cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Althusser  |  Apunts  |  Apunt 2 Breu introducció al marxisme de Karl Marx

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 2. BREU INTRODUCCIÓ AL MARXISME DE KARL MARX

J. JUBERT GRUART




Donant per segur que Louis Althusser fou marxista, que la seva obra és una constant redefinició (relectura) de Marx (que havia llegit a Feuerbach) i que indubtablement tot arranca de Hegel; donant per segur que l'obra més llegida, rellegida i criticada de Marx és El capital; donant per probable que el flâneur assegut pugui tenir alguna llacuna sobre algun dels diferents ítems de l'enquesta, ... bo serà revisar i resumir alguns antecedents bàsics.

Tot comença amb HEGEL (1770-1831), ...

Georg Wilhelm Friedrich Hegel, natural d' Stuttgart; estudiant de teologia a Tübingen, on festablí relació amb Hölderlin; instructor particular a Berna (1794-1797) i a Frankfurt (1797-1800); Privatdozent, el 1801, a Jena; el 1809: rector del Gymnasium de Nurenberg; 1816, professor Universitat de Heildelberg; el 1818: professor a la Universitat de Berlín, amb èxit absolut (mentre a l'aula del costat Schopenhauer no té cap alumne),... Mort de còlera.
 

El sistema de Hegel
1.Crítica de l' Idealisme Absolut (derivat de Kant, Fichte i Shelling). És a dir: rellisca del dualisme (Kant: esperit/natura; amo/esclau;...) a l' unitarisme (esclau no pot existir sense amo; id. esperit sense natura;...).

2. El mètode per aconseguir la igualació de totes les oposicions és el mètode dialèctic o progressió lògica de Tesis a Antítesis i d'aquí a Síntesis. Exemple:

  • Tesis: segons l' Idealisme Absolut precedent, l'amo és l'únic element realment important, l'esclau és un ser insignificant. L'amo domina l'esclau.
  • Antítesis: l'esclau és qui realitza el treball, el que fa la feina (conrea la terra, cuina, neteja, carreteja,...), és el que transforma la realitat; l'amo, sense l'esclau, no té patates, ni blat, ni li fan el pa, ni el llit; l'amo sense l'esclau no és res; quan l'esclau s'adona d'això, quan adquireix consciència del valor de sí-mateix (i es rebel·la), deixa a l'amo en una posició subordinada i l'esperit-natura de l'esclau s'allibera.
  • Síntesis: en alliberar-se, ja no hi ha oposició entre esclau i amo; l'esclau i l'amo són iguals (ex-esclau, ex-amo; sols hi ha una sola identitat: humans –una moneda, però, amb dues cares: la cara de l' ex-amo i la cara de l' ex-esclau; la cara de la natura i la cara de l'esperit, també s'unifiquen; tot és dos en un. L' unitarisme, però, encara no és exclusivament materialista; només és natura espiritualitzada).

3. Som ú perquè som una part de l' Ú, de l'Esperit Universal. L'Univers està format –segons Hegel- per un esperit totalitzador, del qual la raó humana n'és una partícula. Les oposicions, diferències, dualismes,...són il·lusions creades per la imaginació humana. Per mitjà de la raó, és a dir de la dialèctica (Tesis, Antítesis, Síntesis), podem desmantellar les preteses desigualtats d'elements oposats, la dualitat. Procedint així, podrà aconseguir-se una situació d'unitat total, d'acord total, de llibertat total. En l'origen hi ha l'Esperit Universal, que s'incorpora a la matèria; el real-únic té dues cares indissociables, indestriables: la cara de la matèria i la de l'esperit, però és un sol bloc, una sola peça..


 

... continua amb Ludwig FEUERBACH (1804-1872) ...

Molt abans que Nietzsche (1844-1900) –a Així parlà Zaratrusta (1883-85)-, Feuerbach exercí de profeta de la "mort de Déu" – a Pensaments sobre la mort i la immortalitat (1830), on argumenta racionalment la inexistència de Déu i del "més enllà"-. Feuerbach és el primer pensament sistematitzat del unitarisme-materialista crític (dialèctic). La seva obra marca una vertadera ruptura epistemològica amb  les famoses Tesis de Feuerbach:

  1. L'humà ("l'home singular") sols és un organisme material (materialisme), un ésser físic singular (cada ú amb els seus pensaments, sentiments i necessitats concretes). No hi ha ni esperit ni matèria (dualisme idealista) ni tan sols esperit/matèria unificats, manifestació materialitzada (o matèria espiritualitzada) de l'esperit universal (formant una unitat indissociable o dues cares d'una sola moneda) (unitarisme hegelià). Sols hi ha matèria (la matèria humana, amb necessitats-instints, emocions-sentiments, pensaments i comportaments), formant part de la matèria còsmica (materialisme antropocèntric, humanisme materialista). L'Esperit Universal (de Hegel) ha desaparegut, inexistent.
  2. Tot pensar ha de deixar de ser especulatiu (idealisme, espiritualisme,...), ha de basar-se sols en la raó i ha de passar per la més rigorosa crítica materialista ("tot allò que és ideal és irreal"). Això és el materialisme dialèctic famós (aplicació del mètode dialèctic de Hegel al Materialisme radical).
  3. Evidentment tot això és així per què puc fer negació de l'existència de Déu i del més enllà. (La idea de) Déu (dels deus) és una creació de l'humà (és una ideologia).

Recapitulació
L'epistemologia idealista (Idealisme dualista), es substituïda per episteme hegelià (unitarisme dialèctic), primer, i, tot seguit, per la relliscada important de Feuerbach en el materialisme dialèctic. Un nou model epistemològic: el Materialisme radical, unitarista, pren el relleu. Entrem en una nova època del pensar.
 

Noticia biogràfica de Lugwig Feuerbach
1804. Neix a Landshut (Baviera).
1823. Heidelberg. Estudis de Teologia.
1824-25. Berlín. Alumne de Hegel.
1826. Erlangen. Tesis.
1828. Privatdozent a la Universitat d' Erlangen.
1830: Pensaments sobre la mort i la immortalitat (Anònim). Descobert i expulsat de la universitat.
1837. Casament amb una noia rica. Retirat a Bruckberg (Prussia).
1839. Crítica a la filosofia de Hegel.
1840. Auto- exili a Dresden (Sajonia).
1841. Escriu L'essència del cristianisme. Aquest llibre –comenta Engels- "va fer explotar el sistema i va trencar l'embruixament" (és adir: va causar un canvi epistemològic).
1848. Amb motiu de la revolució (francesa) de 1848 es trasllada a Frankfurt, per assistir a l'Assemblea revolucionària. És reclamat pels estudiants de Heidelberg, per donar conferències i durant 6 mesos ho fa sobre la seva teoria de la religió (se li prohibeix que ho faci en locals de la universitat).
1849. Perdudament enamorat de Johan Kapp, filla del seu gran amic.
1860. La fàbrica de porcellana de la muller fa fallida. Trasllat a Rechenberg. Afiliació al Partit Socialista d'Alemanya (SPD), que li passa una mesada
1872. Mort, als 68 anys, a Rechenberg (Nurenberg).


Resum
Feuerbach realitzà una relliscada des de la teologia a la filosofia i d'aquí a l'antropologia, la qual ha de deixar de ser especulativa ("de lletres") per convertir-se en "ciència de l'home" (única capaç d'aclarir que la teologia està poblada sols de "fantasmes" i que el fonament de la filosofia no són les idees abstractes, sinó "allò finit, el determinat, el real", sent l'home la realitat absoluta).
 

Impacte
Marx i Engels foren joves lectors de Feuerbach i així ho reconegueren a Tesis sobre Feuerbach (1845) i a La ideologia alemanya (1846),de Marx, i a Ludwig Freuerbach i la fi de la filosofia clàssica, d' Engels. Criticaren a Feuerbach que el seu materialisme dialèctic fos, sols, teòric i que no fes cap proposta de praxis (revolucionària).
 

Feuerbach, 140 anys després (1971)
El grup britànic de rock "Jethro Tull" va llençar, l'any 1971, al mercat discogràfic un àlbum titulat Aqualung, en el que hi figura la peça (la sèptima, primera de la cara B) "My God", amb un llarg sol de flauta (de Ian Anderson) i el lema "En el començament, l'home creà a Déu i li va donar poder sobre totes les coses", inspirat en la filosofia de Feuerbach.

... i culmina i acaba amb Karl MARX (1814-1883) i Frederich ENGELS (1820-1895)
 


(Molt breu) Nota biogràfica de Karl Marx (i de Frederich Engels)

1814: Neix Jenny von Westphalen.
1818: Neix Karl Marx, a Tréveris (Renània).
1820: Neix Friedrich Engels.
1835-38: Bon i Berlín. Dret, filosofia clàssica, grec,..
1839: Mort del pare.
1843: París. 23/31/38 rue Vaneau. Família Ruge, experiència fracassada de vida comunitària. Jenny embarassada. 22 rue Vaneau: redacció del Annals franco-alemanys.

1844: Naixement de la 1ª filla (1 maig). Escriu els anomenats Manuscrits econòmics i filosòfics (de 1844) (inèdits fins 1932). El primer marxisme. Text bàsic per entendre Marx (conceptes de salari, benefici o plusvàlua, renda, treball alienat, relació capital/treball, propietat privada/comunisme, diner, mercaderia,....) (v. glossari marxista).
28 agost: Café de la Regénce (Place du Palais Royal, París), segona trobada amb Friedrich Engels.
A partir d'aquest moment, i al llarg de la les seves existències, la parella Marx-Engels esdevingué –en el pla intel·lectual, però també en l'econòmic, en la lleialtat en la relació i en l'activisme polític- una unitària moneda de dues cares indissociables. En l'aspecte de redacció/exposició del pensament, Marx aportà els conceptes abstractes i complicats, Engels hi sumà la capacitat sintetitzadora, simplificadora.

1845: 25 gener: expulsat de França (a petició de Prussia). 2 febrer: Bèlgica . "La sagrada família", pamflet amb 300 pàgines de Marx i 15 d' Engels. Se li concedeix permís de residència, sota compromís d'abstenir-se de tota activitat política. Rue de l' Aliance (Brussel·les). Jenny: nou embaràs. Arribada d' Hélène (Lenchen) Demuth (25 anys), la criada de la mare de Jenny (sense rebre cap sou pel seu treball). Situació econòmica crítica. Engels s'instal·la a Brussel·les, en el veïnatge dels Marx. Vida de Biblioteca. Escriu (11) Tesis sobre Feuerbach (publicades per Engels el 1888): "la prova de la pràctica és l'única que pot validar una teoria" (v. infra).Juliol: viatge de Marx i Engels a Anglaterra (Biblioteca Chetham, especialitzada en temes econòmics). Setembre: neix segona filla (Laura). Escriu "La ideologia alemanya" (crítica als "joves hegelians", crítica a Freuerbach, formulació del concepte materialista de la història, d'aparició pòstuma).

Nou canvi de domicili (barri d' Ixelles). Neix Edgar ("Musch", mosquit). Funda el "Comitè de Correspondència Comunista". Controvèrsia Marx-Proudhom (autor de "La filosofia de la misèria").

1847: Marx escriu, contra Proudhom, "La misèria de la filosofia".La mare avança l'herència a Marx. Publicació del Manifest comunista. Exili a Londres.

1867. Fundació AIT (Associació Internacional de Treballadors) (1ª Internacional). Redacció de Das Kapital (El capital), vol. I.
....

1883
. Mort. Enterrat al cementiri de Highgate, Londres, junt amb Jenny i Hélène.



Doctrina de Marx

Tesis sobre Feuerbach (1845)
Escrites a l'any 1845 i publicades per Friedich Engels l'any 1888 ( com apèndix a la seva obra "Ludwig Feuerbach i la fi de la filosofia clàssica"). En aquest escrit, Marx realitza una lectura crítica de Feuerbach en onze tesis (aquí resumides en 4) :

  1. El defecte del materialisme de Feuerbach radica en que concep la realitat sota la forma d'objecte de contemplació (la sensorialitat), però no com una activitat, una pràctica de l'humà.
  2. Sols la pràctica (els resultats i no la teoria) pot aclarir si el pensament humà conté alguna veritat (terrenalitat del pensament).
  3. Els humans no són producte de les circumstàncies i de l'educació. Són els humans els que canvien les circumstàncies. Només la pràctica revolucionaria canviarà les circumstàncies.
  4. La realitat esta formada pel conjunt de les relacions socials (l'altre no existeix, existeix la relació).

Resum:
Marx anteposa el valor de la pràctica a la teoria (tal com Feuerbach ha oposat materialisme a idealisme). Dóna preeminència a la pràctica (encara que ell fou sols un teòric), ja que son els humans els que canvien el medi-matèria. Per Feuerbach la veritat és una construcció/conquesta mental (crítica, racional, dialèctica); per Marx sols si la teoria es posa en pràctica podrà comprovar-se la seva veritat. Els filòsofs (onzena tesi) no han d'interpretar el món, han de transformar-lo.

 

Das Kapital. Crítica de l'economia política (1867)

 

 

Nota prèvia
Quan es citi El capital, cal especificar si es fa referència al volum I, únic publicat (1867) en vida de Marx, o als volums II i III, de publicació pòstuma per Engels, que tracten de la circulació de la mercaderia (anàlisi dels traficants, intermediaris, banquers, treballadors de coll dur (White-collar), treballadors del capitalisme). No hi ha vol. IV. El capital és un tractat inacabat.

El capital (volum I) fou començat a redactar a l'estiu de1861, en mig d'unes condicions de pobresa i de dolor (abscessos per furunculosis) importants. No cal haver-lo llegit per tenir coneixement del seu contingut: els significants i significats de la seva terminologia s'han plenament incorporat en el nostre llenguatge quotidià. El lector actual –situat a un segle i mig de distància- pot comprovar la magnitud i penetració de l'obra de Marx i la vigència absoluta d'alguns –molts- d'aquest mots i conceptes (llevat d'alguns dels enunciats profètics, on Marx fracassa estrepitosament).

En el Das Kapital , vol. I (1867), Marx fa, aplicat a l'economia, el que Ferdinand de Saussure farà aplicat a la lingüística: identificar elements constituents del sistema, donar-los nom i conceptualitzar-los (definir-los).

Fer un glossari d'aquests elements constituents que Marx identifica en el sistema capitalista, equival a resumir Das Kapital.


 

Glossari (de Das Kapital)

Conceptes previs:
Idealisme: Filosofia especulativa que afirma que el fonament de tot és la idea (generalment Déu) (de Plató a (quasi) tots fins arribar a Feuerbach).

Materialisme filosòfic: Corrent filosòfic que afirma que la matèria és el fonament de tot (p.e. Demòcrit).

Materialisme dialèctic:Explicació argumentada (raonada: tesis, antítesis, síntesis) del món a partir de la matèria (única realitat objectiva), el desenvolupament de la qual es regeix per lleis objectives de lluita de contraris (de Hegel a Feuerbach).

Materialisme històric: Estudi científic de la Història atenent als modus de producció (oposat a l' idealisme històric) (de Marx i Engels a Althusser).

Materialisme marxià: Teories de Marx i d' Engels, referent a la materialitat de les relacions socials de producció.
Materialisme marxista: Teories materialistes-dialèctiques posteriors a Marx i a Engels.

Economia: Forma/modalitat més important de relació entre humans.

Mercaderia: "Objecte que en comptes de ser consumit pel que el produeix està destinat al canvi i a la venda" (primera frase del capítol primer del volum I de El capital). La Mercaderia són les mercaderies (blat, pa, taules, carros, vi,...). La més important de les mercaderies és el Diner (v. infra). Element bàsic del capitalisme (v. valor).

Treball: Procés d'intercanvi entre l'humà i la natura. Única substància de valor. La mesura d'aquest valor és la duració del treball fet (tant a l'hora). En conseqüència treball és "temps que es necessita per obtenir una mercaderia".El capitalisme obliga als treballadors a desgastar la seva vida treballant (molt més del que necessita per viure i reproduir-se, i cobrant sols una part del valor de la mercaderia).

Valor: Concepte abstracte (no material), que no es refereix a la propietat intrínseca de les coses; quelcom (abstracte) que es genera en una relació social de producció. El que es ven al mercat no són , de fet, mercaderies sinó valors (el més simple: el troc; el més sofisticat: el diner, "la pela"). La quantitat de treball contingut en una mercaderia és un valor.

Diner: Mercaderia que representa totes les altres mercaderies. Moneda i bitllet són simples convencions per facilitar el intercanvi de mercaderies. En convertir-se en un fi-en-sí-mateix, el diner adquireix un valor propi, es converteix en un fetitxe i esdevé donador de poder.

Capitalista: Amo de la mercaderia (en pagar al treballador la seva força de treball amb diners, que sols paguen una part del seu treball).

Plusvàlua: Diferència entre el valor que s'extreu per una quantitat donada de treball i el valor obtingut com a mercaderia. Valor del treball robat (pel capitalista al proletari). Per Marx són les hores de més que, sense pagar-lo, fa el treballador i que l'amo capitalista no paga i es queda per ell, incrementant el seu capital. Constitueix el benefici de l'amo. "Tot benefici prové de la plusvàlua".
Nota: Marx ignora el preu del mercat (competència, disponibilitat o escassetat del producte, llei de la demanda i de l'oferta). Marx no considera aquí el paper dels intermediaris. Per Marx el comerciant no crea valor (el valor sols és del treballador). L'intermediari no crea valor: estalvia al fabricant el cost de distribució, quedant-se una part de la plusvàlua que es quedaria l'amo/empresari/capitalista; només el patró roba al treballador.

Taxa de plusvàlua: Grau d'explotació d'un assalariat per l'amo.

Alienació: Dominació de l'home per la natura, les estructures socials i econòmiques. Una cosa està alienada quan ja no ens pertany.

Proletariat: Treballadors alienats pel capital.

Classe social: Identitat en les formes d'ingrés del diner. Classe capitalista (obté el diner de la venda de la mercaderia industrial). Classe terratinent (obté diner de l'explotació indirecta de la terra). Classe proletària o treballador fabril (també camperol) (ingressa diner venent el seu treball).

Societat civilitzada: societat de classes.

Societat primitiva: societat sense classes.

Praxis: Transformació de les condicions donades (naturals, socials i econòmiques). Al ser conscient de la seva alienació, l'humà cerca la manera de posar-hi fi (desalineació).

Lluita de classes: Proletaris contra capitalistes. La única força que pot alliberar a la humanitat de l'alienació econòmica capitalista és el proletariat.

Moviment obrer: Proletaris del món units per lluitar contra la classe burgesa/capitalista.

Moral: interès de classe.
Nota: La moral de la burgesia és justificar l'explotació del proletariat i el crims. La moral dels proletaris és la lleialtat l'abnegació i el valor. No és just que el burgés exploti als proletaris. És just que el proletari expropií, empresoni i elimini el burgés. Raó: el proletari és l'antítesi que transforma la tesis en síntesis (però anant més enllà de Hegel, el mètode dialèctic marxià ja no iguala amo i esclau (capitalista i proletari); aquest procés d'igualtat és sols "un moment històric"; amb el pas que fa Marx (i el marxisme posterior), el proletari passa a ser superior al burgés. D'estat determinat per una força inconscient, ara, el proletari passa a tenir consciència social de canvi, encara que serà indefectiblement a costa d'excés i de "carn i de sang". La societat de classes s'ha d'abolir ,doncs és immoral: impedeix els drets dels humans a ser lliures i feliços (la felicitat és possible, per demà passat; abans cal patir la Revolució) (tema eudaimonològic del segle XIX).

Infraestructura: Condicions materials.

Supraestructura: Les idees.



¿Què és El capital (vol. I)?

Un tractat d'economia.
Una història del desenvolupament industrial.
Un compendi de psicologia humana.
Un tractat de moral.
Un inspirat pamflet per uns, un poema èpic per altres, un nou evangeli pels marxians.
Una sàtira brillant.
Una descripció (sincrònica) d'una civilització en la que les mercaderies dominen els humans.

El lema: copsar, explicar, destripar.
El mètode: fer servir una lògica implacable, progressiva, seductora, hipnotitzadora,...que fa conscient (posa de manifest) les lleis (inconscients i cruels) que governen l'estructura mental (psiquisme i conducta) de la (perversa) classe dominant.

 

Marx metafísic, Marx psicòleg, Marx moralista i Marx economista

  1. Marx metafísic (teoria utilitarista del valor):
       a) Tot valor és producte del treball (dogma fonamental de la fe marxista).
       b) Els valors emanen de la força de treball i es poden quantificar en unitats.
  2. El Marx psicòleg ens descriu la perversitat de la classe capitalista i la innocència (i indefensió) de la classe obrera; els homes capitalistes sempre tracten de vendre al mercat (roben, estafen) a un preu superior al de cost i això mai ho farà un proletari (ni quan puguin fer-ho, mai ho faran).
  3. Marx moralista: L'ètica és una qüestió de classe social. L'egoisme és una conseqüència de la pertinència a una classe social determinada.
  4. El Marx economista apareix sobtadament –després d'abstraccions múltiples-, deixant caure una frase, una sola frase (de tant en tant) que descriu de forma inequívoca les lleis que governen el sistema /estructura/ mecanisme de la societat industrial moderna. "Després de llegit El capital –escriu Edmund Wilson (o.c. p. 345)- , els llibres ordinaris d'economia mai tornen a ser el que eren".
  5. Marx profeta (no reeixit). Malgrat la cobdícia dels capitalistes es produirà "el salt del regne de la necessitat al regne la llibertat" (l' Anti-Dübrind d' Engels); el be triomfarà sobre el mal; la dictadura del proletariat és convertirà en classe dominant i d'aquí a classe única i mai abusarà de la nova societat sorgida; la lluita de classes s'haurà acabat; tindrà lloc la fi de la història (doncs la Història en Marx és la història de la Lluita de classes).

 

(Sessió 19 de novembre de 2009)

 

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010