cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Althusser  |  Apunts  |  Apunt 5 El marxisme estructuralista d'Althusser

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 5. EL MARXISME ESTRUCTURALISTA D'ALTHUSSER

J. JUBERT GRUART



Les complicades lectures i escriptures del senyor Althusser (del Feuerbach llegit per Marx, que és llegit per Althusser o d'allò que Feuerbach no va dir, però que Marx va llegir de Feuerbach, a allò que Marx no va escriure i que Althuser va trobar llegint a Marx quan escriu sobre Feuerbach i altres amenitats).

Althusser –tal com va fer Lévi-Strauss amb Saussure i com farà Lacan amb Freud- frealitzarà una relectura (nova lectura, lectura diferent) de Marx. D'aquesta lectura d'alguns textos de Marx – els primerencs, i dels tardans bàsicament el vol.I d' El Capital-, Althusser en farà una filosofia (teoria) típicament estructuralista, passant abans per una lectura leninista, desprès stalinista i, per fi, maoista i, després, lacaniana, és a dir estructuralista i, encara, post-estructuralista..

Així doncs: Althusser, marxista i, "per més INRI estructuralista".

Es fa difícil (o impossible) sistematitzar i resumir Althusser. En ell no hi ha evolució d'un pensar; hi ha canvis sobtats, contradictoris; sempre dogmàtic. De fet, tampoc val massa l'esforç (important), doncs -encara que, durant l'epidèmia althusseriana d'esquerranisme sesentista i la pandèmia setentista, s'afirmava (sentenciava) que sols es podia entendre a Marx (i, en concret, Das Kapital) en la lectura d' Althusser- i que "el marxisme no existia en l'època de Marx" i que (el marxisme) "li deu a Althusser la seva creació", el mateix Althusser confessa que ell fou "un ser ple d'artificis i d'impostures, i res més, un filòsof que no coneixia quasi res de la història de la filosofia i quasi res de Marx" (això ho escriu a l'any 1964, que és quan impartí, a l' E.N.S. un seminari introductori a Marx, que donà lloc al text a Per llegir 'El capital').

"Evidentment –escriu a l'any 1985- la meva cultura filosòfica de textos era més aviat reduïda. Coneixia Descartes,...una mica d' Spinoza, per res Aristòtil,...força bé a Plató, Pascal, Kant res, Hegel molt poc i, en fi, alguns passatges de Marx llegits de prop ...Però tenia una capacitat ben meva. A partir d'una simple formula, em sentia capaç (¡quina il·lusió!) de reconstruir sinó el pensament almenys la tendència i l'orientació d'un autor i d'un llibre que no havia llegit". En fi ...

Estem en uns anys (dues dècades) en les que sols era progre i esquerranós "admirar allò que no s'entenia" (l' irracionalisme i la pseudo-ciència), anys en que, fora dels països comunistes (que vivien el comunisme real), es conreava un "marxisme imaginari" (aguda adjectivació de Raymond Aron, reconeguda pel mateix Althusser).
 

El primer Althusser (1960-1969): Prioritat de la teoria sobre la pràctica (teoricisme absolut).

Marxista-leninista-estructuralista.

Característiques:

  • És exclusivament teòric (no pràxic). Barreja de marxisme-leninisme.
  • El seu objectiu és el coneixement ("científic", pretesament) del marxisme.
  • El seu mètode és l'estructuralista.

 

Contingut

  • Afirma que –com bon estructuralista, que nega ser-ho- el marxisme no és un humanisme. Negació del subjecte (no hi ha la persona-subjecte d' Alain, que té l'obligació de comportar-se sense ajut exterior; no hi ha l'esser lliure i responsable de Sartre;...). Igual que Lévi-Strauss, per Althusser l'humà és també i només objecte (de la cultura d'un grup-poble, pel primer; de l'estructura econòmica pel segon).
  • Les estructures econòmiques "marxen per elles mateixes", són una mena de formes (estructures) "a priori". Tot humà és un mer receptor del medi i no hi ha més medi que l'econòmic. L'home és un ser determinat. L'estructura econòmica -massa oculta del iceberg- és la que determina (aliena) a l'humà.
  • Si no hi ha llibertat ( alienació), no hi ha ètica,... Sols hi ha relació (ni jo ni l'altre existim, sols existeix la relació),...
  • Per principi (sic), tot humanisme és no científic, subjectivista, ideològic,...mentre l' estructuralisme-marxista, en canvi, sí és científic (perquè és estructuralista) (sic). No és una tècnica i, per tant, no és una praxi. Sols és una teoria (formalisme althusserià). Aquesta "ciència", l'estructuralisme marxista o marxisme estructuralista, no té per objectiu ni ocupar-se de l'home (per tant no s'ocupa de l'humà alienat) ni de la societat (ni del món): el marxisme estructuralista és una ciència del marxisme, analitza el marxisme. No pas, però, el marxisme considerat diacrònicament, en la seva evolució històrica. Estudia el marxisme tal com es dona sincrònicament, ara i aquí, en un moment donat.
  • En conseqüència, l'anàlisi del marxisme no ha de fer-se des de l' historicisme (diacrònicament); no és històric, sols pot ser sincrònic. Tant en el punt de partida com en el d'arribada hi ha unes estructures econòmiques, donades (tant "a priori" com innats eren els significants per Lévi-Strauss), que no són el resultat o conseqüència de la pràctica dels humans; tenen les seves lleis, autònomes, que "van fent". El marxisme, abans d' Althusser, ha identificat i denunciat l'existència d'aquestes estructures; Althusser vol estudiar, "científicament", com funcionen. El marxisme (estructuralista) - diu i escriu Althusser- és una ciència formal (dona forma a allò que és abstracte, ocult –la massa sota l'aigua del iceberg-); com que no és visible no té necessitat de comprovació empírica (és igual que, en la practica, la URSS hagi fracassat; ell no analitza els resultats, la posta a prova de la seva validesa, com postulava Marx; Althusser només analitza la teoria, construeix una teoria sobre la teoria). I ja està.
  • La necessitat d'aquest enfocament és evident: sense la teoria marxista-estructuralista-althusseriana sols tenim accés a la punta del iceberg; l'estructura real de la massa oculta seria ignorada i substituïda per una ideologia (un pas enrere). Althusser, per tant, no retorna pas a Marx. No és un marxista-humanista, com ho fou Marx. Tampoc és, en aquesta primera etapa, un marxista-leninista. No fou, tampoc, un marxista-materialista-dialèctic ortodoxa. Tot i que en mols moments va confondre Stalin amb Marx, no és un fidel seguidor del cientifisme oficial soviètic. Tot i que milità en el Partit Comunista francès, no propugnà l'adveniment de la dictadura del proletariat i la supressió de les classes socials; no fou un neo-stalinista. Tampoc és fidelment marxista: és un teòric-crític sobre el mateix marxisme; és un marxòleg.

 

Diàleg
P.: ¿I això que vol dir, en la pràctica?
R.: Que el concepte, la teoria (científica), ha de predominar sobre la pràctica, en concret, posant un exemple, sobre el politburó, per tal d'evitar que caiguin, en la pràctica, en mans de la ideologia. L'autoritat del concepte (la dictadura del concepte) ha de presidir a la dictadura de l'Estat, ha de situar-se per sobre la dictadura del proletariat (vertadera ideologia). No hi ha (d'haver) més dictadura que la del concepte ( marxista).



En llegir Marx d'una determinada manera –tal com Lacan va llegir Freud- Althusser re-inventa Marx. Els partits comunistes no han llegit (bé) a Marx. Tornem-lo a llegir i re-orientem la teoria dels partits comunistes. Marx va copiar i criticar a Feuerbach. Feuerbach va copiar i criticar a Hegel. Althusser va copiar i criticar a Marx (que havia copiat i criticat a Feuerbach). Marx fou un teòric; Althusser es qualifica de teòric-científic, perquè es dedica a emplenar les llacunes deixades per Marx ampliant Marx i per què fa servir el mètode estructuralista (que nega emprar).

Tot plegat, de fet, comença amb dues ocurrències:

  1. Si he de llegir (i explicar) Marx, per què no tirar enrere i llegir (estructuralíssimament)  el primer de la cadena, a Hegel. Fem-ho. I transformen a Hegel en un estructuralista avant la lettre. Fet. ¿Què descobrim?: que la història hegeliana no té subjecte.
  2. Casem Hegel amb Engels (el de Dialèctica de la naturalesa). ¿Què descobrim?: que la història està determinada per la naturalesa.

¿On és Marx, en aquesta lectura del marxisme? No hi ha Marx. Tampoc hi ha subjecte. Antihumanisme teòric (descentralització del subjecte). Feuerbach (abans que Nietzche) va matar Déu; ara matarem a l'home i farem un marxisme sense Marx.


 

Altres aportacions d' Althusser

  1. Concepte de producció (material, política, ideològica i teòrica). Cada producció és una pràctica, que té la seva pròpia estructura. Sols la producció teòrica és una ciència. La pràctica de la Teoria és produir coneixement. Hi ha una ciència de la pràctica de la producció de coneixement; aquesta ciència és el marxisme althusserià (teoria de l'activitat teòrica del marxisme-materialista-dialèctic). Sols aquesta teoria, que és una pràctica, és una ciència. Dins de l'estructura que estudia aquesta ciència hi ha un element constituent que és l'economia, essent aquest element determinant sobre els altres elements i sobre la configuració resultant de l'estructura total (inclús quan l'element economia està "in absentia"). Amb això queda clar, segons Althusser i els seus seguidors, que el marxisme (d' Althusser) és una teoria (científica) i no una ideologia, ni una pràctica. L'objectiu, la tasca del filòsof marxista-materialista- dialèctic és produir teoria, no pas pràctica.
     
  2. La naturalesa és una estructura (tal com per Lévi-Strauss ho és la cultura) que determina a l'home. La consciència només és la pantalla (part visible del iceberg) sobre la que es projecta la Història (gran massa oculta del iceberg). L'home és inconscient de la Historia que el precedeix (igual que ho és de la Cultura, que el causalitza, per Lévi-Strauss) i  el determina. L'home no és el creador de la Història; la Història produeix l'home. ¿Què és la Història? La Historia per Althusser no és res més que els modus de producció; aquests són en darrera instància, els que determinen les classes socials i, dins d'elles, als homes, fent-los capitalistes o proletaris.
     
  3. Althusser pretén haver fet del seu marxisme estructuralista una ciència de l'home (com Lévi-Strauss ho postulà de la seva antropologia estructuralista). L'economia, també ascendida a ciència (social), ara passarà a ser una ciència formal (de la natura). En darrera instància, Althusser no serà marxista però si que és materialista (paral·lelament a com Lacan ha fet –després de fer lingüisteries- un gir vers la lògica simbòlica i , en definitiva, vers les matemàtiques, passant per la topologia).

¿Complicat? No. Simplement absurd. Impostures intel·lectuals (ben denunciades i desemmascarades per Bricmont i Sokal).



Diàleg
P.:¿Per què serveix el marxisme-estructuralisme del senyor Althusser?
R.: Per fer seminaris, articles, tesis doctorals, discussions interminables i irreductibles, per anatemitzar,... per fer una ideologia, "per més INRI, estructuralista".
P.: ¿De què tracten els seminaris, articles,...del primer Althusser?
R.: De Teoria filosòfica del marxisme-materialista-dialèctic. De teoria de l'activitat teòrica, tenint en compte, sempre, que aquesta és una pràctica teòrica.
P.: ¿...?
R.: ¿...?


 

El segon Althusser (1969-1980). La teoria queda supeditada a la pràctica (política). Stalinista, primer; maoista, després.; post-estructuralista, finalment

 

El Partit Comunista francès obligà (1969) a Althusser a suprimir de la seva filosofia la prioritat de la teoria sobre la praxis. La teoria marxista-materialista-dialèctica ha de tenir una pràctica (més enllà o després de la pràctica de la teoria). És a dir: s'ha de retornar a Lenin. Reformulació/correcció d' Althusser: la (meva) filosofia és, en definitiva (en darrera instància) "LLUITA DE CLASSES EN LA TEORIA".

El Partit Comunista francès es dóna per satisfet.


Resum
La Teoria (marxista) ha de tenir una praxis, més enllà o després de la pràctica de la teoria. I això es fa tornant a llegir Marx tal con el va llegir Lenin; per tant no cal tornar a llegir a Marx: llegim Lenin; però no cal que ho feu: ja ho ha fet Althusser. La praxis és la lectura d' Althusser.



Diàleg
P.: ¿Què comportava ser filòsof marxista en la pràctica?
R. : Formular les següents proposicions:

  1. Ha de redactar-se el corpus de la Teoria marxista (especificant que aquesta redacció és una pràctica)
  2. Presentar-lo a un Comitè Científic (de Teoria marxista) (nova versió del Comitè Central)
  3. Aquest Comitè és l'únic dipositari i vetllador de la Veritat (marxista).
  4. Els jerarques del partit únic són, de fet, els ideòlegs del Comitè de Teoria Marxista.
  5. Les masses proletàries han d'executar, a la pràctica, el que els jerarques del partit (únic) - obeint al Comitè (únic), i aquests als ideòlegs del marxisme post-marxista- els hi manin que facin, que pensin, que mengin, que aplaudeixin, ... Tota desviació (així considerada pel Comitè i subsidiàriament pel politburó) serà durament sancionada.
  6. L'objectiu últim és la lluita de classes i instal·lar una dictadura, que no cal que sigui exportada a cap més país que la URSS.

Etapes Althusser
1960-69:
Època d'influència màxima.
1969-1980: Època de prestigi.
1980-1990: Època de ininfluència.
1990 fins avui: Oblit d' Althusser.
 

Deixebles (destacats) d' Althusser
De Michel Focault a Pierre Vilar, la llista és llarga.
 

Algunes definicions mínimes d' Althusser
Materialisme: "No explicar-se històries".

Filosofia: "Impostura ideològica".

Filosofia marxista: "Lluita de classes en la teoria".



Diàleg (final)
P.: ¿Quina és l'aportació d' Althusser?
R.: ¿A què?
P.: A la filosofia
R.: Res.
P.: I ¿a la "ciència" política?
R.: Res.
P.: Però...als anys 60-70 si no llegies Althusser...
R.: ...no eres res.
P.: Lògic.
R.: Lògic.
P.: ¿Què queda d' Althusser, avui?
R.: Res.
P.: Lògic.
R.: Lògic.


(Sessió 19 de novembre de 2009)

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010