cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

El Flâneur Assegut

Flâneur assegut  |  Alain  |  Apunts  |  Temes Alain

Inici  >  Flâneur assegut

APUNT 3. ALAIN, MAÎTRE A PENSER (1868-1951) (83 a.)

(ALGUNS) TEMES ALAIN

J. JUBERT GRUART


 

Introito
La temàtica Alain és inesgotable. Cada Propos, Esquisse.., de dues, tres o de cinc pàgines, és un tema; a més a més dels milers de Temes tractats en la seva extensa obra filosòfica (filosofia de la filosofia), en conferències, articles,...
Els Temes que segueixen són una molt petita mostra del seu pensar. Procedeixen de les frases subratllades en fer la lectura d'algunes obres d'Alain; frases que són de fet definicions (algunes fins i tot definicions mínimes), però també màximes. Tot text que té aquesta procedència, original d'Alain, va entre cometes i en lletra cursiva. La seva escriptura és, sempre, una proposta a pensar-repensar un tema vell o nou; per tant, entre parèntesi, a continuació de les cites textuals de l'autor, en aquest Apunt (2) es transcriu allò que el text (actuant de despertador) ha evocat en un concret lector, la majoria de vegades anotat en els marges de les pàgines dels mateixos llibres d'Alain.

L'ordre en la presentació dels Temes pretén oferir una seqüència exclusivament didàctica.

Aquest és un assaig d'entendre Alain, no (sols) de repetir Alain.

 

I. (El que hi ha: la cera que crema)

(El) REAL
"Obstacle transparent contra el qual xoquem".
"Tot (allò que) està fet i sense remei".
(El Real ens és inaccessible, tot i estar aquí al davant, davant del nas, a la vista. El mirem, però no el veiem ni l'entenem). (El Real, davant nostre i inaccessible, és un Caos per nosaltres (tot i ser un Ordre, incomprensible); sols esdevé un altre ordre si el restablim per mitjà de la paraula.
 

CAOS
"L'ordre que jo no he establert".

(Posar ordre, per mitjà de la paraula, en l'ordre del Caos, aquesta és la funció del pensar) (i la del maitre a penser és ensenyar a netejar el terreny –mental- d'opinions i prejudicis, de les interpretacions del Real que són les filosofies o sistemes filosòfics).


ORDRE

"Hi més d'un ordre".
(L'Ordre del Caos i l'ordre del pensat; l'ordre del Real i l'ordre de l'humà).


L'HUMÀ

"Existent al nu" . "Animal" (despullat, ximpanzé despullat) (que pensi, o que sols obeeixi, i què pensa, no és ara la qüestió). (L'humà "comme il est", despullat de creences i coneixements).

(Presència, específicament humana, despullada; allò que és genèric a l'espècie; animal bípede –filtrador no sèssil-, amb potencialitat de pensar i de parlar, amb independència de pertinència a cap banda, família o hosts, abans de que cregui que la imaginació i les creences –l'equívoc, l'error- són primeres en ell).
Aquest humà "no ha pas canviat, és sempre el mateix humà (de Plató)". (El que canvia és l'època i els continguts oferts al repetir).
"Cést en moi que je cherche l'homme".(No cal anar gaire lluny: ets tu, soc jo).
(L'humà, sol i despullat, dalt de la tarima-escenari, davant d'un públic ocult en la foscor, inexistent doncs no té coneixement de la seva presència). "Humà sol" (davant d'ell mateix"), (sense vestimenta) (sense cògito).
( A la platea-amfiteatre, l'àgora, l'estadi, senat,...-quan l'humà forma part de la massa-, encara que sigui en una platja nudista, l'humà no està nu; forma part de l'horda, i l'uniforme del grup el tapa, revesteix i emmascara) .
(Primera presència abans de que tingui consciència de la Tasca, la seva primera càrrega, just s'haurà vestit, cobert).


CONSCIÈNCIA

"Saber retornat (revenant) sobre un mateix". (Cògito).
(L'animal humà ho és perquè té competència assignada, "de fàbrica", d'autoconsciència). (Ànima=autoconsciència)

"Animal que té la càrrega de pensar". (Animal potencialment pensant).
"Cos que carreteja una ànima" (i, per tant, una autoconsciència).
(La consciència és sempre autoconsciència) (ergo sum).
(El psiquisme, el cògito,...això és la vestimenta personal –no pas l'uniforme- de l'humà). (L'hàbit, malgrat el tòpic, fa el monjo; la consciència fa l'humà). (L'humà és l'animal vestit d'autoconciència).
(En la soledat -davant dels altres, la presència dels quals encara ignora-, l'humà es protegeix-cobreix de robes).

 

EXISTÈNCIA
"L'existència és teatral".
(L'animal humà-autoconscient té, d'ara endavant, dues possibilitats:
1) Viure -vegetar, seguir un Guió de vida-),
2) Existir -tenir una existència-.)
(Existir és, per Alain, una ) "consciència que juga el Joc" (en el teatre de l'existència, d'alt de l'escenari).
(A l'escenari del Teatre de l'existir s'hi puja vestit o disfressat (ha nascut la mala fe). El Joc consisteix en anar-se despullant; l'escenari mai és un campament de nudistes; per molts actors, altres, que trepitgin la tarima, sempre es recita un monòleg, un llarg o curt soliloqui).

 

ALAIN versus SARTRE
(Sartre: L'existència precedeix a l'essència; ergo: hi ha una essència, encara que secundària). 
(Alain: L'autoconsciència precedeix l'existència (l'existir). No hi ha essència. Negació tant de l'essència de l'existència, com de l'existència de l'essència). "Aquest gran farsant, l'essència". (Sols a partir d'aquesta doble negació aconseguirem comprendre, saber què és l'existència. L'única situació real és l'existència (precedida de consciència).
"L'enteniment és l'enteniment, gràcies a la negació de la inherència".


PERSONA-subjecte

"Animal (autoconscient i) pensant que té la càrrega de comportar-se sense ajut exterior". (Animal doblement carregat: pensar i comportar-se èticament).

(Animal conscient i autoresponsable del que ha arribat a ser, de tot el que ha fet i fa i de tot el que se li esdevé i se li esdevindrà; llibertat radical).
(Animal pensant-responsable, llençat a l'existència en un món (Teatre) en el que res li ha estat promès i on està en dificultats –conflictes- amb ell mateix, ja que és lliure i està obligat a escollir entre el deure i el desig).
(El passatge d'humà autoconscient a persona-subjecte responsable es fa en saltar (passar) de la imaginació a l'enteniment-coneixement-comprensió, del creure al saber).

"...refugiat en el seu asil ( la llibertat) inviolable...(amb) obligació moral (ètica) de ser lliure".

(L'humà-persona-subjecte que he arribat a ser-ésser (autoconstruït); amb autoconsciència de si (mi)-mateix i que carreteja la memòria del viscut (existenciat), carregat d'història, d'afectes i de projecte).
(Persona autoconscient de que participa en un Joc, en un Teatre, i que elegeix voluntàriament (lliure) un paper per representar (en una comèdia, drama, tragèdia, sainet, vodevil,...) sense seguir un guió pre-establert).
(El subjecte és el lloc de l'esser, on s'expressa la llibertat d'escollir; és el lloc de la voluntat de ser el que vull ser, esdevenint un esser).
(El subjecte és sempre un subjecte ètic. El subjecte no ètic és un "mal subjecte", una "mala persona-subjecte").
(Concepte oposat de persona-objecte).

 

IDENTITAT
"Joc dotat de consciència i una consciència que juga el joc".
(El mi-mateix no és ni una abstracció ni una ficció; és una persona-subjecte en relació, carregant-se de història i d'afectes).
"La identitat, digué el vell, és fidelitat. L'homogeneïtat és fidelitat".
(Diàleg:
P.: ¿Fidelitat a què?
R.: A tu-mateix/a.
P.: ¿I a ningú més?
R.: Desprès, també, a altres.
P.: ¿Tots?
R.: Alguns).

(Sigues el que ets; abandona les aparences; entra al teatre per la porta del darrera (entrada-de-mi(si)-mateixos); puja a l'escenari; treu-te la roba; ...descobert;...).

"Nosaltres, que cerquem l'esser, acabem per atendre a l'aparença" (digué el vell).
(L'aparença=manca d'identitat=frau).
 

La IDEA i la COSA
"Si el cercle no està traçat, no és res. I és així com la idea es converteix en cosa".
(El res no és res). "El no ser no és res".
"...les idees per separat, acaben construint un altre món de coses". "Però sols hi ha un món" (encara que hi ha dos ordres).

(Diàleg:
P.: ¿Quin és l'únic món que és (Real)?
R.: El de fora vist des de dins.
P.. ¿El de fora és Caos?
R.: Caos ordenat.
P.: ¿I el de dins?
R.: Reordenació del món de fora.
P.: ¿Les coses a fora i les idees a dintre?
R.: Les paral·leles no viatgen per si soles.
P.: ¿Això és platonisme?
R.: No.
P.: ¿Què és?
R.: El que desplaça dos punts, constituint ratlles paral·leles, és l'esperit.
P.: ¿...?
R.: L'esperit genera les idees i, amb elles, es construeix el pensar.
P.: ¿A fora hi ha coses?
R.: A fora hi han coses (i hi passen coses).
P.: ¿A dins hi ha l'esperit?
R.: A dins hi ha l'esperit, és a dir la ment. A partir de la ment-esperit (càrrega de pensar) l'animal-persona-subjecte-conscient pensa les coses de fora (i les coses que passen a fora) i hi estableix un nou ordre. Aquesta feina de posar ordre al Caos-ordenat és el pensar. I pensar, en primer lloc és generar idees (imatges mentals de les coses i els esdeveniments). Sense esperit (humà) això no es pot fer.
P.: Pensar és...
R.: ... resumir i posar ordre.
P.: ¿Reordenar?
R.: Reordenar.
P.: ¿Per fer què?
R.: Per comprendre (i no repetir el que dicta el fora).
P.: Fora-dins, Cosa- Idea, Natura-Ment (esperit), Caos (ordenat)-Reordenació, ...
R.: ...Inintel·ligible-Comprensió,...
P.: ¿Les coses necessiten l'idea?
R.: Les coses necessiten l'esperit per estar lluny o a prop, igual que l'esperit necessita la cosa per pensar i crear un món. És així com aconseguim que tot pareixi a traves dels nostres pensaments.
P.: ¿L'espai (allà a fora) existeix o el pensem?
R.: L'espai és una re-construcció de la ment.
P.: ¿La idea i la cosa?
R.: La cosa i la idea. Les idees són les lleis que ens permeten governar algunes coses. L'esperit és l'imperi de la llei i l'ordre -el reordenament, per ser més exactes-).
P.: ¿Això és fer metafísica?
R.: Metafísica i Ciència.
P.: ¿És el mateix?
R.: No, però s'assemblen.

"Les idees –digué el vell- sols són idees quan neixen" (després de nascudes –emergides- es converteixen en pensaments-paraules) (el cervell-humà, és un emissor reactiu d'idees i gran transformador-conversor d'idees en paraules).

(Diàleg:
P.: ¿Això és neuropsicologia?
R.: És una branca de la neuropsicològia, de nom neurolinguistica?
P.: ¿Qui la practica?
R.: Ningú).

"Una idea comuna a vàries coses no convé a cap d'elles" (Dins del Real –de les coses- hi ha una sola veritat. Si disposo de diferents versions –interpretacions, opinions podrides, creences,...de diferents reodenacions- d'una mateixa i única cosa, o totes són falses o totes menys una).(v. Apunts Ciència, Part segona).
"Quan haguem tornat a fer-nos càrrec de les nostres idees (quan deixem de repetir- creure), quan estem segurs que són nostres, apareixerà el món". "Conèixer el món per mitjà de les idees (pròpies), això és l'enteniment". "...les idees només són instruments d'explorador,... a través d'elles el món (fins ara ocult) pot aparèixer".


(La Tasca d'un mestre és assajar de possibilitar que el món –un món propi- pareixi en la ment d'alguns dels seus alumnes; aleshores, per aquests alumnes –mai deixebles- el mestre serà un "maitre a penser").

 

COSA/ESPAI
"Una cosa no és en si mateixa un sòlid sinó una relació amb les altres coses que l'envolten".
"L'espai el formen trajectes" ("es necessiten dos punts per pensar-ne un").

(id. Identitat: El mi-mateix no és ni una abstracció ni una ficció; és una persona-subjecte en relació, carregant-se de història i d'afectes).


A FORA
"...
res passa (succeeix, s'esdevé) si no és gràcies al fora".


LLOC/TERRA/COS/ESPAI

"Res és més cert que un lloc" (un lloc és sempre un lloc en la Terra).
"Un lloc és un lloc per mirar, mirar lluny...".
"La nostra Terra és metafísica".
(Un cos és sempre un cos en la Terra).

(El cos és el lloc-natura-Esperit des d'on espai-Terra són contemplats i transformats d'idea-paraula-pensament-ciència-metafísica).


MATÈRIA i FORMA

"Confonem forma amb matèria... i la forma mai és equiparable a la matèria". "L'empremta d'un peu humà –digué el vell- és ja una mena d'estàtua... amb un buit".
"Aquesta absència (aquest buit) és alhora presència imminent, aquest buit de l'humà, constitueix l'eloqüència pròpia dels edificis".
(La "forma" és el buit, l'empremta, l'estàtua interior, l'absència, el lloc; la "matèria" és l'escultura, allò sòlid, l'aparença,...Un edifici té presència, vist des de fora, a causa de la forma, dels seus buits).
 

NATURA/ESPERIT
"La matèria no és Esperit" (la matèria és Natura; l'Esperit és humà).
 

LLOC
"Res és més cert que un lloc".

(Diàleg:
P.: ¿Tu d'on ets?
R.: De tal lloc).

(Som d'un lloc. Soc d'un lloc. El meu lloc és costaner, davant del Mediterrani, tributari del mar Jònic. Un lloc és un mirador, per mirar lluny).
(Els camins del pensar trepitgen llocs, per escoltar l'horitzó i les ones. Sempre es mira des d'un lloc).
(Un lloc és un lloc en la Terra).

"La nostra terra és metafísica".
 

TEMPS
"
Ordre exclusiu de cada esser que té consciència pròpia (autoconsciència), un ordre dels seus pensaments i dels seus sentiments".

(El Temps és el lloc de l'oblit).

 

II. (LA TASCA) allò per fer amb el que hi ha; i allò que es fa, que es va fent, que resta per fer, encara)

PENSAR
(El Tema central, nuclear, d'Alain ).
"Pensar és dir no" (no al que diuen, escolto, llegeixo, inclús penso, i sobretot crec).
"Pensar no és primerament comprendre, és primerament jutjar" (Lagneau).
" Pensar és posar en judici el que es percep".
" Pensar és desprejudiciar".
" Pensar és veure de nou".
"El saber és la destil·lació, el producte resultant del pensar".
(Tot saber és el resultat d'una autorecerca).
"Pensar és inventar sense creure".
"Pensar és una lluita contra les seduccions i les aparences".
( Una reflexió sobre la religió -i sobre l'art- és essencial pel coneixement de la natura i per desmantellar "l'error de la imaginació humana").

"Les coses no diuen ni mu".

"Les coses estan torçades i desplaçades en una confusió inenarrable". (Les coses-objectes es miren. Sols el pensar sobre les coses crea ordre (v. Caos). La paraula (pensament-llenguatge) converteix l'inenarrable en narrable. Mentre vivim-existim és l'època de posar ordre al caos pensant amb paraules les coses vistes).

 

FILOSOFIA/filosofar
"Una avaluació exacte dels bens i dels mals, que té per objectiu reglamentar els desitjos, les ambicions, els odis i els penediments".
(Pensar és filosofar, fer filosofia; no pas història de la filosofia, no pas repetir el que alguns, destacats humans, han pensat i escrit al llarg dels darreres milers anys històrics).

(La saviesa (sagesse) és l'objectiu de tota reflexió filosòfica i es troba al final (au bout) de tots els camins del pensar. Si no és així, no és saviesa, és bla, bla, bla, ... és fantasia, es falsedat, són podrides opinions –totes les opinions estan podrides).

(Diàleg:
P.: Vostè que creu?
R.: Procuro saber).

(Per desgràcia els humans prefereixen creure a saber, i han confós filosofia amb ideologia).

"Sols hi pot haver una sola filosofia: Filosofia comú". (Comú=compartible, acordable).

(El Real sols te una versió. La veritat que hi ha en el Real és una. Hi ha pensaments que sols són això: pensaments, sense veritat i sense mentida, pura invenció. Això no és Filosofia; pot ser teologia o literatura –encara que narració també és literatura sobre uns fets més o menys propers als esdeveniments reals-). (Filosofia mínima). (D'aquí els Propos i les Esquisses).

 

LÒGICA
(Dins del pensar, que fabrica filosofia, podem fer-ho de dues maneres:
1) amb lògica
2) sense lògica.
Pensar sense lògica és imaginar. Pensar amb lògica és fer ciència o metafísica).

"Tota filosofia de les ciències (pensar lògicament sobre la història de l'evolució de les ciències) està compresa entre aquest dos errors: 1) no haver llegit correctament Hume i 1) no haver llegit Kant").

(És a dir: dins del pensar lògic hi ha dues lògiques: 1) la lògica verbal o formal i 2) la lògica transcendental (o metafísica), que és precisament aquella que "els filòsofs oficials (professors universitaris) no han entès degudament i que els savis (científics) ignoren".

 

DORMIR
"Dormir no és pas tenir els ulls tancats i mantenir-se immòbil. Dormir és una manera de pensar; dormir és pensar poc, pensar el menys possible. És prendre com veritat, sense examen, qualsevol frec dels sentits i tot el soroll del món. Dormir és acceptar; és voler que les coses siguin absurdes...".
(Els humans parlem adormits, parlem en somnis). "Els humans diuen moltes més coses que abans, però no saben gaire res de més".

"Les noies de Sévigne dormien: aquestes noies (filles) arribaven dormides a Plató, a Descartes, a Comte..." (Sortien de les classes sense haver-se despertat. Els apunts presos en les classes i en les conferències no serveixen per res; no aconsegueixen despertar ningú). "Eren princeses palatines, reines de Suècia escoltant Descartes".

 

DESPETAR-SE . "Se rèvellier"
(Fabricar-se una brúixola).
"Despertar és rebutjar a creure sense comprendre; és examinar, és cercar una altra cosa que això que es mostra; és posar en dubte allò que es presenta; és estendre les mans per assajar de tocar allò que un veu, obrir els ulls per assajar de veure això que toco... Despertar és posar-se a la recerca del món..."
(Despertar és posar-se a pensar. Estar despert és voler comprendre)

(Diàleg:
P.: ¿Vostè repeteix o compren?
R.: !!!).

(Despertar-se, que no sols despertar, és deixar enrere totes les idees prèvies –una mena d'epojé-. Despertar-se és haver-se dit: Llegiré, escoltaré, miraré, callaré,... jutjant; passaré per la trituradora tots els sistemes; caminaré sobre les runes i ni ensopegaré ni les creuré catedrals; no tindré por de trepitjar ni la meva ombra ni el peu d'un altre; em mantindré despert).

 

ELS BOTIGUERS DE SOMNIS
"Els marxants de somnis mataren Sòcrates".
(Aquells que ens ofereixen un sistema). (Molts filòsofs; més no filòsofs; tots els ideòlegs, teòlegs dogmàtics, publicistes, demagocs, ...).

"...vosaltres no cerqueu ni un marxant de somnis ni que vos facin el llit".

 

MAITRE-A-PENSER (treball d'escola)
(Algú que propícia) "una neteja de nocions".
(Persona que ensenya a pensar; no que dicta el que s'ha de pensar).
(La feina, la Tasca –diria Bernanos-, l'objectiu d'un mestre és proposar, als que s'elegeixin alumnes), dur a terme aquest treball de neteja a fons de totes les nocions adquirides). "Si és útil o no, important o no, això és esborrat (effacé) pel mateix treball" (de neteja, de revisió).

 

COMPRENDRE /ENTENDRE/ENTENIMENT/DESCOBRIR
(El resultat, producte de l'ensenyar a pensar de, efectivament, pensar-per-si-mateix).
"Conèixer el món per mitjà de les idees, això és l'enteniment" ( el Món i les Idees són dues coses diferents).
"L'enteniment mai contesta; mostra l'univers i és l'univers que contesta". (Des-cobrir)
"La raó no existeix" (Les podrides opinions són raons per no pensar) ('Jo penso que...'= 'Jo opino que ...'= 'Jo crec que ...'= 'Jo repeteixo que ...").
"L'enteniment, qual el trobem, el perdem".
"Tardem molt en descobrir veritats ja descobertes" (Quan Colon arriba a Amèrica, el 1492, els xinesos n'havien tornat el 1422). (Cada generació descobreix la sopa d'all o la de menta).
"Entendre és escoltar". "Veure és sols una manera bastarda de comprendre".
"Les paraules (que són lectura-vehicle de les idees) tot ho permeten".
(Tota comprensió procedeix del coneixement; tot el coneixement procedeix del pensar; tot pensar procedeix del llenguatge; tot llenguatge procedeix de l'escoltar. A més a més hi ha l'Esperit).
(Com-pendre és prendre amb altres, pocs o un maitre-a-penser).
"No hi ha coneixement sense objecte, ni altre objecte que la cosa" (v. Cosa).
(Però, com que "les coses no diuen ni mu", cal escoltar qui ha sabut escoltar i traduir el "ni mu" de les coses (un maître-a-penser), i desprès, encara, haver aprés a llegir un mateix el "ni mu" de les coses). (Aprendre del silenci sorollós del Caos). (Quan la filosofia deixa la plaça a la metafísica i, si cal i pot, a la poesia-mística, i, millor, al silenci = no dir ni mu) (cf. Wittgenstein)
(En tot cas i sempre, com que "pensar consisteix en resumir", haver comprés s'expressa en molt poques paraules i, sempre, amb un exemple almenys; no hi ha comprensió sense exemple).

(Diàleg:
P.: ¿Ho has entès?
R.: Si.
P.: Posem un exemple.
R.: ... ...
Conclusió: No ho has entès).

 

REPETIR
(Repetir no és comprendre, és re-citar).
"Qui sait s'il comprend ou s'il répète? Sinon l'homme seul devant lui-meme". (Una qüestió ètica; de mala fe).
(Saber si un-mateix compren o repeteix és, per Alain, el vertader drama íntim –"l'homme seul devant lui-même"-, el nucli dur de la consciència-de-sí, del coneixement o de la mala fe i la pallassada).
(Diàleg:
P.: ¿Vostè compren o repeteix?
R: ...).

 

IMAGINAR
"Imaginar és pensar en funció dels estats i moviments del cos". (És creure i no pensar vertaderament).

(Veure el món, les coses, l'humà en ell i a un-mateix, tal com és, requereix alliberar-se tant de les creences com de la imaginació i de la repetició).


PENSAR CIENTIFIC (fer ciència)
"Despullar les Coses d'allò que les hi ha assignat d'imaginari".

 

III. (Efectes col·laterals)

MORAL

"Imperatiu categòric universal". "Val per si mateixa, fora de l'habilitat o de la prudència". "És la regla del Be, i, en el fons, de l'útil".
(La Moral és sempre, en Alain, consciència –moral, Policia interior, Sistema de respecte a la Persona-subjecte).
(No hi ha més Llei o regla que la Moral). (És, de fet, la moral, semblant a una pauta innata de conducta; un "a priori"; un imperatiu categòric; està al servei de la supervivència de l'espècie; ha estat seleccionada, sotmesa a un procés de selecció natural: el "gen" moral és avantatjós –però no és dominant i pot infringir-se, resultant conductes in-morals o a-morals).
"La consciència moral no canvia amb els temps" (com no canvia l'Humà); per això podem dir que, a més a més d'un imperatiu, la moral "és universal, íntima i impenetrable"; és una policia interior).

(La moral s'expressa en un conjunt de principis i de màximes, ho digué Kant).

(La moral m'indica com com-portar-me envers els altres).

 

ÈTICA/Consciència ètica=Esperit (humà)
"Transparència de l'humà a si-mateix".
"La consciència (ètica) és l'esperit de l'humà". (Transparència total del cogito)
"L'ètica comença allà on s'atura (desapareix) la policia".
(Amb l'ètica m'indico com portar-me en relació a mi mateix).
"Guarda't de ser deshonest intel·lectualment als teus propis ulls". "Tingués cura: no et tens més que a tu"/ "Prenez garde! Vous n'aves que vous". "No ens equivoquem sobre nosaltres mateixos".
(L'Ètica, en Alain, és sempre consciència ètica. La consciència ètica: bona consciència, mala consciència. No hi ha inconsciència ètica, sols hi ha mala fe. Durant un coma sols hi ha inconsciència). "Je les sais, moi; je le sais si je veux".

(Diàleg:
P.: ¿Quin és l'objectiu de l'ètica?.
R.: "El drama íntim").

(L'ètica és una qüestió de voluntat, una elecció conscient i raonable. El desig no és ètica; no pas pel fet de ser desig, sinó per no ser racional i de no ser una elecció. El desig és primari; l'elecció és secundària).

(Quan la consciència ètica "est en risque", el que perilla –deia Jules Lagneau- és la llibertat).

 

INCONSCIENT
"L'inconscient és un mite perillós". "Énergique négation de tou système freudien".
(No hi ha més inconscient que la mala fe).

 

DEURE
"Allò que l'humà sap sense cap dubte".
"L'únic deure és de ser lliures".

 

DESIG
"Necessitat pensada".

"La necessitat convertida en desig tira per sobre els meus pensaments". "Les nostres necessitats, desitjos i pors canvien meravellosament els nostres pensaments".

 

(Sessió 22 octubre 2009 )

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010