denuncien els parroquians seus que han de ser afusellats, i de l'absència de reacció de la jerarquia eclesiàstica, quan no, majoritàriament amb explicita "inquebrantable adhesión" a la carnissada (v. bisbe Miralles). Aquest fets formaran part de l'extraordinari pamflet "Les Grans Cementiris sous la lune".
Yves : "Je n'ai le droit de lui conselle ...je préfère le voir sur le front qu'a l'arrière."
Als inicis de 1937 Ives deserta de les files franquistes i evita l'afusellament gràcies intervencions oportunes. És enviat al front peninsular, nova deserció i nou lliurament d'esser afusellat (pel germà del marqués de Zayas). Retorn a França.

1937: "Nouvelle histoire de Mouchette", Plon, París.( El suïcidi de Mouchette).

Dificultats, a causa de la guerra, per cobrar els drets d'autor (comandants dels vaixells de la Companyia Touache, de la ruta Marsella-Argel, capitans de bucs de guerra,..). Reclama a Plon li faci arribar els diners cobrats en concepte d'indemnització per l'accident.
Sense plantejar-se dubtes sobre el seu vocatus ("la tasca per la qual ha nascut", si es planteja tornar a França i a la companya d'assegurances.

1937-38: Retorn a França (31 de maig de 1937), Marsella. Pèrdua del diari que contenia la pràctica totalitat del que havia de ser "Journal de la guerre d'Espagne" ("guerre inexpliable", guerra d'extermini, "une révolutiom militaire et cléricale...un mélage de ...cynisme et d'hypocrisi...les militaires! Quels cons!...cette canaille de Franco..."). Reescriptura: "Les grands cimetières sous la lune" a París, Nogent i Toulon.

1938: "Les Grands Cimetières sous la lune", Plon, París. Es tracta de ser fidel a la seva vocació: "Parlar quan els altres callen". Testimoni d'un "règim de Terror i Suspectes en qual el poder considerava lícit i normal ...sinó exterminar preventivament els individus... susceptibles de tornar-se perillosos" (pel nou regim) (G.C., p. 431) . "Hi han qüestions que només m'és possible de plantejar en un llibre que de la primera a la darrera pàgina em comprometi a mi...Car sempre ho pot adaptar-se a la recança d'haver decebuts als vius... Però és una cosa gran i terrible haver decebut als cementiris".

Simone Weil escriu "Carta a Bernanos".

Articles a Sept.

1938-1945: BRASIL
20 de juliol de 1938, Marsella, a bord del Florida, expatriació voluntària. Un reduït piló d'amic (entre ells José Bergamín) els acomiaden. Destí: Sud Amèrica.
El projecte inicial era Paraguay: "realització del vell somni dels joves homes de la guerra", assajat pels vells companys ( Maxence du Collevile, Guy de Boutellier, Ernest de Malibran,...). Cerca trobar el Paradís: "No l'he trobat, però no he acabat de cercar-lo, el cercaré sempre...cercaré sempre aquesta ruta perduda, esborrada de la memòria dels humans".

4 d'agost, arribada a Rio de Janeiro. Els fills li pregunten: "¿On som?" Bernanos respon: "Lluny".

10 dies després: Argentina. Remuntant el riu Paranà fins a Asunción. 15 dies els hi permet comprovar que "la vida era tres vegades més cara que a Toulon"; per fer aquest descobriment s'ha gastat 20.000 francs. Retorn Buenos Aires.
Nou destí: Brasil. Itipawa, a 75 quilometres de Rio. Segueix a Juiz de Fora i a Vassouras, per finalment, per indicació de Virgilo de Mello Franco, establir-se a Pirapora, al nord, davant del Matto Grosso. Hi lloga una immensa facenda de 5.000 hectàrees, Sao Antonio, amb 300 caps de bestiar i uns vint cavalls. El sol és inclement i la terra seca. La casa és absolutament inhòspita, sense mobles, sense aigua, plena de rates penades, les potes sense panys, les finestres sense vidres,.. "Una casa oberta,...en mans del primer que passi". "No és la casa dels meus somnis...però és la que més s'assembla a la meva vida" (E.H., p.878). Per explotar la finca, Bernanos, que mai ha tingut la més mínima experiència en aquest camp, ha de refiar-se del seu fill Michel (16 anys) i d'un nebot (Guy Hattu) que s'ha sumar a la tribu. Yves, el gran, està malalt, tornat d'una excursió-expedició al Matto Grosso. La filla Claude (17 anys), ajudada per dues nadiues, cuina per 15-20 persones. Jeanne fa el que pot. Vol fer de fazendeiro, per primera vegada en la seva vida, amb 51 anys d'edat. Fracàs. Una "longue nuit".
Els fills no van a cap escola.

1939: "Scandale de la verité", Gallimard, París.

"Als que em pregunten per què vaig abandonar el meu país per marxar al Brasil, els hi puc contestar que vaig venir aquí per tranquil·litzar a la meva consciència". S'havia d'allunyar dels mentiders, és a dir: dels polítics ("els politicons"), evitar ser un d'ells (ni que for per la sospita d' algú). Ells han aconseguit que la veritat es tornés estèril i que una paraula lliure fos immediatament silenciada. Surt de França, escrigué a La liberté, por quoi faire?, no tant per fugir dels alemanys com per allunyar-se d'"una impostura generalitzada com un càncer, de la que s'havien d'allunyar-se tots aquells que volguessin salvar la seva llibertat"

"Nous autres Français", Gallimard, París.

París reconeix el regim de Franco. L'Acadèmia Francesa fa membre a Charles Maurras.

1940, juny: retorn vers el sud del Brasil. S'instal·len a Cruz-das-Almas, prop de Barbacena, en una casa confortable, envoltada d'arbres, el més semblant a la casa de Fressin.

Al Brasil, Bernanos hi troba amics fidels, tant unit a ells "com ho està un mort a la terra que el cobreix". Una llar i una pàtria d'adopció.
1940 (18 de juny): De Gaulle proclama la France Libre, des de Londres. Bernanos no dubte en renegar de Petain i combatre, des del Brasil, per la France Libre, per mitjà d'articles i locucions radiades.

1941: El fill Yves s'incorpora a les forces franceses lliures. "Appel aux catholiques français", evoca la massacrada d'abissinis per part de les tropes feixistes de Mussolini.

Articles mensuals en diaris de Rio de Janeiro.

1942: Visita de Stefan Zweig.

"Lettre aux Anglais", Rio de Janeiro. Sobre Maurras: "Un petit homme infirme, sagage et pervers, l'un des plus néfastes de notre historie".

1943: "Monsieur Ouine", Rio de Janeiro. Darrera "novel·la" (negra) de Bernanos. Aquí encara "la suau infància puja la primera des de les profunditats de tota agonia". Tema: el Mal. "L'infern és el fred".

"Frère Martin", 1943.

1943-1945: "Le Chemin de la Croix-des-Âmes", 4 vol., Rio de Janeiro.

1945: Marxa del Brasil. Royaliste de partença, maurrassiste després,...antifeixista encara,... i gaullista durant la Segona Guerra mundial,...De Gaulle li adreça: "Votre place est parmi nous". Torna a França.

Maurras és condemnat a presó perpetua. Procés contra Petain.

Malgrat les dificultats econòmiques compra un cotxe, el qual queda totalment destruït en un accident sense altres conseqüències i amb un deute de 40.000 francs. A més a més estima el bon vi (enyora els caldos del Brasil) i la bona cuina ("el vi il·lustre, la gallina de Guinea i la llebre rostida, la lectura del pagà Càtul i les mitges de seda a les de lli"). Ell sap però quin és el secret de les penúries que passa: "El bon Déu l'ha fet néixer amb la mans foradades, per tal que no hi pugui retenir-hi res" (E.H., p.897).
1946: "France contra les robots", Rio de Janeiro. Rebutja, per quarta vegada, la Legió d'Honor": aquesta és una condecoració que ha d'estar reservada als que han lluitat en combat. De Gaulle:"Je m'incline devant votre refus".

Dimissió de De Gaulle.

"Sols disposo d'un parells de sabates velles, trencades, però visc en una casa de ric i n'estic satisfet"

Per tal d'aconseguir algun ingrés s'entrega a intens treballs de conferenciant i a escriure articles per diaris i revistes. (activitats que l'allunyen de les obres que té en projecte): "És ¡ l'article o la mort!". "Gasto entre 39 o 40 mil francs al més per mantenir la meva pensió familiar". Gasta més del que guanya. S'endeuta. Té 9 persones al seu càrrec! "Allò penós és sentit que no fem allò per el qual hem nascut, que ens consumim en tasca forçades quan el treball ens crida, que ens arrisquem a perdre a perdre la nostra vida, és a dir la darrera part de la nostra vida, la més valuosa" (correspondència, 25 maig). ("Pateix per no poder ser Bernanos", Julien Green).

Yves, casat, ha tornat a Amèrica, malalt; Bernanos pare es fa càrrec de la nora, prenyada, i d'una neta.

1947: Tunisie. El pretext: Impartir una sèrie de conferències a càrrec de l'Aliaza Francesa. Però, en realitat estava disgustat per la mediocritat de la ciutadania francesa de la post-guerra i el domini dels homes del Mercat Negre. "El regim de la alliberació –és a dir el regim que ha nascut d'ella- es troba en total descomposició". S'instal·la a Hammamet, on comença a treballar en "Els diàlegs de carmelites".

Desestimant, successivament, dirigir-se a Argèlia, Marroc, Nàpols o Sicília, decideix establir-se a Gabes, la regió dels oasis (on morí el marqués de Marès, heroi romàntic de la seva joventut. En cotxe o en una enorme moto (B.S.A.H.P.5) i els dos bastons enganxats al xassís, s'endinsa en les regions més inhòspites, seguint els combois d'avituallament de les tropes. Escriu, incansablement, articles rere articles, per tal d'obtenir ingressos.

1948: " El mite Democràcia -contra- Totalitarisme és inservible. Aquesta civilització (o almenys el que es coneix amb aquest nom, perquè és l'absorció per la tècnica de tota Civilització humana, és, a dir veritat, una Contra-Civilització) que no pot fer altra cosa sinó totalitzar-se cada vegada més" (Combat pour la liberté, carta de l'1 de març) .

1948: Gener: primers símptomes de malaltia hepàtica. Se li diagnostica una litiasis biliar obstructiva i s'indica intervenció quirúrgica. Maig: retorn a París, hospital americà de Neully. Operació no reeixida. "Mon pauvre pays, qui va le secouer après moi?...il faudra demander à Mauriac, à Camus,..à Malraux". Malraux el visita el dia abans de morir: "Vous voyes, je souris; et pourtant, je n'ai envie de sourire. Mais je ne cesserai que lorsque je serai mort" (Malraux, Antimémories. O.C., T.III, p. 456). Mor el dilluns 5 de juliol de 1948, desprès d'una llarga i lúcida agonia.

1949: "Les enfants humilies", Gallimard, París (l'únic llibre enterament escrit en el Brasil).

"Dialogues des carmélites", Seuil, París.

1950: "Un Mauvais rêve", Plon, París.

1953: "La liberté, por quoi faire?", Gallimard, París. "No es tracta pas de destruir les màquines, sinó de fer front a un risc immens que amenaça seriosament a la humanitat, i que no són pas precisament les màquines, tal com voldrien fer-m'ho dir els imbecils,...l'amenaça prové del col·lectiu propietari de les màquines".

Teatro Español de Madrid: representació de Diálogos de Carmelitas, versió de J.Mª Pemán.
De 1951 a 1969, 28 edicions de Diàlogos de Carmelitas, en traducció castellana.

1961: "Français, si vous saviez ...", Gallimard, París (Recull d'articles apareguts entre 1945-1948).

1971: "Combat pour la vérité. Correspondance inédite 1904-1934", Plon, París.

"Combat pour la vérité. Correspondance inédite 1934-1948", Plon, París.

1975: "La vocation spirituale de la France", Plon, París (recull d'articles dispersos).

1981: Traducció al català de Els grans cementiris sota la lluna, de J. Massot (Ed. Curial)

1983: "Les Prédestinés", Plon, Paris.

"Lettres retrouvées. Correspondance inédite 1904-1948", Plon, París.

1986: Traducció al castellà de Los grandes cementerios bajo la luna, per J. Olmos, Alianza Ed., Madrid.

1989: ¿La libertad, para qué?, trad. M. Gomez, Ed. Encuentro, Madrid.

 

(Sessió 18 de Decembre 2008)



NOTES A PEU DE PÀGINA

1. Édouard DRUMONT (1844-197). Fill d'un funcionari (prefectura de la Siene), republicà i anticlerical, durant el Segon Imperi, no pot continuar els estudis i obtenir el grau de Baccalaureat a causa d'una malaltia psiquiàtrica del pare (internat a Charenton). Per guanyar-se la vida comença a col·laborar en diferents diaris de París, fent treballis de crítica literària, fet que li permet conèixer a Victor Hugo, Flaubert, els Goncourt, Zola,... Trencant amb la tradició familiar, l'any 1880, esdevé royaliste (fervent defensor de la branca menor dels borbons, encapçalada pel conte de Chambord. Influenciat per les lectures de Louis de Bonald i de Joseph de Maistre i del jesuïta contra-revolucionari Du Lac, a més a més de monàrquic milita en els grups catòlics ultra. El seu objectiu es trobar resposta a les causes de la decadència de França, propugnat venjar-se de l' humiliació que els hi ha infringit els alemanys. El moment culminat de notorietat de Drumont arriba l'any 1886 amb la publicació, a Framamarion, de La France juive, essai d'historie contemporaine, pamflet en el que acusa a les grans famílies jueves de fer-se amb el control de les finances nacionals i internacionals i ser els causant de la decadència francesa. Més dos centenar edicions il·lustren prou bé el clima de judeofòbia catòlica imperant i que trobà en Drumont el seu portantveu. El 1888 funda, amb el marquès de Morès, la Ligue antisemítique française, que dona recolzament al colpista general Boulanger. 1892: Drumont funda el seu diari, La Libre Parole, on denúncia l'escàndol del canal de Panamà. L'any 1892, dos anys abans de l'esclat de l'affaire Dreyfus, comença fer campanya "contra la presència de jueus en l'exèrcit francès", ja que la penetració semita en els cossos d'oficials serà causa de que arribat el moment de la guerra ("le moment venu"), Rothschild es farà comunicar els plans de mobilització. Dins d'un creixent deliri antisemita, la venda d'exemplars La Libre Parole arriba a 100.000. De fet és aquest diari que obra al públic l'affaire Dreyfus, en preguntar en portada ¿Est-il vrai que, récemment, une arrestatios fort important a été opéré par ordre de l'autorié militaire? (29 d'octubre de 1894). (v. Apunt sobre l'affaire Dreyfus). Diputat "anti-dreyfusard", per Alger, de 1898 fins 1902. Queda eclipsat per l'auge d'Action Française de Charles Maurras. El 1910 perd la direcció de La Libre Parole. La fi de la Primera guerra mundial torna obsoletes les causes de Drumont, que mor oblidat el febrer de l'any 1917.

2. Action Française: moviment royalista, sobiranista i nacionalista, fundat a l'any 1898, arran de l'affaire Dreyfus, per Henri Vaugeois, professor de filosofia, essent el seu ideòleg Charles Maurras.

3. Barres. L'any 1908 apareix l'òrgan d'expressió L'action française i un grup juvenil d'acció, els Camelots du Roi, encarregats de la venda del diari i de provocar aldarulls en el carrer (com, per exemple, amb ocasió del trasllat de les restes de Zola al Panteó o agredint a Amédée Talamas, professor de la Sorbona, per haver "insultat" Joana d'Arc a l'oferir una "visió positivista de la seva vida". Maurras: "Reconquerir Alsacia i Lorera, comença per la Sorbona". El moviment (o partit) conte, els anys de la militància de Bernanos, amb 20.000 membres.

4. Charles MAURRAS (1868-1952), crescut en ambient catòlic i monàrquic. Sordesa completa des de l'adolescència. Als 17 anys s'instal·la a París on col·labora amb diferents publicacions periòdiques (inclús republicanes). S'inicia en política arrel de l'affaire Dreyfus. 1899 entra a Action française, que esdevé royalista sota la seva influència (junt amb Léon Daudet). Paradoxalment es declara agnòstic i amb poques simpaties per la casa Borbó-Orleans. El seu ideal és superar la decadència francesa i recuperar "la grander" perduda amb la revolució de 1789. Defensa un cristianisme sense cristiandat, menyspreant el Evangelis, però defensant l'estructura jerarquia elitista que encarna l'església catòlica com a prototip monàrquic. L'any 1926, amb el papa Pius XI, molt dels seus escrits foren col·locats a l'Índex dels llibre de lectura prohibida (trets el 1938, any en que fou escollit membre d'Acadèmia francesa). Obres principals: "Les Déracines" (.......): L'esser humà sols por viure ben arrelat a la seva pàtria/nació; els estrangers sols són residents temporal i són un perill, són l'enemic interior); "Scénes et doctrines du nationalisme": La pàtria arrela en l'ànima per mitjà de la nació; en l'ànima d'un "déracine" (desarrelat) no hi ha pàtria; malfieu-vos dels estrangers, seran traïdors a la teva pàtria; "Le Roman de l'energie nationale": l'estranger és un paràsit que ens emmetzina; "em de protegir els nacionals contra aquest invasor" . Concepte de Pàtria (en Maurras): Territori on han viscut els avantpassats; les pàtries no s'elegeixen ; defensa del territori, amor a la terra; si no tens territori no conservaràs la nacionalitat. Concepte de Nació: "Moviment de la raça en el passat, el present i el futur" (llengua, cultura, costums, religió, folklore,...; herència moral i espiritual; identitat nacional. El 1919 Maurras reclama el dret de vot per les dones (majoritàriament tradicionalista i catòliques). Durant la Segona Guerra mundial esdevé inicialment partidari de Petain. Més endavant s'oposà tant als col·laboracionistes com als gaullistes de Londres (França lliure). Arrestat l'any 1944, és condemnat a mort per col·laboracionista. Commutació per cadena perpetua i expulsió de l'Acadèmia francesa. "C'est la revanche de Dreyfus!" exclama en el judici. Morí internat en un hospital, l'any 1952.

5. Wittgenstein: a) La sorpresa davant l'existència del món; b)La vivència de sentir-se absolutament segur; c) La vivència de ser culpable (deute).

6. Del 3 al 5 d'octubre de l'any 1910 té lloc a Portugal una revolució que determina la caiguda del regim monàrquic (rei Manuel II). El nou règim republicà (president Teófilo Braga) i laic, promulga la separació Estat- Església. Els intens de restauració monàrquica, (com el de l'any 1912), tenen una inspiració bàsicament religiosa contra les lleis laïcistes.

7. Leon BLOY (1846-1917). Escriptor inicialment anticlerical, amb l'amistat de Barbey d'Auverville es converteix a un catolicisme radical i visionari. Relació amb Paul Varery, Ernent Hello, Villiers de l'Isle d'Adams i J. Huysmans. L'any 1877 estableix relació amb Anne-Marie Roulet, prostituta, a la qual converteix al catolicisme i que comença a tenir visions místiques i revelacions, desembocant en una florida psicosi irreversible. Sobre ella, Bloy escriu "El desesperat". Profondament anti - burgés i anti - modern, les seves nombroses obres, i que Bernanos llegeix a les trinxeres, són cròniques de pobresa i de misèria.

8. Cfr. Rimbaud: "El j'irai loin, bien loin, comme un bohémien".

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010