cursos Fundació Fita

El Flâneur AssegutEl Flâneur Assegut

inici
cerca
cerca
El Flâneur Assegut

Flâneur a la finestra1  |  Rimbaud, Verlaine i Mallarmé  |  Cronologia  |  Verlaine

Inici  >  Flâneur a la finestra1

CRONOLOGIA. PAUL VERLAINE (1844-1896)

JMa UYÀ


 

Neix a Metz, el 30 de Març del 1844, de pare militar  i de mare filla de terratinents.  Pasa la seva infància al sur de França.

El 1851, la seva família es trasllada a París. Llegeix poesia romàntica, especialment Víctor Hugo.

El 1858, amb 14 anys, escriu els seus primers versos. Sobtats canvis d’humor, irascible.

Frecuenta els parnasians a partir del 1869, i queda rendit davant de Baudelaire.

Treballa en una companyia d’assegurances, i després a l’Ajuntament.

Li agrada la vida dels cafès.

Publica a les revistes dels parnasians, i el 1866 treu el primer d’una llarga llista de llibres, 15, que treurà durant la seva vida literària: Poemes saturnians, on tracta de la fatalitat dels nascuts sota aquest signe.

La seva homosexualitat i vida bohèmia, fan que la seva mare el casi amb Mathilde Mauté, el 1870, però se separaran aviat.

En els dies de la Comuna, Verlaine es troba Rimbaud per París, i en queda enamorat, el 1871, quan Rimbaud té setze anys. Viatgen a Londres, on porten una vida desordenada.

A Brusel·les, el 1873, Rimbaud vol abandonar Verlaine, i aquest el fereix amb un tret a l’espatlla, per la qual cosa Verlaine és condemnat a dos anys de presó.

Acomplerta la condemna, dona classes de literatura per diferents paísos, i després d’abandonar un nou amant –L. Letinois- , es lliura a la beguda.

S’ha convertit al catolicisme, però l’alcohol el porta sovint als hospitals. Segueix publicant llibres, i el 1881 publica els “Poètes maudits”, un seguit de textos crítics, on inclou Rimbaud i Mallarmé, deixant per a la història el concepte de “poeta maleït”, i ell mateix s’hi inclou.

Tot i que la seva fama augmenta, es pasa el dia anant de l’hospital al Barri Llatí, i finalment mor el 8 de Gener del 1896.

Afegim la traducció de Lluís M.Todó (El simbolismo, el nacimiento de la poesía moderna, Montesinos, Barcelona, 1987), del poema “Art poètica” (1884), on Verlaine fixa clarament la sea poètica musical, al·lusiva, i poc compromesa, malgrat la influència de Rimbaud, i la seva admiració de Baudelaire i de Mallarmé. De fet, la seva gran capacitat de versificació en francès, és el que li dona la fama, i crearà l’escola de la poesia “pura”.

“Música abans que cap altre cosa,/ i per això preferiràs el Senar/  més vague i més soluble a l’aire,/ sense res que hi pesi o presumeixi./ Així cal que no triïs/ paraules sense gens d’equívoc:/ no hi ha res més amable que la cançó grisa/ en què l’Indecís s’uneix al Precís./ (...) !Agafa l’eloqüència i torça-li el coll!/  Faràs bé si, amb energia/ tornes a la Rima un poc assenyada/ si hom se’n descura, ¿fins on arribarà?/ Oh, qui dirà la desraó de la Rima?/ ¿Quin nin sord o quin negre foll/ ens forjà semblant joia barata /que sona a buit i a fals sota la llima?/ !Música encara i sempre¡/ Que el teu vers sigui el que aixeca el vol/ i que se sent que va fugint/ cap a altres cels i altres amors./ Que el teu vers sigui la bona ventura/ escampada al vent crispat del matí /que fa olor de menta i de romaní.../I tota la resta és literatura.

 

"el flâneur assegut" | info@flaneurassegut.org
Cursos Fundació Fita
Hortes, 22  ·  17004 Girona | 972 216 465
Fundació Fita © 2010